dissabte, 24 de desembre del 2011

A partir de 2012, els treballadors/as de llar (dona de fer feines), estaran en el Règim General de la Seguretat Social (Nova versió 5/2/2012)

Des del 1 de gener de 2012 els treballadors de llar passaran a formar part del règim general de la Seguretat Social. Aquesta cotització afectarà solament a les cotitzacions i prestacions dels treballadors de la llar, però no a l'àmbit de les relacions laborals, com la protecció per atur.

A partir del 1 de gener de 2012 es donarà un termini de sis mesos naturals perquè els treballadors i els ocupadors de llars familiars puguin adaptar-se a la nova situació. A més, s’estableix un període transitori fins a 2019 perquè l'adaptació no sigui lesiva per als ocupadors ni tingui conseqüències sobre l'ocupació.
Les persones que treballin com treballadors de la llar hauran de tenir un contracte en el qual figuri el nombre d'hores de treball setmanals, el salari mensual o per hora, el salari en espècie, si existeix pacte d'hores de presència o de pernoctació i la seva retribució i el nombre de compte bancari del titular de la llar familiar on domiciliar la cotització.

Els titulars de llars familiars o ocupadors estaran obligats a presentar en la Seguretat Social les sol•licituds d'afiliació, altes i baixes i les variacions de dades corresponents a aquests contractes.


Per altes i baixes aquesta es la pagina web de la Seguretat Social:
https://sede.seg-social.gob.es/Sede_1/OficinadeRegistro/oficinaderegistro/160883


Si voleu fer l'alta i Baixa personalment, al següent enllaç podeu descarregar l'impres:
http://www.seg-social.es/Internet_1/Trabajadores/Afiliacion/Servicios/Modelosdesolicitude31190/TA2S0138/index.htm

Per las cotitzacions s'establirà una escala de 15 trams en funció dels salaris percebuts, amb quotes que van des de 19,84 euros al mes per 20 hores de treball a la màxima de 164,60 euros al mes per a la jornada completa. Les famílies nombroses tindran bonificacions sobre aquestes quotes.

Amb la reforma actual el que s'ha reformat és la inclusió dels treballadors de la llar en el Règim General de la Seguretat Social, duent amb si una sèrie de modificacions.
Que passaba fins el 31 de desembre 2011:
  • No era obligatori realitzar un contracte (només es realitzava contracte si es treballava a jornada completa, si es treballava per hores no era necessari fer contracte).
  • Si s'estava en Incapacitat temporal per malaltia comuna, no es cobrava des del dia primer fins al dia 21. A partir del dia 22 de baixa ho pagava directament la Seguretat Social.
  • Si es treballava per hores i amb diferents ocupadors, l'obligació de cotitzar a la seguretat social era del treballador (al final el que passava era que ningú cotitzava).
  • La base de cotització era fixa de 748,20€ i el tipus de cotització també al 22%.
Que passara des del 1 de gener de 2012:És obligatori realitzar contracte per escrit, encara que es treballi una hora a la setmana.
Si el treballador esta amb incapacitat temporal per malaltia comuna, el ocupador abonarà del dia 4 al dia 8 i a partir del dia 9 correrà a càrrec de la Seguretat Social.

Actualment la Seguretat Social paga la Incapacitat Temporal dels treballadors de la llar a partir del dia 25.

Sempre hi ha obligació de cotitzar. Ja no es diferencia entre si treballes per hores o a jornada completa. L'obligació de cotitzar es del ocupador i del treballador, i vària en funció dels ingressos (veure taula de trams).
El tipus de cotització segueix sent fix al 22% del que el 18,30% correspon pagar al Ocupador i
el 3,7% correspon pagar-la al treballador. Des del 2013 i fins el 2018 s’aplicarà un augment anual de 0,90 punts percentuals fins arribar al 28,30% al 2019 (el ocupador cotitzarà un 23,60% y el treballador un 4,7%).


 Taula de retribucions mensuals i Bases de Cotització:
Les xifres serveixen per al 2011 (cada any tindran un increment). De moment, hi ha 16 trams que s'imputen a uns salaris aproximats. El més baix inclou als contractes de menys de 74,83 euro sal mes i després van augmentant en franges de cinquanta euros (de 74,83 a 122,93 euros, per exemple) fins al nombre 15, que implica un sou de més de 700,11 euros al mes. L'últim graó anirà pujant un 5% fins a 2019. A cada tram salarial li correspon una base de cotització que s'ajustarà anualment, fins que en 2019 es cotitzi pel salari real que cobra cada treballador. És a dir, el Govern salva els primers passos de la integració amb una quota aproximada que acabarà convergint amb la real per a 2019.
Des del 1 de Gener de 2012, les noves altes es donaran en el Règim General de Treballadors de la Llar. Amb els que estiguin donats d’alta amb anterioritat, es produeix un període transitori, fins al 20 de juny, perquè siguin traslladats a l'aquest nou règim (han de fer-lo l’ocupador i el treballador). Si transcorregut aquest termini no s'ha sol•licitat el trasllat, a partir del 1 de juliol de 2011, es procedirà al seu trasllat d'ofici imputant-li la base de cotització més alta.
Durant els exercicis 2012, 2013 i 2014 s'aplicarà una reducció del 20% a les otitzacions reportades per la contractació de persones que prestin serveis en la llar familiar.
La Seguretat Social tractarà de regularitzar a tots els treballadors domèstics (uns 700.000 a Espanya), de les quals 290.000 ja pertanyen al Règim Especial de Treballadors de la Llar i la resta pertanyen a l’encomia submergida.
La mesura comportarà una ampliació dels drets socials dels treballadors (el 93% són dones).
Els treballadors seguiran sense tenir dret a cobrar l'atur.
Tots els ocupadors s'inclouran en un registre d'empresaris i seran aquests qui les donin d'alta. Les quotes socials es faran a través del banc i es cotitzarà des de la primera hora.
L'alta en la Seguretat Social anirà acompanyat per un contracte de treball que tindrà que especificar:
  • El nombre d'hores treballades setmanalment.
  • E salari mensual o el salaria acordat per hora realitzada, les pernoctacions i qualsevol retribució en espècie.
Si passats els sis mesos d'adaptació de la norma, el ocupador no ha donat d'alta al seu treballador, aquest podrà donar-se d'alta a la Seguretat Social. Si es tenen diversos ocupadores, cadascun d'ells s'haurà de donar d'alta de forma individual i cotitzar per separat el que li correspon al su  treballador.

Preguntes i Respostes:
Sóc ocupador, quines obligacions tinc?
A partir del 1 de gener de 2012, haurà de sol•licitar el seu alta en el registre d'Empresaris del Règim General de la Seguretat Social. Haurà de presentar el contracte que li ha fet al seu treballador en el qual especifiqui hores, salari, pagament en espècies i pernoctacions. És indispensable el nombre de compte del banc perquè li domiciliïn els pagaments.

Què passa si no dono al treballador d’alta?
El treballador pot anar ell mateix a donar-se d'alta, però això implica que li reclamaran al ocupador les seves quotes. Es podria donar el cas que anés un Inspector de Treball a regularitzar la situació. El problema mes greu seria si el treballador patis un accident laboral i això podria suposar uns problema molt greu per el ocupador.

