RESUM DE LA LLEI ÒMNIBUS CATALANA

QUE ES LA LLEI ÒMNIBUS: 
Es una normativa de caràcter vinculant i d’obligat compliment que modifica diverses lleis amb una mateixa finalitat. En el cas d’aquesta nova llei, l’objectiu que esgrimeix al govern és una simplificació i agilització de les estructures de govern i donar facilitats a les empreses per tal de generar ocupació.

La part dispositiva de la Llei es divideix en quatre títols, que integren 631 articles, i la part final consta de 11 disposicions addicionals,16 disposicions transitòries, 2 disposicions derogatòries i 6 disposicions finals.
Amb la confecció de resum de la llei no s’ha seguit necessàriament l’ordre i l’estructura que marca la Llei, sinó que s’ha agrupat per àrees temàtiques.

MESURES RECOLLIDES A LA LLEI ÒMNIBUS:

MEDI AMBIENT i CONSERVACIÓ: 

•Permetre l’accés de les motocicletes al medi natural pistes i camins rurals. Revisa la llei d'accés motoritzat als espais naturals, on es dóna potestat a la Conselleria d'Agricultura perquè autoritzi el pas de vehicles per determinats camins, encara que siguin estrets. 

•Exclusió del paratge de la Vall de la Santa Creu del parc natural del Cap de Creus. 

•Gestió d’aigües:

• La Llei Òmnibus permet l’entrada de l’empresa privada en el consorci de la xarxa de distribució d’aigües Ter-Llobregat. Canvi de l’estructura de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que inclou el Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua i supressió de l’Ens de Reabastament. Redefinició de competències de l’ACA.
• L’ACA queda integrada per ecologistes, AAPP, AAVV, consumidors, entitats amb interessos i experts. Reordenació de les conques internes de Catalunya.
• L’Agència Catalana de l’Aigua deixa d’assegurar el subministrament d’aigua per tal de fer requalificacions del territori urbanitzable; a partir de la seva aprovació serà l’Ajuntament amb coincidència amb els sector de l’aigua tant de distribució com sanejament de les aigües residuals.
• Les decisions relatives a la normativa d’aigües es faran per Reglament.
• Només es poden paralitzar per via judicial i no administrativa. Gravamen que s’imposa a les tarifes de la distribució de l’aigua (es diferencia entre ús de boca, ús industrial, ús per activitats agràries) degut a la complicada situació financera que sofreix. L’administració hidràulica de Catalunya modificarà la consideració d’ abocament il·legal segons la Llei Òmnibus.

•Promotors immobiliaris:

• Supressió del procés d’avaluació ambiental previ de les promocions.
• Es flexibilitza els criteris d’impacte ambiental. Reducció de les avaluacions ambientals, informes previs de la conselleria i exigències en petits municipis de cara a construir noves promocions urbanístiques.

•Activitats extractives (mineria):

• Reducció de les fiances.
• Redefinició del què és impacte ambiental i les sancions per infraccions (lleu, moderada i greu) vinculades amb l’extracció, modificacions del relleu, efecte mediambiental, etc. Exemple: Si una empresa treballa fora de l’àrea d’actuació sense modificació del relleu es considerarà ara infracció lleu. Modificació dels criteris i normatives per diferents activitats extractives de minerals.

•Contaminació del sòl: En cas de contaminació del sòl si no hi ha una resolució anterior a sis mesos “comporta la caducitat del procediment” sancionador a la societat o persona responsable.
•Gestió de residus industrials:

• El Govern de la Generalitat pot eximir del compliment de les normatives de gestió i transport de residus.
• La composició del Consell per a la Prevenció i Gestió de Residus a Catalunya inclourà persones amb interessos.
• En cas d’incompliment de la llei només s’aplicarà sancions a aquells actes que “fossin determinants de danys o perjudicis reals al medi ambient”. Inclou també abocament il·legals, normativa de permisos, documentació, entre d’altres greus irregularitats. Aquest  punt, significa que la llei només s’aplicarà pel fet de causar danys no pel fet d’incomplir-la, per tant, perd tota funció preventiva i és un antecedent força perillós.
• La suspensió de l’activitat deixa de produir-se de forma automàtica i passa a ser decisió del Govern. Regressió en política mediambiental, ponent-se catalogar de molta laxitud a l’hora d’obtenir llicències i règim d’autorització ambiental, estudis d’impacte ambiental, definició d’allò que és infracció, rangs d’infracció i sancions aplicades, entre d’altres.

