Horaris de treball mes racionals i mes humans

Encara que actualment hi han temes molt importants, voldria posar sobre la taula un tema que afecta a tots els ciutadans, l'horari de treball.
Si volem un pais país mes modern, mes fort, competitiu i mes sostenible, seria necessària l'adopció d'uns horaris mes racionals i mes humans, que només serà possible si assolim una millor distribució i un major aprofitament del temps.

Molts treballadors i treballadores romanen en el treball un excessiu nombre d'hores i això provoca que:

• No se sentin realitzats
• No siguin rendibles i productius per a les seves empreses
• Estiguin insatisfets
• No puguin reciclar-se ni formar-se.
• No puguin continuar amb els seus estudis.
• Estiguin esgotats i no descansin prou.
• No puguin menjar decentment.
• Pateixin malalties i tinguin una salut mes dèbil.
• Estiguin frustrats perquè no veuen a la seva família ni als seus amics
• Estiguin neguitosos davant aquesta asfixiant rutina del dia a dia.
• Las relacions de parella no siguin bones.

Els horaris inadequats ens perjudiquen a tots, però molt especialment a les dones i als nens.

Voldria denunciar que dediquem moltes hores al treball, les tasques domèstiques i de cura… i poc temps per a activitats socials, culturals, oci…
 

Tenim que fer un repartiment més racional i igualitari del temps personal, social, familiar i laboral e impulsar una societat diferenta on la conciliació, la igualtat, la qualitat de vida, l'humanisme... ocupin un lloc preferent en la nostra escala de valors. Sense oblidar la productivitat, per a ser competitius en un món globalitzat i complex.

Però hem de tenir clar que la productivitat no augmenta per estar més hores en el treball, sinó per treballar amb mes efectivitat.

Hem d'abandonar la idea de que estar mes hores al treball es mes productiu, i substituir-lo per una cultura de la eficiència i la eficàcia buscant l'excel·lència.

Per tot això cal planificar, acabar amb la impuntualitat, eradicar les reunions mancades de preparació i a hores inadequades, convertir els esmorzars de treball en desdejunis de treball, fer reunions més breus i mes eficients, eliminar las reunions a ultima hora de la jornada laboral, els viatges amb dedicació completa i el treball al cap demana, etc.......

Demano a les Administracions i a la ciutadania que facin seus principis tan necessaris com: 

• Horaris de treball que permetin al treballador, al pare i a la mare, la conciliació de la vida laboral, personal i familiar.
• El valor i la necessitat del temps propi 
• El respecte al temps dels altres 
• La consideració que les relacions laborals han de basar-se en la humanitat, la confiança i el compromís.
• Jornades laborals que permetin als treballadors ser mes productius, ser mes feliços i sense perdre la salut.
• Autònoms i botiguers amb horaris que els permetin viure dignament i que puguin conciliar el treball i la seva vida personal i familiar.

Estic en contra de una ampliació dels horaris comercials, ja que no incrementarà el consum, no servirà per a reduir la inflació i produirà un greu desequilibri entre el petit comerç i les grans superfícies. Defenso el model tradicional de comerç de proximitat, que dóna vida i seguretat a les ciutats, i que crea un volum d'ocupació major que en les grans superfícies, de major qualitat, més estable, amb més drets, i mes respectuós amb la vida familiar i personal.

Estic convençut que aquestes propostes que faig estan recolzades per tot-hom, però desgraciadament son una il·lusió al nostre país, amb partits de dreta com el PP que l'únic que vol es el benefici del empresari a tota costa, inclús a costa de la salud i de la ocupació.

Peró con que l'ultim que queda es la esperança, tinc confiança que en el futur tots recapacitem, i especialment el joves, i buscarem un model que ens faci mes humans i menys maquines.

Cementiri nuclear, raons per estar en contra.

Voldria argumentar las raons per estar en contra del cementiri nuclear (Almacen Temporal Centralizado - ATC):

No és segur
Cap instal·lació és perfecta ni està exempta de riscos, i el ATC no és una excepció. AL risc del propi magatzem, s'uneixen els possibles perills de transportar els residus des de diferents punts d'Espanya fins al ATC. I tindríem que recordar el caràcter radioactiu, i per tant, nociu per al medi ambient i la salut, d'aquestes deixalles. A més, ningú sap què podrà succeir durant les desenes de milers d'anys que estaran actius.

• Al juliol de 2007 un terratrèmol va produir l'escapament d'aigua radioactiva en una instal·lació de Japó, en teoria el país més segur en aquest aspecte. Un mes abans, es va produir un terratrèmol similar prop de Guadalajara, un dels llocs que podria albergar el ATC.
• En un informe dels serveis secrets francesos, assenyala el perill que les instal·lacions nuclears puguin sofrir atacs tipus 11-S.
• Recordem l'error que es va produir en la mina alemanya de Asse, lloc on es guardaven els residus d'aquest país. Els seus responsables van situar els residus en una zona que ara té perill d'esfondrar-se.

No genera riquesa
Els municipis que alberguen instal·lacions nuclears es fan deprenents i no generen tants ingressos com asseguren els seus defensors. L'activitat nuclear suposa en la pràctica tancar qualsevol possibilitat de portar a terme en la zona un desenvolupament.

Els 300 llocs de treball son per treballadors d'alta qualificacio, i no es previsible que aquest treballs es donin a persones del entorn. Les energies renovables son una millor aposta per llocs de treball. Seria bo recordar que amb la finalització de les subvencions a la solar fotovoltaica es van destruir 20.000 llocs de treball l'any passat.
Rebecca Harms, copresidenta dels Verds Europeus, posa el cas del seu municipi natal, Gorbelen. Situat en la Baixa Saxonia alemanya, va ser triat per a instal·lar, fa 33 anys, una central nuclear i un magatzem de residus. A pesar d'haver rebut fons, Harms assegura que "érem de les regions més pobres d'Alemanya i avui seguim sent-lo, i a mes ara tenim els residus".

Perpetua el model nuclear
La construcció d'un ATC no té sentit de no ser que es pretengui construir noves centrals, afavorint exclusivament els interessos particulars de la indústria nuclear i atenent a les seves demandes. Donar prioritat al ATC en front de las energies renovables significa continuar amb el suport a les centrals nuclears.

Genera Dependència Exterior:

L'energia nuclear produeix una dependència de l'exterior (el 100% de l'urani és importat), impedeix que les energies "verdes" es desenvolupin (una central nuclear no es pot apagar per a donar entrada a les renovables) i és inestable i impredictible (en 2009 el conjunt de centrals nuclears espanyoles va estar parat un total de 572 dies, quan per la recarrega de "combustible" només haurien d'haver parat 200).

La tecnologia no avança:
El centre tecnològic associat serà en realitat un reactor nuclear de transmutació. Aquesta tecnologia, que pretén fer decaure la vida de l'activitat radioactiva dels residus, s'investiga des de l'inici de l'energia nuclear, fa més de mig segle, i encara no ha assolit avanços significatius.

Rebuig de la societat Catalana

El rebuig de la societat catalana al projecte de ATC es gairebé absolut.

• 150 ajuntaments, 2 Diputacions i 12 Consells Comarcals han manifestat el seu rebuig a acollir l’ATC, aprovant mocions en contra del ATC.
• El Parlament de Catalunya, va aprovar l'any passat per unanimitat (sense cap vot en contra), una resolució de total rebuig a la instal·lació d’un ATC a qualsevol lloc de Catalunya, i fins i tot es va aprovar una resolució contra el projecte de la ATC per el dany socioeconòmic per el territori, i per que s'aposti pel medi ambient i l'agricultura sostenible com motor de desenvolupament 
• La majoría dels catalans considera que la energia nuclear es l'energia que menys es tindria que utilitzar, per que pensen que no es segura, contamina i produeix residus.

La Comissió Europea aposta per soterrar els residus:

La Comissió Europea vol que els governs de la Unió adoptin plans estatals per soterrar en profunditat, almenys a 300 metres, els seus residus nuclears en dipòsits d'emmagatzematge permanents. Una aposta que va més enllà del magatzem nuclear centralitzat que el govern espanyol vol construir.

L'eurocomissari d'Energia, Günther Oettinger, ha subratllat que els socis comunitaris hauran d'iniciar, abans del 2015, quan, com i a on construiran aquests dipòsits definitius pels quals la CE reclama “transparència i participació ciutadana”.

No es pot entendre que el Govern central aposti per un magatzem a ras de terra, i la Comissió Europea recomani fer-ho sota terra a mes de 300m.

El projecte es te que fer per consens de tots els catalans i no per imposició:

El Govern Central ha reconegut que es necessari el consens amb las comunitats autònomes per ubicar el ATC. Atès que el poble de Catalunya esta en contra, no es lògic que s'instal·li el ATC a Catalunya.

Catalunya es el país mes nuclearitzat d'Europa:
Catalunya, amb tres centrals nuclears en funcionament i una central nuclear en fase de desballestament, ja ha hipotecat greument el seu futur, assumint els riscos potencials dels residus radioactius d’alta activitat des de l'inici del seu funcionament.

El ATC es una hipoteca per el futur:
La llarga vida d’aquests residus, que emetran radioactivitat durant desenes de milers d’anys, fa que s’hipotequi el territori, no ja per la nostra generació sinó las generacions futures. Que no ens enganyin, l'ATC no es per uns anys, serà per sempre.

Després de tot aixo, esta clar per tots que ni volem ni es necessari el cementiri nuclear a Catalunya

Acomiadament nul e inhumà

Una sentència de la Sala dels Social del Tribunal Superior de Justícia de Canàries (TSJC) declara nul l'acomiadament d'un treballador per sofrir càncer, considerant-lo discriminatori, i condemna a l'empresa a la immediata readmissió del perjudicat i a l'abonament dels salaris deixats de percebre.

Aquesta és la primera sentència a Espanya sobre aquest tipus de casos. La mateixa estableix jurisprudència “menor” i té una gran transcendència ja que barra el pas a una pràctica que ha començat a ser recurrent i que ha crescut, que consisteix en "acomiadar per estar en incapacitat temporal”.

El Jutjat dels Social havia dictat sentència a favor de l'empresa el 31 de juliol de 2009, el treballador va recórrer la mateixa i ara el TSJC la revoca i estima íntegrament la demanda de la víctima.

Aquesta sentencia es complementa amb una sentència similar que també declara nul un acomiadament per discriminatori a altra treballadora, de la mateixa empresa, que pateix una patologia mandibular.

Aquestes sentencies son molt progressistes i afecten molt positivament a un dels acomiadaments possiblement més obscens, cruels i antisocials que es puguin produir en la vida laboral: "acomiadar a treballadors i treballadores per la circumstància d'estar malalts”.

La novetat està que es declaren acomiadaments nuls i no improcedents. Cal destacar que la sentència diu que la base de la mateixa no té valor general i que cal atenir-se a la casuística, però estima que no es pot acomiadar a cap treballador per estar de baixa, ja que és un tracte discriminatori que lesiona drets fonamentals.

Es totalment inhumà acomiadar a un treballador o treballadora que passa per una malaltia de tal gravetat, i demostra la “poca sensibilitat” d'alguns empresaris.

TSJIC de Las Palmas de Gran Canaria, Sala de lo Social, Sentencia de 25 Ene. 2011

Preguntes i Respostes sobre la reforma de les pensions acordada entre Govern i Sindicats ( 28/01/2011 16h)

Informació revisada el 02/02/2011 a les 23h (Canvis respecte a la versió del dia 31/1/20011, en color vermell)

L'acord el podeu descarregar en format PDF del següent Link: Acord social

A quina edat en podré jubilar?