Si un treballador treballa en diverses llars?
Tots li han de donar-se d'alta, cadascun per les hores que treballa en la seva casa.

Hi ha un mínim d'hores?
No. El que hi ha és una quota mínima que s'extreu dels sous inferiors a 74,83 euros. Per a un salari així, la quota mensual a pagar el primer any serà de 19,84 euros, dels quals 16,51 correran a càrrec de la llar.
Cas típic de quatre hores a la setmana
Posem que paga (o rep) entre 219,12 i 267,20 euros al mes. Això suposa una base de cotització de 243,16 euros i una quota a pagar per part del ocupador de 44,47 euros i al voltant de 9 euros per part de treballador.
Desgrava?
Es preveu un període transitori fins a 2019, perquè l'adaptació al sistema no perjudiqui a treballadors i ocupadors.


Si vols veure el la nova llei ves a la pagina 34 del BUTLLETÍ OFICIAL DE L’ESTAT BOE-A-2011-13242 del 2.08.2011.

dimecres, 28 de setembre del 2011

Juan Carlos Moreno: "El nacionalismo lingüístico español"

Juan Carlos Moreno Cabrera és madrileny i defensa la immersió lingüística en català. El catedràtic de la Univesitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera ha publicat un llibre, El nacionalismo lingüístico (Península), amb una tesi profundament provocadora: que l'únic nacionalisme lingüístic que existeix a l'Estat és l'espanyol.
Al següent video podeu veure una ponencia a la Universitat Oberta de Catalunya del Catedràtic Juan Carlos Moreno (es molt interessant i il·lustrativa):

 
També podeu llegir una entrevista de Carles Bellsolà a Juan Carlos Moreno:
Link: http://www.eldebat.cat/cat/notices/_el_castella_no_s_hauria_d_ensenyar_a_les_escoles_de_catalunya_33203.php
En què consisteix el nacionalisme lingüístic?
La idea que se sol tenir a Espanya és que el nacionalisme, lingüístic i en general, són les reivindicacions d'una sèrie de regions que s'han entestat, de forma obsessiva i exagerada, que es reconegui la seva llengua i la seva cultura. Perquè molts consideren que aquesta llengua i aquesta cultura estan ja reconegudes en la Constitució i que, per tant, tota aquesta insistència correspon a un desig de diferenciar-se que va en contra de la societat de la globalització.
Però vostè, en canvi, sosté que hi ha un nacionalisme lingüístic per part espanyola.
Al titular així el meu llibre, segur que hi ha hagut molta gent que l'ha llegit amb la intenció de reafirmar les seves idees. Per a ells, la lectura del llibre pot resultar insuportable, perquè s'hi posa de manifest una cosa que està oculta, que és el nacionalisme d'Estat. Que no es reconeix com a tal perquè es parteix de la fal·làcia que, un cop establert l'Estat, en aquest cas, l'espanyol, es produeix un superació de totes les diferències ètniques i identitàries. Al llibre demostro que això és completament fals. No només l'Estat no ha transcendit la qüestió nacional, sinó que es basa en una nació, una cultura i una llengua concreta, que segueix sent la llengua castellana.
Així doncs, quina de les dues parts dóna més mostres de nacionalisme?
És que, segons la meva definició de nacionalisme lingüístic, no existeixen ni el nacionalisme lingüístic català, ni el basc ni el gallec. Per què? El principal tret definitori del nacionalisme lingüístic és considerar que la llengua pròpia és superior a les altree. Cosa que no té sentit amb raons estrictament lingüístiques. Aquesta idea, que procedeix de Menéndez Pidal, existeix en el nacionalisme castellanista. Però jo no la veig pas ni en l'anomenat nacionalisme català ni en el basc ni en el gallec. Jo no veig a ningú que digui que el català és superior al castellà linguísticament.
Cosa que sí fa el nacionalisme espanyol, segons el seu llibre. 
El segon tret definitori és que, com la meva llengua és superior, estic fent un favor als altres si els la imposo. Tampoc no veig això en l'anomenat nacionalisme català. Els catalans no pretenen que es parli català a Màlaga o a Castella-la Maxa. Jo no conec cap catalanista que defensi això. En canvi, els castellanistes sí que defensen que el castellà sigui dominant a Catalunya, que en sigui la llengua principal. Tot i que això ho disfressen en parlar de "llengua de comunicació" o "llengua d'encontre". Del meu llibre es dedueix que, si apliquem aquests criteris, no existeix el nacionalisme lingüístic català, basc ni gallec. Molta gent m'ha tirat en cara que no critico la "imposició del català". Però, quina imposició? Si jo dic que a Castella es parli castellà, és això una imposició? Por tant, si els catalans diuen que el català ha de ser la llengua predominant a Catalunya, és això una imposició?
Però els nacionalistes espanyols no acostumen a dir obertament que el castellà ha de ser la llengua dominant. El que fan es argumentar els drets individuals dels parlants. 
Es parla de drets individuals, però les llengües existeixen dins d'una comunitat lingüística, no es tracta d'individus aïllats. Si jo me'n vaig a Alemanya, puc tenir tot el dret del món a parlar castellà, però haig de parlar alemany. Perquè m'estic integrant en un col·lectiu amb unes relacions lingüístiques on predomina l'alemany. Parlar de drets individuals en qüestió lingüística no té sentit. I quan critiquen que el català comenci a adquirir predomini en certs àmbits, ho fan perquè això comporta la pèrdua del predomini absolut, en aquests mateixos àmbits, del castellà. Quan critiquen això, tot i que no ho diguin obertament, estan posant de manifest que el que temen els castellanistes no és que el castellà desaparegui de Catalunya, com diuen ells. A ningú amb dos dits de front se li ocorre que el castellà pugui desaparèixer de Catalunya, és una estupidesa pensar-ho. En realitat, el que expressen és el seu temor que el castellà perdi el predomini absolut a Catalunya.
En canvi, sí que hi ha estudiosos que afirmen que el català corre cert perill d'extinció
Depèn de amb quines altres llegües el comparis. Si comparem el català amb l'aragonès, doncs no està en perill d'extinció. Però el català s'ha de comparar amb altres llengües del seu nivell demogràfic. El català és una llengua europea molt important des del punt de vista demogràfic i no està en perill d'extinció. Ara bé, als Països Catalans el català no és la llengua dominant, això està clar. I hi ha molts terrenys en els quals no aconsegueix fer-se amb aquest domini. Per domini no hem d'entendre res negatiu, sinó que sigui la llengua d'ús habitual, la llengua por defecte. Cosa que seria lògica. Quan es conviu amb una llengua poderosa des del punt de vista demogràfic, econòmic i polític com és el castellà, els avenços són molt difícils. Mai no es pot dir que el català estigui fora de perill, precisament perquè conviu amb el castellà.
Per aquest mateix motiu, són apropiades les mesures de foment de la llengua com ara la immersió lingüística?
L'única immersió lingüística que conec és la del castellà. A Catalunya no hi ha immersió lingüística. Si a Catalunya es fa servir el català a l'escola, això em sembla normal. Diríem que ensenyar en castellà a Madrid és immersió lingüística? Jo no ho diria pas. Per immersió entenem quan una llengua oficial no és la llengua de la població i s'obliga a fer servir aquesta llengua a l'escola, cosa que passa a molts països del món. A Nigèria, la llengua de l'escola és l'anglès, i qualsevol nen que es vulgui escolaritzar ha d'aprendre anglès. Que no el parla ni ell ni ningú de la seva família. Perquè l'anglès, i aquesta és la qüestió, no és una llengua de Nigèria, és una llengua imposada per les potències colonials. Però el català no és una llengua imposada per les potències colonials, és la llengua pròpia de Catalunya.
Vostè, al seu llibre, diferencia entre bilingüisme additiu i substitutiu. Quin és el cas a Catalunya?
El bilingüisme que es diu promoure des del centre és teòricament additiu. És a dir, que jo afegeixo la meva llengua a l'autòctona i totes dues hi conviuen. Però en el 90% dels casos, en realitat, és un bilingüisme substitutiu, en què és pretén que la llengua nova acabi substituint l'autòctona. Si a un nen català se l'educa en castellà, que hi ha molts més llibres, més programes de TV, més oportunitats, el que es propicia és que el nen digui: "Ah, jo parlo en català amb la meva família, però a mi el que m'interessa és el castellà, perquè em dóna més possibilitats. Precisament per això, el castellà no s'hauria d'ensenyar a les escoles de Catalunya. Ja sé que és dur dir-ho, que molta gent em criticarà per això, però és així. En aquests moments hi ha una situació de desequilibri molt forta en favor del castellà. Com ho corregim, això? Recolzant per igual totes dues llengües? Llavors es mantindrà el desequilibri. L'única solució és recolzar la llengua autòctona, la llengua pròpia, molt més que l'altre. Cau pel seu propi pes.
Però bona part de l'opinió pública espanyola té la percepció contrària, que el castellà és una llengua de segona a Catalunya i que està perseguit.
És que hauria de ser de segona, és clar que sí. Per les raons que ja he donat. Exactament igual que el català és una llengua de segona a Castella. A Madrid, si és que existeix, el català és una llengua de segona o de tercera. I això, a tothom li sembla molt bé. Que el castellà sigui u na llengua de segona a Catalunya, a mi no em semblaria malament. Però el cas és que no ho és, que segueix sent dominant en molts àmbits. La idea que el castellà s'ha perseguit a Catalunya és una manipulació ideològica. Qui ha anat a Catalunya sap que això no és així, però el qui no hi ha anat s'ho acaba creient.
Els mateixos arguments sobra aquesta 'persecució' del castellà no s'apliquen, per exemple, en el cas de Puerto Rico. 
Què ocorre quan se xoca amb una nacionalisme lingüístic més poderós que el propi, com és el cas de l'anglès? Que, llavors, l'ideòleg del nacionalisme lingüístic de la llengua menys poderosa passa a utilitzar els mateixos arguments d'autoconsciència lingüística que fan servir els qui defensen les llengües perifèriques. Però, en aquest cas, ja no els semblen arguments nacionalistes. Quan jo defenso el castellà a Puerto Rico, amenaçat per l'anglès, no sóc nacionalista; quan fan això mateix els catalans, llavors sí que es considera nacionalista.
També se solen invocar raons de mercat o 'darwinistes', com diu vostè, per justificar el predomini d'una determinada llengua. 
El nou discurs del nacionalisme es basa en criteris economicistes. Es diu que hi ha llengües que tenen un gran mercat i d'altres que el tenen petit. Això significa emprar criteris de la globalització capitalista, de veure-ho tot com a mercats, productes i clients. Així és com funciona l'economia, però el que no es pot fer és utilitzar aquests criteris economicistes en la cultura. Es com si al Museu del Prado un quadre hagués estat visitat per 5.000 persones i un altre, només per 50. I diguéssim: "Destruïm o baixem-lo al soterrani aquest quadro, que el visita molt poca gent". La cultura no és economia, és una altra cosa.
Per què els escriptors en català venen tant pocs llibres a la resta de l'Estat?
Espanya no ha assumit el seu caràcter plurinacional. Si s'hagués fet una política plurilingüística de debò, als nens se'ls hauria ensenyat al menys a llegir i entendre les diverses llengües de l'Estat. Així, un adult escolaritzat seria capaç de llegir Josep Pla sense traduir. I un autor català podria vendre en la seva llengua a tot l'Estat. Així, els autors catalans no es plantejarien escriure en castellà. Ara, si un autor català, amb tot lògica, vol ser llegit el màxim possible, acaba escrivint en castellà. D'aquesta manera, la presència del català va desapareixent, i només es llegeix a Catalunya. I poca gent, a més.
Com ha estat rebut el seu llibre a la resta de l'Estat?
Pràcticament totes les ressenyes i entrevistes que he tingut han estat de Catalunya, Galícia o el País Basc. A la resta de l'Estat, el llibre gairebé no ha tingut cap incidència. A la gent li agrada llegir opinions que reforcin les seves pròpies, no pas opinions totalment contràries.

dijous, 8 de setembre del 2011

El inquietante programa de gobierno del PP

Se acercan ya las elecciones y el PP aun no ha explicado demasiado su plan de Gobierno.

Pues bien, en general esta sera su estrategia?:
  1. Aplicar rápidamente medidas muy duras
  2. Plan de choque para la oleada de huelgas y protestas y cualquier reacción ciudadana será inútil
  3. La dirección del PP especula con que "los españoles sabrán entender las medidas restrictivas que impondremos".
  4. Centralizar el Estado reduciendo el poder de las CCAA y reducir su financiación para ahogarlas para que devuelvan competencias (Sanidad, Educación, Justicia) desde las CCAA al Gobierno Central.
  5. Objetivo prioritario la eliminación de la figura de indemnización por despido y reducir el poder de los sindicatos
  6. Reducir los impuestos a las empresas y aumentar los impuestos de las clases trabajadoras
  7. Fomento de la energía Nuclear e instalación del cementerio de residuos en Cataluña.
  8. Cierres y privatizaciones Autonómicas (Televisiones, empresas, etc)
  9. Reducción del numero de funcionarios de las CCAA.
  10. Recortes sociales, laborales y en protección al desempleo.
  11. Fomentar la figura de España y fomentar el español en detrimento de las lenguas autonómicas
  12. Fomentar las inversiones en las CCAA que gobierna el PP.
  13. Fomentar los medios de comunicación afines al PP y ahogar a los no afines.
Entre los pocos puntos del programa electoral del PP que han dado a conocer he hecho un resumen que sera ilustrativo para saber lo que nos espera, y lo que NO nos cuenta el PP de su programa.

A continuación os resumo los planes de gobierno de PP en el caso que gane las elecciones genrales del 20 N:
Reforma Laboral:
  • Creación de un contrato único indefinido con indemnización de 20 días por año trabajado y máxima de una anualidad (sin retroactividad).
  • Reforma del sistema de cobertura por desempleo: Situar la cuantía de las prestaciones en la línea de los países de nuestro entorno; vincular la prestación a la formación y establecer la posibilidad de retirarla si se rechazan ofertas de empleo adecuadas a la cualificación del parado. Eliminación gradual del PER.
  • Primacía del convenio de empresa por delante de los convenios estatales, suprimir los provinciales y locales y eliminar la ultraactividad de los convenios que hace que, cuando no se firma un nuevo acuerdo, se alarguen las condiciones pactadas en los anteriores.
  • Despido objetivo para bajas reincidentes no justificadas y otras medidas para combatir el absentismo laboral, sobre todo en pymes. Mayor protagonismo de las Mutuas de Accidentes de Trabajo en las bajas laborales.
  • Reducción significativa del número de liberados sindicales y de las horas dedicadas a actividades sindicales.
  • Flexibilidad interna: Cuando haya modificaciones sustanciales de producción, actividad o desplazamiento de centros de producción, debería poder ajustarse las condiciones laborales (jornada y salario) de forma mucho más sencilla que en la actualidad.
  • Potenciar los contratos para jóvenes con contratación formativa muy flexible con escaso o nulo coste empresarial. Para ello, habría que revisar el régimen jurídico del contrato en prácticas y el de formación y aglutinarlos en un único contrato de inserción laboral para jóvenes.
  • Seguridad Social: Completar la reforma de las pensiones, ampliando a toda la vida laboral el periodo para el cálculo de la prestación.
  • Planes de pensiones: Aumentar los incentivos fiscales para promover los planes privados de pensiones. Incorporar a la negociación colectiva los planes de pensiones de las empresas para sus trabajadores.
Sanidad:
  • Copago selectivo del sistema sanitario.
  • Prestación estándar y unificada a nivel nacional de los servicios sanitarios gratuitos.
  • Fórmulas de gestión privada e introducción de sistemas de incentivos para el personal y para los directivos para que sean más consecuentes con su gestión/labor.
  • Paulatina privatización del sistema publico de salud.
Administraciones Autonómicas y Locales:
  • Techo de gasto para todas las administraciones públicas, aprobado por el órgano legislativo correspondiente, dentro de los límites aprobados en los presupuestos generales del Estado y control presupuestario mensual (ingresos y gastos) de comunidades autónomas, ayuntamientos grandes, y control menos frecuente de los pequeños y las diputaciones.
  • Revisión trimestral de las cuentas. Si se produce una desviación deberán aportarse medidas correctoras para ejecutarse dentro del mismo ejercicio. Si se aprueban presupuestos que incumplan los objetivos de estabilidad, deben ser anulados y si el gasto real de una Administración supera el techo de gasto sus responsables políticos deberían ser inhabilitados, llegando en casos extremos a la exigencia de responsabilidades penales.
  • Reduccion de un 10 % de los funcionarios de las CCAA.
  • Armonización de las estadísticas para controlar las trampas contables del gasto en todas las administraciones.
  • Reforzar el papel y los medios del Tribunal de Cuentas para que pueda llevar a cabo un mayor control de las cuentas públicas. Potenciación de la Agencia de Evaluación de las Políticas Públicas. Ampliación de las funciones de la Intervención General de la Administración del Estado (IGAE) a las Comunidades Autónomas.
  • Reforma de la ley de morosidad para obligar a pagar a las Administraciones Públicas en tiempo y forma. El Presupuesto de los ayuntamientos estará restringido a los servicios sociales básicos hasta que se paguen las deudas pendientes.
  • Fusión de municipios pequeños: En caso de que no haya acuerdo para la fusión de pequeños municipios se aprovara una Ley de Pequeñas Localidades, donde los ayuntamientos pequeños queden como elementos de gestión.
  • Modificación o supresión de las diputaciones, cuyas competencias pasarían a las CCAA. Con esta reforma se eliminan duplicidades y servicios impropios.
  • Limitación progresiva de las subvenciones a partidos políticos, sindicatos y patronales, con el objetivo de que estas instituciones sean independientes financieramente del Estado y dependan de sus afiliados.
  • Reducir el número de empleados públicos eventuales, con especial hincapié en el personal de libre designación del Estado, las autonomías, de los ayuntamientos y de las empresas públicas.
  • Puesta en marcha de un sistema de evaluación de los empleados públicos que vincule la remuneración a los resultados. Una administración en la que la carrera profesional impere el juego de incentivos y sanciones. Requiere revisar el sistema de oposiciones a nivel estatal, autonómico y local.
Energía y Agua:
  • Déficit de tarifa: Avanzar en el proceso de liberalización de las tarifas reguladas del sector eléctrico.
  • Aprobar una normativa que establezca un marco retributivo (primas) y de desarrollo a medio y largo plazo.
  • Energía nuclear: Aprobar un escenario energético para fomentar la energía nuclear y resolver el tema del almacén de residuos instalándolo en Cataluña.
  • Eliminación de los subsidios encubiertos a sectores como el carbón, a través de la factura eléctrica para fomentar la competitividad del sector.
  • Aprobar y agilizar los trasvases del Ebro (desde Cataluña hasta Castellon, Alicante y Valencia) y Tajo (desde Castilla la Mancha y Extremadura hasta Murcia y Albacete).
Cierres y Privatizaciones:
  • Cierre o Privatización de las televisiones autonómicas creando una Ley Marco en todo el Estado y desarrollarla en cada Comunidad Autónoma.
  • Acelerar las privatizaciones en el sector del transporte de mercancías y de viajeros por ferrocarril. Racionalizar la gestión de los puertos y aeropuertos.
  • Drástica reducción de las numerosas empresas públicas y entes estatales, autonómicos y municipales.
Educación:
  • Garantizar la enseñanza en castellano en todas las CCAA. Potenciar la formación bilingüe.
  • Calidad de la enseñanza: Elaborar una nueva ley de calidad de la enseñanza que recupere los valores del esfuerzo y el sacrificio del alumnado y la autoridad del profesor.
  • Armonizar los planes de estudio de las Comunidades Autónomas.
  • Universidad-empresa: Crear una verdadera relación entre la universidad y las empresas para adecuar las formaciones universitarias a las verdaderas necesidades laborales de la industria y los servicios. Colaboración público-privada.
  • Formación Profesional: Mejorar y potenciar la formación profesional para convertirla en una opción atractiva para los estudiantes.
Medidas Fiscales:
  • Reforma del Impuesto de Sociedades: Incluir una rebaja de tipos para grandes empresas y para pymes.
  • Promover la reducción de las cotizaciones sociales y subir el IVA.
  • Reducción de la financiación de las CCAA.
  • Lucha contra la economía sumergida: Reforma del régimen de módulos para evitar el fraude fiscal.
Reforma de la ley electoral:
  • Circunscripción electoral única en España para que solo puedan presentarse a las elecciones los partidos mayoritarios y estatales.
  • Suprimir o reducir el peso del Senado en la Política.
Sociedad:
  • Pacto entre la Iglesia y el Estado para fomentar la religión cristiana.
  • Declarar la fiesta nacional como patrimonio y derogar las leyes de las CCAA que la prohíben.
  • Eliminar la ley de la memoria histórica y aprobar una ley de punto final.
  • Reducción del gasto de la ley de la dependencia.
Justicia:
  • Crear un sistema que premie la productividad y penalice la ineficiencia de los juzgados. 
  • El Fiscal General del Estado sera elegido por el poder judicial.
  • Cambio en el sistema de elección de los magistrados tanto del Tribunal Supremo como del Tribunal Constitucional. Será la propia Justicia quien elija a estos magistrados, no el poder legislativo, ejecutivo o las CCAA. 
  • Independencia del Poder Judicial: Implantar la independencia efectiva del Poder Judicial (Consejo General de Poder Judicial, Tribunal Constitucional y Tribunal Supremo) y evite una politización creciente que ha dañado con gravedad la imagen de la Justicia y su credibilidad ante los ciudadanos. 

dilluns, 1 d’agost del 2011

Declaren improcedent un acomiadament que s'havia justificat per les retallades de la Generalitat

El jutjat social número 11 de Barcelona ha declarat improcedent l’acomiadament d’un treballador de la Generalitat que s’havia justificat per les retallades que està aplicant el Govern.
Es tracta del cas d’un treballador del Servei Metereològic de Catalunya, que l’empresa va acomiadar al•legant causes organitzatives i econòmiques –amb una indemnització reduïda, de 20 dies per any treballat, argumentant que ho havia de fer així degut a les retallades pressupostàries que imposa la Generalitat als organismes públics, i que exigien una retallada de plantilla del 5%.
El jutge ha considerat aquestes raons com a “reflexions genèriques i insubstancials”, i ha dictaminat que d’això no es desprèn que l’empresa passi per “dificultats de funcionament que puguin ser superades” amb aquest acomiadament.
El jutge fins i tot apunta la possibilitat que hi hagi hagut “nepotisme negatiu” per part de l’empresa, motivat pel canvi de Govern.
La sentència obliga l’empresa a readmetre el treballador en un termini de cinc dies o a indemnitzar-lo amb el que correspon per a un acomiadament improcedent.
En tots dos casos, ha de considerar (i pagar) com a temps treballat el temps transcorregut entre l’acomiadament i la sentència.
En cas de no readmissió, la indemnització puja a 54.700 euros.

dimecres, 20 de juliol del 2011

RESUM DE LA LLEI ÒMNIBUS CATALANA


QUE ES LA LLEI ÒMNIBUS: 
Es una normativa de caràcter vinculant i d’obligat compliment que modifica diverses lleis amb una mateixa finalitat. En el cas d’aquesta nova llei, l’objectiu que esgrimeix al govern és una simplificació i agilització de les estructures de govern i donar facilitats a les empreses per tal de generar ocupació.
La part dispositiva de la Llei es divideix en quatre títols, que integren 631 articles, i la part final consta de 11 disposicions addicionals,16 disposicions transitòries, 2 disposicions derogatòries i 6 disposicions finals.
Amb la confecció de resum de la llei no s’ha seguit necessàriament l’ordre i l’estructura que marca la Llei, sinó que s’ha agrupat per àrees temàtiques.

MESURES RECOLLIDES A LA LLEI ÒMNIBUS:

MEDI AMBIENT i CONSERVACIÓ: 
•Permetre l’accés de les motocicletes al medi natural pistes i camins rurals. Revisa la llei d'accés motoritzat als espais naturals, on es dóna potestat a la Conselleria d'Agricultura perquè autoritzi el pas de vehicles per determinats camins, encara que siguin estrets. 
•Exclusió del paratge de la Vall de la Santa Creu del parc natural del Cap de Creus. 
•Gestió d’aigües:
  • La Llei Òmnibus permet l’entrada de l’empresa privada en el consorci de la xarxa de distribució d’aigües Ter-Llobregat. Canvi de l’estructura de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que inclou el Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua i supressió de l’Ens de Reabastament. Redefinició de competències de l’ACA.
  • L’ACA queda integrada per ecologistes, AAPP, AAVV, consumidors, entitats amb interessos i experts. Reordenació de les conques internes de Catalunya.
  • L’Agència Catalana de l’Aigua deixa d’assegurar el subministrament d’aigua per tal de fer requalificacions del territori urbanitzable; a partir de la seva aprovació serà l’Ajuntament amb coincidència amb els sector de l’aigua tant de distribució com sanejament de les aigües residuals.
  • Les decisions relatives a la normativa d’aigües es faran per Reglament.
  • Només es poden paralitzar per via judicial i no administrativa. Gravamen que s’imposa a les tarifes de la distribució de l’aigua (es diferencia entre ús de boca, ús industrial, ús per activitats agràries) degut a la complicada situació financera que sofreix. L’administració hidràulica de Catalunya modificarà la consideració d’ abocament il·legal segons la Llei Òmnibus.
•Promotors immobiliaris:
  • Supressió del procés d’avaluació ambiental previ de les promocions.
  • Es flexibilitza els criteris d’impacte ambiental. Reducció de les avaluacions ambientals, informes previs de la conselleria i exigències en petits municipis de cara a construir noves promocions urbanístiques.
•Activitats extractives (mineria):
  • Reducció de les fiances.
  • Redefinició del què és impacte ambiental i les sancions per infraccions (lleu, moderada i greu) vinculades amb l’extracció, modificacions del relleu, efecte mediambiental, etc. Exemple: Si una empresa treballa fora de l’àrea d’actuació sense modificació del relleu es considerarà ara infracció lleu. Modificació dels criteris i normatives per diferents activitats extractives de minerals.
•Contaminació del sòl: En cas de contaminació del sòl si no hi ha una resolució anterior a sis mesos “comporta la caducitat del procediment” sancionador a la societat o persona responsable.
•Gestió de residus industrials:
  • El Govern de la Generalitat pot eximir del compliment de les normatives de gestió i transport de residus.
  • La composició del Consell per a la Prevenció i Gestió de Residus a Catalunya inclourà persones amb interessos.
  • En cas d’incompliment de la llei només s’aplicarà sancions a aquells actes que “fossin determinants de danys o perjudicis reals al medi ambient”. Inclou també abocament il·legals, normativa de permisos, documentació, entre d’altres greus irregularitats. Aquest  punt, significa que la llei només s’aplicarà pel fet de causar danys no pel fet d’incomplir-la, per tant, perd tota funció preventiva i és un antecedent força perillós.
  • La suspensió de l’activitat deixa de produir-se de forma automàtica i passa a ser decisió del Govern. Regressió en política mediambiental, ponent-se catalogar de molta laxitud a l’hora d’obtenir llicències i règim d’autorització ambiental, estudis d’impacte ambiental, definició d’allò que és infracció, rangs d’infracció i sancions aplicades, entre d’altres.
REFORMES AL SECTOR CULTURAL I DE L’ESPORT:
•Bé d’interès cultural: Mecanismes de com nomenar bé d’interès cultural. Creació mitjançant un Reglament d’un òrgan de dinamització cultural privat sense ànim de lucre.
•Esports:
  • Creació de la Unió d’Agrupacions esportives de Catalunya (per aquelles entitats no federades). Serà un òrgan privat sense ànim de lucre. Quedarà integrada la Federació Catalana d’Esports per a Tothom que queda suprimida.
  • Supressió de les federacions esportives d’àmbit territorial. Només es reconeix una única federació per a tota Catalunya per a cadascuna de les modalitats esportives reconegudes pel COI o COE (a excepció dels discapacitats que conserven un règim propi).
•Requisits per formar una federació esportiva: La Llei Òmnibus recull la necessitat d’acreditar una viabilitat econòmica, esport reconegut pel COI o una altra institució i haver estat inscrit en la Unió d’Agrupacions Esportives de Catalunya. Perilloses referències constants de col·laboració públic-privada. 
•Nomenament de 4 membres del Tribunal Català de l’Esport per part del Govern a proposta de la nova institució UAEC. Es crea mecanismes de controls dels resultats esportius, necessitats professionals, entre d’altres. 
•Institut Català de les Indústries Culturals:
  • Modificació completa de les seves funcions (generar activitat cultura, foment de l’exportació de bens culturals, promoció de les arts i lletres catalanes, crèdits oficials, les subvencions i beques...), beneficiaris (societats i persones jurídiques) i estructures (criteris de representativitat reservant-se 2/5 a operadors privats, criteris de selecció de la direcció). De nou, insistència en la col·laboració públic-privada.
  • Es crea el contracte programa que ha d’incloure els objectiu anuals i resultats anuals. Aquest organisme pot formar societats mercantils amb d’altres institucions públiques i privades.
  • L’ Institut Català de les Indústries Culturals “pot participar en operacions financeres de capital de risc”.
•Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca):
  • El Consell perd les seves funcions executives deixant d'administrar les subvencions a la creació i es limita a les seves funcions com a ens avaluador i supervisor.
  • Es limitarà a concedir els Premis Nacionals, realitzar auditories als equipaments culturals i avaluar els contracte programa ja esmentat amb anterioritat. Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern, criteris de nomenament i cessament.
•Institució de les Lletres Catalanes (ILC): Es limita les seves funcions i queda relegat a un consell assessor amb pèrdua capacitat per repartir beques i programar activitats de difusió. També es modifica l’estructura de l’òrgan de govern.  
•Agència Catalana del Patrimoni Cultural:
  • Es centralitza sota la seva autoritat els següents equipaments culturals: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Museu d’Història de Catalunya, Museu d’Art de Girona, Centre de Restauració de Béns Mobles, Biblioteca de Catalunya i l’ Arxiu Nacional de Catalunya.
  • Es recullen les funcions (promoure l’estudi, gestionar el patrimoni, informar sobre el impacte social i econòmic, internacionalització,etc) i hi ha referències constants de col·laboració público-privada i s’obre la porta a prestar serveis culturals i patrimonials a altres institucions privades.
  • S'estableixen el Criteris de formació del Consell d’Administració, nomenament i cessament.
  • S’instaura el contracte programa per avaluar els rendiments dels equipaments culturals.
•Cinema: Control del falsejament de dades del rendiment de les obres cinematogràfiques.

DRET FAMILIAR:
•Reforma del Codi Civil Català: Modificació dels criteris d’incapacitat. 
•Canvis normatius en custodia i tutors en infants i menors. La Llei Òmnibus augmenta la responsabilitat que assumeixen les famílies d’acollida.

ESTÍMUL DE L’ ACTIVITAT ECONÒMICA:
•Es deroga íntegrament la Llei de Política industrial, una llei recentment aprovada. És suprimeixen instruments creats per a la reactivació industrial pactats amb sindicats i empresaris.
Les fires i mercats ambulants queden regulades per permisos emesos per l’autoritat competent. Fins ara depenia de les autoritats locals.
•Agència de Suport a l’Empresa Catalana:
  • L’agència de Suport a l’Empresa Catalana ja existia a partir de la llei de Política industrial.
  • Al derogar aquesta llei s’ha de tornar a crear i no es preveu expressament la participació dels agents socials en el Consell d’Administració.
  • Es defineix quina és la seva estructura, funcions (internacionalització, foment de la R+D+I, impuls de la competitivitat, optimització de recursos humans i financers, entre d’altres), definició del règim jurídic del que gaudeix.
•Sector agrari i desenvolupament rural:

  • Es modifiquen els contractes de conreu.
  • Es modifiquen els criteris d’enlluernament a les zones rurals tant de titularitat pública com privada.
  • S’elimina del règim de protecció i conservació el pinsà comú, la cadernera, el verdum i passerell que poden ser capturats per activitats tradicionals relacionades amb el cant. Supressió del Registre d’Embotelladors de begudes alcohòliques.
  • Modificació dels criteris d’impacte ambiental en les explotacions ramaderes i tractament de residus.
  • El Govern es reserva la possibilitat cedir les seves funcions sobre la pesca esportiva no professional a la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting. També s’inclou quins els criteris d’obtenció de llicències.
•Cooperatives:

  • El Registre de Cooperatives de Crèdit de Catalunya resta adscrit al departament de la Generalitat competent per a exercir les funcions de tutela de les entitats financeres i de crèdit.
  • Obligatorietat d’inscripció de qualsevol cooperativa al Registre de Cooperatives de Catalunya amb l’escriptura original.
  • La Llei Òmnibus recull els canvis en l’elaboració del llibres de comptes. La Generalitat es compromet a dur a terme els tràmits per via electrònica.
  • Acords de fusió i transformació i dissolució de les societats cooperatives s’ha de publicar al DOGC i a un diari d’àmplia difusió.
  • Conciliació o arbitratge obligatori per part d’alguna autoritat independent en cas que un soci de la cooperativa ho cregui pertinent. El nomenament serà per part del Departament pertinent mitjançant reglament i de caire vinculant i d’obligat compliment.
•Seguretat industrial:

  • Es buida de competències i continguts l’Agència Catalana de Seguretat Industrial.
  • Supressió de diversos articles de normatives anteriors en l’àmbit de la seguretat en el sector secundari.
  • Els operadors d’Inspecció del Treball poden ser privats amb autorització expressa del Departament mitjançant concessió administrativa.
  • Només interrompre el funcionament de l’activitat en cas d’un perill imminent, no en cas de perills vinculats a l’activitat a llarg termini.
  • Serà el Departament competent el que pugui autoritzar reiniciar l’activitat per la via administrativa sense efectes de la mesura presa per Inspecció del Treball.
  • Recull de les condicions i règim d’autorització dels beneficiaris de l’autorització administrativa per a dur a terme tasques inspectores. Les funcions de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial queden incloses pel Departament competent.
•Modificació dels criteris de classificació d’impacte ambiental en parcs temàtics, indústries del paper i materials sintètics, drassanes i tractament de residus.

•Turisme:

  • Classificació dels establiments turístics.
  • Definició dels tipus d’establiments turístics.
  • Càmpings: laxitud a l’hora de rebre permisos pel que fa a l’avaluació ambiental.
  • Regulació dels apartaments turístics.
  • Inclusió de la definició de turisme rural.
  • Agents de viatges:
    • Flexibilització dels criteris d’inclusió dins d’aquesta categoria i dels serveis que poden oferir.
    • La Llei Òmnibus també recull quines són les seves obligacions i els requisits que han de complir.
•Horaris comercials:

  • Inclou els criteris d’admissió per a seleccionar municipis turístics que tindran un règim especial.
  • Hi ha una modificació del horaris comercials que en la norma queda redactat de la següent manera “Els establiments situats en municipis turístics (...) han d’avançar també l’horari de tancament a les 20.00h els dies 24 i 31 de desembre, i romandre tancats els dies 1 de gener i 25 de desembre.
  • També s’inclouen les sancions per incomplir la norma.
•Gran superfícies:

  • Modificació dels criteris de gran superfície.
  • S’ obliga a presentar una declaració de responsabilitat prèvia. Mecanismes i organismes als quals s’ han de presentar les llicències en diversos supòsits.
  • Infraccions. Facilitació de canvis de propietaris sempre i quan es conservi la llicència.
•Modificació del Codi de Consum de Catalunya:

  • Les màquines expenedores hauran d’emetre un comprovant de l’ operació de transacció (tiquet) que s’ ha dut a terme (a excepció de les màquines i recreatives i d’aquelles que ofereixen productes alimentaris.).
  • La Llei Òmnibus recull l’obligació que les companyies tinguin serveis d’atenció al client gratuïts.
  • L’Administració potenciarà mecanismes d’autocontrol.
  • Sancions aplicables en funció del grau d’infracció comès.
•Modificació de la Llei d’Espectacles:

  • Es recull els criteris per dur a terme espectacle i les sancions que s’apliquen als operadors i als usuaris o espectadors.
  • Regulació de les festes de bous (certificats i assegurances).
ÀMBIT SOCIAL:
•Ordenació farmacèutica: 
  • Criteris d’establiments farmacèutics a zones rurals.
  • Criteris de trasllats de les farmàcies.
•Política de repatriació d’emigrants:

  • Modificació de les subvencions que passen a ser úniques.
  • Modificació de la condició de persona retornada- persones de nacionalitat espanyola amb residència a Catalunya i els conjugues i descendents fins a segon grau de consanguinitat (tramitació amb expedient únic).
  • Pèrdua de condició de retornat a Catalunya si fa sis mesos que viu a Barcelona o bé al cap de dos anys quan se’ls ha reconegut aquest dret.
  • Es recullen els beneficis que tenen de repatriats.
•Agència de Migracions de Catalunya:

  • El Govern es compromet a dotar a aquest organisme d’estatus propis.
  • Es vol endarrerir l’aprovació dels Estatuts de l’Agència de Migracions de Catalunya 3 anys.
  • Si aquesta Agència no existeix o no funciona no hi hauran polítiques d’acollida durant els propers 3 anys.
•Serveis socials:

  • Definició dels nomenaments i funcions de l’òrgan consultiu Comitè d’ Avaluació de Necessitats de Serveis Socials.
  • S’articula la funció de serveis socials amb d’altres serveis que abans no estaven recollits (educació, sanitat, habitatge, justícia...). Col·laboració públic-privada potenciant les fórmules cooperativistes.
  • La Llei Òmnibus permet la delegació mitjançant Reglament a entitats privades acreditades y autoritzades dels serveis socials.
  • Inscripció d’entitats d’iniciativa privada al Registre d’Entitats, Serveis i Equipaments Socials.
  • Definició, classificació i sancions per infraccions comeses als serveis socials per part dels operadors que presten el servei i per part dels usuaris que el gaudeixen.
•Gossos pigalls: Enduriment de la normativa en quant a maltractament.
•Equipaments per a la joventut:

  • Elaboració del Cens d’Equipaments i Serveis Juvenils.
  • Es recull com fer-ho, quines són les obligacions i quins són els drets.
•Centre d’Iniciatives per a la Reinserció:

  • Conserva la funció d’ integrar en la societat persones recloses però poder capacitat de decisió.
  • Hi participa el Govern, l’empresa privada i els sindicats.
SANITAT:
•Institut Català de Salut:
  • Es du a terme una profunda remodelació de les estructures de govern.
  • El Servei Català de Salut “podran formar part de les seves comissions el proveïdors de serveis de la salut”.
  • A la pràctica, el sistema públic sanitari els 8 hospitals i els 360 CAP de l’ Institut Català de la Salut (ICS), propietat de la Generalitat, perdrien per primera vegada la condició d'institucions públiques i podrien ser utilitzades com a clíniques privades. A la norma coneguda com a Llei Òmnibus queda recollit de la següent forma: “ Les instal·lacions...del Institut Català de Salut... es podran utilitzar per a prestar-hi assistència sanitària no finançada a càrrec a fons públics”
•L’ICS tindrà autoritat per a ratificar acords “amb d’altres entitats si el contingut econòmic és superior a un milió d’euros”. 
•La sanitat pública catalana atendrà exclusivament els empadronats a Catalunya amb una antiguitat mínima de sis mesos, deixant fora immigrants acabats d'arribar i turistes de llarga estada. 
•Segons la Llei Òmnibus l’ICS pot disposar del patrimoni d’aquesta institució. Aquest punt, permet la venta de les instal·lacions de l’ICS a empreses privades. Tal i com s’ ha plantejat, afectaria al principals hospitals universitaris de referència de Catalunya i a més de 360 centres d’atenció primària. 
•Els laboratoris de salut pública, ambiental o alimentària estaran sotmesos a col·laboració de gestió i explotació público-privada. 
•El Sistema Integrat d’Informació de Salut de Catalunya integra polítiques de protecció de dades. Es crea una unitat directiva per l’administració de l’esport. 

TRANSPORTS: 
•Ports: 
  • El Consell Assessor de Ports de la Generalitat. Criteris de composició per escollir vocals i normativa per a dur a terme les reunions. Marc de funcions fonamentades en l’emissió d’informes sobre actuació, tarifes, constitució de consorcis público-privats, inversió, finançament i resultats d’explotació.
  • Els actes administratius del President posen fi a la via administrativa.
  • Es poden realitzar obres en el port sense cap altre tràmit.
  • També la Llei Òmnibus inclou la definició d’abandonament en el port i distribució de les quantitats obtingudes en pública subhasta.
•Transport en aigües marítimes i continentals:

  • En la Llei Òmnibus només queden recollides el transport de persones, amb ànim de lucre i amb transports propulsables.
  • Qualsevol variació d’aquests supòsits queda exclòs.
  • Es defineix la normativa (autorització prèvia)
•Ferrocarrils:
  • Criteris d’expropiació de zones d’interès públic.
  • Els empleats dels serveis d’infraestructures passen a ser autoritat pública.
  • Concessió de rang d'autoritat pública a la vigilància privada.
  • Els vigilants tindran una cobertura jurídica molt més gran, qualsevol agressió verbal o física que pateixin passarà a ser considerada com un atemptat a l'autoritat, un delicte castigat amb penes de dos a quatre anys de presó.
  • També a la Llei Òmnibus es recullen les obligacions del operadors ferroviaris en quant a servei, freqüències, etc.
  • Els operadors podran sotmetre al seu personal a controls d’alcoholèmia, estupefaents i tòxics i prendre les mesures disciplinàries pertinents.
•Carreteres:
  • Criteris d’expropiació de zones d’interès públic.
  • La Llei Òmnibus recull la prohibició a exercir la prostitució a les carreteres. La seguretat viària és l’argument per prohibir la prostitució a les carreteres. Seran motiu de sanció tant la persona que ofereix el servei sexual com aquell que el sol·licita.
•Aeroports: El Consell Social d’Aeroports de Catalunya modifiquen la seva estructura.

