divendres, 25 de febrer del 2011

Horaris de treball mes racionals i mes humans


Encara que actualment hi han temes molt importants, voldria posar sobre la taula un tema que afecta a tots els ciutadans, l'horari de treball.
Si volem un pais país mes modern, mes fort, competitiu i mes sostenible, seria necessària l'adopció d'uns horaris mes racionals i mes humans, que només serà possible si assolim una millor distribució i un major aprofitament del temps.

Molts treballadors i treballadores romanen en el treball un excessiu nombre d'hores i això provoca que:
  • No se sentin realitzats
  • No siguin rendibles i productius per a les seves empreses
  • Estiguin insatisfets
  • No puguin reciclar-se ni formar-se.
  • No puguin continuar amb els seus estudis.
  • Estiguin esgotats i no descansin prou.
  • No puguin menjar decentment.
  • Pateixin malalties i tinguin una salut mes dèbil.
  • Estiguin frustrats perquè no veuen a la seva família ni als seus amics
  • Estiguin neguitosos davant aquesta asfixiant rutina del dia a dia.
  • Las relacions de parella no siguin bones.
Els horaris inadequats ens perjudiquen a tots, però molt especialment a les dones i als nens.

Voldria denunciar que dediquem moltes hores al treball, les tasques domèstiques i de cura… i poc temps per a activitats socials, culturals, oci…
 
Tenim que fer un repartiment més racional i igualitari del temps personal, social, familiar i laboral e impulsar una societat diferenta on la conciliació, la igualtat, la qualitat de vida, l'humanisme... ocupin un lloc preferent en la nostra escala de valors. Sense oblidar la productivitat, per a ser competitius en un món globalitzat i complex.

Però hem de tenir clar que la productivitat no augmenta per estar més hores en el treball, sinó per treballar amb mes efectivitat.
Hem d'abandonar la idea de que estar mes hores al treball es mes productiu, i substituir-lo per una cultura de la eficiència i la eficàcia buscant l'excel·lència.

Per tot això cal planificar, acabar amb la impuntualitat, eradicar les reunions mancades de preparació i a hores inadequades, convertir els esmorzars de treball en desdejunis de treball, fer reunions més breus i mes eficients, eliminar las reunions a ultima hora de la jornada laboral, els viatges amb dedicació completa i el treball al cap demana, etc.......

Demano a les Administracions i a la ciutadania que facin seus principis tan necessaris com: 
  • Horaris de treball que permetin al treballador, al pare i a la mare, la conciliació de la vida laboral, personal i familiar.
  • El valor i la necessitat del temps propi 
  • El respecte al temps dels altres 
  • La consideració que les relacions laborals han de basar-se en la humanitat, la confiança i el compromís.
  • Jornades laborals que permetin als treballadors ser mes productius, ser mes feliços i sense perdre la salut.
  • Autònoms i botiguers amb horaris que els permetin viure dignament i que puguin conciliar el treball i la seva vida personal i familiar.
Estic en contra de una ampliació dels horaris comercials, ja que no incrementarà el consum, no servirà per a reduir la inflació i produirà un greu desequilibri entre el petit comerç i les grans superfícies. Defenso el model tradicional de comerç de proximitat, que dóna vida i seguretat a les ciutats, i que crea un volum d'ocupació major que en les grans superfícies, de major qualitat, més estable, amb més drets, i mes respectuós amb la vida familiar i personal.

Estic convençut que aquestes propostes que faig estan recolzades per tot-hom, però desgraciadament son una il·lusió al nostre país, amb partits de dreta com el PP que l'únic que vol es el benefici del empresari a tota costa, inclús a costa de la salud i de la ocupació.

Peró con que l'ultim que queda es la esperança, tinc confiança que en el futur tots recapacitem, i especialment el joves, i buscarem un model que ens faci mes humans i menys maquines.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Cementiri nuclear, raons per estar en contra.

