Blog d'en Joan Hernàndez

A efectos de determinar el nivel de rentas en el subsidio de desempleo para mayores de 52 años, los ingresos gananciales deben computarse al 50%

2012-02-10T12:01:00.000+01:00

En el caso que se detalla se refiere a un trabajador y su esposa, que están casados en régimen económico matrimonial de gananciales, declarando el alquiler de un piso que fue arrendado.
En base a los ingresos del alquiler de la unidad familiar (de el y de su esposa), el Servicio Público de Empleo Estatal le denegó al trabajador el subsidio de desempleo para trabajadores mayores de 52 años.

El articulo 215.1.1 de la LGSS establece el límite de rentas del 75% del salario mínimo interprofesional sy se refiere exclusivamente a los ingresos del solicitante del subsidio, no a los de la esposa u otros miembros de la unidad familiar, por lo que no es correcto sumar, a efectos de determinar el nivel de rentas del solicitante del subsidio, los ingresos propios de éste con los de su esposa, cuando consta que se trata de los rendimientos obtenidos del alquiler de un bien inmueble que no pertenecía en exclusiva al solicitante, sino que había sido adquirido por la propia sociedad de gananciales. Lo procedente es aplicar la asignación de estos ingresos en función de la cuota teórica del 50%

La sentencia reconoce los derechos del trabajador a percibir el subsidio asistencial de desempleo para mayores de 52 años en la cuantía del 80% del indicador público de rentas de efectos múltiples vigente en el momento de la solicitud, con las actualizaciones que procedan y con abono a de las cotizaciones por jubilación que correspondan, y condena al Servicio Público de Empleo Estatal al abono de esta prestación.

Sentencia Tribunal Supremo, Sala Cuarta, de lo Social, Sentencia STS 9153/201 de 2 Dic. 2011 Link: Sentencia 9153/2011

La justicia europea dice que los trabajadores en baja médica conservan su derecho a vacaciones

2012-02-06T19:06:00.000+01:00

El Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TUE) ha dictaminado que los trabajadores en situación de baja médica justificada, ya sea a causa de enfermedad o de un accidente, conservan su derecho a cuatro semanas de vacaciones anuales retribuidas.

La sentencia señala que la legislación francesa no se ajusta al derecho comunitario puesto que supedita el derecho a vacaciones anuales a la existencia de un tiempo de trabajo efectivo mínimo de 10 días.

El Tribunal de Justicia señala que "el derecho a vacaciones anuales retribuidas debe considerarse un principio del derecho social de la Unión de especial importancia, respecto al cual no pueden establecerse excepciones". Los Estados miembros pueden establecer las condiciones de ejercicio y aplicación del derecho a vacaciones anuales retribuidas, pero no pueden supeditar a ningún tipo de requisito la constitución de este derecho, agrega.

Por otra parte, el fallo confirma que la normativa de la UE "no hace distinción alguna entre los trabajadores que durante el período de devengo de las vacaciones se ausentan del trabajo como consecuencia de una baja por enfermedad y aquellos otros que durante dicho período trabajan efectivamente".

"De ello resulta que, cuando se trata de trabajadores en situación de baja por enfermedad debidamente prescrita, ningún Estado miembro puede supeditar el derecho a vacaciones anuales retribuidas al requisito de haber trabajado efectivamente durante el período de devengo de las vacaciones", concluye el Tribunal.

Fuente: Europa Press

La signatura de la liquidació (Finiquito) es invalida si es signa al rebre la carta d'indemnització.

2012-02-06T14:13:00.001+01:00

El Supremo aclaraeix que es necessària la clara voluntad del treballador de finalizar la relació laboral.

Segons recull una sentència del Tribunal Suprem de 28 de novembre de 2011:

La signatura de la liquidació (Finiquito) per part d'un treballador serà invàlida si es produeïx en el mateix moment que la comunicació del seu cessament per causes objectives.

La sentencia estudia el cas d'un empleat al que se li va fer lliurament, juntament amb la carta d'acomiadament, de determinada quantitat en concepte d'indemnització, preavís i liquidació, i un document en el qual s'indica que el treballador percep tal import, "no quedant cap quantitat pendent de reclamació a l'empresa, pel que queda liquidada aquesta relació".

En concret, el treballador va rebre una indemnització de 20 dies per any de servei, a més de la resta de quantitats, i va signar per a això un document descrit com de saldo i liquidació.

En aquest sentit, resulta relativament probable que, si el cessament es comunica alhora que es presenta la liquidació, el treballador confongui ambdues idees.

Per això, la sentència aclareix que la liquidació ve sotmèsa, com tot acte jurídic o pacte del que és emanació externa, a un control judicial.

Regles interpretatives:

La sentencia exposa les regles interpretatives del reconeixement de liquidacions "com expressió de la lliure voluntat de les parts", que resideixen en la voluntat i intenció extintiva o liquidatoria del signant i en la suficient precisió de l'objecte.

En funció d'aquesta doctrina, el Suprem determina que ha de desestimar-se el recurs presentat per l'empresa, atès que no s'aprecia "voluntat extintiva alguna en la subscripció simultània de la liquidació i liquidació".

Tampoc creu el Tribunal que existeixi " cap desig de posar fi al contracte", i això encara que el treballador signés el document, ja que "va ser l'empresa, i no el recurrent, qui ho va extingir prèvia i unilateralment, acompanyant a la comunicació del cessament l'escrit de saldo i liquidació".

Per tot això, es parla d'una "nul·la eficàcia deslliuradora al document, la fiabilitat del qual no solament pogués considerar-se minvada per haver-se subscrit sense la garantia dels representants dels treballadors (presència no necessària, però sí convenient), sinó que, i encara més, no complia funció transaccional alguna".

A partir de 2012, els treballadors/as de llar (dona de fer feines), estaran en el Règim General de la Seguretat Social (Nova versió 5/2/2012)

2011-12-24T16:52:00.076+01:00

Des del 1 de gener de 2012 els treballadors de llar passaran a formar part del règim general de la Seguretat Social. Aquesta cotització afectarà solament a les cotitzacions i prestacions dels treballadors de la llar, però no a l'àmbit de les relacions laborals, com la protecció per atur.

A partir del 1 de gener de 2012 es donarà un termini de sis mesos naturals perquè els treballadors i els ocupadors de llars familiars puguin adaptar-se a la nova situació. A més, s’estableix un període transitori fins a 2019 perquè l'adaptació no sigui lesiva per als ocupadors ni tingui conseqüències sobre l'ocupació.

Les persones que treballin com treballadors de la llar hauran de tenir un contracte en el qual figuri el nombre d'hores de treball setmanals, el salari mensual o per hora, el salari en espècie, si existeix pacte d'hores de presència o de pernoctació i la seva retribució i el nombre de compte bancari del titular de la llar familiar on domiciliar la cotització.

Els titulars de llars familiars o ocupadors estaran obligats a presentar en la Seguretat Social les sol•licituds d'afiliació, altes i baixes i les variacions de dades corresponents a aquests contractes.

Per altes i baixes aquesta es la pagina web de la Seguretat Social:
https://sede.seg-social.gob.es/Sede_1/OficinadeRegistro/oficinaderegistro/160883

Si voleu fer l'alta i Baixa personalment, al següent enllaç podeu descarregar l'impres:
http://www.seg-social.es/Internet_1/Trabajadores/Afiliacion/Servicios/Modelosdesolicitude31190/TA2S0138/index.htm

Per las cotitzacions s'establirà una escala de 15 trams en funció dels salaris percebuts, amb quotes que van des de 19,84 euros al mes per 20 hores de treball a la màxima de 164,60 euros al mes per a la jornada completa. Les famílies nombroses tindran bonificacions sobre aquestes quotes.

Amb la reforma actual el que s'ha reformat és la inclusió dels treballadors de la llar en el Règim General de la Seguretat Social, duent amb si una sèrie de modificacions.

Que passaba fins el 31 de desembre 2011:

No era obligatori realitzar un contracte (només es realitzava contracte si es treballava a jornada completa, si es treballava per hores no era necessari fer contracte).
Si s'estava en Incapacitat temporal per malaltia comuna, no es cobrava des del dia primer fins al dia 21. A partir del dia 22 de baixa ho pagava directament la Seguretat Social.
Si es treballava per hores i amb diferents ocupadors, l'obligació de cotitzar a la seguretat social era del treballador (al final el que passava era que ningú cotitzava).
La base de cotització era fixa de 748,20€ i el tipus de cotització també al 22%.

Que passara des del 1 de gener de 2012:És obligatori realitzar contracte per escrit, encara que es treballi una hora a la setmana.

Si el treballador esta amb incapacitat temporal per malaltia comuna, el ocupador abonarà del dia 4 al dia 8 i a partir del dia 9 correrà a càrrec de la Seguretat Social.

Actualment la Seguretat Social paga la Incapacitat Temporal dels treballadors de la llar a partir del dia 25.

Sempre hi ha obligació de cotitzar. Ja no es diferencia entre si treballes per hores o a jornada completa. L'obligació de cotitzar es del ocupador i del treballador, i vària en funció dels ingressos (veure taula de trams).

El tipus de cotització segueix sent fix al 22% del que el 18,30% correspon pagar al Ocupador i
el 3,7% correspon pagar-la al treballador. Des del 2013 i fins el 2018 s’aplicarà un augment anual de 0,90 punts percentuals fins arribar al 28,30% al 2019 (el ocupador cotitzarà un 23,60% y el treballador un 4,7%).

Taula de retribucions mensuals i Bases de Cotització:

Les xifres serveixen per al 2011 (cada any tindran un increment). De moment, hi ha 16 trams que s'imputen a uns salaris aproximats. El més baix inclou als contractes de menys de 74,83 euro sal mes i després van augmentant en franges de cinquanta euros (de 74,83 a 122,93 euros, per exemple) fins al nombre 15, que implica un sou de més de 700,11 euros al mes. L'últim graó anirà pujant un 5% fins a 2019. A cada tram salarial li correspon una base de cotització que s'ajustarà anualment, fins que en 2019 es cotitzi pel salari real que cobra cada treballador. És a dir, el Govern salva els primers passos de la integració amb una quota aproximada que acabarà convergint amb la real per a 2019.