ADMINISTRACIÓ:
•Activitat legislativa del govern:

  • Els avantprojectes de lleis requereixen d’una exposició prèvia del motiu i recull la documentació obligatòria que s’ha d’adjuntar. S’inclou també la obligatorietat d’aportar un informe econòmic, un informe del impacte de gènere i informe dels serveis jurídics de la Generalitat.
  • També la Llei Òmnibus recull diferents condicions de caràcter tècnic per dur a terme d’altres reformes normatives ( s’ha d’incloure informes de competències autonòmiques, compromisos, causes d’extinció d’acords, entre d’altres).
•Centre d’Estudis d’Opinió:

  • Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern.
  • La Llei Òmnibus obliga a què els informes del CEO han de ser traslladats al Conseller/a responsables del Departament on es trobi inscrit i posteriorment al/a la President/a de la Generalitat i al/a la President/a del Parlament abans de fer públics els informes.
  • S’inclou els criteris per a fer estudis d’opinió per part dels diversos departaments o organismes i quins són els mètodes d’adjudicació.
  • Normes per a la realització dels estudis d’opinió.
•Agència Tributària de Catalunya: Funcions reconegudes.

SUPRESSIÓ D’ÒRGANS i EMPRESES DE TITULARITAT PÚBLICA:  
•Consell Català de Foment de la Pau queda integrat en l’Institut Català Internacional per la Pau que modifica la seva estructura. 
•LGAI- Laboratori General Assaigs i Investigació. Privatització (institució pública amb beneficis)  
•IDIADA- Institut d’ Investigació Aplicada de l’Automòbil. Privatització. 
•Dissolució de l’Institut per a la Promoció i Formació Cooperatives. 
•Supressió de Viatges de Muntanya SA  
•Supressió de Remodelacions Urbanes SA. 

REORGANITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES DE GOVERN DELS SEGÜENTS ÒRGANS i ALTRES: 
•Entitat Autònoma de Jocs i Apostes: Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern. 
•Patronat de la Muntanya de Montserrat Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern. •Seguretat ciutadana: La Llei Òmnibus modifica de l’estructura del Consell Rector del Servei d’Urgències del 112. 
•Institut Català de l’Energia Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern. 
•IRTA- (Institut de Tecnologia Agroalimentària):

  • Modificacions en nomenaments, mandats.
  • El Govern nomena els vocals que el constitueixen.
•Policia Local i Mossos d’Esquadra: 
  • Les persones aspirants seran funcionaris en pràctiques, un cop superada aquesta fase són funcionaris de carrera.
  • Es regulen les excedències.
  • L’ Institut de Seguretat Pública de Catalunya pot realitzar formació a personal de la seguretat privada si s’aprova la Llei Òmnibus tal i com està redactada. Fins ara en aquesta institució situada a Mollet del Vallès només es formava al personal aspirant a incorporar-se al cos de Mossos d’Esquadra de Catalunya i a les policies locals.
  • Es limita les funcions del Consell Pedagògic i Científic de l’ Institut de Seguretat Pública de Catalunya passa a ser un òrgan consultiu.
•Institut Català de l’Adopció i l’Acolliment: Es recull quines són les funcions que poden ser delegades a organismes privats tant en el seguiment de les famílies d’acolliment/adopció com tràmits en els processos d’adopció. •Consell Audiovisual de Catalunya:
  • Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern. Reorganització i ampliació de les funcions atorgant funcions per al desenvolupament de l’organigrama de les televisions i ràdios públiques, criteris contractuals, firma de contractes i convenis, entre d’altres.
  • La Llei Òmnibus també estableix les responsabilitats i funcions de la gerència.
•Servei Meteorològic de Catalunya: Pèrdua d’independència del Govern (es nomena pel càrrec al il·lustre Sr. Oriol Puig i Godes- germà de l’honorable conseller d’Interior Felip Puig i Godes). •Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran: El seu Consell Rector perd independència envers el Govern.
•Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries: Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern
•Memorial Democràtic: Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern
•Institut Superior de les Arts: El Govern es compromet a redactar els seus estatuts.
•Agència Catalana del Consum:

  • Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern i criteris de selecció dels membres que la conformen.
  • S’inclou dins les seves funcions la formació i informació dels consumidors.
POLÍTICA D’HABITATGE i URBANISME:
L’habitatge s’entén com una realitat d’interès econòmic i perd la dimensió de dret social.
Es regulen quins són els habitatges amb finalitat econòmica (“És l’habitatge que no és domicili habitual i permanent, i que s’utilitza per a l’obtenció de rendiments, fruit de realitzar activitats econòmiques regulades per la normativa sectorial d’aplicació”.).
S'elimina la possibilitat d'obligar un propietari dels habitatges amb finalitat econòmica a llogar un pis desocupat tal i com reconeixia l’anterior Llei del Dret a l’Habitatge. Cal destacar que els habitatges amb finalitat econòmica tenen un règim fiscal propi que conserven.
•Modificació dels plantejaments urbanístics que impliquen la derogació dels mínims d'habitatge social en les promocions d'habitatge tant en règim de compra com de lloguer. 
•Supressió de l’obligatorietat de les Administracions Públiques de procurar que l'habitatge de protecció oficial es distribueixi per tot el territori per tal d'evitar zones de degradació, àrees amb elevat risc de concentració de persones amb risc d’ exclusió social o bosses de pobresa. •Eliminació de l'obligatorietat que els edificis plurifamiliars de més d'una planta tinguin ascensor. S’inclouen els edificis amb persones amb mobilitat reduïda si hi ha un informe tècnic que així ho acredita. •Introducció de la possibilitat que els adjudicataris de habitatge social puguin adquirir una altra habitatge lliure. Per poder ser beneficiari d’un habitatge de protecció social augmenten les exigències reduint el patrimoni disponible, el llindar d’ ingressos i havent de demostrar la necessitat de habitatge per part d’un nucli familiar.
•L’adjudicació d’habitatges de protecció oficial correspon a l’empresa adjudicatària de la promoció.
•La Cèdula d’Habitabilitat és el document que han d’exigir les empreses subministradores d’energia elèctrica, aigua, gas, telecomunicacions i altres serveis, per a la contractació de serveis i subministraments a l’habitatge. En el cas d’habitatges amb protecció oficial destinats a primera ocupació, el document exigible és la qualificació definitiva 
•La llei de barris deixarà de ser d'obligada convocatòria anual deixant-la com a opció que té la Generalitat de convocar ajuts per la remodelació de barris del país.
Amb els canvis que es plantegen qualsevol habitatge protegit, a petició dels propietaris, es podrà desqualificar abans de 30 anys i, els habitatges protegits construïts en sòls qualificats, quedaran desqualificats als 30 anys. Es torna al “model anterior” de fomentar habitatge protegit amb voluntat de privatitzar-lo quan abans millor.
S’obre la possibilitat d’adjudicar els habitatges protegits de nova construcció fora del registre, dificultant-ne el control i la transparència.
S’elimina la possibilitat d’establir reserves per habitatge protegit en el sòl urbà consolidat.
Es deixa fora del Consell Assessor de l’Habitatge als sindicats, les associacions de consumidors, la Federació de Cooperatives d’Habitatge, el moviment veïnal,... Aquests sectors estaran representats en funció de la voluntat del Govern.
S’exclou a les entitats de caràcter social (per exemple les entitats vinculades als Sindicats) de la venda directa de sòl públic per part de les Administracions públiques i l’Incasol.


El resum que s’exposa a continuació esta basat en el avant projecte de la Generalitat de Catalunya amb data 25/6/20011 del següent link ==> Llei Omnibus