REFORMES AL SECTOR CULTURAL I DE L’ESPORT:

•Bé d’interès cultural: Mecanismes de com nomenar bé d’interès cultural. Creació mitjançant un Reglament d’un òrgan de dinamització cultural privat sense ànim de lucre.
•Esports:

• Creació de la Unió d’Agrupacions esportives de Catalunya (per aquelles entitats no federades). Serà un òrgan privat sense ànim de lucre. Quedarà integrada la Federació Catalana d’Esports per a Tothom que queda suprimida.
• Supressió de les federacions esportives d’àmbit territorial. Només es reconeix una única federació per a tota Catalunya per a cadascuna de les modalitats esportives reconegudes pel COI o COE (a excepció dels discapacitats que conserven un règim propi).

•Requisits per formar una federació esportiva: La Llei Òmnibus recull la necessitat d’acreditar una viabilitat econòmica, esport reconegut pel COI o una altra institució i haver estat inscrit en la Unió d’Agrupacions Esportives de Catalunya. Perilloses referències constants de col·laboració públic-privada. 

•Nomenament de 4 membres del Tribunal Català de l’Esport per part del Govern a proposta de la nova institució UAEC. Es crea mecanismes de controls dels resultats esportius, necessitats professionals, entre d’altres. 

•Institut Català de les Indústries Culturals:

• Modificació completa de les seves funcions (generar activitat cultura, foment de l’exportació de bens culturals, promoció de les arts i lletres catalanes, crèdits oficials, les subvencions i beques...), beneficiaris (societats i persones jurídiques) i estructures (criteris de representativitat reservant-se 2/5 a operadors privats, criteris de selecció de la direcció). De nou, insistència en la col·laboració públic-privada.
• Es crea el contracte programa que ha d’incloure els objectiu anuals i resultats anuals. Aquest organisme pot formar societats mercantils amb d’altres institucions públiques i privades.
• L’ Institut Català de les Indústries Culturals “pot participar en operacions financeres de capital de risc”.

•Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca):

• El Consell perd les seves funcions executives deixant d'administrar les subvencions a la creació i es limita a les seves funcions com a ens avaluador i supervisor.
• Es limitarà a concedir els Premis Nacionals, realitzar auditories als equipaments culturals i avaluar els contracte programa ja esmentat amb anterioritat. Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern, criteris de nomenament i cessament.

•Institució de les Lletres Catalanes (ILC): Es limita les seves funcions i queda relegat a un consell assessor amb pèrdua capacitat per repartir beques i programar activitats de difusió. També es modifica l’estructura de l’òrgan de govern.  

•Agència Catalana del Patrimoni Cultural:

• Es centralitza sota la seva autoritat els següents equipaments culturals: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Museu d’Història de Catalunya, Museu d’Art de Girona, Centre de Restauració de Béns Mobles, Biblioteca de Catalunya i l’ Arxiu Nacional de Catalunya.
• Es recullen les funcions (promoure l’estudi, gestionar el patrimoni, informar sobre el impacte social i econòmic, internacionalització,etc) i hi ha referències constants de col·laboració público-privada i s’obre la porta a prestar serveis culturals i patrimonials a altres institucions privades.
• S'estableixen el Criteris de formació del Consell d’Administració, nomenament i cessament.
• S’instaura el contracte programa per avaluar els rendiments dels equipaments culturals.

•Cinema: Control del falsejament de dades del rendiment de les obres cinematogràfiques.

DRET FAMILIAR:

•Reforma del Codi Civil Català: Modificació dels criteris d’incapacitat. 

•Canvis normatius en custodia i tutors en infants i menors. La Llei Òmnibus augmenta la responsabilitat que assumeixen les famílies d’acollida.

ESTÍMUL DE L’ ACTIVITAT ECONÒMICA:

•Es deroga íntegrament la Llei de Política industrial, una llei recentment aprovada. És suprimeixen instruments creats per a la reactivació industrial pactats amb sindicats i empresaris.

•Les fires i mercats ambulants queden regulades per permisos emesos per l’autoritat competent. Fins ara depenia de les autoritats locals.

•Agència de Suport a l’Empresa Catalana:

• L’agència de Suport a l’Empresa Catalana ja existia a partir de la llei de Política industrial.
• Al derogar aquesta llei s’ha de tornar a crear i no es preveu expressament la participació dels agents socials en el Consell d’Administració.
• Es defineix quina és la seva estructura, funcions (internacionalització, foment de la R+D+I, impuls de la competitivitat, optimització de recursos humans i financers, entre d’altres), definició del règim jurídic del que gaudeix.