Des del 1 de Gener de 2012, les noves altes es donaran en el Règim General de Treballadors de la Llar. Amb els que estiguin donats d’alta amb anterioritat, es produeix un període transitori, fins al 20 de juny, perquè siguin traslladats a l'aquest nou règim (han de fer-lo l’ocupador i el treballador). Si transcorregut aquest termini no s'ha sol•licitat el trasllat, a partir del 1 de juliol de 2011, es procedirà al seu trasllat d'ofici imputant-li la base de cotització més alta.
Durant els exercicis 2012, 2013 i 2014 s'aplicarà una reducció del 20% a les otitzacions reportades per la contractació de persones que prestin serveis en la llar familiar.
La Seguretat Social tractarà de regularitzar a tots els treballadors domèstics (uns 700.000 a Espanya), de les quals 290.000 ja pertanyen al Règim Especial de Treballadors de la Llar i la resta pertanyen a l’encomia submergida.

La mesura comportarà una ampliació dels drets socials dels treballadors (el 93% són dones).

Els treballadors seguiran sense tenir dret a cobrar l'atur.
Tots els ocupadors s'inclouran en un registre d'empresaris i seran aquests qui les donin d'alta. Les quotes socials es faran a través del banc i es cotitzarà des de la primera hora.
L'alta en la Seguretat Social anirà acompanyat per un contracte de treball que tindrà que especificar:

El nombre d'hores treballades setmanalment.
E salari mensual o el salaria acordat per hora realitzada, les pernoctacions i qualsevol retribució en espècie.

Si passats els sis mesos d'adaptació de la norma, el ocupador no ha donat d'alta al seu treballador, aquest podrà donar-se d'alta a la Seguretat Social. Si es tenen diversos ocupadores, cadascun d'ells s'haurà de donar d'alta de forma individual i cotitzar per separat el que li correspon al su treballador.

Preguntes i Respostes:
Sóc ocupador, quines obligacions tinc?
A partir del 1 de gener de 2012, haurà de sol•licitar el seu alta en el registre d'Empresaris del Règim General de la Seguretat Social. Haurà de presentar el contracte que li ha fet al seu treballador en el qual especifiqui hores, salari, pagament en espècies i pernoctacions. És indispensable el nombre de compte del banc perquè li domiciliïn els pagaments.

Què passa si no dono al treballador d’alta?
El treballador pot anar ell mateix a donar-se d'alta, però això implica que li reclamaran al ocupador les seves quotes. Es podria donar el cas que anés un Inspector de Treball a regularitzar la situació. El problema mes greu seria si el treballador patis un accident laboral i això podria suposar uns problema molt greu per el ocupador.

Si un treballador treballa en diverses llars?
Tots li han de donar-se d'alta, cadascun per les hores que treballa en la seva casa.

Hi ha un mínim d'hores?
No. El que hi ha és una quota mínima que s'extreu dels sous inferiors a 74,83 euros. Per a un salari així, la quota mensual a pagar el primer any serà de 19,84 euros, dels quals 16,51 correran a càrrec de la llar.

Cas típic de quatre hores a la setmana

Posem que paga (o rep) entre 219,12 i 267,20 euros al mes. Això suposa una base de cotització de 243,16 euros i una quota a pagar per part del ocupador de 44,47 euros i al voltant de 9 euros per part de treballador.

Desgrava?
Es preveu un període transitori fins a 2019, perquè l'adaptació al sistema no perjudiqui a treballadors i ocupadors.

Si vols veure el la nova llei ves a la pagina 34 del BUTLLETÍ OFICIAL DE L’ESTAT BOE-A-2011-13242 del 2.08.2011.

Juan Carlos Moreno: "El nacionalismo lingüístico español"

2011-09-28T23:56:00.002+02:00

Juan Carlos Moreno Cabrera és madrileny i defensa la immersió lingüística en català. El catedràtic de la Univesitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera ha publicat un llibre, El nacionalismo lingüístico (Península), amb una tesi profundament provocadora: que l'únic nacionalisme lingüístic que existeix a l'Estat és l'espanyol.

Al següent video podeu veure una ponencia a la Universitat Oberta de Catalunya del Catedràtic Juan Carlos Moreno (es molt interessant i il·lustrativa):

També podeu llegir una entrevista de Carles Bellsolà a Juan Carlos Moreno:

Link: http://www.eldebat.cat/cat/notices/_el_castella_no_s_hauria_d_ensenyar_a_les_escoles_de_catalunya_33203.php

En què consisteix el nacionalisme lingüístic?

La idea que se sol tenir a Espanya és que el nacionalisme, lingüístic i en general, són les reivindicacions d'una sèrie de regions que s'han entestat, de forma obsessiva i exagerada, que es reconegui la seva llengua i la seva cultura. Perquè molts consideren que aquesta llengua i aquesta cultura estan ja reconegudes en la Constitució i que, per tant, tota aquesta insistència correspon a un desig de diferenciar-se que va en contra de la societat de la globalització.

Però vostè, en canvi, sosté que hi ha un nacionalisme lingüístic per part espanyola.

Al titular així el meu llibre, segur que hi ha hagut molta gent que l'ha llegit amb la intenció de reafirmar les seves idees. Per a ells, la lectura del llibre pot resultar insuportable, perquè s'hi posa de manifest una cosa que està oculta, que és el nacionalisme d'Estat. Que no es reconeix com a tal perquè es parteix de la fal·làcia que, un cop establert l'Estat, en aquest cas, l'espanyol, es produeix un superació de totes les diferències ètniques i identitàries. Al llibre demostro que això és completament fals. No només l'Estat no ha transcendit la qüestió nacional, sinó que es basa en una nació, una cultura i una llengua concreta, que segueix sent la llengua castellana.

Així doncs, quina de les dues parts dóna més mostres de nacionalisme?

És que, segons la meva definició de nacionalisme lingüístic, no existeixen ni el nacionalisme lingüístic català, ni el basc ni el gallec. Per què? El principal tret definitori del nacionalisme lingüístic és considerar que la llengua pròpia és superior a les altree. Cosa que no té sentit amb raons estrictament lingüístiques. Aquesta idea, que procedeix de Menéndez Pidal, existeix en el nacionalisme castellanista. Però jo no la veig pas ni en l'anomenat nacionalisme català ni en el basc ni en el gallec. Jo no veig a ningú que digui que el català és superior al castellà linguísticament.

Cosa que sí fa el nacionalisme espanyol, segons el seu llibre.

El segon tret definitori és que, com la meva llengua és superior, estic fent un favor als altres si els la imposo. Tampoc no veig això en l'anomenat nacionalisme català. Els catalans no pretenen que es parli català a Màlaga o a Castella-la Maxa. Jo no conec cap catalanista que defensi això. En canvi, els castellanistes sí que defensen que el castellà sigui dominant a Catalunya, que en sigui la llengua principal. Tot i que això ho disfressen en parlar de "llengua de comunicació" o "llengua d'encontre". Del meu llibre es dedueix que, si apliquem aquests criteris, no existeix el nacionalisme lingüístic català, basc ni gallec. Molta gent m'ha tirat en cara que no critico la "imposició del català". Però, quina imposició? Si jo dic que a Castella es parli castellà, és això una imposició? Por tant, si els catalans diuen que el català ha de ser la llengua predominant a Catalunya, és això una imposició?

Però els nacionalistes espanyols no acostumen a dir obertament que el castellà ha de ser la llengua dominant. El que fan es argumentar els drets individuals dels parlants.

Es parla de drets individuals, però les llengües existeixen dins d'una comunitat lingüística, no es tracta d'individus aïllats. Si jo me'n vaig a Alemanya, puc tenir tot el dret del món a parlar castellà, però haig de parlar alemany. Perquè m'estic integrant en un col·lectiu amb unes relacions lingüístiques on predomina l'alemany. Parlar de drets individuals en qüestió lingüística no té sentit. I quan critiquen que el català comenci a adquirir predomini en certs àmbits, ho fan perquè això comporta la pèrdua del predomini absolut, en aquests mateixos àmbits, del castellà. Quan critiquen això, tot i que no ho diguin obertament, estan posant de manifest que el que temen els castellanistes no és que el castellà desaparegui de Catalunya, com diuen ells. A ningú amb dos dits de front se li ocorre que el castellà pugui desaparèixer de Catalunya, és una estupidesa pensar-ho. En realitat, el que expressen és el seu temor que el castellà perdi el predomini absolut a Catalunya.

En canvi, sí que hi ha estudiosos que afirmen que el català corre cert perill d'extinció

Depèn de amb quines altres llegües el comparis. Si comparem el català amb l'aragonès, doncs no està en perill d'extinció. Però el català s'ha de comparar amb altres llengües del seu nivell demogràfic. El català és una llengua europea molt important des del punt de vista demogràfic i no està en perill d'extinció. Ara bé, als Països Catalans el català no és la llengua dominant, això està clar. I hi ha molts terrenys en els quals no aconsegueix fer-se amb aquest domini. Per domini no hem d'entendre res negatiu, sinó que sigui la llengua d'ús habitual, la llengua por defecte. Cosa que seria lògica. Quan es conviu amb una llengua poderosa des del punt de vista demogràfic, econòmic i polític com és el castellà, els avenços són molt difícils. Mai no es pot dir que el català estigui fora de perill, precisament perquè conviu amb el castellà.

Per aquest mateix motiu, són apropiades les mesures de foment de la llengua com ara la immersió lingüística?

