M'agradaria fer algunes consideracions que tindríem que tindre en compte al parlar del Estatut de Catalunya, amb rigorositat i coneixement de causa.
VOLUNTAT POPULAR:
Com pot el Tribunal Constitucional, per molt Alt Tribunal que sigui, tindre competències sobre el Estatut, una Llei Orgànica que van aprovar els governs de Catalunya i Espanya, que s'ha aprovat al congres, al senat i s'ha aprovat en un Referèndum?
Voldria recordar el que diu "LA CONSTITUCIÓ" sobre la voluntat popular en el seu "preàmbul":
"...consolidar un Estado de Derecho que asegure el imperio de la ley como expresión de la voluntat popular...", repeteixo "imperio de la ley como expresión de la voluntat popular"..."de la voluntad popular",
així doncs esta clar que el Tribunal Constitucional no te té legitimitat sobre una Llei que "la voluntat popular" ja ha aprovat?.
NACIÓ:
Definició de nació en el diccionari de la RAE:
Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.
Definició de nacionalitat en el diccionari de la RAE:
Condición y carácter peculiar de los pueblos y habitantes de una nación.
El 17 de febrer de 1993, el PP de Catalunya, con Aleix Vidal-Quadras de president, va votar a favor de la llei que va proclamar Els Segadors com ‘himne nacional de Catalunya’.
La llei autonòmica que regula l'Arxiu Nacional de Catalunya, de 2001, va ser aprovada amb el support del PP català -llavors liderat per Alberto Fernández Díaz- i no va ser recorreguda pel govern d'Aznar, a pesar d'utilitzar el terme nacional en referència a Catalunya.
La Constitució Espanyola diu en el seu article segon: "La Constitución...reconoce y garantiza el derecho a la autonomia de las NACIONALIDADES...". La mateixa Constitució Espanyola, ja no en el preàmbul, en el seu articulat, reconeix el terme NACIÓ, doncs parla de NACIONALIDADES, essent aquesta última paraula una derivada de la primera, i suposo que aquest terme solament es pot utilitzar, si prèviament existeixen les NACIONS (de fet per tenir nacionalitat, has de pertànyer a una nació).
Espanya es un Estat i no és una nació, perquè no existeix una nació crisol que sigui una barreja de bascos, catalans, gallecs, navarresos, castellans, lleonesos, aragonesos, canaris, etc. El que existeix és l’Estat Espanyol.
Es per això Catalunya és una nació sense Estat i Espanya és un Estat on hi han diferents nacions.
LLENGUA:
La Constitució Espanyola diu en el seu article 3.2 el següent: "...las demàs lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos...". Un altra vegada la mateixa Constitució Espanyola ens diu quel CATALÀ ha d’esser tan oficial com el CASTELLÀ, això vol dir "obligatorietat del seu coneixement"...on està el problema?.
A més en el Preàmbul, La Constitució Espanyola diu "...proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones...", quin millor mètode per protegir el Català que donar-li el mateix rang que el Castellà en el nostre territori?.
CONCLUSIONS:
El TC no és un òrgan independent del poder polític, és un tribunal de persones col·locades pels partits. Són peons de l'oligarquia partitocrática.
El primer pas de la regeneració democràtica que necessita Espanya és la independència del Poder Judicial i noves normes per a l'elecció del TC i del CGPJ.
De tot lo que passa es pot entendre que "alguns", entre ells els que van posar el recurs al TC, potser el que volen no és recórrer contra l'Estatut, que també..., el que volen realment és modificar una Constitució Espanyola, que més de 30 anys desprès els hi sembla massa poc "centralista"..., i la volen modificar per la via dels fets consumats, es a dir, que el TC dictamini en contra dels articles i per així tenir prou "material" i "argumentar" una modificació de la "perillosa" Constitució actual.... A mes de treure vots, a costa del enfrenament entre persones on realment no hi ha cap problema de convivència, el problema i els odis es creen ells, els del PP i altres poders fàctics.
Tindríem que recordar també que en temps de Franco es feia servir molt la paraula "Nacional", no es estrany que encara els antics Nacionals amagats a la democràcia estiguin amb contra de que Catalunya sigui una nació.
Espanya no es podrà construir ni podrà avançar o aspirar a mes, si no supera els recels nacionalistes o de llengües.
Els suïssos ho han assolit i superat., i ho han fet gràcies a les seves peculiaritats lingüístiques i culturals. Ara són rics.
O els Luxemburguesos, on es solapen 3 llengües i cultures, i on el seu sistema educatiu és rotatiu en les 3 llegues al llarg de tota l'etapa obligatòria. També son rics.
El Sr. Herrero y Rodriguez de Miñon, un dels pares de la constitució espanyola, res de sospitós d'esquerres o nacionalista (era membre de l'Aliança Popular del Sr. Fraga), va dir una vegada "Si el Estatuto de Catalunya és inconstitucional, habria que cambiar la constitucion".
És la defensa mes racional del dret dels ciutadans a triar lliurement com volen estar organitzats.
Envia el teu rebuig a la sentència del TC introduint el teu mail i nom al formulari:
Text de la carta que enviem:
VOLUNTAT POPULAR:
Com pot el Tribunal Constitucional, per molt Alt Tribunal que sigui, tindre competències sobre el Estatut, una Llei Orgànica que van aprovar els governs de Catalunya i Espanya, que s'ha aprovat al congres, al senat i s'ha aprovat en un Referèndum?