•Sector agrari i desenvolupament rural:

• Es modifiquen els contractes de conreu.
• Es modifiquen els criteris d’enlluernament a les zones rurals tant de titularitat pública com privada.
• S’elimina del règim de protecció i conservació el pinsà comú, la cadernera, el verdum i passerell que poden ser capturats per activitats tradicionals relacionades amb el cant. Supressió del Registre d’Embotelladors de begudes alcohòliques.
• Modificació dels criteris d’impacte ambiental en les explotacions ramaderes i tractament de residus.
• El Govern es reserva la possibilitat cedir les seves funcions sobre la pesca esportiva no professional a la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting. També s’inclou quins els criteris d’obtenció de llicències.

•Cooperatives:

• El Registre de Cooperatives de Crèdit de Catalunya resta adscrit al departament de la Generalitat competent per a exercir les funcions de tutela de les entitats financeres i de crèdit.
• Obligatorietat d’inscripció de qualsevol cooperativa al Registre de Cooperatives de Catalunya amb l’escriptura original.
• La Llei Òmnibus recull els canvis en l’elaboració del llibres de comptes. La Generalitat es compromet a dur a terme els tràmits per via electrònica.
• Acords de fusió i transformació i dissolució de les societats cooperatives s’ha de publicar al DOGC i a un diari d’àmplia difusió.
• Conciliació o arbitratge obligatori per part d’alguna autoritat independent en cas que un soci de la cooperativa ho cregui pertinent. El nomenament serà per part del Departament pertinent mitjançant reglament i de caire vinculant i d’obligat compliment.

•Seguretat industrial:

• •Es buida de competències i continguts l’Agència Catalana de Seguretat Industrial.
• Supressió de diversos articles de normatives anteriors en l’àmbit de la seguretat en el sector secundari.
• Els operadors d’Inspecció del Treball poden ser privats amb autorització expressa del Departament mitjançant concessió administrativa.
• Només interrompre el funcionament de l’activitat en cas d’un perill imminent, no en cas de perills vinculats a l’activitat a llarg termini.
• Serà el Departament competent el que pugui autoritzar reiniciar l’activitat per la via administrativa sense efectes de la mesura presa per Inspecció del Treball.
• Recull de les condicions i règim d’autorització dels beneficiaris de l’autorització administrativa per a dur a terme tasques inspectores. Les funcions de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial queden incloses pel Departament competent.

•Modificació dels criteris de classificació d’impacte ambiental en parcs temàtics, indústries del paper i materials sintètics, drassanes i tractament de residus.

•Turisme:

• Classificació dels establiments turístics.
• Definició dels tipus d’establiments turístics.
• Càmpings: laxitud a l’hora de rebre permisos pel que fa a l’avaluació ambiental.
• Regulació dels apartaments turístics.
• Inclusió de la definició de turisme rural.
• Agents de viatges:
• Flexibilització dels criteris d’inclusió dins d’aquesta categoria i dels serveis que poden oferir.
• La Llei Òmnibus també recull quines són les seves obligacions i els requisits que han de complir.

•Horaris comercials:

• Inclou els criteris d’admissió per a seleccionar municipis turístics que tindran un règim especial.
• Hi ha una modificació del horaris comercials que en la norma queda redactat de la següent manera “Els establiments situats en municipis turístics (...) han d’avançar també l’horari de tancament a les 20.00h els dies 24 i 31 de desembre, i romandre tancats els dies 1 de gener i 25 de desembre.
• També s’inclouen les sancions per incomplir la norma.

•Gran superfícies:

• Modificació dels criteris de gran superfície.
• S’ obliga a presentar una declaració de responsabilitat prèvia. Mecanismes i organismes als quals s’ han de presentar les llicències en diversos supòsits.
• Infraccions. Facilitació de canvis de propietaris sempre i quan es conservi la llicència.

•Modificació del Codi de Consum de Catalunya:

• Les màquines expenedores hauran d’emetre un comprovant de l’ operació de transacció (tiquet) que s’ ha dut a terme (a excepció de les màquines i recreatives i d’aquelles que ofereixen productes alimentaris.).
• La Llei Òmnibus recull l’obligació que les companyies tinguin serveis d’atenció al client gratuïts.
• L’Administració potenciarà mecanismes d’autocontrol.
• Sancions aplicables en funció del grau d’infracció comès.