L'única immersió lingüística que conec és la del castellà. A Catalunya no hi ha immersió lingüística. Si a Catalunya es fa servir el català a l'escola, això em sembla normal. Diríem que ensenyar en castellà a Madrid és immersió lingüística? Jo no ho diria pas. Per immersió entenem quan una llengua oficial no és la llengua de la població i s'obliga a fer servir aquesta llengua a l'escola, cosa que passa a molts països del món. A Nigèria, la llengua de l'escola és l'anglès, i qualsevol nen que es vulgui escolaritzar ha d'aprendre anglès. Que no el parla ni ell ni ningú de la seva família. Perquè l'anglès, i aquesta és la qüestió, no és una llengua de Nigèria, és una llengua imposada per les potències colonials. Però el català no és una llengua imposada per les potències colonials, és la llengua pròpia de Catalunya.

Vostè, al seu llibre, diferencia entre bilingüisme additiu i substitutiu. Quin és el cas a Catalunya?

El bilingüisme que es diu promoure des del centre és teòricament additiu. És a dir, que jo afegeixo la meva llengua a l'autòctona i totes dues hi conviuen. Però en el 90% dels casos, en realitat, és un bilingüisme substitutiu, en què és pretén que la llengua nova acabi substituint l'autòctona. Si a un nen català se l'educa en castellà, que hi ha molts més llibres, més programes de TV, més oportunitats, el que es propicia és que el nen digui: "Ah, jo parlo en català amb la meva família, però a mi el que m'interessa és el castellà, perquè em dóna més possibilitats. Precisament per això, el castellà no s'hauria d'ensenyar a les escoles de Catalunya. Ja sé que és dur dir-ho, que molta gent em criticarà per això, però és així. En aquests moments hi ha una situació de desequilibri molt forta en favor del castellà. Com ho corregim, això? Recolzant per igual totes dues llengües? Llavors es mantindrà el desequilibri. L'única solució és recolzar la llengua autòctona, la llengua pròpia, molt més que l'altre. Cau pel seu propi pes.

Però bona part de l'opinió pública espanyola té la percepció contrària, que el castellà és una llengua de segona a Catalunya i que està perseguit.

És que hauria de ser de segona, és clar que sí. Per les raons que ja he donat. Exactament igual que el català és una llengua de segona a Castella. A Madrid, si és que existeix, el català és una llengua de segona o de tercera. I això, a tothom li sembla molt bé. Que el castellà sigui u na llengua de segona a Catalunya, a mi no em semblaria malament. Però el cas és que no ho és, que segueix sent dominant en molts àmbits. La idea que el castellà s'ha perseguit a Catalunya és una manipulació ideològica. Qui ha anat a Catalunya sap que això no és així, però el qui no hi ha anat s'ho acaba creient.

Els mateixos arguments sobra aquesta 'persecució' del castellà no s'apliquen, per exemple, en el cas de Puerto Rico.

Què ocorre quan se xoca amb una nacionalisme lingüístic més poderós que el propi, com és el cas de l'anglès? Que, llavors, l'ideòleg del nacionalisme lingüístic de la llengua menys poderosa passa a utilitzar els mateixos arguments d'autoconsciència lingüística que fan servir els qui defensen les llengües perifèriques. Però, en aquest cas, ja no els semblen arguments nacionalistes. Quan jo defenso el castellà a Puerto Rico, amenaçat per l'anglès, no sóc nacionalista; quan fan això mateix els catalans, llavors sí que es considera nacionalista.

També se solen invocar raons de mercat o 'darwinistes', com diu vostè, per justificar el predomini d'una determinada llengua.

El nou discurs del nacionalisme es basa en criteris economicistes. Es diu que hi ha llengües que tenen un gran mercat i d'altres que el tenen petit. Això significa emprar criteris de la globalització capitalista, de veure-ho tot com a mercats, productes i clients. Així és com funciona l'economia, però el que no es pot fer és utilitzar aquests criteris economicistes en la cultura. Es com si al Museu del Prado un quadre hagués estat visitat per 5.000 persones i un altre, només per 50. I diguéssim: "Destruïm o baixem-lo al soterrani aquest quadro, que el visita molt poca gent". La cultura no és economia, és una altra cosa.

Per què els escriptors en català venen tant pocs llibres a la resta de l'Estat?

Espanya no ha assumit el seu caràcter plurinacional. Si s'hagués fet una política plurilingüística de debò, als nens se'ls hauria ensenyat al menys a llegir i entendre les diverses llengües de l'Estat. Així, un adult escolaritzat seria capaç de llegir Josep Pla sense traduir. I un autor català podria vendre en la seva llengua a tot l'Estat. Així, els autors catalans no es plantejarien escriure en castellà. Ara, si un autor català, amb tot lògica, vol ser llegit el màxim possible, acaba escrivint en castellà. D'aquesta manera, la presència del català va desapareixent, i només es llegeix a Catalunya. I poca gent, a més.

Com ha estat rebut el seu llibre a la resta de l'Estat?

Pràcticament totes les ressenyes i entrevistes que he tingut han estat de Catalunya, Galícia o el País Basc. A la resta de l'Estat, el llibre gairebé no ha tingut cap incidència. A la gent li agrada llegir opinions que reforcin les seves pròpies, no pas opinions totalment contràries.

El inquietante programa de gobierno del PP

2011-09-08T23:56:00.007+02:00

Se acercan ya las elecciones y el PP aun no ha explicado demasiado su plan de Gobierno.

Pues bien, en general esta sera su estrategia?:

Aplicar rápidamente medidas muy duras
Plan de choque para la oleada de huelgas y protestas y cualquier reacción ciudadana será inútil
La dirección del PP especula con que "los españoles sabrán entender las medidas restrictivas que impondremos".
Centralizar el Estado reduciendo el poder de las CCAA y reducir su financiación para ahogarlas para que devuelvan competencias (Sanidad, Educación, Justicia) desde las CCAA al Gobierno Central.
Objetivo prioritario la eliminación de la figura de indemnización por despido y reducir el poder de los sindicatos
Reducir los impuestos a las empresas y aumentar los impuestos de las clases trabajadoras
Fomento de la energía Nuclear e instalación del cementerio de residuos en Cataluña.
Cierres y privatizaciones Autonómicas (Televisiones, empresas, etc)
Reducción del numero de funcionarios de las CCAA.
Recortes sociales, laborales y en protección al desempleo.
Fomentar la figura de España y fomentar el español en detrimento de las lenguas autonómicas
Fomentar las inversiones en las CCAA que gobierna el PP.
Fomentar los medios de comunicación afines al PP y ahogar a los no afines.

Entre los pocos puntos del programa electoral del PP que han dado a conocer he hecho un resumen que sera ilustrativo para saber lo que nos espera, y lo que NO nos cuenta el PP de su programa.

A continuación os resumo los planes de gobierno de PP en el caso que gane las elecciones genrales del 20 N:

Reforma Laboral:

Creación de un contrato único indefinido con indemnización de 20 días por año trabajado y máxima de una anualidad (sin retroactividad).
Reforma del sistema de cobertura por desempleo: Situar la cuantía de las prestaciones en la línea de los países de nuestro entorno; vincular la prestación a la formación y establecer la posibilidad de retirarla si se rechazan ofertas de empleo adecuadas a la cualificación del parado. Eliminación gradual del PER.
Primacía del convenio de empresa por delante de los convenios estatales, suprimir los provinciales y locales y eliminar la ultraactividad de los convenios que hace que, cuando no se firma un nuevo acuerdo, se alarguen las condiciones pactadas en los anteriores.
Despido objetivo para bajas reincidentes no justificadas y otras medidas para combatir el absentismo laboral, sobre todo en pymes. Mayor protagonismo de las Mutuas de Accidentes de Trabajo en las bajas laborales.
Reducción significativa del número de liberados sindicales y de las horas dedicadas a actividades sindicales.
Flexibilidad interna: Cuando haya modificaciones sustanciales de producción, actividad o desplazamiento de centros de producción, debería poder ajustarse las condiciones laborales (jornada y salario) de forma mucho más sencilla que en la actualidad.
Potenciar los contratos para jóvenes con contratación formativa muy flexible con escaso o nulo coste empresarial. Para ello, habría que revisar el régimen jurídico del contrato en prácticas y el de formación y aglutinarlos en un único contrato de inserción laboral para jóvenes.
Seguridad Social: Completar la reforma de las pensiones, ampliando a toda la vida laboral el periodo para el cálculo de la prestación.
Planes de pensiones: Aumentar los incentivos fiscales para promover los planes privados de pensiones. Incorporar a la negociación colectiva los planes de pensiones de las empresas para sus trabajadores.

Sanidad:

Copago selectivo del sistema sanitario.
Prestación estándar y unificada a nivel nacional de los servicios sanitarios gratuitos.
Fórmulas de gestión privada e introducción de sistemas de incentivos para el personal y para los directivos para que sean más consecuentes con su gestión/labor.
Paulatina privatización del sistema publico de salud.

Administraciones Autonómicas y Locales:

Techo de gasto para todas las administraciones públicas, aprobado por el órgano legislativo correspondiente, dentro de los límites aprobados en los presupuestos generales del Estado y control presupuestario mensual (ingresos y gastos) de comunidades autónomas, ayuntamientos grandes, y control menos frecuente de los pequeños y las diputaciones.
Revisión trimestral de las cuentas. Si se produce una desviación deberán aportarse medidas correctoras para ejecutarse dentro del mismo ejercicio. Si se aprueban presupuestos que incumplan los objetivos de estabilidad, deben ser anulados y si el gasto real de una Administración supera el techo de gasto sus responsables políticos deberían ser inhabilitados, llegando en casos extremos a la exigencia de responsabilidades penales.
Reduccion de un 10 % de los funcionarios de las CCAA.
Armonización de las estadísticas para controlar las trampas contables del gasto en todas las administraciones.
Reforzar el papel y los medios del Tribunal de Cuentas para que pueda llevar a cabo un mayor control de las cuentas públicas. Potenciación de la Agencia de Evaluación de las Políticas Públicas. Ampliación de las funciones de la Intervención General de la Administración del Estado (IGAE) a las Comunidades Autónomas.
Reforma de la ley de morosidad para obligar a pagar a las Administraciones Públicas en tiempo y forma. El Presupuesto de los ayuntamientos estará restringido a los servicios sociales básicos hasta que se paguen las deudas pendientes.
Fusión de municipios pequeños: En caso de que no haya acuerdo para la fusión de pequeños municipios se aprovara una Ley de Pequeñas Localidades, donde los ayuntamientos pequeños queden como elementos de gestión.
Modificación o supresión de las diputaciones, cuyas competencias pasarían a las CCAA. Con esta reforma se eliminan duplicidades y servicios impropios.
Limitación progresiva de las subvenciones a partidos políticos, sindicatos y patronales, con el objetivo de que estas instituciones sean independientes financieramente del Estado y dependan de sus afiliados.
Reducir el número de empleados públicos eventuales, con especial hincapié en el personal de libre designación del Estado, las autonomías, de los ayuntamientos y de las empresas públicas.
Puesta en marcha de un sistema de evaluación de los empleados públicos que vincule la remuneración a los resultados. Una administración en la que la carrera profesional impere el juego de incentivos y sanciones. Requiere revisar el sistema de oposiciones a nivel estatal, autonómico y local.

Energía y Agua:

Déficit de tarifa: Avanzar en el proceso de liberalización de las tarifas reguladas del sector eléctrico.
Aprobar una normativa que establezca un marco retributivo (primas) y de desarrollo a medio y largo plazo.
Energía nuclear: Aprobar un escenario energético para fomentar la energía nuclear y resolver el tema del almacén de residuos instalándolo en Cataluña.
Eliminación de los subsidios encubiertos a sectores como el carbón, a través de la factura eléctrica para fomentar la competitividad del sector.
Aprobar y agilizar los trasvases del Ebro (desde Cataluña hasta Castellon, Alicante y Valencia) y Tajo (desde Castilla la Mancha y Extremadura hasta Murcia y Albacete).

Cierres y Privatizaciones:

Cierre o Privatización de las televisiones autonómicas creando una Ley Marco en todo el Estado y desarrollarla en cada Comunidad Autónoma.
Acelerar las privatizaciones en el sector del transporte de mercancías y de viajeros por ferrocarril. Racionalizar la gestión de los puertos y aeropuertos.
Drástica reducción de las numerosas empresas públicas y entes estatales, autonómicos y municipales.

Educación:

Garantizar la enseñanza en castellano en todas las CCAA. Potenciar la formación bilingüe.
Calidad de la enseñanza: Elaborar una nueva ley de calidad de la enseñanza que recupere los valores del esfuerzo y el sacrificio del alumnado y la autoridad del profesor.
Armonizar los planes de estudio de las Comunidades Autónomas.
Universidad-empresa: Crear una verdadera relación entre la universidad y las empresas para adecuar las formaciones universitarias a las verdaderas necesidades laborales de la industria y los servicios. Colaboración público-privada.
Formación Profesional: Mejorar y potenciar la formación profesional para convertirla en una opción atractiva para los estudiantes.

Medidas Fiscales:

Reforma del Impuesto de Sociedades: Incluir una rebaja de tipos para grandes empresas y para pymes.
Promover la reducción de las cotizaciones sociales y subir el IVA.
Reducción de la financiación de las CCAA.
Lucha contra la economía sumergida: Reforma del régimen de módulos para evitar el fraude fiscal.

Reforma de la ley electoral:

Circunscripción electoral única en España para que solo puedan presentarse a las elecciones los partidos mayoritarios y estatales.
Suprimir o reducir el peso del Senado en la Política.

Sociedad:

Pacto entre la Iglesia y el Estado para fomentar la religión cristiana.
Declarar la fiesta nacional como patrimonio y derogar las leyes de las CCAA que la prohíben.
Eliminar la ley de la memoria histórica y aprobar una ley de punto final.
Reducción del gasto de la ley de la dependencia.

Justicia:

Crear un sistema que premie la productividad y penalice la ineficiencia de los juzgados.
El Fiscal General del Estado sera elegido por el poder judicial.
Cambio en el sistema de elección de los magistrados tanto del Tribunal Supremo como del Tribunal Constitucional. Será la propia Justicia quien elija a estos magistrados, no el poder legislativo, ejecutivo o las CCAA.
Independencia del Poder Judicial: Implantar la independencia efectiva del Poder Judicial (Consejo General de Poder Judicial, Tribunal Constitucional y Tribunal Supremo) y evite una politización creciente que ha dañado con gravedad la imagen de la Justicia y su credibilidad ante los ciudadanos.

Declaren improcedent un acomiadament que s'havia justificat per les retallades de la Generalitat

2011-08-01T09:57:00.000+02:00

El jutjat social número 11 de Barcelona ha declarat improcedent l’acomiadament d’un treballador de la Generalitat que s’havia justificat per les retallades que està aplicant el Govern.
Es tracta del cas d’un treballador del Servei Metereològic de Catalunya, que l’empresa va acomiadar al•legant causes organitzatives i econòmiques –amb una indemnització reduïda, de 20 dies per any treballat, argumentant que ho havia de fer així degut a les retallades pressupostàries que imposa la Generalitat als organismes públics, i que exigien una retallada de plantilla del 5%.

El jutge ha considerat aquestes raons com a “reflexions genèriques i insubstancials”, i ha dictaminat que d’això no es desprèn que l’empresa passi per “dificultats de funcionament que puguin ser superades” amb aquest acomiadament.

El jutge fins i tot apunta la possibilitat que hi hagi hagut “nepotisme negatiu” per part de l’empresa, motivat pel canvi de Govern.

La sentència obliga l’empresa a readmetre el treballador en un termini de cinc dies o a indemnitzar-lo amb el que correspon per a un acomiadament improcedent.

En tots dos casos, ha de considerar (i pagar) com a temps treballat el temps transcorregut entre l’acomiadament i la sentència.

En cas de no readmissió, la indemnització puja a 54.700 euros.

RESUM DE LA LLEI ÒMNIBUS CATALANA

2011-07-20T12:04:00.002+02:00

QUE ES LA LLEI ÒMNIBUS:
Es una normativa de caràcter vinculant i d’obligat compliment que modifica diverses lleis amb una mateixa finalitat. En el cas d’aquesta nova llei, l’objectiu que esgrimeix al govern és una simplificació i agilització de les estructures de govern i donar facilitats a les empreses per tal de generar ocupació.

La part dispositiva de la Llei es divideix en quatre títols, que integren 631 articles, i la part final consta de 11 disposicions addicionals,16 disposicions transitòries, 2 disposicions derogatòries i 6 disposicions finals.
Amb la confecció de resum de la llei no s’ha seguit necessàriament l’ordre i l’estructura que marca la Llei, sinó que s’ha agrupat per àrees temàtiques.

MESURES RECOLLIDES A LA LLEI ÒMNIBUS:

MEDI AMBIENT i CONSERVACIÓ:

•Permetre l’accés de les motocicletes al medi natural pistes i camins rurals. Revisa la llei d'accés motoritzat als espais naturals, on es dóna potestat a la Conselleria d'Agricultura perquè autoritzi el pas de vehicles per determinats camins, encara que siguin estrets.

•Exclusió del paratge de la Vall de la Santa Creu del parc natural del Cap de Creus.

•Gestió d’aigües:

La Llei Òmnibus permet l’entrada de l’empresa privada en el consorci de la xarxa de distribució d’aigües Ter-Llobregat. Canvi de l’estructura de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que inclou el Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua i supressió de l’Ens de Reabastament. Redefinició de competències de l’ACA.
L’ACA queda integrada per ecologistes, AAPP, AAVV, consumidors, entitats amb interessos i experts. Reordenació de les conques internes de Catalunya.
L’Agència Catalana de l’Aigua deixa d’assegurar el subministrament d’aigua per tal de fer requalificacions del territori urbanitzable; a partir de la seva aprovació serà l’Ajuntament amb coincidència amb els sector de l’aigua tant de distribució com sanejament de les aigües residuals.
Les decisions relatives a la normativa d’aigües es faran per Reglament.
Només es poden paralitzar per via judicial i no administrativa. Gravamen que s’imposa a les tarifes de la distribució de l’aigua (es diferencia entre ús de boca, ús industrial, ús per activitats agràries) degut a la complicada situació financera que sofreix. L’administració hidràulica de Catalunya modificarà la consideració d’ abocament il·legal segons la Llei Òmnibus.

•Promotors immobiliaris:

Supressió del procés d’avaluació ambiental previ de les promocions.
Es flexibilitza els criteris d’impacte ambiental. Reducció de les avaluacions ambientals, informes previs de la conselleria i exigències en petits municipis de cara a construir noves promocions urbanístiques.

•Activitats extractives (mineria):

Reducció de les fiances.
Redefinició del què és impacte ambiental i les sancions per infraccions (lleu, moderada i greu) vinculades amb l’extracció, modificacions del relleu, efecte mediambiental, etc. Exemple: Si una empresa treballa fora de l’àrea d’actuació sense modificació del relleu es considerarà ara infracció lleu. Modificació dels criteris i normatives per diferents activitats extractives de minerals.

•Contaminació del sòl: En cas de contaminació del sòl si no hi ha una resolució anterior a sis mesos “comporta la caducitat del procediment” sancionador a la societat o persona responsable.
•Gestió de residus industrials:

El Govern de la Generalitat pot eximir del compliment de les normatives de gestió i transport de residus.
La composició del Consell per a la Prevenció i Gestió de Residus a Catalunya inclourà persones amb interessos.
En cas d’incompliment de la llei només s’aplicarà sancions a aquells actes que “fossin determinants de danys o perjudicis reals al medi ambient”. Inclou també abocament il·legals, normativa de permisos, documentació, entre d’altres greus irregularitats. Aquest punt, significa que la llei només s’aplicarà pel fet de causar danys no pel fet d’incomplir-la, per tant, perd tota funció preventiva i és un antecedent força perillós.
La suspensió de l’activitat deixa de produir-se de forma automàtica i passa a ser decisió del Govern. Regressió en política mediambiental, ponent-se catalogar de molta laxitud a l’hora d’obtenir llicències i règim d’autorització ambiental, estudis d’impacte ambiental, definició d’allò que és infracció, rangs d’infracció i sancions aplicades, entre d’altres.

REFORMES AL SECTOR CULTURAL I DE L’ESPORT:

•Bé d’interès cultural: Mecanismes de com nomenar bé d’interès cultural. Creació mitjançant un Reglament d’un òrgan de dinamització cultural privat sense ànim de lucre.
•Esports:

Creació de la Unió d’Agrupacions esportives de Catalunya (per aquelles entitats no federades). Serà un òrgan privat sense ànim de lucre. Quedarà integrada la Federació Catalana d’Esports per a Tothom que queda suprimida.
Supressió de les federacions esportives d’àmbit territorial. Només es reconeix una única federació per a tota Catalunya per a cadascuna de les modalitats esportives reconegudes pel COI o COE (a excepció dels discapacitats que conserven un règim propi).

•Requisits per formar una federació esportiva: La Llei Òmnibus recull la necessitat d’acreditar una viabilitat econòmica, esport reconegut pel COI o una altra institució i haver estat inscrit en la Unió d’Agrupacions Esportives de Catalunya. Perilloses referències constants de col·laboració públic-privada.

•Nomenament de 4 membres del Tribunal Català de l’Esport per part del Govern a proposta de la nova institució UAEC. Es crea mecanismes de controls dels resultats esportius, necessitats professionals, entre d’altres.

•Institut Català de les Indústries Culturals:

Modificació completa de les seves funcions (generar activitat cultura, foment de l’exportació de bens culturals, promoció de les arts i lletres catalanes, crèdits oficials, les subvencions i beques...), beneficiaris (societats i persones jurídiques) i estructures (criteris de representativitat reservant-se 2/5 a operadors privats, criteris de selecció de la direcció). De nou, insistència en la col·laboració públic-privada.
Es crea el contracte programa que ha d’incloure els objectiu anuals i resultats anuals. Aquest organisme pot formar societats mercantils amb d’altres institucions públiques i privades.
L’ Institut Català de les Indústries Culturals “pot participar en operacions financeres de capital de risc”.

•Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca):

El Consell perd les seves funcions executives deixant d'administrar les subvencions a la creació i es limita a les seves funcions com a ens avaluador i supervisor.
Es limitarà a concedir els Premis Nacionals, realitzar auditories als equipaments culturals i avaluar els contracte programa ja esmentat amb anterioritat. Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern, criteris de nomenament i cessament.

•Institució de les Lletres Catalanes (ILC): Es limita les seves funcions i queda relegat a un consell assessor amb pèrdua capacitat per repartir beques i programar activitats de difusió. També es modifica l’estructura de l’òrgan de govern.

•Agència Catalana del Patrimoni Cultural:

Es centralitza sota la seva autoritat els següents equipaments culturals: Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Museu d’Història de Catalunya, Museu d’Art de Girona, Centre de Restauració de Béns Mobles, Biblioteca de Catalunya i l’ Arxiu Nacional de Catalunya.
Es recullen les funcions (promoure l’estudi, gestionar el patrimoni, informar sobre el impacte social i econòmic, internacionalització,etc) i hi ha referències constants de col·laboració público-privada i s’obre la porta a prestar serveis culturals i patrimonials a altres institucions privades.
S'estableixen el Criteris de formació del Consell d’Administració, nomenament i cessament.
S’instaura el contracte programa per avaluar els rendiments dels equipaments culturals.

•Cinema: Control del falsejament de dades del rendiment de les obres cinematogràfiques.

DRET FAMILIAR:

•Reforma del Codi Civil Català: Modificació dels criteris d’incapacitat.

•Canvis normatius en custodia i tutors en infants i menors. La Llei Òmnibus augmenta la responsabilitat que assumeixen les famílies d’acollida.

ESTÍMUL DE L’ ACTIVITAT ECONÒMICA:

•Es deroga íntegrament la Llei de Política industrial, una llei recentment aprovada. És suprimeixen instruments creats per a la reactivació industrial pactats amb sindicats i empresaris.

•Les fires i mercats ambulants queden regulades per permisos emesos per l’autoritat competent. Fins ara depenia de les autoritats locals.

•Agència de Suport a l’Empresa Catalana:

L’agència de Suport a l’Empresa Catalana ja existia a partir de la llei de Política industrial.
Al derogar aquesta llei s’ha de tornar a crear i no es preveu expressament la participació dels agents socials en el Consell d’Administració.
Es defineix quina és la seva estructura, funcions (internacionalització, foment de la R+D+I, impuls de la competitivitat, optimització de recursos humans i financers, entre d’altres), definició del règim jurídic del que gaudeix.

•Sector agrari i desenvolupament rural:

Es modifiquen els contractes de conreu.
Es modifiquen els criteris d’enlluernament a les zones rurals tant de titularitat pública com privada.
S’elimina del règim de protecció i conservació el pinsà comú, la cadernera, el verdum i passerell que poden ser capturats per activitats tradicionals relacionades amb el cant. Supressió del Registre d’Embotelladors de begudes alcohòliques.
Modificació dels criteris d’impacte ambiental en les explotacions ramaderes i tractament de residus.
El Govern es reserva la possibilitat cedir les seves funcions sobre la pesca esportiva no professional a la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting. També s’inclou quins els criteris d’obtenció de llicències.

•Cooperatives:

El Registre de Cooperatives de Crèdit de Catalunya resta adscrit al departament de la Generalitat competent per a exercir les funcions de tutela de les entitats financeres i de crèdit.
Obligatorietat d’inscripció de qualsevol cooperativa al Registre de Cooperatives de Catalunya amb l’escriptura original.
La Llei Òmnibus recull els canvis en l’elaboració del llibres de comptes. La Generalitat es compromet a dur a terme els tràmits per via electrònica.
Acords de fusió i transformació i dissolució de les societats cooperatives s’ha de publicar al DOGC i a un diari d’àmplia difusió.
Conciliació o arbitratge obligatori per part d’alguna autoritat independent en cas que un soci de la cooperativa ho cregui pertinent. El nomenament serà per part del Departament pertinent mitjançant reglament i de caire vinculant i d’obligat compliment.

•Seguretat industrial:

•Es buida de competències i continguts l’Agència Catalana de Seguretat Industrial.
Supressió de diversos articles de normatives anteriors en l’àmbit de la seguretat en el sector secundari.
Els operadors d’Inspecció del Treball poden ser privats amb autorització expressa del Departament mitjançant concessió administrativa.
Només interrompre el funcionament de l’activitat en cas d’un perill imminent, no en cas de perills vinculats a l’activitat a llarg termini.
Serà el Departament competent el que pugui autoritzar reiniciar l’activitat per la via administrativa sense efectes de la mesura presa per Inspecció del Treball.
Recull de les condicions i règim d’autorització dels beneficiaris de l’autorització administrativa per a dur a terme tasques inspectores. Les funcions de l’Agència Catalana de Seguretat Industrial queden incloses pel Departament competent.

•Modificació dels criteris de classificació d’impacte ambiental en parcs temàtics, indústries del paper i materials sintètics, drassanes i tractament de residus.

•Turisme:

Classificació dels establiments turístics.
Definició dels tipus d’establiments turístics.
Càmpings: laxitud a l’hora de rebre permisos pel que fa a l’avaluació ambiental.
Regulació dels apartaments turístics.
Inclusió de la definició de turisme rural.
Agents de viatges:

Flexibilització dels criteris d’inclusió dins d’aquesta categoria i dels serveis que poden oferir.
La Llei Òmnibus també recull quines són les seves obligacions i els requisits que han de complir.

•Horaris comercials:

Inclou els criteris d’admissió per a seleccionar municipis turístics que tindran un règim especial.
Hi ha una modificació del horaris comercials que en la norma queda redactat de la següent manera “Els establiments situats en municipis turístics (...) han d’avançar també l’horari de tancament a les 20.00h els dies 24 i 31 de desembre, i romandre tancats els dies 1 de gener i 25 de desembre.
També s’inclouen les sancions per incomplir la norma.

•Gran superfícies:

Modificació dels criteris de gran superfície.
S’ obliga a presentar una declaració de responsabilitat prèvia. Mecanismes i organismes als quals s’ han de presentar les llicències en diversos supòsits.
Infraccions. Facilitació de canvis de propietaris sempre i quan es conservi la llicència.

•Modificació del Codi de Consum de Catalunya:

Les màquines expenedores hauran d’emetre un comprovant de l’ operació de transacció (tiquet) que s’ ha dut a terme (a excepció de les màquines i recreatives i d’aquelles que ofereixen productes alimentaris.).
La Llei Òmnibus recull l’obligació que les companyies tinguin serveis d’atenció al client gratuïts.
L’Administració potenciarà mecanismes d’autocontrol.
Sancions aplicables en funció del grau d’infracció comès.

•Modificació de la Llei d’Espectacles:

Es recull els criteris per dur a terme espectacle i les sancions que s’apliquen als operadors i als usuaris o espectadors.
Regulació de les festes de bous (certificats i assegurances).

ÀMBIT SOCIAL:
•Ordenació farmacèutica:

Criteris d’establiments farmacèutics a zones rurals.
Criteris de trasllats de les farmàcies.

•Política de repatriació d’emigrants:

Modificació de les subvencions que passen a ser úniques.
Modificació de la condició de persona retornada- persones de nacionalitat espanyola amb residència a Catalunya i els conjugues i descendents fins a segon grau de consanguinitat (tramitació amb expedient únic).
Pèrdua de condició de retornat a Catalunya si fa sis mesos que viu a Barcelona o bé al cap de dos anys quan se’ls ha reconegut aquest dret.
Es recullen els beneficis que tenen de repatriats.

•Agència de Migracions de Catalunya:

El Govern es compromet a dotar a aquest organisme d’estatus propis.
Es vol endarrerir l’aprovació dels Estatuts de l’Agència de Migracions de Catalunya 3 anys.
Si aquesta Agència no existeix o no funciona no hi hauran polítiques d’acollida durant els propers 3 anys.

•Serveis socials:

Definició dels nomenaments i funcions de l’òrgan consultiu Comitè d’ Avaluació de Necessitats de Serveis Socials.
S’articula la funció de serveis socials amb d’altres serveis que abans no estaven recollits (educació, sanitat, habitatge, justícia...). Col·laboració públic-privada potenciant les fórmules cooperativistes.
La Llei Òmnibus permet la delegació mitjançant Reglament a entitats privades acreditades y autoritzades dels serveis socials.
Inscripció d’entitats d’iniciativa privada al Registre d’Entitats, Serveis i Equipaments Socials.
Definició, classificació i sancions per infraccions comeses als serveis socials per part dels operadors que presten el servei i per part dels usuaris que el gaudeixen.

•Gossos pigalls: Enduriment de la normativa en quant a maltractament.
•Equipaments per a la joventut:

Elaboració del Cens d’Equipaments i Serveis Juvenils.
Es recull com fer-ho, quines són les obligacions i quins són els drets.

•Centre d’Iniciatives per a la Reinserció:

Conserva la funció d’ integrar en la societat persones recloses però poder capacitat de decisió.
Hi participa el Govern, l’empresa privada i els sindicats.

SANITAT:

•Institut Català de Salut:

Es du a terme una profunda remodelació de les estructures de govern.
El Servei Català de Salut “podran formar part de les seves comissions el proveïdors de serveis de la salut”.
A la pràctica, el sistema públic sanitari els 8 hospitals i els 360 CAP de l’ Institut Català de la Salut (ICS), propietat de la Generalitat, perdrien per primera vegada la condició d'institucions públiques i podrien ser utilitzades com a clíniques privades. A la norma coneguda com a Llei Òmnibus queda recollit de la següent forma: “ Les instal·lacions...del Institut Català de Salut... es podran utilitzar per a prestar-hi assistència sanitària no finançada a càrrec a fons públics”

•L’ICS tindrà autoritat per a ratificar acords “amb d’altres entitats si el contingut econòmic és superior a un milió d’euros”.

•La sanitat pública catalana atendrà exclusivament els empadronats a Catalunya amb una antiguitat mínima de sis mesos, deixant fora immigrants acabats d'arribar i turistes de llarga estada.

•Segons la Llei Òmnibus l’ICS pot disposar del patrimoni d’aquesta institució. Aquest punt, permet la venta de les instal·lacions de l’ICS a empreses privades. Tal i com s’ ha plantejat, afectaria al principals hospitals universitaris de referència de Catalunya i a més de 360 centres d’atenció primària.

•Els laboratoris de salut pública, ambiental o alimentària estaran sotmesos a col·laboració de gestió i explotació público-privada.

•El Sistema Integrat d’Informació de Salut de Catalunya integra polítiques de protecció de dades. Es crea una unitat directiva per l’administració de l’esport.

TRANSPORTS:
•Ports:

El Consell Assessor de Ports de la Generalitat. Criteris de composició per escollir vocals i normativa per a dur a terme les reunions. Marc de funcions fonamentades en l’emissió d’informes sobre actuació, tarifes, constitució de consorcis público-privats, inversió, finançament i resultats d’explotació.
Els actes administratius del President posen fi a la via administrativa.
Es poden realitzar obres en el port sense cap altre tràmit.
També la Llei Òmnibus inclou la definició d’abandonament en el port i distribució de les quantitats obtingudes en pública subhasta.

•Transport en aigües marítimes i continentals:

En la Llei Òmnibus només queden recollides el transport de persones, amb ànim de lucre i amb transports propulsables.
Qualsevol variació d’aquests supòsits queda exclòs.
Es defineix la normativa (autorització prèvia)

•Ferrocarrils:

Criteris d’expropiació de zones d’interès públic.
Els empleats dels serveis d’infraestructures passen a ser autoritat pública.
Concessió de rang d'autoritat pública a la vigilància privada.
Els vigilants tindran una cobertura jurídica molt més gran, qualsevol agressió verbal o física que pateixin passarà a ser considerada com un atemptat a l'autoritat, un delicte castigat amb penes de dos a quatre anys de presó.
També a la Llei Òmnibus es recullen les obligacions del operadors ferroviaris en quant a servei, freqüències, etc.
Els operadors podran sotmetre al seu personal a controls d’alcoholèmia, estupefaents i tòxics i prendre les mesures disciplinàries pertinents.

•Carreteres:

Criteris d’expropiació de zones d’interès públic.
La Llei Òmnibus recull la prohibició a exercir la prostitució a les carreteres. La seguretat viària és l’argument per prohibir la prostitució a les carreteres. Seran motiu de sanció tant la persona que ofereix el servei sexual com aquell que el sol·licita.

•Aeroports: El Consell Social d’Aeroports de Catalunya modifiquen la seva estructura.

ADMINISTRACIÓ:

•Activitat legislativa del govern:

Els avantprojectes de lleis requereixen d’una exposició prèvia del motiu i recull la documentació obligatòria que s’ha d’adjuntar. S’inclou també la obligatorietat d’aportar un informe econòmic, un informe del impacte de gènere i informe dels serveis jurídics de la Generalitat.
També la Llei Òmnibus recull diferents condicions de caràcter tècnic per dur a terme d’altres reformes normatives ( s’ha d’incloure informes de competències autonòmiques, compromisos, causes d’extinció d’acords, entre d’altres).

•Centre d’Estudis d’Opinió:

Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern.
La Llei Òmnibus obliga a què els informes del CEO han de ser traslladats al Conseller/a responsables del Departament on es trobi inscrit i posteriorment al/a la President/a de la Generalitat i al/a la President/a del Parlament abans de fer públics els informes.
S’inclou els criteris per a fer estudis d’opinió per part dels diversos departaments o organismes i quins són els mètodes d’adjudicació.
Normes per a la realització dels estudis d’opinió.

•Agència Tributària de Catalunya: Funcions reconegudes.

SUPRESSIÓ D’ÒRGANS i EMPRESES DE TITULARITAT PÚBLICA:

•Consell Català de Foment de la Pau queda integrat en l’Institut Català Internacional per la Pau que modifica la seva estructura.

•LGAI- Laboratori General Assaigs i Investigació. Privatització (institució pública amb beneficis)

•IDIADA- Institut d’ Investigació Aplicada de l’Automòbil. Privatització.

•Dissolució de l’Institut per a la Promoció i Formació Cooperatives.

•Supressió de Viatges de Muntanya SA

•Supressió de Remodelacions Urbanes SA.

REORGANITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES DE GOVERN DELS SEGÜENTS ÒRGANS i ALTRES:

•Entitat Autònoma de Jocs i Apostes: Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern.

•Patronat de la Muntanya de Montserrat Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern. •Seguretat ciutadana: La Llei Òmnibus modifica de l’estructura del Consell Rector del Servei d’Urgències del 112.

•Institut Català de l’Energia Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern.

•IRTA- (Institut de Tecnologia Agroalimentària):

Modificacions en nomenaments, mandats.
El Govern nomena els vocals que el constitueixen.

•Policia Local i Mossos d’Esquadra:

Les persones aspirants seran funcionaris en pràctiques, un cop superada aquesta fase són funcionaris de carrera.
Es regulen les excedències.
L’ Institut de Seguretat Pública de Catalunya pot realitzar formació a personal de la seguretat privada si s’aprova la Llei Òmnibus tal i com està redactada. Fins ara en aquesta institució situada a Mollet del Vallès només es formava al personal aspirant a incorporar-se al cos de Mossos d’Esquadra de Catalunya i a les policies locals.
Es limita les funcions del Consell Pedagògic i Científic de l’ Institut de Seguretat Pública de Catalunya passa a ser un òrgan consultiu.

•Institut Català de l’Adopció i l’Acolliment: Es recull quines són les funcions que poden ser delegades a organismes privats tant en el seguiment de les famílies d’acolliment/adopció com tràmits en els processos d’adopció. •Consell Audiovisual de Catalunya:

Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern. Reorganització i ampliació de les funcions atorgant funcions per al desenvolupament de l’organigrama de les televisions i ràdios públiques, criteris contractuals, firma de contractes i convenis, entre d’altres.
La Llei Òmnibus també estableix les responsabilitats i funcions de la gerència.

•Servei Meteorològic de Catalunya: Pèrdua d’independència del Govern (es nomena pel càrrec al il·lustre Sr. Oriol Puig i Godes- germà de l’honorable conseller d’Interior Felip Puig i Godes). •Institut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran: El seu Consell Rector perd independència envers el Govern.

•Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries: Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern

•Memorial Democràtic: Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern

•Institut Superior de les Arts: El Govern es compromet a redactar els seus estatuts.
•Agència Catalana del Consum:

Modificació de l’estructura de l’òrgan de govern i criteris de selecció dels membres que la conformen.
S’inclou dins les seves funcions la formació i informació dels consumidors.

POLÍTICA D’HABITATGE i URBANISME:

•L’habitatge s’entén com una realitat d’interès econòmic i perd la dimensió de dret social.
•Es regulen quins són els habitatges amb finalitat econòmica (“És l’habitatge que no és domicili habitual i permanent, i que s’utilitza per a l’obtenció de rendiments, fruit de realitzar activitats econòmiques regulades per la normativa sectorial d’aplicació”.).
•S'elimina la possibilitat d'obligar un propietari dels habitatges amb finalitat econòmica a llogar un pis desocupat tal i com reconeixia l’anterior Llei del Dret a l’Habitatge. Cal destacar que els habitatges amb finalitat econòmica tenen un règim fiscal propi que conserven.

•Modificació dels plantejaments urbanístics que impliquen la derogació dels mínims d'habitatge social en les promocions d'habitatge tant en règim de compra com de lloguer.

•Supressió de l’obligatorietat de les Administracions Públiques de procurar que l'habitatge de protecció oficial es distribueixi per tot el territori per tal d'evitar zones de degradació, àrees amb elevat risc de concentració de persones amb risc d’ exclusió social o bosses de pobresa. •Eliminació de l'obligatorietat que els edificis plurifamiliars de més d'una planta tinguin ascensor. S’inclouen els edificis amb persones amb mobilitat reduïda si hi ha un informe tècnic que així ho acredita. •Introducció de la possibilitat que els adjudicataris de habitatge social puguin adquirir una altra habitatge lliure. Per poder ser beneficiari d’un habitatge de protecció social augmenten les exigències reduint el patrimoni disponible, el llindar d’ ingressos i havent de demostrar la necessitat de habitatge per part d’un nucli familiar.

•L’adjudicació d’habitatges de protecció oficial correspon a l’empresa adjudicatària de la promoció.

•La Cèdula d’Habitabilitat és el document que han d’exigir les empreses subministradores d’energia elèctrica, aigua, gas, telecomunicacions i altres serveis, per a la contractació de serveis i subministraments a l’habitatge. En el cas d’habitatges amb protecció oficial destinats a primera ocupació, el document exigible és la qualificació definitiva

•La llei de barris deixarà de ser d'obligada convocatòria anual deixant-la com a opció que té la Generalitat de convocar ajuts per la remodelació de barris del país.
•Amb els canvis que es plantegen qualsevol habitatge protegit, a petició dels propietaris, es podrà desqualificar abans de 30 anys i, els habitatges protegits construïts en sòls qualificats, quedaran desqualificats als 30 anys. Es torna al “model anterior” de fomentar habitatge protegit amb voluntat de privatitzar-lo quan abans millor.
•S’obre la possibilitat d’adjudicar els habitatges protegits de nova construcció fora del registre, dificultant-ne el control i la transparència.
•S’elimina la possibilitat d’establir reserves per habitatge protegit en el sòl urbà consolidat.
•Es deixa fora del Consell Assessor de l’Habitatge als sindicats, les associacions de consumidors, la Federació de Cooperatives d’Habitatge, el moviment veïnal,... Aquests sectors estaran representats en funció de la voluntat del Govern.
•S’exclou a les entitats de caràcter social (per exemple les entitats vinculades als Sindicats) de la venda directa de sòl públic per part de les Administracions públiques i l’Incasol.

El resum que s’exposa a continuació esta basat en el avant projecte de la Generalitat de Catalunya amb data 25/6/20011 del següent link ==> Llei Omnibus

Els Tècnics i Comandaments i la Reforma de la Negociació Col·lectiva

2011-06-27T14:01:00.000+02:00

No ha transcendit la causa del fracas del entre el Sindicats i la Patronal per arribar a un Acord de la Negociació Col·lectiva, però els Tècnics i comandaments han tingut molt que veure.

La CEOE, representant de la patronal va posar sobre la taula varies reivindicacions entre les quals es trobava que els Tècnics i Comandaments, Professionals i Directius quedessin fora dels Convenis Col·lectius. Es a dir que passaríem a ser Personal de Alta Direcció i en conseqüència no tindríem conveni i estaríem fora de la Negociació Col·lectiva.

Tindríem que tenir en compte que el Reial decret Llei 1382/1985, de 1 d'Agost regula la relació laboral de caràcter especial del Personal d'Alta Direcció, i especifica que el Personal de Alta Direcció no està inclòs en ni en Negociació ni en Conveni. Col·lectiu.

El seu article 1, punt dos, estableix que "Es considera personal d'alta direcció a aquells treballadors que exerciten poders inherents a la titularitat jurídica de l'empresa, i relatius als objectius generals de la mateixa, amb autonomia i plena responsabilitat solament limitades pels criteris i instruccions directes emanades de la persona o dels òrgans superiors de govern i administració de l'entitat que respectivament ocupi aquella titularitat."

No obstant això, la intenció de CEOE és incloure en aquesta definició a tot el col·lectiu de Professionals, Tècnics, Directius i Comandaments mitjans, superiors e intermedis, apartant-los de la Negociació Col·lectiva

Es tracta d'una maniobra de CEOE per a:

Retallar la Negociació Col·lectiva, apartant un col·lectiu qualitativament molt important.
Reduir la defensa dels drets dels Directius, Professionals, Tècnics i Comandaments, obligant-los negociar individualment, amb un desavantatge davant l'empresa per la desigualtat de forces.
Equiparar la definició de " Personal d'Alta Direcció" incloent a més treballadors, per a facilitar la divisió dels diferents col·lectius.

A la practica aixo significaria que aquest col·lectiu no tindria conveni , el seu sou seria decidit per la empresa, no tindria horari i el podrien acomiadar sense drets i sense previ avis. Serveixi com exemple que la indemnització prevista en l'article 11.1 del RD 1382/1985 es de set (7) dies de treball per any treballat amb un màxim de sis mensualitats i computats des que va iniciar la relació laboral d'alta direcció (o sigui que perdríem els drets anteriors), i la indemnització tributaria IRPF en la seva totalitat. A mes d'això, el mes greu es que la Jurisdicció competent pel els litigis entre empresa i alta direcció seria la Jurisdicció Civil o, en seu cas, la Jurisdicció mercantil en els partits judicials en els que hi hagi.

Aquesta proposta no sol tindria greus conseqüències tan per els col·lectius de Directius, Professionals, Tècnics i Comandaments, si no també per la resta de treballadors ja que ens dividiria. Es per aixo que la UGT es va oposar frontalment a aquesta proposta de la CEOE.

Al principi la CEOE va retirar de la taula de negociació aquesta proposta, però just en la setmana final en la qual es van trencar les negociacions la CEOE va tornar a posar a sobre de la taula aquesta proposta juntament amb d'altres reivindicacions, de les que s'ha parlat molt mes, i aquesta va ser una de les causes per que al final es van trencar las negociacions.

És molt important que TOTS tinguem clar el que ha succeït en aquesta negociació que tan ens afecta com treballadors, per que la batalla no ha acabat i per que altres partits com el PP estan a favor d'aquesta proposta.

Es necessari que tots els Directius, Professionals, Tècnics i Comandaments fem pinya i rebutgem aquesta proposta ja que si s'aprova significaria una pèrdua de drets fonamentals i pas capa la precarietat laboral del nostre col·lectiu.

Els Tècnics i Comandaments diem no a quedar fora de de la negociació Col·lectiva i estem en contra de que s'ens equipari a personal de Alta Direcció.
Volem agrair a la UGT que ens hagi fet costat, i hagi evitat que la patronal es sortís amb la seva.

Cárceles o Residencias

2011-06-17T10:25:00.000+02:00

Querría denunciar la situación que están viviendo las personas mayores y dependientes que están en las residencias de la tercera edad.

No querría que se interprete que generalizo, pero si que soy critico con la falta de control (descontrol) y la falta de derechos fundamentales de muchas residencias.

He estado buscando como demostrar esta situación, y al final he decidido hacer una exposición de los derechos que tendrían los ancianos si en lugar de estar en una residencia estuvieran en una cárcel:

Nuestros ancianos tendrían acceso a una ducha todos los días, al ocio, paseos, medicamentos, exámenes dentales y médicos regulares.
Recibirían sillas de ruedas, caminadores, etc.
Recibirían el dinero en vez de pagar por su alojamiento.
Tendrían derecho a la vigilancia continua por vídeo, por lo que de inmediato recibirían la asistencia después de una caída u otra emergencia y podrían denunciar maltratos.
Sus camas se lavarían dos veces a la semana, se les lavaría y plancharía la ropa con regularidad.
Un guardia vendría cada 20 minutos y les llevaría sus comidas y sus bocadillos directamente a su habitación.
Tendrían un lugar especial para recibir a su familia.
Tendrían acceso a una biblioteca, sala de ejercicios, terapia física y espiritual, así como la piscina e incluso la enseñanza gratuita.
Tendrían también pijamas, zapatos, zapatillas
Tendrían asistencia jurídica gratuita bajo petición.
Habitación, privada y segura para todos, con un patio de ejercicios, rodeado por un hermoso jardín.
Cada persona tendría derecho a un ordenador, televisión, radio y llamadas ilimitadas.
Tendrían una "junta directiva" para escuchar las quejas y los guardias tienen un código de conducta que tendría que respetarse.
Vivirían en una pequeña habitación por la que no tendrían que pagar como mínimo 1.500 euros por mes y sin esperanza de salir con vida.
Podrían ejercer su derecho a voto en las elecciones.
Podrían estar afiliados y defendidos por una organización sindical.
No estarían atados a sus camas y sus sillas 10 horas al día.
Tendrían acceso a poder visitarse por los médicos de la Sanidad Publica.
Tendrían medicación especifica gratuita.
Efectuarían salidas y excursiones fuera de la residencia. Ahora la mayoría de ancianos nunca sale de la residencia.
Tendrían comida y bebida que seria suficiente para sus necesidades nutricionales y se podría comer. En muchos casos la comida que se da a nuestros ancianos es poca e indecente y encima tienen que comprarse el agua.
Tendrían actividades de ocio, culturales o de deporte. Actualmente los animadores de las residencias hacen de todo menos su labor.
Podrían trabajar y ser útiles a la sociedad.

Al final he llegado a la conclusión de que la cárcel seria mas digna para algunos de nuestros ancianos que muchas de las residencias de ahora. Eso si, para aquellos que pueden pagar una buena residencia existen verdaderos hoteles, pero en la cárcel no pasaría esto, todos serian iguales.

Tienen un buen ejemplo en Japón, donde uno de cada cuatro detenidos es mayor de 65 años, y delinque para huir de la soledad y del abandono, muchos de ellos han llegado a la conclusión de que el mejor sitio donde pueden estar es en la cárcel. Allí tienen un techo, comida caliente y compañía. Pero en la cárcel, no sólo encuentran cuidados y nuevas amistades, también tienen que cumplir obligaciones como por ejemplo, tienen que trabajar seis horas diarias, dos menos que los reclusos ordinarios.

