dimecres, 26 de setembre del 2012

La empresa no deberá justificar los despidos de un ERE

El Consejo de Estado está estudiando actualmente el borrador de proyecto de real decreto del nuevo reglamento de los procedimientos de despido colectivo y de suspensión de contratos y reducción de jornada. Esto es, la letra pequeña de cómo deberán desarrollar las empresas los expedientes de regulación de empleo (ERE).
 
En términos generales, la documentación que debe acreditar el empresario cuando argumente causas económicas es muy parecida a lo que se venía exigiendo antes de la reforma laboral, en el real decreto del 14 de junio de 2011.
Si bien en el último borrador elaborado por el Ministerio de Empleo -que ha sido enviado a los sindicatos y al Consejo de Estado, y que por lo tanto aún podría incorporar modificaciones a instancias de ambos- incluye dos novedades en materia de documentación:
  • En la documentación común a todos los ERE, el borrador elimina la actual exigencia al empresario para que justifique "la razonabilidad del número de extinciones en relación con la concurrencia de la causa económica y la finalidad de preservar o favorecer la posición competitiva de la empresa en el mercado". Eliminando este requerimiento, la empresa no estará ya obligada a acreditar documentalmente que el volumen de los despedidos es proporcional a su situación económica y a su intención de mantenerse en el mercado.
  • En el caso de que la situación económica alegada por la empresa consista en la disminución persistente del nivel de ingresos o ventas, el reglamento exige al empresario que aporte, además de la documentación general, "la documentación fiscal o contable" acreditativa de la nueva definición legal de esta situación, según la reforma laboral. La poca concreción en la documentación a exigir en esta materia, aumentará la discrecionalidad de los jueces en las impugnaciones de los ERE.
Hay que destacar también en el borrador de este reglamento, que da más facilidades al empresario para que planifique en el tiempo la salida de la empresa de los afectados por un ERE de extinción. Así, este texto indica que tras la comunicación de la decisión empresarial del despido colectivo, el empresario "podrá comenzar a notificar los despidos", sin que esté obligado a hacerlo inmediatamente y en su totalidad, facilitando así las salidas progresivas y en función de las necesidades de la empresa. Esto, en la práctica ya se venía haciendo en muchos casos, pero ahora con esta redacción legal lo amparará la norma.

Finalmente, el nuevo reglamento detalla con mucha más precisión el nuevo papel de la autoridad laboral como asesora de cualquiera de las partes que lo requiera; así como su facultad para emitir "advertencias y recomendaciones", tanto que "puede llegar a convertirse en una autorización administrativa de facto" en contra del espíritu de la reforma laboral que elimina dicho trámite.

divendres, 7 de setembre del 2012

Quines són les condicions del rescat (Fons de liquiditat autonòmic) de la Generalitat de Catalunya?


Detallem els passos previstos pel fons de liquiditat autonòmic, als que s'ha acollit el Govern de La Generalitat de Catalunya:
L'accés al fons de liquiditat autonòmic (pdf) aprovat pel govern espanyol implica un seguit de condicions molt més estrictes que no pas les línies de l'ICO.
Unes condicions que poden suposar la intervenció directa del govern espanyol al Govern de la Generalitat.

Aquest són els passos i les condicions d'accés al fons le liquiditat autonòmic:
Aquest fons s'organitza com un fons de rescat, de manera semblant al Fons Europeu d'Estabilitat Financera o al Mecanisme Europeu d'Estabilitat. Es planteja 'per atendre les necessitats financeres' de les comunitats autònomes, és a dir, els venciments de títols de deute i els préstecs, el finançament del nou dèficit, quan hi hagi 'dificultats d'accés de les comunitats autònomes als mercats financers'.
El Ministeri d'Hisenda podrà enviar a les comunitats 'homes de negre', en paraules de Montoro, amb accés a tota la informació i amb un control sobre el pressupost.
En teoria, al fons de liquiditat hi poden recórrer les comunitats que ho demanin, però tal com va advertir el ministre Cristóbal Montoro, es pot aplicar forçosament a les comunitats que siguin intervingudes per l'incompliment de l'objectiu de dèficit.

Les condicions de la intervenció
Què implicaria que una comunitat es sotmetés (perquè ho demana o perquè se la força) a aquest fons?
  • El govern autonòmic no podria emetre valors, ni concertar crèdits a l'estranger, si no és que disposa del permís del govern espanyol.
  • Hauria de presentar i acordar amb el govern espanyol un nou pla d'ajustament, que implicaria presentar un pla detallat de tresoreria, amb el calendari i els pressupostos mensuals d'ingressos i pagaments, el saldo del deute, el perfil dels venciments dels pròxims deu anys i les necessitats d'endeutament
  • Cada mes s'hauria d'actualitzar aquest pla de tresoreria, i cada any el pla d'ajustament.
  • 'homes de negre': A més, el ministeri d'Hisenda haurà de tenir informació cada mes sobre l'execució pressupostària i l'evolució del pla d'ajustament, la necessitat de liquiditat, i si el govern espanyol veu que hi ha risc d'incompliment del pla podrà enviar una missió de control, formada per un equip de funcionaris de la intervenció general de l'administració de l'estat (IGAE), que faran un diagnòstic de la situació financera de la comunitat i del compliment de les condicions del rescat. De la mateixa manera que ho fa la troica amb els estats rescatats.
  • Aquests 'homes de negre', diu el decret, tindran 'accés a tota la documentació de la comunitat autònoma, per al bon desenvolupament de les seves funcions', i emetran informes al ministeri d'Hisenda.
  • Si l'informe és satisfactori, es pagarà el següent tram de l'ajuda financera; perquè en aquest cas, el fons de liquiditat funciona a través d'un calendari per trams, i cada tram està condicionat al compliment d'unes condicions.
  • Si s'incompleixen, s'intervindrà de ple la comunitat autònoma. I això vol dir que el govern autonòmic haurà de pagar un dipòsit del 0,2% del PIB nominal i haurà d'aprovar encara més retallades en un termini curt de temps.
  • Si hi hagués desobediència, el govern espanyol obligaria a l'execució forçosa de les mesures.
El fons de liquiditat es finançarà amb deute públic de l'estat i amb un préstec de 6.000 milions de Loteries i Apostes de l'Estat. Tindrà una dotació d'uns 18.000 milions.

Que significarà això en un futur?:
Es quasi segur que Catalunya serà intervinguda pel govern espanyol.
Las raons son dues:
  • L'enorme dificultat que Catalunya compleixi l'objectiu de l'1,5% de dèficit, en un marge de mig any.
  • L'impossibilitat de finançar la seva deute.
  • La voluntat política del govern espanyol de fer aquesta intervenció.
—Per què el Govern Central Intervindrà la Generalitat?
El govern espanyol fixa un termini de sis mesos per veure si es compleix l'objectiu de dèficit i el compromís de la Generalitat exposat en el pla d'ajustament. Imaginem que Madrid acceptés aquest pla, però ja hem vist, en casos com Grècia –i salvant les distàncies–, que després és molt difícil de complir el compromís. Imaginem que Europa proposa uns objectius amb bona fe, però Madrid veiem que els proposa amb mala fe, i sense concedir res: no ha pagat els deutes pendents amb Catalunya, ni ha complert la disposició addicional tercera de l'estatut.

—Per què la Generalitat no podrà complir aquest objectiu de dèficit?
—Els ingressos de la Generalitat seran inferiors als ingressos esperats, per la contracció econòmica i la crisi. La Generalitat vol vendre patrimoni però, no es podrà vendre a preu de marcat, i per comptes de vendre's a 500 milions es tindrà que vendre a 300 milions, hi ha un forat de 200 milions. Les previsions seran difícils de complir, sobretot amb una contracció econòmica més forta.
Es impossible fer aquesta mena d'ajustament, de passar del 3,7% de dèficit de l'any 2010 a un 1,5% a final d'enguany. Ningú no ho ha fet.

—Quines son las raons polítiques:
—Som en una Espanya arruïnada i cada vegada més abocada a l'endeutament i a la necessitat de finançament. Es pot dir que Espanya s'acosta a la fallida. El ritme de creixement del deute espanyol comença a ser perillós i s'acosta massa ràpidament al 100%. Potser hi trigarà un parell d'anys. I cal pensar en les necessitats del sistema financer; l'estat espanyol no vol diners d'Europa perquè aquests diners s’afegirien al percentatge de deute del PIB per sobre del 100%, i això és un número crític, si mirem països amb més problemes. Espanya es troba, doncs, acorralada i no es comporta racionalment. I com que no es comporta racionalment, mira de quedar tan bé com pot davant l'opinió pública. I com que ara no hi ha el recurs d'ETA, hi ha els catalans. I volen vendre a Espanya que ells han fet tot l'esforç possible per Catalunya, però que Catalunya no ha complert.

—I què significaria una intervenció?
—Perdre autonomia Hi hauria un grup de gent a la Conselleria d'Economia, i potser a Presidència, mirant tots els números. Amb això ja n'hi ha prou.

—I el pacte fiscal?
—Intentar un consens pel pacte fiscal no tindrà èxit perquè el resultat, si n'hi hagués, seria tan descafeïnat que no valdria la pena. El president ha de cercar suport entre els qui realment entenen el problema i l'abast del problema.
Si Espanya fos capaç d'anar cap a un estat modern, tot aniria millor, però si no els catalans estarem abocats a tornar a un centralisme i a una dependència com la que ja hem patit abans de la democràcia.
Hem de ser realistes i tots sabem que no ens donaran el pacte fiscal, i a mes hem de ser conscients de que el govern del PP no ens pagarà els diners que deu a Catalunya i intentarà ofegar-nos a costa de beneficiar a les seves autonomies.
La única solució seria un govern de concentració amb tots els partits excepte el PP, recolzat per la societat, les organitzacions socials, els agents socials, etc, que planti cara al govern central. Els dirigents polítics catalans han d’estar a l’alçada de les circumstàncies; i si no hi estan han de plegar i deixar pas a d’altres de més ben preparats.
El President de la Generalitat te que pensar en el país i ha de fer el que ha de fer i no pensar en el seu partit; i si acota el cap per continuar amb el càrrec i no fa res, ha de plegar, ja que per tindre una simple gestoria més val que tanquin la Generalitat.

El Govern espanyol deu molts diners a la Generalitat de Catalunya.
En concret, deu diners del Fons de Competitivitat i, sobretot, per la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia III (del 2006). Aquesta addicional estableix que, als pressupostos de l’Estat espanyol, ha d’haver-hi un mínim d’inversió en infraestructures a Catalunya i que, si no s’executa (que mai s’executa, val a dir), el Govern espanyol ha de traspassar a la Generalitat els diners no invertits. Cal recordar que l’Estatut d’Autonomia és una llei orgànica espanyola. En total, el Govern espanyol deu a la Generalitat 1.450 milions d'euros del Fons de Competitivitat, 759 milions d'euros per la disposició addicional tercera (exercici del 2008) i 211.000.000 euros per la disposició addicional tercera (exercici del 2009), als quals caldrà afegir-hi el que es degui de la disposició addicional tercera (exercicis del 2010 i del 2011). Si aixo el sumem la deute de la Dependència, las Beques universitàries, inversions en rodalies, les subvencions anuals d'Autopistes, 0.7% fons socials, formació ocupacional, etc.
En total, el Govern Central deu 5.000 milions d'euros a la Generalitat de Catalunya, pel cap baix.
El mateix que demana la generalitat per el seu rescat.
Patètic, que el Govern Central que ens deu 5000 milions no ens els pagui, ens presti els diners amb interessos i després ens rescati i ens intervingui.

dimarts, 24 de juliol del 2012

A MI LA ROJA, ME LA TRAE FLOJA !!




Empezare diciendo, con perdón de los que puedan sentirse heridos, que ” LA ROJA, ME LA TRAE FLOJA”.

No tengo nada en contra del deporte ni de la selección, y si ha ganado ha sido justamente y porque lo merece. Pero debo decir que no me siento identificado por esta selección y paso a exponer el porque.

En la situación de crisis que tenemos, no es muy ejemplar ni ético que los jugadores de la selección reciban una prima de más del 25% sobre la anterior Eurocopa, por conseguir una buena clasificación o ganar la Eurocopa, mientras cada día hay miles y miles de personas paradas, desahuciadas o sin poder comer.

Nadie puede entender que en una época de recortes generalizados, en particular, en políticas sociales, los miembros de la selección cobren 300.000 € de prima libre de impuestos, cuando sus sueldos anuales son de muchos millones.

Pero lo mas grave es que 100.000 personas pidieron a la selección, como hacen otras selecciones como la de Italia, que donaran la prima para obras sociales y al final se han quedado los 300.000 euros libres de impuestos.

Otra situación que me escandalizó fue que los miembros de la selección bebían como cosacos en la celebración y alguno acabo borracho, dando un doble mal ejemplo a nuestra juventud, primero por no dar la prima para fines sociales y después por beber en publico.

Así, cada vez son más las voces que piden a la Federación Española de Fútbol que los jugadores "no solo tributen las primas sino que donen dichas cantidades con fines sociales, demostrando así que su amor patrio va mas allá del fútbol y que desean, igual que nosotros, levantar la grave situación de este país con su solidaridad".

Tampoco es admisible la norma aprobada por el Gobierno de José María Aznar que permite que los futbolistas extranjeros tributen seis años como no residentes, a pesar de estar viviendo y trabajando en España, a un tipo fijo del 24,75%. Es decir y, hablando en plata, Cristiano Ronaldo y Mourinho cotizan como lo hace un mileurista (Mesi lleva mas de seis años y paga un 52%).

No entiendo tampoco como el gobierno permite que los clubes de fútbol deban a Hacienda y a la Seguridad Social nada menos que 5.000 millones de euros, y que con solo 3.000 millones habríamos podido salvar la Sanidad (También habríamos podido salvar la sanidad con los 3.000 millones del IVA que no paga la Iglesia).

No es más patriota aquel que enarbola la bandera, la patria no existe, existen las personas y nuestra capacidad de ser solidarios con ellas, y trabajar para que nuestra sociedad sea cada día mejor, mas justa y mas solidaria.

Pero ellos no son los únicos culpables, nosotros tenemos doble culpa, primero por estar aborregados y dejar de pensar en lo importante de este país que se hunde como el Titánic, y lo segundo, ver con mucha pena como había 150.000 personas en la celebración de la selección, y solo 10.000 en la marcha de los mineros, patético, tenemos lo que nos merecemos.

Pues bien paso de todos estos eventos, que idiotizan al pueblo, mientras unos lloran por ganar la Eurocopa, el pueblo llora cuando se desahucia a sus ciudadanos, se recorta la sanidad, la educación, la ley de la dependencia, las pensiones, los subsidios sociales, etc, etc.

Que bajo hemos caído, donde está nuestro compromiso de la justicia social para todos mientras nos estas sacan quitando todos los beneficios sociales para pagar a los banqueros?

Finalmente quisiera aclarar que no pretendo ofender a nadie con esto, pero si expresar de forma libre lo que pienso.

dijous, 12 de juliol del 2012

La pujada del IVA, el Recambi de Equivalencia, i la incompetència del govern del PP


Actualitzat el 24/07/2012 a les 18h
L'IVA és el principal impost indirecte i una gran font de finançament de l'Estat i grava el consum de tots els béns i serveis.
El govern del PP va aprovar el divendres 13/7/2012 en el Consejo de Ministros la pujada del IVA general del 18 al 21% i la del reduït del 8 al 10%. Peró la pujada amagava un canvi de denominació de molts bens i serveis que provocara una pujada del IVA encara mes gran.
La pujada del IVA entrarà en vigor el 1 de Setembre de 2012

Amb aquesta pujada que ha decidit el govern, el PP ha mentit un cop mes, ja que sempre deia que no pujaria l'IVA, i a mes el nostre país tindrà un impost superior al d'Alemanya, holanda, Regne Unit o França i igual al d'Itàlia.

La Constitució estableix que la fiscalitat ha de ser progressiva, el que en essència vol dir que pagui més qui més té, això entra en contradicció amb la actitud del PP, ja que el IVA es pujarà a tots els ciutadans independentment de la seva renda.

S'estima que la pujada de IVA que ha fet el PP suposarà que cada família gasti uns 600 euros més a l'any.

El PP no ha quantificat els ingressos extraordinaris que espera amb aquesta pujada, encara que a l'abril va dir que amb la pujada d'impostos indirectes (l'IVA i els especials a l'alcohol, tabac i carburants) esperava obtenir 7.500 milions en 2013, però els tècnics d'hisenda pensen que serà menys per l'alt nivell de frau i corrupció que tenim.

Seria millor que el PP apostes per eliminar el frau i la corrupció del IVA al nostre país, els tècnics del ministeri d'Hisenda estimen que cada any es deixen de recaptar uns 17.000 milions d'euros pel frau en l'IVA.

Senyors del PP apostin per la lluita contra el frau i la corrupció i la pujada de impostos als mes rics, en lloc de fer pagar la factura als mes dèbils.

Serveixi com exemple que el govern manté exempt de IVA les transaccions financeres. Si s’apliqués el IVA a aquestes transmissions es podrien recaptar uns 4.500 milions de euros mes.

La pujada del IVA no sol ha estat criticat per els ciutadans, si no que també ha estat criticada amb molta força per diverses federacions d'empresaris, sindicats i comerciants.

El sector turístic esta molt preocupat per la mesura ja que ens farà ser menys competitius, si comparem el 5,5 % de IVA amb el qual es grava aquesta activitat a un altra gran potència turística europea com es França.

El sector turístic és un 'sector estratègic i oxigen per als comptes del estat,' ja que compta amb 370.000 d'empreses que ocupen a 1,4 milions de treballadors, amb uns ingressos de 30.604 milions d'euros nets a l'any 2011.
Al final es possible que amb aquesta mesura en lloc de recaptar mes IVA, perdem competitivitat en el sector turístic i recaptem menys, penós!

Entrades a teatres, cinemes de tot tipus, circs, concerts i demés espectacles anterior ment gravada amb un 8% de IVA, ara un 21%, però  resulta que els braus (toros) i els espectacles purament esportius mantenen el IVA reduït, patètic!

Els tipus imposables de l'IVA s'apliquen quatre tipus diferents d'IVA:

· Amb caràcter general s’aplicarà el tipus del 21%
· El reduït del 10 %
· Súper reduït del 4 %.
· Els exemptes d'IVA
 
Per si a algú li interessa us detallo com pujara el l'IVA

Segueixen en el 4%
  • Productes de menjar bàsics: llet,pa ,ous, cereals, verdures, fruites, hortalisses
  • Els medicaments (igual que les pròtesis, órtesis i implants interns per a persones amb minusvalidesa) 
  • Llibres, premsa i revistes
  • Llibres de text, quaderns de cal·ligrafia i de vacances, els blocs de dibuix, els mapes i els àlbums
  •  Habitatges de protecció oficial
  • Obres per a construcció i/o rehabilitació d'edificis destinats a habitatges de protecció oficial.
  • Medicaments per a ús humà.
  • Béns i serveis destinats a minusvàlids
  • Llibres, periòdics i revistes
Pugen del 4% al 10%
  • Compra d'habitatge nou i els arrendaments d'habitatge amb opció de compra. L'habitatge de segona ma tributa per l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP).
Pugen del 8% al 10%
  • Transport
  • Cistella de la compra d'aliments (llevat de els productes bàsics).
  • Ulleres graduades i lentillas
  • Hotels i restaurants
  • Les obres de reparació i renovació d'habitatge fins a finals de 2013 (quan passaran al 21%. La rehabilitació del habitatge perdrà així el suport fiscal).
  • Les 'novillades' i festes taurines es mantindran amb l'IVA reduït.
  • El futbol manté el IVA reduït
  • Els productes sanitaris, els de ortopèdia, els d'òptica i els medicaments veterinaris.
  • Els serveis de nutrició o els fisioterapèutics amb fins estètics 
Pugen del 8% al 21%
  • Materials d'escriptura (llapis, bolígrafs, gomes d'esborrar, etcètera), calculadores, instruments de mesura (regles, esquadres, cartabons), tisores i cintes adhesives
  • Material relacionat amb manualitats com: Plastilina, témperas, ceres plàstiques, paper vegetal, xarol i de seda
  • Els serveis mixts d'hostaleria, discoteques, sales de festa, barbacoes.
  • entrades a teatres, cinemes de tot tipus, circs, concerts i demés espectacles
  • llavors, flors i plantes ornamentals.
  • serveis de televisió digital i televisió de pagament.
  • serveis funeraris.
  • serveis de perruqueria.
  • adquisició d'obres d'art.
  • serveis prestats per artistes.
  • assistència sanitària, dental i cures termals.
  • espectacles esportius de caràcter aficionat.
  • serveis de radiodifusió.
  • execucions d'obres.
  • discoteques.
  • importacions d'objectes d'art, antiguitats i objectes de col·lecció.
  • serveis a persones físiques que practiquin esport.
  • obres de reparació o renovació (que no son de habitatge).
  • Material escolar.
Pugen del 18% al 21%
  • Reimportacions de béns.
  • Execucions d'obra o incorporació d'altres béns.
  • Serveis professionals.
  • Lloguers
  •  Begudes alcohòliques i tabac.
  • Cosmètics i productes d'higiene personal. 
  • Locals de negoci.
  • Aigua, llum, i telèfon. 
  • Les curses de braus 
  • La cosmètica i el productes de parafarmàcia
Productes exempts d'IVA

A més dels productes que hem descrit, existeix un ampli grup de productes que no se'ls repercuteix l'impost i que inicialment no haurien de veure alterat el seu preu en principi Dintre d'aquest bloc tenim per exemple:
  • Serveis bancaris, fonamentalment interessos, no les comissions que van al tipus general del 18%
  • Serveis d'ensenyament reglat, com col·legis o acadèmies d'ensenyament. 
  • Serveis de probes diagnostic, controls de risc cardiovascular, probes de glucosa, colesterol, etc.
  • Serveis mèdics, hospitalaris i veterinaris.
  • Serveis de cura i atenció a nens i tercera edat.
CANVIS EN EL RECÀRREC D'EQUIVALÈNCIA
  • Amb caràcter general: passa del 4 al 5,2% 
  • Per a lliuraments de béns gravats a tipus reduït: passa del 1 al 1,4% 

diumenge, 11 de març del 2012

Motivos para estar en contra de la energía nuclear

  1. La energía nuclear es muy peligrosa
Las tragedias de Chernóbil y Fukushima han demostrado la capacidad de dañar y generar catástrofes de esta fuente de energía.
(Hoy, se nos queda pequeño el ejemplo de Chernóbil, tras la tragedia de Fukushima)

  1. La energía nuclear es la más sucia
Las centrales nucleares generan residuos radiactivos cuya peligrosidad permanece durante decenas de miles de años y cuya gestión, tratamiento y/o eliminación son cuestiones aún no resueltas.
(Para quienes defienden que es una energía limpia porque no emite grandes cantidades de CO2, por favor tengan en cuenta que lo que emite es aún mucho peor que el CO2)

  1. La energía nuclear es la que menos empleo genera
Por unidad de energía producida. Menos que cualquier energía renovable. Según datos del Gobierno publicados en un informe de febrero de 2008.

  1. La nuclear es una energía muy cara
Actualmente las energías renovables son mas baratas, mas limpias y generan mas empleo local que la energía nuclear.
De acuerdo con el análisis de la Asociación Europea de la Energía Eólica (EWEA) sobre los verdaderos costos de la electricidad, la energía nuclear cuesta 102 euros el MWh y la energía eólica en tierra 58 euros el MWh y las turbinas eólicas en los parque eólicos marinos 75 € el MWh.
Al coste de la energía nuclear debemos sumar los importantes subsidios estatales (que pagamos todos…) de forma continua para poder existir. Un ejemplo: el coste de la gestión de los residuos radiactivos en España, según los cálculos de la Empresa Nacional de Residuos Radiactivos (ENRESA), será de más de 13.000 millones de euros sólo hasta 2070.
(Para quienes defienden que es una energía barata, por favor tengan en cuenta TODOS los gastos: construcción central, materias primas, producción, desmantelamiento, gestión de residuos, daños medioambientales (impagables),…