•Modificació de la Llei d’Espectacles:

• Es recull els criteris per dur a terme espectacle i les sancions que s’apliquen als operadors i als usuaris o espectadors.
• Regulació de les festes de bous (certificats i assegurances).

ÀMBIT SOCIAL:
•Ordenació farmacèutica: 

• Criteris d’establiments farmacèutics a zones rurals.
• Criteris de trasllats de les farmàcies.

•Política de repatriació d’emigrants:

• Modificació de les subvencions que passen a ser úniques.
• Modificació de la condició de persona retornada- persones de nacionalitat espanyola amb residència a Catalunya i els conjugues i descendents fins a segon grau de consanguinitat (tramitació amb expedient únic).
• Pèrdua de condició de retornat a Catalunya si fa sis mesos que viu a Barcelona o bé al cap de dos anys quan se’ls ha reconegut aquest dret.
• Es recullen els beneficis que tenen de repatriats.

•Agència de Migracions de Catalunya:

• El Govern es compromet a dotar a aquest organisme d’estatus propis.
• Es vol endarrerir l’aprovació dels Estatuts de l’Agència de Migracions de Catalunya 3 anys.
• Si aquesta Agència no existeix o no funciona no hi hauran polítiques d’acollida durant els propers 3 anys.

•Serveis socials:

• Definició dels nomenaments i funcions de l’òrgan consultiu Comitè d’ Avaluació de Necessitats de Serveis Socials.
• S’articula la funció de serveis socials amb d’altres serveis que abans no estaven recollits (educació, sanitat, habitatge, justícia...). Col·laboració públic-privada potenciant les fórmules cooperativistes.
• La Llei Òmnibus permet la delegació mitjançant Reglament a entitats privades acreditades y autoritzades dels serveis socials.
• Inscripció d’entitats d’iniciativa privada al Registre d’Entitats, Serveis i Equipaments Socials.
• Definició, classificació i sancions per infraccions comeses als serveis socials per part dels operadors que presten el servei i per part dels usuaris que el gaudeixen.

•Gossos pigalls: Enduriment de la normativa en quant a maltractament.
•Equipaments per a la joventut:

• Elaboració del Cens d’Equipaments i Serveis Juvenils.
• Es recull com fer-ho, quines són les obligacions i quins són els drets.

•Centre d’Iniciatives per a la Reinserció:

• Conserva la funció d’ integrar en la societat persones recloses però poder capacitat de decisió.
• Hi participa el Govern, l’empresa privada i els sindicats.

SANITAT:

•Institut Català de Salut:

• Es du a terme una profunda remodelació de les estructures de govern.
• El Servei Català de Salut “podran formar part de les seves comissions el proveïdors de serveis de la salut”.
• A la pràctica, el sistema públic sanitari els 8 hospitals i els 360 CAP de l’ Institut Català de la Salut (ICS), propietat de la Generalitat, perdrien per primera vegada la condició d'institucions públiques i podrien ser utilitzades com a clíniques privades. A la norma coneguda com a Llei Òmnibus queda recollit de la següent forma: “ Les instal·lacions...del Institut Català de Salut... es podran utilitzar per a prestar-hi assistència sanitària no finançada a càrrec a fons públics”

•L’ICS tindrà autoritat per a ratificar acords “amb d’altres entitats si el contingut econòmic és superior a un milió d’euros”. 

•La sanitat pública catalana atendrà exclusivament els empadronats a Catalunya amb una antiguitat mínima de sis mesos, deixant fora immigrants acabats d'arribar i turistes de llarga estada. 

•Segons la Llei Òmnibus l’ICS pot disposar del patrimoni d’aquesta institució. Aquest punt, permet la venta de les instal·lacions de l’ICS a empreses privades. Tal i com s’ ha plantejat, afectaria al principals hospitals universitaris de referència de Catalunya i a més de 360 centres d’atenció primària. 

•Els laboratoris de salut pública, ambiental o alimentària estaran sotmesos a col·laboració de gestió i explotació público-privada. 

•El Sistema Integrat d’Informació de Salut de Catalunya integra polítiques de protecció de dades. Es crea una unitat directiva per l’administració de l’esport. 