L'edat de jubilació s'eleva de 65 a 67 anys per a tots els treballadors. No obstant això, no serà de forma automàtica, i s'aplicarà progressivament en el període comprès entre 2013 i 2027, amb un ritme d'un mes per any fins a 2018, i de dos mesos per any des de 2019 a 2027.

No hi ha excepcions?

Sí, per a aquells que tenen llargues carreres professionals i també per a aquells que tinguin oficiosos penosos i perillosos (està per definir quines professions entraran en aquesta categoria). El que sí se sap ja és que els treballadors podran seguir jubilant-se als 65 anys conservant la pensió completa si han cotitzat almenys durant 38 anys i mig. La generació que es jubila ara va començar a treballar molt jove i, per tant, acumula molts anys d'aportacions al sistema. Actualment, tres de cada cinc treballadors que es retiren (un 64%) abandona el mercat a partir dels 35 anys cotitzats. Mes problemes per a saltar aquest llistó tindran els joves actuals, que han començat més tard a cotitzar, i les dones, amb llacunes en les seves carreres de cotització.

Quant cobraré de pensió?

Actualment la pensió es calcula sobre la base de cotització dels últims 15 anys. Després de la reforma s'ampliarà aquest període a 20 anys en primer terme i a 25 en segon. L'elevació es realitzarà progressivament a raó d'un any des de 2013 a 2022.

Els treballadors acomiadats entre els anys 2013 i 2017 podran aplicar-se un còmput de fins a 20 anys i els que sigui entre 2018 i 2022 podran augmentar-lo fins als 25 anys.

Segons dades del Govern, actualment el 64,48% dels pensionistes accedeixen a la prestació màxima i estima que aquest percentatge es vagi reduint fins al 50% dintre en els pròxims anys per "l'evolució de les carreres de cotització".

Quants anys hauré de cotitzar per a cobrar tota la pensió?

Actualment cal treballar un mínim de 35 anys per a cobrar el 100% de la pensió. A partir de 2013, aquest termini s'augmentarà progressivament fins a arribar a els 37 anys en 2027 per als quals es retirin als 67 anys. Qui hagin cotitzat durant 38,5 anys podran retirar-se als 65 cobrant tota la pensió.

Seguirà existint la jubilació anticipada?

Els treballadors es podran seguir retirant de forma anticipada, encara que el Govern tracta endurir aquesta facultat. La jubilació anticipada mantindrà únicament per als casos de crisis empresarials. És a dir, solament els treballadors acomiadats que passin per l'atur un període mínim de sis mesos podran accedir a la jubilació anticipada per aquesta via.
Existirà la possibilitat de jubilar-se de forma anticipada i voluntària a partir dels 63 anys amb una carrera de cotització de 33 anys o més, aplicant un coeficient reductor en relació a l'edat de jubilació ordinària que li correspongui depenent del moment de desenvolupament de la reforma. Amb caràcter general, el coeficient reductor passarà del 8% al 7,5%, això vol dir que la jubilació anticipada i voluntària als 63 anys suposarà una penalització del 15% per al primer moment de la reforma i del 30% respecte als 67 anys que estiguin vigents en 2027.
Es important indicar, que el acord preveu el manteniment de les condicions d'accés de jubilació anticipada prèvies a la subscripció d'aquest acord a totes les persones amb relació laboral suspesa o extingida com a conseqüència de decisions adoptades en ERO's o per mitjà de convenis col·lectius i/o acords col·lectius d'empresa, així com decisions de processos concursals aprovats o subscrits amb anterioritat a la signatura d'aquest acord, fins i tot per a les persones que tinguin compromesa la seva sortida per a un moment posterior a la signatura del mateix.
 
Avantatges per als joves:

En una concessió als sindicats i amb vista als joves, el Govern ha acceptat comptabilitzar com part de la vida laboral els períodes transcorreguts com becaris, amb un límit de dos anys, i permetre així arribar a aquests 38 anys i mig requerits per a retirar-se als 65. En qualsevol cas s'haurà d'acreditar degudament aquest període d'aprenentatge.