  1. La energía nuclear no es necesaria
Los casos de Alemania y Suecia permiten comprobar que, si hay voluntad política, es posible abandonar la energía nuclear al tiempo que se reducen las emisiones de CO2 en cumplimiento con el Protocolo de Kioto.
Pero despues del desastre de Fukushima, Japón ha decidido cerrar todas las centrales. Japón tenia antes del terremoto 36 centrales nucleares en funcionamiento y ahora tiene dos, i en mayo no habrá ninguna que funcione.
Alemania e Italia siguen el ejemplo japonés. El gobierno de Ángela Merkel una vez vistas las consecuencias de Fukushima decidió avanzar el apagón nuclear para el año 2022. Curiosamente, su gobierno meses antes había prorrogado la vida de los 17 reactores nucleares alemanes hasta el 2036.
Itàlia tambien ha aprobado una moratoria sobre los planes de volver a producir energia nuclear, suspendida por referéndum popular después Txernòbil.
En España esperemos que aunque el PP esta a favor de la energía nuclear, aprenda de Alemania e Italia, y no se embarque en nuevos programas nucleares.
El año pasado se logró el que el 36% de la enrgia generada en España fuera renovable, si continuamos así en el 2020 podríamos lograr el 60%.

  1. La energía nuclear no es la solución al cambio climático
Nunca podrá ser una solución económicamente viable y eficiente para reducir emisiones de CO2 en la lucha contra el cambio climático. De hecho, la energía nuclear está excluida de los mecanismos financieros del Protocolo de Kioto.

  1. La energía nuclear no genera independencia energética
España importa el 100% del uranio que se emplea como combustible en sus centrales nucleares, por lo que nuestra dependencia del extranjero al respecto es total.

  1. La energía nuclear también se acaba
Las reservas de uranio-235 (el combustible de los reactores nucleares) servirán sólo para unas pocas décadas más.

  1. La energía nuclear no tiene el respaldo social
Las encuestas de opinión muestran que la inmensa mayoría de los ciudadanos españoles rechazan esta forma de producir electricidad.

  1. La energía nuclear es incompatible con un modelo energético sostenible
No cumple ninguna de sus premisas: no es económicamente eficiente, ni socialmente justa, ni medioambientalmente aceptable.

En conclusión:

“La energía nuclear pertenece al pasado y las renovables la suplirán en pocos años”

divendres, 9 de març del 2012

NOU SISTEMA DE JUBILACIÓ A PARTIR DE 2013


La Llei 27/2011, d'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social, ha aprovat finalment la popular reforma de les pensions. Aquesta reforma introdueix canvis transcendentals com són retardar l'edat de jubilació als 67 anys, i augmentar els anys que es tenen en compte per al càlcul de la pensió.

EXISTEIXEN DOS TIPUS DE JUBILACIÓ:

JUBILACIÓ ORDINARIA




Aquest canvi en l'edat de jubilació s'aplicarà gradualment entre l'any 2013 i l'any 2027, afegint 1 mes per any fins 2018, i 2 mesos per any des 2019 fins al 2027.1


ANYS DE COTITZACIÓ:
L'altre canvi important que s'ha realitzat és el increment progressiu dels anys que es prenen en compte per calcular la quantia de la pensió. Fins ara, la pensió es calculava sobre una mitjana de les cotitzacions dels últims 15 anys.
Després de la reforma, el període a considerar serà de 25 anys, però s'anirà ampliant de manera gradual des del 2013, i tindrà plena aplicació el 2022 quan es computin plenament els 25 anys.


INCREMENT DEL MPUT DE
15 A 25 ANYS

Durant 2013
16 anys

Durant 2014
17 anys
Durant 2015
18 anys
Durant 2016
19 anys
Durant 2017
20 anys
Durant 2018
21 anys
Durant 2019
22 anys
Durant 2020
23 anys
Durant 2021
24 anys
Durant 2022
25 anys


JUBILACIÓ ANTICIPADA

Es contemplen dues maneres d'accedir de forma anticipada a la jubilació:



La que deriva del cessament no voluntari del treballador:
1.       Tenir 61 anys d'edat;
2.       Inscripció a l'Oficina d'Ocupació durant almenys 6 mesos, immediatament anteriors a la sol·licitud de la jubilació;
3.       Mínim 33 anys cotitzats;
4.       Que el cessament en el treball s'hagi produït per:
a.      Acomiadament Col·lectiu l'art. 51 del E.T.
b.      Acomiadament Objectiu del art.52.c) del E.T.
c.      Extinció del contracte per resolució judicial, de l'art. 64 Llei 22/2003 Concursa;
d.      Mort, jubilació o incapacitat de l'empresari individual, del Art.44 de l'ET
e.      Força Major.
f.        Violència de Gènere.


