Un exemple de innovació i economia sostenible es substitució del titani i el acer de la maquineta d'afaitar per un fil de seda.
La fulla d'afaitar es fabrica amb titani i acer inoxidable. Es calcula que unes 100.000 tones de metalls d'alta qualitat acaben en els abocadors. La quantitat d'acer inoxidable i de titani per fulla s'ha reduït en un 20% des de les primeres versions que es van comercialitzar fa més d'un segle. Últimament, la quantitat total de metalls altament processats com el titani ha tornat a augmentar, atès que la fulla única de les maquinetes ha passat a ser doble o fins i tot triple, o fins a cinc fulles.
Resulta impensable imaginar que una alternativa que utilitzi la seda aconsegueixi superar la capacitat de cinc-cents investigadors que treballen en Gillette. No obstant això, el nou model de negoci seria tan diferent a la resta, que cap dels tres líders del mercat (Gillette, Schick i BIC) estarien a l'altura d'aquest canvi. En lloc de retallar el pèl, els fils de seda lliscarien per la pell tallant la barba, un sistema similar al de les antigues segadores de gespa. El principal avantatge és que la seda mai produeix talls a la pell.
Si les 100.000 tones de metalls processats que acaben en els abocadors se substituïssin per seda, seria necessari plantar més moreres, atès que el subministrament mundial no supera les 100.000 tones. Per a això seria necessari plantar 250.000 hectàrees de moreres. Les labors de plantació, la criatura de les erugues i el treball de processament, generarien aproximadament 1.250.000 llocs de treball, a més de fomentar el cicle de captació de carboni.
Substituir el titani per un material tan suau com la seda té un clar avantatge competitiu que a mes es un exemple d'innovació sostenible.
dimecres, 21 d’abril del 2010
dilluns, 19 d’abril del 2010
Conviene revisar bien la información del Borrador de la declaración de renta
Se ha iniciado ya el periodo para hacer la declaración de renta del 2009.
En estos últimos años se ha extendido la utilización del Borrador de la declaración de la renta como modelo definitivo para presentarla. Este sistema ha supuesto un gran avance para la confección de la declaración, pero el documento es un borrador, y debo informaros que se detectan algunos errores o informaciones incorrectas que pueden perjudicarnos negativamente a la hora de presentar la declaración.
En la declaración de renta del año 2008, de los 5 millones de declaraciones, más de 1.800.000 borradores tenían errores. Por otro lado la Asociación Española de Asesores Fiscales estima que entre un 70 y un 75% de los borradores que envíe Hacienda este año conllevarán algún tipo de error.
Este año los borradores omiten (entre otras) una cuestión fundamental para cualquier contribuyente que esté pagando un crédito por la adquisición de su vivienda habitual, y es que no incluyen la inversión realizada en este capítulo ni, por tanto, se aplica la deducción del 15% que le corresponde como desgravación al ciudadano. Lo normal es que esta 'anomalía' sea percibida de inmediato por la persona que recibe el borrador y lo subsane antes de confirmar el borrador. Pero también puede ocurrir que por comodidad, por las prisas de cobrar cuanto antes la devolución a la que se tiene derecho o por cualquier otra circunstancia, el afectado confirme sin más el borrador y no pueda beneficiarse de la deducción. Hacienda comenta que el motivo para no incluir esta información es que desconocen si el crédito activo que tiene un ciudadano -sea hipotecario o no- lo empleó para la compra de una vivienda habitual.
Por todo esto es imprescindible que reviséis vuestro Borrador según las instrucciones que os detallo:
- La información de los inmuebles y las referencias catastrales
- Si tieneis aportaciones de cuotas sindicales, debéis incluirlo en la casilla (011)
- Si habéis tenido algún hijo en el ejercicio o han cambiado sus circunstancias personales y familiares, debes consignarlo en el apartado de "datos personales y familiares". Asimismo, si tieneis derecho a la deducción por maternidad y a la deducción por nacimiento o adopción, debéis verificar que éstas aparecen correctamente en el borrador en las casillas (756) y (758).
- Si cumplís los requisitos para tener derecho a alguna deducción autonómica, debéis consignarlo, si no aparece en el borrador. El desconocimiento sobre las desgravaciones autonómicas, también pueden privarte de ventajas como las deducciones por hijos menores de tres años, partos múltiples o adopción internacional o las concedidas a familias monoparentales o a personas que tengan contratada a una empleada del hogar
- Si tieneis aportaciones a Planes de Pensiones, debéis revisar que la reducción por los mismos aparece en el borrador.
- Si tieneis derecho a la deducción por inversión en vivienda habitual, verificad que la información correspondiente a préstamos hipotecarios que aparecen es cierta y que está consignada correctamente en el borrador (Pedid los justificantes fiscales a vuestra Caja o Banco). Así como también que aparece la compensación por adquisición de vivienda (casilla 738), si adquiristeis la vivienda antes del 20 de enero de 2006 y cumple los requisitos para tener derecho a dicha compensación.
