divendres, 28 de gener del 2011

Preguntes i Respostes sobre la reforma de les pensions acordada entre Govern i Sindicats ( 28/01/2011 16h)

Informació revisada el 02/02/2011 a les 23h (Canvis respecte a la versió del dia 31/1/20011, en color vermell)

L'acord el podeu descarregar en format PDF del següent Link: Acord social

A quina edat en podré jubilar?
L'edat de jubilació s'eleva de 65 a 67 anys per a tots els treballadors. No obstant això, no serà de forma automàtica, i s'aplicarà progressivament en el període comprès entre 2013 i 2027, amb un ritme d'un mes per any fins a 2018, i de dos mesos per any des de 2019 a 2027.
No hi ha excepcions?
Sí, per a aquells que tenen llargues carreres professionals i també per a aquells que tinguin oficiosos penosos i perillosos (està per definir quines professions entraran en aquesta categoria). El que sí se sap ja és que els treballadors podran seguir jubilant-se als 65 anys conservant la pensió completa si han cotitzat almenys durant 38 anys i mig. La generació que es jubila ara va començar a treballar molt jove i, per tant, acumula molts anys d'aportacions al sistema. Actualment, tres de cada cinc treballadors que es retiren (un 64%) abandona el mercat a partir dels 35 anys cotitzats. Mes problemes per a saltar aquest llistó tindran els joves actuals, que han començat més tard a cotitzar, i les dones, amb llacunes en les seves carreres de cotització.
Quant cobraré de pensió?
Actualment la pensió es calcula sobre la base de cotització dels últims 15 anys. Després de la reforma s'ampliarà aquest període a 20 anys en primer terme i a 25 en segon. L'elevació es realitzarà progressivament a raó d'un any des de 2013 a 2022.
Els treballadors acomiadats entre els anys 2013 i 2017 podran aplicar-se un còmput de fins a 20 anys i els que sigui entre 2018 i 2022 podran augmentar-lo fins als 25 anys.
Segons dades del Govern, actualment el 64,48% dels pensionistes accedeixen a la prestació màxima i estima que aquest percentatge es vagi reduint fins al 50% dintre en els pròxims anys per "l'evolució de les carreres de cotització".
Quants anys hauré de cotitzar per a cobrar tota la pensió?
Actualment cal treballar un mínim de 35 anys per a cobrar el 100% de la pensió. A partir de 2013, aquest termini s'augmentarà progressivament fins a arribar a els 37 anys en 2027 per als quals es retirin als 67 anys. Qui hagin cotitzat durant 38,5 anys podran retirar-se als 65 cobrant tota la pensió.
Seguirà existint la jubilació anticipada?
Els treballadors es podran seguir retirant de forma anticipada, encara que el Govern tracta endurir aquesta facultat. La jubilació anticipada mantindrà únicament per als casos de crisis empresarials. És a dir, solament els treballadors acomiadats que passin per l'atur un període mínim de sis mesos podran accedir a la jubilació anticipada per aquesta via.
Existirà la possibilitat de jubilar-se de forma anticipada i voluntària a partir dels 63 anys amb una carrera de cotització de 33 anys o més, aplicant un coeficient reductor en relació a l'edat de jubilació ordinària que li correspongui depenent del moment de desenvolupament de la reforma. Amb caràcter general, el coeficient reductor passarà del 8% al 7,5%, això vol dir que la jubilació anticipada i voluntària als 63 anys suposarà una penalització del 15% per al primer moment de la reforma i del 30% respecte als 67 anys que estiguin vigents en 2027.
Es important indicar, que el acord preveu el manteniment de les condicions d'accés de jubilació anticipada prèvies a la subscripció d'aquest acord a totes les persones amb relació laboral suspesa o extingida com a conseqüència de decisions adoptades en ERO's o per mitjà de convenis col·lectius i/o acords col·lectius d'empresa, així com decisions de processos concursals aprovats o subscrits amb anterioritat a la signatura d'aquest acord, fins i tot per a les persones que tinguin compromesa la seva sortida per a un moment posterior a la signatura del mateix.
 
Avantatges per als joves:

En una concessió als sindicats i amb vista als joves, el Govern ha acceptat comptabilitzar com part de la vida laboral els períodes transcorreguts com becaris, amb un límit de dos anys, i permetre així arribar a aquests 38 anys i mig requerits per a retirar-se als 65. En qualsevol cas s'haurà d'acreditar degudament aquest període d'aprenentatge.