La que deriva del cessament voluntari del treballador:
1.       Tenir 63 anys d'edat;
2.       Mínim 33 anys cotitzats;
3.       El import de la pensió ha de ser superior a la pensió nima que correspondria al treballador per la seva situació familiar en complir els 65 anys.

Ambdues vies d'accés a la jubilació anticipada, impliquen l'aplicació d'uns coeficients de reducció de la pensió per import del 7,5% anual per cada any d'anticipació sobre l'edat ordinària de jubilació.

Desapareix la jubilació anticipada als 64 anys, que existia fins ara per determinades situacions.


JUBILACIÓ PARCIAL

S'incorporen algunes modificacions al sistema de la jubilació parcial. D'una banda, es manté la possibilitat d'accedir a la jubilació anticipada sense necessitat de contracte de relleu, per a aquells treballadors que hagin assolit l'edat legal de jubilació (entre 65 o 67 anys).

Per als casos en què sigui necessari concertar un contracte de relleu, la base de cotització del treballador rellevista no podrà ser inferior al 65% de la mitjana de bases de cotització dels darrers 6 mesos del treballador rellevat.

D'altra banda, i aquesta és la novetat més onerosa per a l'empresa, en relació amb la cotització, l'empresa i el treballador que accedeix a la jubilació parcial, hauran de continuar cotitzant per la base que hauria correspost de seguir treballant a jornada completa. Aquesta novetat s'aplicarà de forma gradual.

INCENTIUS PER ALLARGAR LA VIDA LABORAL

Els treballadors que, un cop complerts els 65 ó 67 anys, vulguin continuar treballant, sels hi aplicarà els següents coeficients en funció de la seva vida laboral:
o    Si han treballat menys de 25 anys: 2% per any treballat a partir dels 67 anys;
o    Si han treballat entre 25 i 37 anys: 2,75% per any treballat a partir dels 67 anys;
o    Si han treballat més de 37 anys: 4% per any treballat a partir dels 67 anys.


EDAT DE JUBILACIÓ SEGONS ANYS COTITZATS

ANY
MENYS DE 38 ANYS I MIG DE COTITZACIÓ
MÉS DE 38
ANYS I MIG DE COTITZACIÓ
Durant 2013
65 anys + 1 mes




6
5



A N Y S
Durant 2014
65 anys + 2 mesos
Durant 2015
65 anys + 3 mesos
Durant 2016
65 anys + 4 mesos
Durant 2017
65 anys + 5 mesos
Durant 2018
65 anys + 6 mesos
Durant 2019
65 anys + 8 mesos
Durant 2020
65 anys + 10 mesos
Durant 2021
66 anys
Durant 2022
66 anys + 2 mesos
Durant 2023
66 anys + 4 mesos
Durant 2024
66 anys + 6 mesos
Durant 2025
66 anys + 8 mesos
Durant 2026
66 anys + 10 mesos
A partir 2027
67 anys

NÚM. MÍNIM ANYS COTITZATS PER CALCULAR LA PENSIÓ
Durant 2013
16 anys
Durant 2014
17 anys
Durant 2015
18 anys
Durant 2016
19 anys
Durant 2017
20 anys
Durant 2018
21 anys
Durant 2019
22 anys
Durant 2020
23 anys
Durant 2021
24 anys
Durant 2022
25 anys

NÚM. MÍNIM ANYS COTITZATS PER JUBILAR-SE
Durant 2013
35 anys + 3 mesos
Durant 2014
35 anys + 6 mesos
Durant 2015
35 anys + 9 mesos
Durant 2016
36 anys
Durant 2017
36 anys + 3 mesos
Durant 2018
36 anys + 6 mesos
Durant 2019
36 anys + 9 mesos
Durant 2020
37 anys
Durant 2021
37 anys + 3 mesos
Durant 2022
37 anys + 6 mesos
Durant 2023
37 anys + 9 mesos
Durant 2024
38 anys
Durant 2025
38 anys + 3 mesos
A partir 2026
38 anys + 6 mesos