- Si tieneis derecho a la deducción por alquiler de la vivienda habitual, consignarla en la casilla ( 719).
- Si tieneis una cuenta vivienda debéis consignar el importe aportado en 2009 en las casillas(784) y (785).
- Si teneis donaciones a una fundación, o a cualquier entidad sin ánimo de lucro (para mejorar la situación de las personas a las que va dirigido o colaborar con actividades que benefician a los demás) podemos desgravar entre el 10% y el 30% de la cantidad aportada.
dissabte, 17 d’abril del 2010
divendres, 16 d’abril del 2010
El decreixement, una solució per la crisi
La paraula decreixement es més adequada que el terme desenvolupament sostenible perquè el seu significat: només hi ha un camí possible, “viure millor amb menys".
El futur està per fer i és urgent canviar aquest sistema on els que vivim amb tots els luxes desitgem més i els que no els tenen desitgen ser com nosaltres.
El decreixement porta a la idea d'una reducció voluntària de les dimensions del sistema econòmic, el què implica una reducció del PIB.
Tanmateix el decreixement no té només a veure amb el desafiament a la centralitat de PIB com l'objectiu principal de política, sinó que proposa un marc per a la transició a uns models de producció i consum més reduïts i més sostenibles.
El decreixement té a veure amb trobar un camí, una transició, a la justícia social, benestar i sostenibilitat ecològica. Implica una gamma d'accions a nivell individual i col•lectiu, basades en un canvi de valors i en la democratització de les societats.
No és possible el creixement continu en un planeta limitat. Cada vegada és més clar que estem superant molts límits ambientals, pel que l'única estratègia que sembla viable a mig i llarg termini és la del decreixement. No parlem d'un concepte en negatiu, parlem d’un concepte d’equilibri. Com més aviat siguem conscients de la necessitat de desprendre'ns d'una manera de vida inviable, será millor per a tots i per al planeta.
El gran repte del decreixement en els països enriquits és aprendre a produir valor, llibertat i felicitat, reduint significativament la utilització de matèria i energia, així com les deixalles. Es tracta d'aprendre a viure millor amb menys, per a poder passar d'una cultura de guerra amb els territoris i el conjunt dels éssers vius a una cultura de pau que permeti construir altra forma d'estar en el món.
La història ens demostra que les crisis econòmiques engendren conflictes sagnants, que posen en risc les democràcies. Per això és interessant que es plantegin noves propostes, que l'aposta pel decreixement sostenible sigui assumida democràticament i comenci aviat, per a evitar que aprofitant la situació actual puguin aparèixer totalitarismes.
L'economia de mercat ha exacerbat la productivitat, però no ha destinat els seus beneficis a reduir les hores de treball. Mentrestant, la prolongació d'aquestes jornades de treball, sol anar associada a l'assoliment d'un major creixement de la producció i del consum, el que significa major esgotament dels recursos i una major degradació ambiental ( Veure Giorgos Kallis, investigador de ciències ambientals del Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB).
Treballar menys contribuiria a protegir el planeta i ser mes feliços. Unes jornades laborals excessivament llargues agreugen l'impacte ambiental, en una societat que ja està basada en el consumisme, el crèdit per a sostenir-lo i el balafiament de recursos. Tot això soscava les bases de la naturalesa, principal cabdal de l'economia. Per això, la reducció de la jornada laboral per a ser substituïda per una forma de vida basada en la simplicitat voluntària, alleujaria la pressió sobre els ecosistemes i milloraria el benestar general.
El decreixement té a veure amb que sigui la gent, més que la tecnologia, qui decideixi la direcció de l'evolució de la societat. Té a veure també amb aportar sentit a la vida humana, què no està associada amb el consum ostentós i amb el materialisme.
Mantenir les polítiques pròpies del creixement (economia d'escala, competitivitat i urgència) més enllà de lo sostenible produeix la deterioració de les condicions de vida. En canvi, l'aplicació de principis més adequats a una situació de recursos limitats (escala reduïda, eficacia, cooperació, durabilitat) pot fer que el descens sigui compatible amb un nivell suficient de benestar.
L'imperatiu del creixement fa que, per a mantenir l'ocupació i no reduir el nombre d'hores treballades, es tendeixi a augmentar la producció i el consum. Però en el futur, "la necessitat de limitar el consum en els nivells actuals (o fins i tot més baixos) farà necessari acomiadar a una part dels treballadors o bé reduir la jornada laboral en tot el món.
Recupera el teu temps. Aquesta iniciativa persegueix que els països rics comencin a canviar les millores de productivitat laboral per temps lliure, en comptes de poder adquisitiu addicional. Seguint aquest pensament, moltes persones han abraçat la idea de simplicitat voluntària és a dir, consumir el just i el necessari per a viure bé. Molta gent adulta abandona el desig de guanyar diners i, a Austràlia o EUA, molts treballadors es retiren a la seva casa a fer una vida senzilla i tranquil•la per a tenir més temps per a ells i la seva família. "Hem de disminuir l'ús de l'energia i materials que empra l'economia; cal retallar les emissions de CO2 per a controlar l'efecte hivernacle i parar la destrucció de la biodiversitat.
El decreixement es una eina per sortir de la crisi. El creixement il•limitat és una falsa creença en un planeta finit. "La humanitat consumeix ja prop del 30% més de la capacitat de regeneració de la biosfera".
El futur està per fer i és urgent canviar aquest sistema on els que vivim amb tots els luxes desitgem més i els que no els tenen desitgen ser com nosaltres.
El decreixement porta a la idea d'una reducció voluntària de les dimensions del sistema econòmic, el què implica una reducció del PIB.
Tanmateix el decreixement no té només a veure amb el desafiament a la centralitat de PIB com l'objectiu principal de política, sinó que proposa un marc per a la transició a uns models de producció i consum més reduïts i més sostenibles.
El decreixement té a veure amb trobar un camí, una transició, a la justícia social, benestar i sostenibilitat ecològica. Implica una gamma d'accions a nivell individual i col•lectiu, basades en un canvi de valors i en la democratització de les societats.
No és possible el creixement continu en un planeta limitat. Cada vegada és més clar que estem superant molts límits ambientals, pel que l'única estratègia que sembla viable a mig i llarg termini és la del decreixement. No parlem d'un concepte en negatiu, parlem d’un concepte d’equilibri. Com més aviat siguem conscients de la necessitat de desprendre'ns d'una manera de vida inviable, será millor per a tots i per al planeta.
El gran repte del decreixement en els països enriquits és aprendre a produir valor, llibertat i felicitat, reduint significativament la utilització de matèria i energia, així com les deixalles. Es tracta d'aprendre a viure millor amb menys, per a poder passar d'una cultura de guerra amb els territoris i el conjunt dels éssers vius a una cultura de pau que permeti construir altra forma d'estar en el món.
La història ens demostra que les crisis econòmiques engendren conflictes sagnants, que posen en risc les democràcies. Per això és interessant que es plantegin noves propostes, que l'aposta pel decreixement sostenible sigui assumida democràticament i comenci aviat, per a evitar que aprofitant la situació actual puguin aparèixer totalitarismes.
L'economia de mercat ha exacerbat la productivitat, però no ha destinat els seus beneficis a reduir les hores de treball. Mentrestant, la prolongació d'aquestes jornades de treball, sol anar associada a l'assoliment d'un major creixement de la producció i del consum, el que significa major esgotament dels recursos i una major degradació ambiental ( Veure Giorgos Kallis, investigador de ciències ambientals del Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB).
Treballar menys contribuiria a protegir el planeta i ser mes feliços. Unes jornades laborals excessivament llargues agreugen l'impacte ambiental, en una societat que ja està basada en el consumisme, el crèdit per a sostenir-lo i el balafiament de recursos. Tot això soscava les bases de la naturalesa, principal cabdal de l'economia. Per això, la reducció de la jornada laboral per a ser substituïda per una forma de vida basada en la simplicitat voluntària, alleujaria la pressió sobre els ecosistemes i milloraria el benestar general.
El decreixement té a veure amb que sigui la gent, més que la tecnologia, qui decideixi la direcció de l'evolució de la societat. Té a veure també amb aportar sentit a la vida humana, què no està associada amb el consum ostentós i amb el materialisme.
Mantenir les polítiques pròpies del creixement (economia d'escala, competitivitat i urgència) més enllà de lo sostenible produeix la deterioració de les condicions de vida. En canvi, l'aplicació de principis més adequats a una situació de recursos limitats (escala reduïda, eficacia, cooperació, durabilitat) pot fer que el descens sigui compatible amb un nivell suficient de benestar.
L'imperatiu del creixement fa que, per a mantenir l'ocupació i no reduir el nombre d'hores treballades, es tendeixi a augmentar la producció i el consum. Però en el futur, "la necessitat de limitar el consum en els nivells actuals (o fins i tot més baixos) farà necessari acomiadar a una part dels treballadors o bé reduir la jornada laboral en tot el món.
Recupera el teu temps. Aquesta iniciativa persegueix que els països rics comencin a canviar les millores de productivitat laboral per temps lliure, en comptes de poder adquisitiu addicional. Seguint aquest pensament, moltes persones han abraçat la idea de simplicitat voluntària és a dir, consumir el just i el necessari per a viure bé. Molta gent adulta abandona el desig de guanyar diners i, a Austràlia o EUA, molts treballadors es retiren a la seva casa a fer una vida senzilla i tranquil•la per a tenir més temps per a ells i la seva família. "Hem de disminuir l'ús de l'energia i materials que empra l'economia; cal retallar les emissions de CO2 per a controlar l'efecte hivernacle i parar la destrucció de la biodiversitat.
El decreixement es una eina per sortir de la crisi. El creixement il•limitat és una falsa creença en un planeta finit. "La humanitat consumeix ja prop del 30% més de la capacitat de regeneració de la biosfera".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