TRANSPORTS: 
•Ports: 

• El Consell Assessor de Ports de la Generalitat. Criteris de composició per escollir vocals i normativa per a dur a terme les reunions. Marc de funcions fonamentades en l’emissió d’informes sobre actuació, tarifes, constitució de consorcis público-privats, inversió, finançament i resultats d’explotació.
• Els actes administratius del President posen fi a la via administrativa.
• Es poden realitzar obres en el port sense cap altre tràmit.
• També la Llei Òmnibus inclou la definició d’abandonament en el port i distribució de les quantitats obtingudes en pública subhasta.

•Transport en aigües marítimes i continentals:

• En la Llei Òmnibus només queden recollides el transport de persones, amb ànim de lucre i amb transports propulsables.
• Qualsevol variació d’aquests supòsits queda exclòs.
• Es defineix la normativa (autorització prèvia)

•Ferrocarrils:

• Criteris d’expropiació de zones d’interès públic.
• Els empleats dels serveis d’infraestructures passen a ser autoritat pública.
• Concessió de rang d'autoritat pública a la vigilància privada.
• Els vigilants tindran una cobertura jurídica molt més gran, qualsevol agressió verbal o física que pateixin passarà a ser considerada com un atemptat a l'autoritat, un delicte castigat amb penes de dos a quatre anys de presó.
• També a la Llei Òmnibus es recullen les obligacions del operadors ferroviaris en quant a servei, freqüències, etc.
• Els operadors podran sotmetre al seu personal a controls d’alcoholèmia, estupefaents i tòxics i prendre les mesures disciplinàries pertinents.

•Carreteres:

• Criteris d’expropiació de zones d’interès públic.
• La Llei Òmnibus recull la prohibició a exercir la prostitució a les carreteres. La seguretat viària és l’argument per prohibir la prostitució a les carreteres. Seran motiu de sanció tant la persona que ofereix el servei sexual com aquell que el sol·licita.

•Aeroports: El Consell Social d’Aeroports de Catalunya modifiquen la seva estructura.

ADMINISTRACIÓ:

•Activitat legislativa del govern:

• Els avantprojectes de lleis requereixen d’una exposició prèvia del motiu i recull la documentació obligatòria que s’ha d’adjuntar. S’inclou també la obligatorietat d’aportar un informe econòmic, un informe del impacte de gènere i informe dels serveis jurídics de la Generalitat.
• També la Llei Òmnibus recull diferents condicions de caràcter tècnic per dur a terme d’altres reformes normatives ( s’ha d’incloure informes de competències autonòmiques, compromisos, causes d’extinció d’acords, entre d’altres).

•Centre d’Estudis d’Opinió:

• Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern.
• La Llei Òmnibus obliga a què els informes del CEO han de ser traslladats al Conseller/a responsables del Departament on es trobi inscrit i posteriorment al/a la President/a de la Generalitat i al/a la President/a del Parlament abans de fer públics els informes.
• S’inclou els criteris per a fer estudis d’opinió per part dels diversos departaments o organismes i quins són els mètodes d’adjudicació.
• Normes per a la realització dels estudis d’opinió.

•Agència Tributària de Catalunya: Funcions reconegudes.

SUPRESSIÓ D’ÒRGANS i EMPRESES DE TITULARITAT PÚBLICA:  

•Consell Català de Foment de la Pau queda integrat en l’Institut Català Internacional per la Pau que modifica la seva estructura. 

•LGAI- Laboratori General Assaigs i Investigació. Privatització (institució pública amb beneficis)  

•IDIADA- Institut d’ Investigació Aplicada de l’Automòbil. Privatització. 

•Dissolució de l’Institut per a la Promoció i Formació Cooperatives. 

•Supressió de Viatges de Muntanya SA  

•Supressió de Remodelacions Urbanes SA. 

REORGANITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES DE GOVERN DELS SEGÜENTS ÒRGANS i ALTRES: 

•Entitat Autònoma de Jocs i Apostes: Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern. 

•Patronat de la Muntanya de Montserrat Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern. •Seguretat ciutadana: La Llei Òmnibus modifica de l’estructura del Consell Rector del Servei d’Urgències del 112. 

•Institut Català de l’Energia Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern. 

•IRTA- (Institut de Tecnologia Agroalimentària):

• Modificacions en nomenaments, mandats.
• El Govern nomena els vocals que el constitueixen.

•Policia Local i Mossos d’Esquadra: 

• Les persones aspirants seran funcionaris en pràctiques, un cop superada aquesta fase són funcionaris de carrera.
• Es regulen les excedències.
• L’ Institut de Seguretat Pública de Catalunya pot realitzar formació a personal de la seguretat privada si s’aprova la Llei Òmnibus tal i com està redactada. Fins ara en aquesta institució situada a Mollet del Vallès només es formava al personal aspirant a incorporar-se al cos de Mossos d’Esquadra de Catalunya i a les policies locals.
• Es limita les funcions del Consell Pedagògic i Científic de l’ Institut de Seguretat Pública de Catalunya passa a ser un òrgan consultiu.

•Institut Català de l’Adopció i l’Acolliment: Es recull quines són les funcions que poden ser delegades a organismes privats tant en el seguiment de les famílies d’acolliment/adopció com tràmits en els processos d’adopció. •Consell Audiovisual de Catalunya:

• Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern. Reorganització i ampliació de les funcions atorgant funcions per al desenvolupament de l’organigrama de les televisions i ràdios públiques, criteris contractuals, firma de contractes i convenis, entre d’altres.
• La Llei Òmnibus també estableix les responsabilitats i funcions de la gerència.

•Servei Meteorològic de Catalunya: Pèrdua d’independència del Govern (es nomena pel càrrec al il·lustre Sr. Oriol Puig i Godes- germà de l’honorable conseller d’Interior Felip Puig i Godes). •Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran: El seu Consell Rector perd independència envers el Govern.

•Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries: Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern

•Memorial Democràtic: Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern

•Institut Superior de les Arts: El Govern es compromet a redactar els seus estatuts.
•Agència Catalana del Consum:

• Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern i criteris de selecció dels membres que la conformen.
• S’inclou dins les seves funcions la formació i informació dels consumidors.

POLÍTICA D’HABITATGE i URBANISME:

•L’habitatge s’entén com una realitat d’interès econòmic i perd la dimensió de dret social.
•Es regulen quins són els habitatges amb finalitat econòmica (“És l’habitatge que no és domicili habitual i permanent, i que s’utilitza per a l’obtenció de rendiments, fruit de realitzar activitats econòmiques regulades per la normativa sectorial d’aplicació”.).
•S'elimina la possibilitat d'obligar un propietari dels habitatges amb finalitat econòmica a llogar un pis desocupat tal i com reconeixia l’anterior Llei del Dret a l’Habitatge. Cal destacar que els habitatges amb finalitat econòmica tenen un règim fiscal propi que conserven.

•Modificació dels plantejaments urbanístics que impliquen la derogació dels mínims d'habitatge social en les promocions d'habitatge tant en règim de compra com de lloguer. 

•Supressió de l’obligatorietat de les Administracions Públiques de procurar que l'habitatge de protecció oficial es distribueixi per tot el territori per tal d'evitar zones de degradació, àrees amb elevat risc de concentració de persones amb risc d’ exclusió social o bosses de pobresa. •Eliminació de l'obligatorietat que els edificis plurifamiliars de més d'una planta tinguin ascensor. S’inclouen els edificis amb persones amb mobilitat reduïda si hi ha un informe tècnic que així ho acredita. •Introducció de la possibilitat que els adjudicataris de habitatge social puguin adquirir una altra habitatge lliure. Per poder ser beneficiari d’un habitatge de protecció social augmenten les exigències reduint el patrimoni disponible, el llindar d’ ingressos i havent de demostrar la necessitat de habitatge per part d’un nucli familiar.

•L’adjudicació d’habitatges de protecció oficial correspon a l’empresa adjudicatària de la promoció.

•La Cèdula d’Habitabilitat és el document que han d’exigir les empreses subministradores d’energia elèctrica, aigua, gas, telecomunicacions i altres serveis, per a la contractació de serveis i subministraments a l’habitatge. En el cas d’habitatges amb protecció oficial destinats a primera ocupació, el document exigible és la qualificació definitiva 

•La llei de barris deixarà de ser d'obligada convocatòria anual deixant-la com a opció que té la Generalitat de convocar ajuts per la remodelació de barris del país.
•Amb els canvis que es plantegen qualsevol habitatge protegit, a petició dels propietaris, es podrà desqualificar abans de 30 anys i, els habitatges protegits construïts en sòls qualificats, quedaran desqualificats als 30 anys. Es torna al “model anterior” de fomentar habitatge protegit amb voluntat de privatitzar-lo quan abans millor.
•S’obre la possibilitat d’adjudicar els habitatges protegits de nova construcció fora del registre, dificultant-ne el control i la transparència.
•S’elimina la possibilitat d’establir reserves per habitatge protegit en el sòl urbà consolidat.
•Es deixa fora del Consell Assessor de l’Habitatge als sindicats, les associacions de consumidors, la Federació de Cooperatives d’Habitatge, el moviment veïnal,... Aquests sectors estaran representats en funció de la voluntat del Govern.
•S’exclou a les entitats de caràcter social (per exemple les entitats vinculades als Sindicats) de la venda directa de sòl públic per part de les Administracions públiques i l’Incasol.

El resum que s’exposa a continuació esta basat en el avant projecte de la Generalitat de Catalunya amb data 25/6/20011 del següent link ==> Llei Omnibus

Els Tècnics i Comandaments i la Reforma de la Negociació Col·lectiva

No ha transcendit la causa del fracas del entre el Sindicats i la Patronal per arribar a un Acord de la Negociació Col·lectiva, però els Tècnics i comandaments han tingut molt que veure.

La CEOE, representant de la patronal va posar sobre la taula varies reivindicacions entre les quals es trobava que els Tècnics i Comandaments, Professionals i Directius quedessin fora dels Convenis Col·lectius. Es a dir que passaríem a ser Personal de Alta Direcció i en conseqüència no tindríem conveni i estaríem fora de la Negociació Col·lectiva.

Tindríem que tenir en compte que el Reial decret Llei 1382/1985, de 1 d'Agost regula la relació laboral de caràcter especial del Personal d'Alta Direcció, i especifica que el Personal de Alta Direcció no està inclòs en ni en Negociació ni en Conveni. Col·lectiu.

El seu article 1, punt dos, estableix que "Es considera personal d'alta direcció a aquells treballadors que exerciten poders inherents a la titularitat jurídica de l'empresa, i relatius als objectius generals de la mateixa, amb autonomia i plena responsabilitat solament limitades pels criteris i instruccions directes emanades de la persona o dels òrgans superiors de govern i administració de l'entitat que respectivament ocupi aquella titularitat."

No obstant això, la intenció de CEOE és incloure en aquesta definició a tot el col·lectiu de Professionals, Tècnics, Directius i Comandaments mitjans, superiors e intermedis, apartant-los de la Negociació Col·lectiva

Es tracta d'una maniobra de CEOE per a:

1. Retallar la Negociació Col·lectiva, apartant un col·lectiu qualitativament molt important.
2. Reduir la defensa dels drets dels Directius, Professionals, Tècnics i Comandaments, obligant-los negociar individualment, amb un desavantatge davant l'empresa per la desigualtat de forces.
3. Equiparar la definició de " Personal d'Alta Direcció" incloent a més treballadors, per a facilitar la divisió dels diferents col·lectius.

A la practica aixo significaria que aquest col·lectiu no tindria conveni , el seu sou seria decidit per la empresa, no tindria  horari i el  podrien acomiadar sense drets i sense previ avis. Serveixi com exemple que la indemnització prevista en l'article 11.1 del RD 1382/1985 es de set (7) dies de treball per any treballat amb un màxim de sis mensualitats i computats des que va iniciar la relació laboral d'alta direcció (o sigui que perdríem els drets anteriors), i la indemnització tributaria IRPF en la seva totalitat. A mes d'això, el mes greu es que la Jurisdicció competent pel els litigis entre empresa i alta direcció seria la Jurisdicció Civil o, en seu cas, la Jurisdicció mercantil en els partits judicials en els que hi hagi.

Aquesta proposta no sol tindria greus conseqüències tan per els col·lectius de Directius, Professionals, Tècnics i Comandaments, si no també per la resta de treballadors ja que ens dividiria. Es per aixo que la UGT es va oposar frontalment a aquesta proposta de la CEOE.

Al principi la CEOE va retirar de la taula de negociació aquesta proposta, però just en la setmana final en la qual es van trencar les negociacions la CEOE va tornar a posar a sobre de la taula aquesta proposta juntament amb d'altres reivindicacions, de les que s'ha parlat molt mes, i aquesta va ser una de les causes per que al final es van trencar las negociacions.

És molt important que TOTS tinguem clar el que ha succeït en aquesta negociació que tan ens afecta com treballadors, per que la batalla no ha acabat i per que altres partits com el PP estan a favor d'aquesta proposta.

Es necessari que tots els Directius, Professionals, Tècnics i Comandaments fem pinya i rebutgem aquesta proposta ja que si s'aprova significaria una pèrdua de drets fonamentals i pas capa la precarietat laboral del nostre col·lectiu.

Els Tècnics i Comandaments diem no a quedar fora de de la negociació Col·lectiva i estem en contra de que s'ens equipari a personal de Alta Direcció.
Volem agrair a la UGT que ens hagi fet costat, i hagi evitat que la patronal es sortís amb la seva.

Presons o Residències

Voldria denunciar la situació que viuen moltes persones grans i dependents que estan a les residències de la tercera edat.

No voldria que s'interpreti que generalitzo, però si que soc crític amb la falta de control (descontrol) i la manca de respecte de drets fonamentals de moltes residències.

He estat buscant com demostrar aquesta situació, i al final he decidit fer una exposició dels drets que tindrien les persones grans si en lloc d'estar en una residència estiguessin en una presó:

1. Les persones grans tindrien accés a una dutxa tots els dies, a l'oci, passejos diaris, medicaments específics, exàmens dentals i revisions mèdiques regulars.
2. Rebrien de franc cadires de rodes, caminadors, etc.
3. Rebrien diners en comptes de pagar pel seu allotjament.
4. Tindrien dret a la vigilància contínua per vídeo, per la qual cosa immediatament rebrien assistència després d'una caiguda o una altra emergència i podrien denunciar maltractaments.
5. No se’ls maltractaria posant-los bolquers sense necessitat per evitar portar-los al lavabo i reduir costos.
6. No se’ls maltractaria donant-li menjar triturat en pols sense necessitat per reduir costos.
7. Els seus llits es rentarien dos cops a la setmana, es canviarien els matalassos regularment, se'ls rentaria i planxaria la roba amb regularitat.
8. Un guàrdia vindria cada 20 minuts i els portaria els seus àpats i els seus entrepans directament a la seva habitació.
9. Tindrien un lloc especial per rebre la seva família.
10. Tindrien accés a una biblioteca, sala d'exercicis, teràpia física i espiritual, així com la piscina i fins i tot l'ensenyament gratuït.
11. Tindrien també pijames, sabates i sabatilles
12. Tindrien assistència jurídica gratuïta sota petició.
13. Habitació, privada i segura per a tothom, amb un pati per a fer exercicis, envoltat per un agermanat jardí.
14. Cada persona tindria dret a un ordinador, televisió, ràdio i trucades il·limitades.
15. Tindrien una "junta directiva" per escoltar les queixes, i els guàrdies tindrien un codi de conducta que s'hauria de respectar.
16. Viurien en una petita habitació per la qual no haurien de pagar com a mínim 2100 euros per mes i sense esperança de sortir amb vida.
17. Podrien exercir el seu dret a vot en les eleccions.
18. Podrien estar afiliats i tenir dret a ser defensats per una associació o organització sindical.
19. Molts d’ells no estarien dopats o lligats als seus llits i les seves cadires 10 hores al dia.
20. Tindrien accés a poder visitar-se pels metges de la Sanitat Pública.
21. Tindrien medicació específica gratuïta.
22. Efectuarien sortides i excursions fora de la residència. Ara la majoria d'avis mai surt de la residència.

23. Tindrien menjar i beguda que seria suficient per a les seves necessitats nutricionals i es podria menjar. En molts casos el menjar que es dóna als nostres ancians és poc i indecent i a sobre molts s'han de comprar l'aigua.

24. Tindrien activitats de lleure, culturals o d'esport. Actualment els animadors de les residències fan de tot menys la seva tasca.

25. Podrien treballar i ser útils a la societat.

 

Al final he arribat a la conclusió que la presó seria més digna per a algunes persones grans que moltes de les residències d'ara. Això sí, per a aquells que poden pagar una bona residència hi ha veritables hotels, però a la presó no passaria això, tots serien iguals.

Tenen un bon exemple al Japó, on un de cada quatre detinguts és major de 65 anys, i delinqueix per fugir de la soledat i de l'abandonament, molts d'ells han arribat a la conclusió que el millor lloc on poden estar és a la presó. Allà tenen un sostre, menjar calent i companyia. Però a la presó, no només troben cures i noves amistats, també han de complir obligacions com per exemple, han de treballar sis hores diàries, dues menys que els reclusos ordinaris.

Desitjo que algun dia això canviï i les persones grans, molts d’ells els nostres pares, avis oncles etc, tinguin una vellesa digna i feliç, crec que tots ells són mereixedors després de tot el que han treballat i tot el que han donat a la societat.

Ells no poden queixar-se però nosaltres sí que podem.

NB: Comprovar el que dic és molt fàcil, acompanyin-me a una residència.