Voldria recordar el que diu "LA CONSTITUCIÓ" sobre la voluntat popular en el seu "preàmbul":
"...consolidar un Estado de Derecho que asegure el imperio de la ley como expresión de la voluntat popular...", repeteixo "imperio de la ley como expresión de la voluntat popular"..."de la voluntad popular",
així doncs esta clar que el Tribunal Constitucional no te té legitimitat sobre una Llei que "la voluntat popular" ja ha aprovat?.
NACIÓ:
Definició de nació en el diccionari de la RAE:
Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.
Definició de nacionalitat en el diccionari de la RAE:
Condición y carácter peculiar de los pueblos y habitantes de una nación.
El 17 de febrer de 1993, el PP de Catalunya, con Aleix Vidal-Quadras de president, va votar a favor de la llei que va proclamar Els Segadors com ‘himne nacional de Catalunya’.
La llei autonòmica que regula l'Arxiu Nacional de Catalunya, de 2001, va ser aprovada amb el support del PP català -llavors liderat per Alberto Fernández Díaz- i no va ser recorreguda pel govern d'Aznar, a pesar d'utilitzar el terme nacional en referència a Catalunya.
La Constitució Espanyola diu en el seu article segon: "La Constitución...reconoce y garantiza el derecho a la autonomia de las NACIONALIDADES...". La mateixa Constitució Espanyola, ja no en el preàmbul, en el seu articulat, reconeix el terme NACIÓ, doncs parla de NACIONALIDADES, essent aquesta última paraula una derivada de la primera, i suposo que aquest terme solament es pot utilitzar, si prèviament existeixen les NACIONS (de fet per tenir nacionalitat, has de pertànyer a una nació).
Espanya es un Estat i no és una nació, perquè no existeix una nació crisol que sigui una barreja de bascos, catalans, gallecs, navarresos, castellans, lleonesos, aragonesos, canaris, etc. El que existeix és l’Estat Espanyol.
Es per això Catalunya és una nació sense Estat i Espanya és un Estat on hi han diferents nacions.
LLENGUA:
La Constitució Espanyola diu en el seu article 3.2 el següent: "...las demàs lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos...". Un altra vegada la mateixa Constitució Espanyola ens diu quel CATALÀ ha d’esser tan oficial com el CASTELLÀ, això vol dir "obligatorietat del seu coneixement"...on està el problema?.
A més en el Preàmbul, La Constitució Espanyola diu "...proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones...", quin millor mètode per protegir el Català que donar-li el mateix rang que el Castellà en el nostre territori?.
CONCLUSIONS:
El TC no és un òrgan independent del poder polític, és un tribunal de persones col·locades pels partits. Són peons de l'oligarquia partitocrática.
El primer pas de la regeneració democràtica que necessita Espanya és la independència del Poder Judicial i noves normes per a l'elecció del TC i del CGPJ.
De tot lo que passa es pot entendre que "alguns", entre ells els que van posar el recurs al TC, potser el que volen no és recórrer contra l'Estatut, que també..., el que volen realment és modificar una Constitució Espanyola, que més de 30 anys desprès els hi sembla massa poc "centralista"..., i la volen modificar per la via dels fets consumats, es a dir, que el TC dictamini en contra dels articles i per així tenir prou "material" i "argumentar" una modificació de la "perillosa" Constitució actual.... A mes de treure vots, a costa del enfrenament entre persones on realment no hi ha cap problema de convivència, el problema i els odis es creen ells, els del PP i altres poders fàctics.
Tindríem que recordar també que en temps de Franco es feia servir molt la paraula "Nacional", no es estrany que encara els antics Nacionals amagats a la democràcia estiguin amb contra de que Catalunya sigui una nació.
Espanya no es podrà construir ni podrà avançar o aspirar a mes, si no supera els recels nacionalistes o de llengües.
Els suïssos ho han assolit i superat., i ho han fet gràcies a les seves peculiaritats lingüístiques i culturals. Ara són rics.
O els Luxemburguesos, on es solapen 3 llengües i cultures, i on el seu sistema educatiu és rotatiu en les 3 llegues al llarg de tota l'etapa obligatòria. També son rics.
El Sr. Herrero y Rodriguez de Miñon, un dels pares de la constitució espanyola, res de sospitós d'esquerres o nacionalista (era membre de l'Aliança Popular del Sr. Fraga), va dir una vegada "Si el Estatuto de Catalunya és inconstitucional, habria que cambiar la constitucion".
És la defensa mes racional del dret dels ciutadans a triar lliurement com volen estar organitzats.
Envia el teu rebuig a la sentència del TC introduint el teu mail i nom al formulari:
Text de la carta que enviem:
Als membres del Tribunal Constitucional:
En l’ús del dret constitucional a la llibertat d’expressió, els faig arribar la meva radical disconformitat i profunda decepció amb la sentència que sobre l’Estatut que vaig votar, han decidit emetre després de 4 anys. Amb tot, és ben igual el que dictin i considerin. Els que en formen part sabem que a Catalunya som una nació
En l’ús del dret constitucional a la llibertat d’expressió, els faig arribar la meva radical disconformitat i profunda decepció amb la sentència que sobre l’Estatut que vaig votar, han decidit emetre després de 4 anys. Amb tot, és ben igual el que dictin i considerin. Els que en formen part sabem que a Catalunya som una nació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada