Com reclamar el terre del euribor ( euribor minim) de una hipoteca

Gairebé un 95% de les hipoteques utilitza un tipus d'interès variable i 4 milions tenen clàusula de terre de euribor.
El euríbor és el tipus de referència més utilitzat, està en el 85,3%. Per això les variacions del euríbor resulten tan decisives per a la butxaca. Es per això és una bona notícia el qual el euríbor estigui ara mateix per sota del 1% en taxa diària.
Peró encara que el euribor hagi baixat, aixo no significa per a molts una baixada automàtica de la quota de la hipoteca. I és que moltes hipoteques (gairebé 4 milions d'hipoteques) tenen clàusula del terre (per protegir al banc).
La clàusula estableix un interès mínim que pagarem en la nostra hipoteca, per molt que baixin els tipus. Per exemple, si tenim una hipoteca al euríbor +0,50% amb un terre del 3%, si el euríbor arriba al 2% en lloc de pagar 2,50% com correspondria (2% + 0,50%) pagarem un 3%, perquè és el terre hipotecari establert per contracte.
La clàusula es abusiva i esta fora de la llei?:
El terre de la hipoteca es podria considerar abusiu en tot cas, però legalment solament es considera com clàusula abusiva si es compleix algun d'aquests supòsits:

• Existeix terre però no sostre, o bé el sostre és inassumible per excessivament elevat. És a dir, si el banc es protegeix contra un euríbor baix però no protegeix a l'usuari contra possibles pujades (insistim, possibles, ja que un sostre al 16% serveix de poc)
• Si en l'oferta vinculant (les condicions finals que el banc proposa a l'usuari per a signar la hipoteca) no s'esmenta l'interès de terra o si aquest no està signada pel client.

En aquests dos casos tenim tot al nostre favor per a treure'ns de sobre el terre de la nostra hipoteca. No obstant això, encara que aquest no sigui el cas, podem seguir endavant i tractar d'eliminar la clàusula del terre del euribor. Tenim dues possibilitats:
Fer una reclamació al Banc:
En cualsevol cas el primer que tenim que fer es una reclamació al banc amb acús de rebut. Farem servir el document de reclamacio adjunt i l'entregarem a la nostra entitat bancaria amb acús de rebut, es dir una copia del full entregat signat per la entitat bancaria. 

https://docs.google.com/document/d/1Y2t1ykkWmL40-sW6tFjj2iyckccKESxG9mNS4FTyNwo/edit

En cas que en dos mesos no rebem resposta per part de l'entitat o que sigui negativa, aquesta reclamació prèvia és una passa important, encara que no obligatòria, abans de presentar una demanda judicial. Recordeu que són moltes les sentències i resolucions judicials que ja han considerat il·legal la inclusió de clàusules sòl i obliguen l'entitat a eliminar-la del contracte hipotecari i retornar als seus clients els diners obtinguts a través d'aquesta pràctica abusiva.
Negociar amb el banc:
Vistes les sentències favorables als usuaris que han anat apareixent últimament en relació al sòl hipotecari, les entitats financeres són cada vegada més conscients que tenen les de perdre en els jutjats. Per això no és d'estranyar que estiguin obertes a negociar la retirada del sòl. Toca negociar; però negociar amb un banc… és "la mare de totes les negociacions".
Sentencies Favorables:
Aquestes son les algunes de les sentencies favorables mes recents: com la de l'Audiència Provincial de Càceres de 23 de maig de 2012; de l'Audiència Provincial de Burgos, de 27 i 23 de març de 2012; de l'Audiència Provincial d'Alacant, de 10 de febrer de 2012; o la del Jutjat del Mercantil núm. 7 de Barcelona de 12 de setembre de 2011
També podem fer amago de subrogació:
Es tracta de buscar una nova entitat que ens ofereixi millors condicions si subroguem la hipoteca. Si assòlim una oferta vinculant (les condicions definitives del nou banc, per escrit), podrem acudir al nostre banc i obligar-li a igualar l'oferta o a deixar-nos marxar a l'altre banc.
Ultim recurs, la demanda judicial col·lectiva de AICEC:
Si cap d'aquestes opcions funciona podem unir-nos a la demanda judicial col·lectiva de AICEC-ADICAE (Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya  http://aicec.adicae.net) contra el terre del euribor de les hipoteques. Aquesta associació ha fet arribar la seva demanada judicial a un centenar d'entitats bancàries.

No me habría imaginado que un periodista del periódico ABC pudiese escribir un artículo como este. !!! SIMPLEMENTE INCREIBLE !!!!

" CATALANIZAR ESPAÑA"

"España no tiene que ir fuera de sus fronteras para buscar virtudes cívicas modernas: las tiene dentro de ella misma en Cataluña"

No se asusten. No se trata de abogar por el dominio del catalán sobre el resto de los españoles; no se trata de sustituir la hegemonía madrileña por la barcelonesa. Además, dudo que a los catalanes les interesase. Los catalanes perdieron, hace mucho tiempo, sus ambiciones hegemonistas - más o menos desde aquel episodio fulgurante de los almogávares - y desde entonces se han dedicado a su propio florecimiento, en vez de malgastar energías en subyugar a los demás. Tal vez porque fueron los primeros, entre los pueblos de Europa, que comprendieron que imperialismo es contrario a democracia.
 Hay que temer muy pocas cosas de los catalanes, y la que menos, afanes de señorío. Lo que aquí sugerimos es cosa muy distinta y más profunda: que la catalanicidad pase a ser parte operante del alma española, hasta ahora no fecundada por ella: que el hecho catalán no se reduzca a aquella esquina, sino que se incluya en el resto de la nación, no para aplastar lo que es genuino de cada tierra, sino para ensancharlo, potenciarlo y enriquecerlo, haciéndolo más apto para la nueva situación que España inicia. Una de las mayores desgracias que ha sufrido nuestro país, es lo que ha venido presentándose como "espíritu español", apenas impregnado de catalanismo, cuando debería haber sido uno de sus ingredientes principales. Bien distinto nos hubiera ido, muchas desventuras nos hubiésemos ahorrado, de haber ocurrido así. Pues pudo haber tiempos en que, para ser algo en el mundo, lo mejor era descabezar moros, cruzar cordilleras o conquistar imperios con una docena de hombres. Pero esos tiempos han pasado hace muchos siglos, y al empeñarnos en sujetar el alma española a tales características, la hemos empequeñecido, mutilandola y haciéndola poco apta para las nuevas circunstancias. No recuerdo quién dijo, que la única forma de hacer una nación moderna de España, era llenar el país de suizos o ingleses. ¡Y eso teniendo al lado a los catalanes} ¡Qué ceguera¡ ¡Qué desatino¡ Cataluña ha sido la gran desconocida para el resto de España; desde luego más desconocida que Francia, Italia, Inglaterra o la misma Alemania. Se conoce más la literatura rusa que la catalana, y nuestro conocimiento de Cataluña, está hecho a base de cuatro lugares comunes,todos ellos erróneos cuando no agraviantes.
 Sólo los que, por azares de la vida, hemos tenido la suerte de que nuestras familias fueran a residir allí, pudimos darnos cuenta de las enormes diferencias que hay, entre lo que se cree en el resto de España que son los catalanes, y lo que son en realidad. España no tiene que ir fuera de sus fronteras a buscar virtudes cívicas modernas: las tiene dentro de ella misma en Cataluña, y no me refiero sólo a la laboriosidad, al sentido organizador y de empresa, a la iniciativa. Me refiero a algo más valioso y raro: a la mezcla de tradición y modernidad que hace a los países a la vez estables y dinámicos, al espíritu de cooperación, sin el que una nación no pasa de reino de taifas; al respeto a la intimidad ajena, algo prácticamente desconocido en el resto de España, y que tal vez sea la cualidad más preciosa del espíritu catalán. Todo ello lo necesita España, hoy más que nunca, pues es con esos mimbres con los que se teje auténtica democracia. Sin ellos de poco sirve Constituciones, partidos, urnas. Cataluña viene adelantándose durante los últimos siglos al resto de España, y la gran tragedia de ésta ha sido no seguir la dirección que le marcaba la que, a fin de cuentas, era su avanzadilla europea. ¿Ocurrirá otra vez algo parecido? ¿Se construirá la nueva democracia española con la colaboración de lo políticos catalanes, o seguirá ignorándoseles? Y cuando hablo de políticos catalanes no me refiero a los de allí nacidos, para pasar luego por el filtro de Madrid: me refiero a los catalanes cien por cien, gentes que nos digan las cosas un poco bruscamente, sin rodeos: que nos transmitan su sentido común, su instinto práctico, su conciencia de responsabilidad individual y colectiva. Algo que estamos necesitando cada vez más angustiosamente. Cuando oigo decir a personas sensibles, inteligentes, que Cataluña no puede separarse "porque el Ejército no lo permitiría", siento como un puñetazo en plena cara. ¿Pero todavía estamos con éstas? ¿Todavía no hemos aprendido? No. Cataluña no puede separarse porque la necesitamos, hoy más que nunca, y hay que decírselo cuanto antes, bien alto, sin rubores, sin vergüenzas. Necesitamos no sólo su industria, su arte, su organización, su modernidad, sino también su espíritu, su ejemplo, sus líderes, su "seny". Y espero que ell también nos necesite a nosotros, para ser algo más que un rincón delicioso, cultivado y pintoresco en el Mediterráneo, y proyectar continentalmente, a través de España, el espíritu catalán, que todavía tiene mucho que decir en esa Europa por hacer. "

Articulo escrito en 1978 por José María Carrascal, Periodista de «ABC"

 

La empresa no deberá justificar los despidos de un ERE

El Consejo de Estado está estudiando actualmente el borrador de proyecto de real decreto del nuevo reglamento de los procedimientos de despido colectivo y de suspensión de contratos y reducción de jornada. Esto es, la letra pequeña de cómo deberán desarrollar las empresas los expedientes de regulación de empleo (ERE).

 

En términos generales, la documentación que debe acreditar el empresario cuando argumente causas económicas es muy parecida a lo que se venía exigiendo antes de la reforma laboral, en el real decreto del 14 de junio de 2011.

Si bien en el último borrador elaborado por el Ministerio de Empleo -que ha sido enviado a los sindicatos y al Consejo de Estado, y que por lo tanto aún podría incorporar modificaciones a instancias de ambos- incluye dos novedades en materia de documentación:

• En la documentación común a todos los ERE, el borrador elimina la actual exigencia al empresario para que justifique "la razonabilidad del número de extinciones en relación con la concurrencia de la causa económica y la finalidad de preservar o favorecer la posición competitiva de la empresa en el mercado". Eliminando este requerimiento, la empresa no estará ya obligada a acreditar documentalmente que el volumen de los despedidos es proporcional a su situación económica y a su intención de mantenerse en el mercado.
• En el caso de que la situación económica alegada por la empresa consista en la disminución persistente del nivel de ingresos o ventas, el reglamento exige al empresario que aporte, además de la documentación general, "la documentación fiscal o contable" acreditativa de la nueva definición legal de esta situación, según la reforma laboral. La poca concreción en la documentación a exigir en esta materia, aumentará la discrecionalidad de los jueces en las impugnaciones de los ERE.

Hay que destacar también en el borrador de este reglamento, que da más facilidades al empresario para que planifique en el tiempo la salida de la empresa de los afectados por un ERE de extinción. Así, este texto indica que tras la comunicación de la decisión empresarial del despido colectivo, el empresario "podrá comenzar a notificar los despidos", sin que esté obligado a hacerlo inmediatamente y en su totalidad, facilitando así las salidas progresivas y en función de las necesidades de la empresa. Esto, en la práctica ya se venía haciendo en muchos casos, pero ahora con esta redacción legal lo amparará la norma.

Finalmente, el nuevo reglamento detalla con mucha más precisión el nuevo papel de la autoridad laboral como asesora de cualquiera de las partes que lo requiera; así como su facultad para emitir "advertencias y recomendaciones", tanto que "puede llegar a convertirse en una autorización administrativa de facto" en contra del espíritu de la reforma laboral que elimina dicho trámite.

Quines són les condicions del rescat (Fons de liquiditat autonòmic) de la Generalitat de Catalunya?

Detallem els passos previstos pel fons de liquiditat autonòmic, als que s'ha acollit el Govern de La Generalitat de Catalunya:

L'accés al fons de liquiditat autonòmic (pdf) aprovat pel govern espanyol implica un seguit de condicions molt més estrictes que no pas les línies de l'ICO.

Unes condicions que poden suposar la intervenció directa del govern espanyol al Govern de la Generalitat.

Aquest són els passos i les condicions d'accés al fons le liquiditat autonòmic:

Aquest fons s'organitza com un fons de rescat, de manera semblant al Fons Europeu d'Estabilitat Financera o al Mecanisme Europeu d'Estabilitat. Es planteja 'per atendre les necessitats financeres' de les comunitats autònomes, és a dir, els venciments de títols de deute i els préstecs, el finançament del nou dèficit, quan hi hagi 'dificultats d'accés de les comunitats autònomes als mercats financers'.
El Ministeri d'Hisenda podrà enviar a les comunitats 'homes de negre', en paraules de Montoro, amb accés a tota la informació i amb un control sobre el pressupost.

En teoria, al fons de liquiditat hi poden recórrer les comunitats que ho demanin, però tal com va advertir el ministre Cristóbal Montoro, es pot aplicar forçosament a les comunitats que siguin intervingudes per l'incompliment de l'objectiu de dèficit.

Les condicions de la intervenció

Què implicaria que una comunitat es sotmetés (perquè ho demana o perquè se la força) a aquest fons?

• El govern autonòmic no podria emetre valors, ni concertar crèdits a l'estranger, si no és que disposa del permís del govern espanyol.
• Hauria de presentar i acordar amb el govern espanyol un nou pla d'ajustament, que implicaria presentar un pla detallat de tresoreria, amb el calendari i els pressupostos mensuals d'ingressos i pagaments, el saldo del deute, el perfil dels venciments dels pròxims deu anys i les necessitats d'endeutament
• Cada mes s'hauria d'actualitzar aquest pla de tresoreria, i cada any el pla d'ajustament.
• 'homes de negre': A més, el ministeri d'Hisenda haurà de tenir informació cada mes sobre l'execució pressupostària i l'evolució del pla d'ajustament, la necessitat de liquiditat, i si el govern espanyol veu que hi ha risc d'incompliment del pla podrà enviar una missió de control, formada per un equip de funcionaris de la intervenció general de l'administració de l'estat (IGAE), que faran un diagnòstic de la situació financera de la comunitat i del compliment de les condicions del rescat. De la mateixa manera que ho fa la troica amb els estats rescatats.
• Aquests 'homes de negre', diu el decret, tindran 'accés a tota la documentació de la comunitat autònoma, per al bon desenvolupament de les seves funcions', i emetran informes al ministeri d'Hisenda.
• Si l'informe és satisfactori, es pagarà el següent tram de l'ajuda financera; perquè en aquest cas, el fons de liquiditat funciona a través d'un calendari per trams, i cada tram està condicionat al compliment d'unes condicions.
• Si s'incompleixen, s'intervindrà de ple la comunitat autònoma. I això vol dir que el govern autonòmic haurà de pagar un dipòsit del 0,2% del PIB nominal i haurà d'aprovar encara més retallades en un termini curt de temps.
• Si hi hagués desobediència, el govern espanyol obligaria a l'execució forçosa de les mesures.

El fons de liquiditat es finançarà amb deute públic de l'estat i amb un préstec de 6.000 milions de Loteries i Apostes de l'Estat. Tindrà una dotació d'uns 18.000 milions.

Que significarà això en un futur?:

Es quasi segur que Catalunya serà intervinguda pel govern espanyol.

Las raons son dues:

• L'enorme dificultat que Catalunya compleixi l'objectiu de l'1,5% de dèficit, en un marge de mig any.
• L'impossibilitat de finançar la seva deute.
• La voluntat política del govern espanyol de fer aquesta intervenció.

—Per què el Govern Central Intervindrà la Generalitat?

El govern espanyol fixa un termini de sis mesos per veure si es compleix l'objectiu de dèficit i el compromís de la Generalitat exposat en el pla d'ajustament. Imaginem que Madrid acceptés aquest pla, però ja hem vist, en casos com Grècia –i salvant les distàncies–, que després és molt difícil de complir el compromís. Imaginem que Europa proposa uns objectius amb bona fe, però Madrid veiem que els proposa amb mala fe, i sense concedir res: no ha pagat els deutes pendents amb Catalunya, ni ha complert la disposició addicional tercera de l'estatut.

—Per què la Generalitat no podrà complir aquest objectiu de dèficit?

—Els ingressos de la Generalitat seran inferiors als ingressos esperats, per la contracció econòmica i la crisi. La Generalitat vol vendre patrimoni però, no es podrà vendre a preu de marcat, i per comptes de vendre's a 500 milions es tindrà que vendre a 300 milions, hi ha un forat de 200 milions. Les previsions seran difícils de complir, sobretot amb una contracció econòmica més forta.

Es impossible fer aquesta mena d'ajustament, de passar del 3,7% de dèficit de l'any 2010 a un 1,5% a final d'enguany. Ningú no ho ha fet.

—Quines son las raons polítiques:

—Som en una Espanya arruïnada i cada vegada més abocada a l'endeutament i a la necessitat de finançament. Es pot dir que Espanya s'acosta a la fallida. El ritme de creixement del deute espanyol comença a ser perillós i s'acosta massa ràpidament al 100%. Potser hi trigarà un parell d'anys. I cal pensar en les necessitats del sistema financer; l'estat espanyol no vol diners d'Europa perquè aquests diners s’afegirien al percentatge de deute del PIB per sobre del 100%, i això és un número crític, si mirem països amb més problemes. Espanya es troba, doncs, acorralada i no es comporta racionalment. I com que no es comporta racionalment, mira de quedar tan bé com pot davant l'opinió pública. I com que ara no hi ha el recurs d'ETA, hi ha els catalans. I volen vendre a Espanya que ells han fet tot l'esforç possible per Catalunya, però que Catalunya no ha complert.

—I què significaria una intervenció?

—Perdre autonomia Hi hauria un grup de gent a la Conselleria d'Economia, i potser a Presidència, mirant tots els números. Amb això ja n'hi ha prou.

—I el pacte fiscal?

—Intentar un consens pel pacte fiscal no tindrà èxit perquè el resultat, si n'hi hagués, seria tan descafeïnat que no valdria la pena. El president ha de cercar suport entre els qui realment entenen el problema i l'abast del problema.

Si Espanya fos capaç d'anar cap a un estat modern, tot aniria millor, però si no els catalans estarem abocats a tornar a un centralisme i a una dependència com la que ja hem patit abans de la democràcia.

Hem de ser realistes i tots sabem que no ens donaran el pacte fiscal, i a mes hem de ser conscients de que el govern del PP no ens pagarà els diners que deu a Catalunya i intentarà ofegar-nos a costa de beneficiar a les seves autonomies.

La única solució seria un govern de concentració amb tots els partits excepte el PP, recolzat per la societat, les organitzacions socials, els agents socials, etc, que planti cara al govern central. Els dirigents polítics catalans han d’estar a l’alçada de les circumstàncies; i si no hi estan han de plegar i deixar pas a d’altres de més ben preparats.

El President de la Generalitat te que pensar en el país i ha de fer el que ha de fer i no pensar en el seu partit; i si acota el cap per continuar amb el càrrec i no fa res, ha de plegar, ja que per tindre una simple gestoria més val que tanquin la Generalitat.

El Govern espanyol deu molts diners a la Generalitat de Catalunya.

En concret, deu diners del Fons de Competitivitat i, sobretot, per la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia III (del 2006). Aquesta addicional estableix que, als pressupostos de l’Estat espanyol, ha d’haver-hi un mínim d’inversió en infraestructures a Catalunya i que, si no s’executa (que mai s’executa, val a dir), el Govern espanyol ha de traspassar a la Generalitat els diners no invertits. Cal recordar que l’Estatut d’Autonomia és una llei orgànica espanyola. En total, el Govern espanyol deu a la Generalitat 1.450 milions d'euros del Fons de Competitivitat, 759 milions d'euros per la disposició addicional tercera (exercici del 2008) i 211.000.000 euros per la disposició addicional tercera (exercici del 2009), als quals caldrà afegir-hi el que es degui de la disposició addicional tercera (exercicis del 2010 i del 2011). Si aixo el sumem la deute de la Dependència, las Beques universitàries, inversions en rodalies, les subvencions anuals d'Autopistes, 0.7% fons socials, formació ocupacional, etc.

En total, el Govern Central deu 5.000 milions d'euros a la Generalitat de Catalunya, pel cap baix.

El mateix que demana la generalitat per el seu rescat.

Patètic, que el Govern Central que ens deu 5000 milions no ens els pagui, ens presti els diners amb interessos i després ens rescati i ens intervingui.