Voldria argumentar las raons per estar en contra del cementiri nuclear (Almacen Temporal Centralizado - ATC):

No és segur
Cap instal·lació és perfecta ni està exempta de riscos, i el ATC no és una excepció. AL risc del propi magatzem, s'uneixen els possibles perills de transportar els residus des de diferents punts d'Espanya fins al ATC. I tindríem que recordar el caràcter radioactiu, i per tant, nociu per al medi ambient i la salut, d'aquestes deixalles. A més, ningú sap què podrà succeir durant les desenes de milers d'anys que estaran actius.
  • Al juliol de 2007 un terratrèmol va produir l'escapament d'aigua radioactiva en una instal·lació de Japó, en teoria el país més segur en aquest aspecte. Un mes abans, es va produir un terratrèmol similar prop de Guadalajara, un dels llocs que podria albergar el ATC.
  • En un informe dels serveis secrets francesos, assenyala el perill que les instal·lacions nuclears puguin sofrir atacs tipus 11-S.
  • Recordem l'error que es va produir en la mina alemanya de Asse, lloc on es guardaven els residus d'aquest país. Els seus responsables van situar els residus en una zona que ara té perill d'esfondrar-se.
No genera riquesa
Els municipis que alberguen instal·lacions nuclears es fan deprenents i no generen tants ingressos com asseguren els seus defensors. L'activitat nuclear suposa en la pràctica tancar qualsevol possibilitat de portar a terme en la zona un desenvolupament.
Els 300 llocs de treball son per treballadors d'alta qualificacio, i no es previsible que aquest treballs es donin a persones del entorn. Les energies renovables son una millor aposta per llocs de treball. Seria bo recordar que amb la finalització de les subvencions a la solar fotovoltaica es van destruir 20.000 llocs de treball l'any passat.
Rebecca Harms, copresidenta dels Verds Europeus, posa el cas del seu municipi natal, Gorbelen. Situat en la Baixa Saxonia alemanya, va ser triat per a instal·lar, fa 33 anys, una central nuclear i un magatzem de residus. A pesar d'haver rebut fons, Harms assegura que "érem de les regions més pobres d'Alemanya i avui seguim sent-lo, i a mes ara tenim els residus".

Perpetua el model nuclear
La construcció d'un ATC no té sentit de no ser que es pretengui construir noves centrals, afavorint exclusivament els interessos particulars de la indústria nuclear i atenent a les seves demandes. Donar prioritat al ATC en front de las energies renovables significa continuar amb el suport a les centrals nuclears.
Genera Dependència Exterior:
L'energia nuclear produeix una dependència de l'exterior (el 100% de l'urani és importat), impedeix que les energies "verdes" es desenvolupin (una central nuclear no es pot apagar per a donar entrada a les renovables) i és inestable i impredictible (en 2009 el conjunt de centrals nuclears espanyoles va estar parat un total de 572 dies, quan per la recarrega de "combustible" només haurien d'haver parat 200).

La tecnologia no avança:
El centre tecnològic associat serà en realitat un reactor nuclear de transmutació. Aquesta tecnologia, que pretén fer decaure la vida de l'activitat radioactiva dels residus, s'investiga des de l'inici de l'energia nuclear, fa més de mig segle, i encara no ha assolit avanços significatius.
Rebuig de la societat Catalana
El rebuig de la societat catalana al projecte de ATC es gairebé absolut.
  • 150 ajuntaments, 2 Diputacions i 12 Consells Comarcals han manifestat el seu rebuig a acollir l’ATC, aprovant mocions en contra del ATC.
  • El Parlament de Catalunya, va aprovar l'any passat per unanimitat (sense cap vot en contra), una resolució de total rebuig a la instal·lació d’un ATC a qualsevol lloc de Catalunya, i fins i tot es va aprovar una resolució contra el projecte de la ATC per el dany socioeconòmic per el territori, i per que s'aposti pel medi ambient i l'agricultura sostenible com motor de desenvolupament 
  • La majoría dels catalans considera que la energia nuclear es l'energia que menys es tindria que utilitzar, per que pensen que no es segura, contamina i produeix residus.
La Comissió Europea aposta per soterrar els residus:
La Comissió Europea vol que els governs de la Unió adoptin plans estatals per soterrar en profunditat, almenys a 300 metres, els seus residus nuclears en dipòsits d'emmagatzematge permanents. Una aposta que va més enllà del magatzem nuclear centralitzat que el govern espanyol vol construir.
L'eurocomissari d'Energia, Günther Oettinger, ha subratllat que els socis comunitaris hauran d'iniciar, abans del 2015, quan, com i a on construiran aquests dipòsits definitius pels quals la CE reclama “transparència i participació ciutadana”.
No es pot entendre que el Govern central aposti per un magatzem a ras de terra, i la Comissió Europea recomani fer-ho sota terra a mes de 300m.
El projecte es te que fer per consens de tots els catalans i no per imposició:
El Govern Central ha reconegut que es necessari el consens amb las comunitats autònomes per ubicar el ATC. Atès que el poble de Catalunya esta en contra, no es lògic que s'instal·li el ATC a Catalunya.
Catalunya es el país mes nuclearitzat d'Europa:
Catalunya, amb tres centrals nuclears en funcionament i una central nuclear en fase de desballestament, ja ha hipotecat greument el seu futur, assumint els riscos potencials dels residus radioactius d’alta activitat des de l'inici del seu funcionament.
El ATC es una hipoteca per el futur:
La llarga vida d’aquests residus, que emetran radioactivitat durant desenes de milers d’anys, fa que s’hipotequi el territori, no ja per la nostra generació sinó las generacions futures. Que no ens enganyin, l'ATC no es per uns anys, serà per sempre.
Després de tot aixo, esta clar per tots que ni volem ni es necessari el cementiri nuclear a Catalunya

dijous, 17 de febrer del 2011

Acomiadament nul e inhumà

Una sentència de la Sala dels Social del Tribunal Superior de Justícia de Canàries (TSJC) declara nul l'acomiadament d'un treballador per sofrir càncer, considerant-lo discriminatori, i condemna a l'empresa a la immediata readmissió del perjudicat i a l'abonament dels salaris deixats de percebre.

Aquesta és la primera sentència a Espanya sobre aquest tipus de casos. La mateixa estableix jurisprudència “menor” i té una gran transcendència ja que barra el pas a una pràctica que ha començat a ser recurrent i que ha crescut, que consisteix en "acomiadar per estar en incapacitat temporal”.

El Jutjat dels Social havia dictat sentència a favor de l'empresa el 31 de juliol de 2009, el treballador va recórrer la mateixa i ara el TSJC la revoca i estima íntegrament la demanda de la víctima.

Aquesta sentencia es complementa amb una sentència similar que també declara nul un acomiadament per discriminatori a altra treballadora, de la mateixa empresa, que pateix una patologia mandibular.

Aquestes sentencies son molt progressistes i afecten molt positivament a un dels acomiadaments possiblement més obscens, cruels i antisocials que es puguin produir en la vida laboral: "acomiadar a treballadors i treballadores per la circumstància d'estar malalts”.

La novetat està que es declaren acomiadaments nuls i no improcedents. Cal destacar que la sentència diu que la base de la mateixa no té valor general i que cal atenir-se a la casuística, però estima que no es pot acomiadar a cap treballador per estar de baixa, ja que és un tracte discriminatori que lesiona drets fonamentals.

Es totalment inhumà acomiadar a un treballador o treballadora que passa per una malaltia de tal gravetat, i demostra la “poca sensibilitat” d'alguns empresaris.

TSJIC de Las Palmas de Gran Canaria, Sala de lo Social, Sentencia de 25 Ene. 2011