Avantatges per a les mares:

El mateix passarà amb el període no cotitzat i dedicat (majoritàriament per la dona) a cura de fills: la persona que hagi optat per aquesta solució podrà sumar nou mesos per fill a la seva cotització, amb un topall de dos anys. No serà per a totes les dones, sinó per a aquelles que interrompin la seva vida laboral per a tenir fills.
També s'àmplia a tres anys el període cotitzat per excedència per a cura de fills. 


Quant anys hauré de cotitzar per a tenir dret a la pensió contributiva?

Com abans de la reforma, aquest període es queda com està, en 15 anys, encara que això solament dóna dret a cobrar el 50% de la pensió.
Aura algun Incentiu per els que retardin la jubilació.
D'altra banda, també s'ha modificat l'incentiu per a aquells que retardin voluntàriament l'edat de jubilació sobre l'ordinària, passant del 2%-3% al 3,5%, tant per a aquells que treballin més enllà dels 67 com els que ho faci als 65 anys, i puguin jubilar-se a aquesta edat pels seus anys cotitzats.

Con afectara la reforma a treballadors amb altres regims:

• Els treballadors per compte aliè del REASS es veuran integrats en el Règim General, a través d'un Sistema que garanteixi l'equiparació de les seves prestacions, habilitant-se un període transitori d'evolució de les cotitzacions que garanteixi el manteniment de la competitivitat de les explotacions agràries
• Durant el procés de tramitació parlamentària de la reforma de la Seguretat Social es procedirà a la revisió de la situació del Règim Especial d'Empleats de Llar a l'efecte de la seva integració en el Règim General de la Seguretat Social.
• Amb la finalitat de fer convergir la intensitat de l'acció protectora dels treballadors  Autònoms (per compte propi) amb la dels treballadors per compte aliè, les bases mitges de cotització del Règim Especial de Treballadors Autònoms experimentaran un creixement almenys similar al de les mitjanes del Règim General.

En quins casos serà possible prejubilarse:

La reforma també contempla que les prejubilacions tinguin caràcter voluntari i no hagin de passar per un acomiadament, al mateix temps que s'encareixen per als empresaris les prejubilacions en expedient de regulació (ERO's). El Govern reserva la jubilació anticipada per acomiadament quan siguin causes "objetivables", com la mort o incapacitat de l'empresari, concurs de creditors, etc.
D'aquesta forma, se separen els expedient de regulació de reducció de plantilla. En aquest cas, si fins a ara només es podia jubilar a treballadors majors de 52 anys assumint el cost l'empresa fins als 61 anys, ara s'establirà el límit d'edat en els 55 anys i la càrrega per a l'empresa s'estendrà fins que el treballador compleixi els 63 anys. Segons xifres del Ministeri de Treball.
Les prejubilacions anticipades (entre baixes voluntàries i acomiadaments), ascendeixen a setembre de 2010 a 53.000 persones, el que suposa un 25,1% del total de les altes per jubilació.

Quins efectes tindrà la reforma:

El Ministeri de Treball assegura que permetrà l'estalvi i reequilibri esperat pel govern entre 2030 i 2040, fins a suposar el 13% del PIB. Des del Govern, es matisa que les pensions seguiran pujant, però es generarà un efecte positiu sobre l'economia que farà descendir aquesta ràtio. El Govern sosté que el sistema seria insostenible sense la reforma al voltant de l'any 2025, mentre que amb ella es garanteix la seva estabilitat fins a 2040. A més, el Govern "ni es planteja" haver de tocar el Fons de Reserva de la Seguretat Social, també cridat 'guardiola de les pensions'.
Un altre dels efectes previstos per Treball és una reducció de l'economia submergida ja que reclamaran la seva cotització i es pressionarà per a tenir l'alta en la Seguretat Social per a poder tenir carreres més llargues.
De la mateixa manera, s'espera que s'ampliï "notablement" la permanència en li mercat laboral, fins a guanyar entorn de dos anys més de cotització per treballador, i que disminueixin les jubilacions anticipades.