Avantatges per a les mares:

El mateix passarà amb el període no cotitzat i dedicat (majoritàriament per la dona) a cura de fills: la persona que hagi optat per aquesta solució podrà sumar nou mesos per fill a la seva cotització, amb un topall de dos anys. No serà per a totes les dones, sinó per a aquelles que interrompin la seva vida laboral per a tenir fills.
També s'àmplia a tres anys el període cotitzat per excedència per a cura de fills. 


Quant anys hauré de cotitzar per a tenir dret a la pensió contributiva?

Com abans de la reforma, aquest període es queda com està, en 15 anys, encara que això solament dóna dret a cobrar el 50% de la pensió.
Aura algun Incentiu per els que retardin la jubilació.
D'altra banda, també s'ha modificat l'incentiu per a aquells que retardin voluntàriament l'edat de jubilació sobre l'ordinària, passant del 2%-3% al 3,5%, tant per a aquells que treballin més enllà dels 67 com els que ho faci als 65 anys, i puguin jubilar-se a aquesta edat pels seus anys cotitzats.

Con afectara la reforma a treballadors amb altres regims:
  • Els treballadors per compte aliè del REASS es veuran integrats en el Règim General, a través d'un Sistema que garanteixi l'equiparació de les seves prestacions, habilitant-se un període transitori d'evolució de les cotitzacions que garanteixi el manteniment de la competitivitat de les explotacions agràries
  • Durant el procés de tramitació parlamentària de la reforma de la Seguretat Social es procedirà a la revisió de la situació del Règim Especial d'Empleats de Llar a l'efecte de la seva integració en el Règim General de la Seguretat Social.
  • Amb la finalitat de fer convergir la intensitat de l'acció protectora dels treballadors  Autònoms (per compte propi) amb la dels treballadors per compte aliè, les bases mitges de cotització del Règim Especial de Treballadors Autònoms experimentaran un creixement almenys similar al de les mitjanes del Règim General.
En quins casos serà possible prejubilarse:

La reforma també contempla que les prejubilacions tinguin caràcter voluntari i no hagin de passar per un acomiadament, al mateix temps que s'encareixen per als empresaris les prejubilacions en expedient de regulació (ERO's). El Govern reserva la jubilació anticipada per acomiadament quan siguin causes "objetivables", com la mort o incapacitat de l'empresari, concurs de creditors, etc.
D'aquesta forma, se separen els expedient de regulació de reducció de plantilla. En aquest cas, si fins a ara només es podia jubilar a treballadors majors de 52 anys assumint el cost l'empresa fins als 61 anys, ara s'establirà el límit d'edat en els 55 anys i la càrrega per a l'empresa s'estendrà fins que el treballador compleixi els 63 anys. Segons xifres del Ministeri de Treball.
Les prejubilacions anticipades (entre baixes voluntàries i acomiadaments), ascendeixen a setembre de 2010 a 53.000 persones, el que suposa un 25,1% del total de les altes per jubilació.

Quins efectes tindrà la reforma:

El Ministeri de Treball assegura que permetrà l'estalvi i reequilibri esperat pel govern entre 2030 i 2040, fins a suposar el 13% del PIB. Des del Govern, es matisa que les pensions seguiran pujant, però es generarà un efecte positiu sobre l'economia que farà descendir aquesta ràtio. El Govern sosté que el sistema seria insostenible sense la reforma al voltant de l'any 2025, mentre que amb ella es garanteix la seva estabilitat fins a 2040. A més, el Govern "ni es planteja" haver de tocar el Fons de Reserva de la Seguretat Social, també cridat 'guardiola de les pensions'.
Un altre dels efectes previstos per Treball és una reducció de l'economia submergida ja que reclamaran la seva cotització i es pressionarà per a tenir l'alta en la Seguretat Social per a poder tenir carreres més llargues.
De la mateixa manera, s'espera que s'ampliï "notablement" la permanència en li mercat laboral, fins a guanyar entorn de dos anys més de cotització per treballador, i que disminueixin les jubilacions anticipades.

diumenge, 23 de gener del 2011

El despilfarro del PP con las lenguas

En Euskadi el PP exigió el servicio de traducción del Vasco al Castellano ya que la mayoría de sus parlamentarios se niegan a aprender las dos lenguas oficiales de la comunidad a la que pretenden servir. El coste que esto representa, es superior a los 250.000 € que cuesta la traducción simultanea en el Senado. Si se tiene que eliminar la traducción simultanea en el Senado, que se elimine también en Euskadi.
 
Es vergonzoso que el PP en el año 2005 exigiera contratar traductores extra para traducir del valenciano al catalán en la Comisión General de las Comunidades Autónomas (si si, del Valenciano al Catalán) como si fueran idiomas diferentes, en contra del criterio de todos los lingüistas y de RAE. La traducción del Catalán al Castellano representan 50.000 € por año (Desde el 2005 hasta hoy van 250.000 € ). Esto demuestra que el tema del dinero es sólo una excusa barata para el PP.

Tampoco se entiende que el PP exigiera al Parlamento Europeo diferenciar el catalán del valenciano en su campaña de propaganda institucional para las elecciones del 7 de junio del 2009, y el estado se gastó 6.000 euros para "traducir" un espot de televisión de treinta segundos para emitirlo al País Valenciano. La versión valenciana del anuncio es idéntica que la catalana. Al texto no se le modificó ni una coma y sólo se cambiaron los actores, que dicen exactamente lo mismo, pero con acentos diferentes.

En el Parlamento Europeo hay 1.500 profesionales (¡En el senado Español solo hay 7) que traducen los textos y debates a las 23 lenguas oficiales de la UE, el castellano entre ellos, con un coste de 150 Millones de €, contra los 250.000 € en el Senado. Por que el PP no pide que en el Parlamento Europeo se hable Ingles y nos ahorraríamos 150 M de €, ya que como el PP dice, en los pasillos allí se entienden todos en Ingles.

A nadie se le escapa que el coste económico de las traducciones al Senado no es ningún problema. La cantidad es similar al sueldo de uno solo de los 268 senadores (ganan unos 5000€ al mes, más gastos).

El PP, si quiere gobernar debería aprender de la Comisión Europea donde el multilingüismo tiene su propio comisario, que defiende la diversidad lingüística como una "fuente de bienestar y un puente hacia el entendimiento mutuo".

Para la Comisión Europea, el uso y la potenciación de las 23 lenguas oficiales alimenta la unidad de Europa, "tras un pasado donde ciertas lenguas fueron dominantes, discriminadas o hasta excluidas".

Que n'aprenguin!!!

dimecres, 19 de gener del 2011

Discriminació econòmica, cultural i social contra Catalunya

La política de discriminació econòmica, cultural i social contra Catalunya impedeix l’autogovern i el relega a una mera descentralització administrativa, escanyant la societat catalana i detraient-li any rere any més d’un 10% del P.I.B (més de 19.000 milions d’euros).
Aquest desequilibri fiscal es reprodueix de manera gairebé sistemàtica en molts altres camps de l’economia, les infraestructures, els serveis públics, la tecnologia, els béns socials, la qualitat de vida,…
Aquí hi trobarem alguns exemples.
33% és el percentatge d’obra pública adjudicada pel Ministeri de Foment en inversió en carreteres del 2006 al 2012
El 27 d’octubre de 2005 la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment de l’Estat varen signar un protocol d’inversió de carreteres en què el ministeri de Foment es comprometia a invertir 2.609 milions d’euros en carreteres entre 2006 i 2012. Gairebé quatre anys i mig després, la inversió adjudicada real dista molt dels acords a què es va arribar el 2005. L’Estat només ha adjudicat el 33% de les obres previstes quan falten només dos anys per acabar-se el termini previst per a les inversions. Ni la disposició addicional tercera de l’Estatut ha corregit unes xifres d’inversió que, a hores d’ara, disten molt de les optimistes previsions inicials.
4,7% és el descens del PIB català el 2009 en relació a l’any 2008, quan la mitjana estatal cau en un 3,8% 
Segons el darrer informe de la Fundació de Caixes d’estalvi (FUNCAS), el Producte Interior Brut a Catalunya va descendir gairebé un 1% més que el de la mitjana de l’Estat espanyol durant el 2009 en relació al PIB del 2008. Catalunya també va liderar el 2009 la destrucció d’ocupació amb una taxa global de més del 16%.
2446,26 euros anuals correspondrien a l’increment de la pensió mitjana si Catalunya disposés d’un sistema de Seguretat Social propi 
D’acord amb l’estudi que la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes va fer públic el passat mes de juny, el dèficit de la balança fiscal de la Seguretat Social de Catalunya va ser de 3.644 milions d’euros per a 2007, el que suposa un 1,85% del PIB. En aquest sentit, per exemple, per a l’any 2007, la pensió mitjana en un sistema de Seguretat Social propi (català) hagués pogut augmentar en 174,73 euros mensuals i 2.446,26 euros anuals. D’una pensió mitjana anual de 9.856,84 euros es passaria a una pensió mitjana de 12.303,2 euros.
5 vegades més va costar la Terminal 4 de l’aeroport de Madrid que la Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona 
La Terminal 4 de l’aeroport de Madrid, que va ser inaugurada el passat 2006, va costar 6.200 milions d’euros, set vegades més del que s’havia pressupostat uns anys abans quan l’obra es va projectar. Per contra, la Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona ha costat 1.258 milions d’euros, cinc vegades menys que la terminal madrilenya, i s’ha inaugurat aquest mes amb més d’un any i mig de retard. Aquesta nova terminal de Barcelona ha costat únicament el doble que una nova estació de tren a Madrid, l’estació de Sol, inaugurada també aquest mes que ha costat 570 milions d’euros.
37,72% dels trens més “obsolets” de tot l’Estat circulen a Catalunya, mentre que únicament el 9% a la Comunitat de Madrid 
63 trens construïts durant la dècada dels anys 70 encara circulen per Catalunya. Això suposa un 37,72% de tots els trens més antics que encara estan en funcionament a l’Estat espanyol. D’aquests, únicament 16, és a dir, el 9,52% de tots els trens de l’Estat ho fan en la Comunitat de Madrid, que té un nombre significativament molt inferior de trens “obsolets” que Catalunya.
2 vegades més de funcionaris públics per habitant té Extremadura en relació a Catalunya 
8 de cada 100 ciutadans extremenys treballen com a funcionaris, el doble que a Catalunya on no s’arriba a 4 de cada 100 ciutadans. A Extremadura la segueixen Castella, Aragó i Andalusia. Catalunya és la comunitat autònoma amb menys funcionaris per habitant de tot l’Estat espanyol. Madrid és la comunitat autònoma amb més funcionaris de l’administració de l’Estat espanyol.
1000 milions d’€ més d’inversió en rodalies és el que s’emporta Madrid en relació a Barcelona, tot i disposar de 84 Km menys de vies 
D’acord amb els Plans de Rodalies del Ministeri de Foment pel 2008-2015, la inversió a Barcelona serà de 4000 milions d’€ quan a Madrid serà de 5000 milions d’€, tot i que Barcelona compta amb 447 Km de rodalies i Madrid únicament amb 363 Km. Igualment, el pla preveu la construcció de 115 Km de nova via a Madrid, mentre que únicament 25 Km a Barcelona. També contempla la construcció de 25 noves estacions a Madrid, mentre que únicament 9 a Barcelona. I finalment, cal destacar que les vies a Madrid es quadrupliquen (66 Km) i a Barcelona, únicament es dupliquen (88 Km).
64% és el percentatge de la recaptació dels catalans per a fins socials que es queda a Espanya el 2008 
El 2008 únicament 17 dels 47 milions que els catalans van decidir destinar a fins socials a través de la seva Declaració de l’IRPF revertiren sobre ONG catalanes. Catalunya, tot i ser la comunitat autònoma més solidària de l’Estat, amb una mitjana de contribuents que destinen els seus impostos a aquest fi del 12% per sobre del conjunt de l’Estat espanyol, es troba permanentment discriminada per una administració espanyola que prioritza les ONG espanyoles per sobre les catalanes.
5.229’6 milions d’€ més hauria d’haver retingut Catalunya dels seus impostos el 2008 pel nou Estatut 
Dels impostos pagats pels catalans, Catalunya podria haver recuperat un 2’4% del PIB, reduint l’espoli fiscal a només el 8% del PIB si s’hagués acomplert l’Estatut en matèria d’inversions públiques de l’Estat. Espanya, però, robarà amb una mà el que deixa de robar amb l’altra: l’any 1992, Catalunya va recuperar 728 m. en impostos i perdre 626 m. en ‘fons de suficiència’; l’any 1997 el guany en impostos fou de 931 m., la pèrdua en ‘fons de suficiència’ 931 m.; l’any 2001 el guany en impostos fou de 3.908 m., la pèrdua en ‘fons de suficiència’ de 3.684 m. El ‘fons de suficiència’ 2008 per a Catalunya és 2.889 m., veurem com esdevé negatiu per, encara que compleixen l’Estatut, espoliar Catalunya igual…o més.