Espero que algún día esto cambie y estas personas, nuestros padres abuelos tíos etc, tengan una vejez digna y feliz, creo que todos ellos son merecedores después de todo lo que han trabajado y todo lo que han dado a la sociedad.

Ellos no pueden quejarse pero nosotros si que podemos.

NB: Comprobar lo que digo es muy fácil, acompáñenme a una residencia.

Preguntes i Respostes sobre la Reforma de la Negociació Col·lectiva:

2011-06-10T11:12:00.000+02:00

Aquests són les respostes al las preguntes sobre el nou decret sobre la Negociació Col·lectiva que aprovarà el Govern i que haurà de ser ratificat o modificat en el termini d'un mes pel congrés dels Diputats:

Es manté la pròrroga automàtica del conveni col·lectiu?

Haurà un termini de 20 mesos perquè empresa i sindicats renovin un conveni que hagi caducat. Si passat aquest temps les parts no es posen d'acord, s'engegaran processos de mediació i arbitratge, mecanismes que formaran part dels continguts mínims d'un conveni. I si en aquest cas no s'assolís desbloquejar, «es mantindrà la vigència del conveni col·lectiu».

Quin paper jugarà el conveni d'empresa?

La reforma dóna prioritat al conveni d'empresa sobre el sectorial o regional amb l'objectiu de facilitar la flexibilitat interna en les empreses. La regulació de les condicions laborals establertes en un conveni d'empresa tindran prioritat en el cas de salaris, complements, hores extres, horaris, jornada, etc...

Quin és el marge de flexibilitat que tindran les empreses?

La flexibilitat interna de les empreses és un dels objectius de la reforma. L'esborrany de projecte de llei destaca l'obligació d'incloure en el conveni un percentatge màxim i mínim de jornada laboral que podrà distribuir-se de forma irregular al llarg de l'any. Si no es pacta altra cosa diferenta, aquest percentatge serà del 5%.

Guanyen poder dels sindicats?

Totes les mesures de flexibilitat interna haurien de passar irremeiablement per les comissions paritàries i, per tant, per les mans sindicals i les seves resolucions tindran la mateixa «eficàcia jurídica» que el conveni col·lectiu. Quan hagi discrepàncies en assumptes de flexibilitat interna, aquestes comissions tindran un termini de set dies per a decidir i, si no s'assolís el acord, l'opció serà, també en aquest cas, la mediació i l'arbitratge, una de les eines clau de la reforma dels convenis.

Quines atribucions tindran las Comissions Paritàries?:

Estaran formades a parts iguals per representants de l'empresa i dels treballadors, i seran les responsables d'intentar un acord quan sorgeixi un conflicte laboral. S'incrementa el seu poder, equiparant l'eficàcia jurídica de les seves resolucions a les del conveni.

Quines seran la funcions del Consell de Relacions laborals:

El Govern engegarà un Consell de Relacions Laborals i de Negociació Col·lectiva, adscrit al Ministeri de Treball, que estarà format per l'Executiu, la patronal i els sindicats. La funció encomanada serà ocupar-se directament de la negociació col·lectiva, elaborar informes i assessorar a empresaris i treballadors.

Quina serà la vigència dels convenis?:

Els convenis seguiran vigents durant 20 mesos després de compliment el seu termini (o per denúncia d'una de les parts). Posteriorment es recorreria a un arbitratge. Actualment, un conveni es manté indefinidament després del seu venciment mentre no hagi altre que ho reemplaci (ultraactividad)

Quin es l'objectiu del Arbitratge?:

Patronal i sindicats hauran d'incloure en cada conveni un compromís previ de “sotmetre les discrepàncies a un arbitratge vinculant” en el cas que s'hagin superat els terminis marcats per a la negociació, incloses les negociacions en les comissions paritàries, sense arribar a un acord.

Quina serà la prioritat del conveni d'empresa?

Els convenis d'empresa tindran prioritat sobre els d'àmbit sectorial o territorial en temes com salari base i complements, hores extres, distribució jornada laboral, classificació professional dels treballadors i modalitats de contractació.

Com queda la Flexibilitat en la jornada laboral?

Es podrà distribuir la jornada dels treballadors de manera irregular amb canvis d'horaris o de jornada per a facilitar la flexibilitat interna per un 5% de la jornada laboral de cada treballador.

Com queda el Despenjament salarial?

Els empresaris podran modificar a la baixa les condicions salarials fixades en els convenis d'àmbit superior (sectorials o territorials) només quan les perspectives econòmiques de l'empresa puguin afectar a les possibilitats de manteniment de l'ocupació durant un període màxim de 3 anys. Una vegada desapareguin les causes que van provocar el despenjament, s'han de recuperar les condicions amb una programa pre establert.

QUE PATÈTIC, EL VERITABLE CULPABLE DE LA CRISIS, ES EL PARTIT MES VOTAT

2011-06-04T01:15:00.002+02:00

Aquest és un Vídeo que conscienciarà a aquells que fins a ara no tenien clar, per què estem patint la Crisi.
Però el pitjor de la Crisi està per arribar, els que han votat al PP i pensen que els salvarà estan enganyats, aquests del PP solament van a la seva.

Quina es la seva? fer obres faraòniques sense diners hipotecant el país i donant les concessions als seus amics amb grans comissions que ningú fiscalitza, enfrontant uns amb altres per a treure vots (catalans, bascos, immigrants, transvasaments, llengües, religió, avortament, sexualitat, etc), monopolitzant els mitjans de comunicació per manipular la informació i criticar als altres, mentint al poble com al 14M, voler que anéssim a la guerra, i per descomptat fent que cada dia els rics siguin mes rics i els treballadors mes pobres, amb menys benestar i menys drets.

No us enganyeu, la diferència entre nosaltres i Alemanya no està amb els salaris, està amb els empresaris i el seu partit, el PP.

Aquí teniu el Vídeo:

Una gran victoria contra la precariedad de los Becarios

2011-06-01T13:38:00.001+02:00

El Tribunal Superior de Justicia de Madrid ha reconocido como improcedente el despido de un becario de investigación que había tenido contratos temporales sucesivos en la Universidad Autónoma de Madrid, algo que el Tribunal considera fraude de ley.
El Tribunal Superior de Justicia de Madrid tumba uno a uno los argumentos de la Universidad Autónoma de Madrid que ha intentado justificar sin éxito la relación laboral que mantuvo con un joven investigador al que llegó a contratar hasta en cinco ocasiones, todas temporales y siempre bajo la misma fórmula, es decir, bajo el contrato de obra. Y todo en cuatro años.

La sentencia, dictada por la Sala de lo Social el 14 de abril de 2011, considera "fraude de ley" la reiterada contratación temporal en un mismo puesto de trabajo -sin variar la categoría profesional, el centro de trabajo o las tareas realizadas- pese a que la Universidad argumentaba que los contratos correspondían a varios proyectos distintos.

Los hechos se remontan a 2006, cuando el becario fue contratado con la categoría de investigador para un proyecto de investigación de I+D+i financiado por la Comunidad de Madrid. Este primer contrato fue firmado el 1 de julio de 2006, al cual siguieron otros hasta diciembre de 2009, sin solución de continuidad entre uno y otro, y siempre en el mismo puesto y realizando las mismas tareas, aunque para proyectos distintos.

De acuerdo con la sentencia, la Universidad debió realizar una contratación que se acogiera a la temporalidad del proyecto de investigación -es decir, cuatro años-, y no cinco contrataciones sobre el proyecto, la sentencia también reconoce:

Exceso de temporalidad
El juez reconoce que se ha producido una "temporalidad excesiva" y que se ha vulnerado el estatuto del trabajador y en concreto la llamada "Ley Caldera" - que apuesta por facilitar los contratos indefinidos-. Y todo, según el magistrado, porque no se han respetado los artículos básicos del proceso de contratación.
Se pretendió utilizar un contrato de obra buscando el resultado que se consigue con uno indefinido, es decir, "la Universidad Autónoma utilizó varios contratos de obra -al que sólo se puede recurrir si se justifica que es para desempeñar distintas funciones-. Sin embargo, en este caso, el trabajo se realizó siempre en el mismo centro de trabajo, con las mismas tareas y con la misma categoría profesional. Por tanto no se justificó el modelo productivo que exige un contrato de obra".

Fraude de ley
El juez no sólo considera que se ha producido un despido improcedente, es decir, un "fraude en la ley de contratación", sino que además entiende que se debe resarcir al becario.
Como en cada caso de despido improcedente se abren dos vías. La primera es que la empresa, en este caso, la Universidad Autónoma de Madrid readmitiese al joven como indefinido, o que le indemnizase. En este caso la Universidad Autónoma ha optado por la segunda opción, y deberá pagar al joven 11.000 mil euros.

Esta sentencia es una Victoria contra la precariedad y es el resultado de una compleja batalla judicial que UGT ya ganó en primera instancia, pero la Universidad Autónoma recurrió ante el Tribunal Superior de Justicia de Madrid. Ahora, el TSJM ha vuelto a dar la razón a la UGT con una clara sentencia en la que se dice que la Universidad Autónoma debió realizar una contratación que se acogiera a la duración del proyecto de investigación, es decir, a los cuatro años, y no a cinco contrataciones precarias sobre el proyecto de investigación.

Contra esta sentencia sólo cabe recurso de casación.

Podéis ver la sentencia en este enlace:
http://www.ugt.cat/index.php?option=com_docman&task=doc_download&gid=873&Itemid=159

El movimiento democracia real YA! (Movimiento 15M)

2011-05-19T12:59:00.047+02:00

Detrás del movimiento 15-M hay más de 500 asociaciones integradas, desde asociaciones de vecinos, a organizaciones como Intermón OXFAM, Juventud Sin Futuro, ADESORG o Nolesvotes, pero también hay gente anónima que ha puesto fin a su silencio y conformismo, y ha decidido echarse a la calle a protestar por la situación de crisis y corrupción que vive el país.

Democracia Real Ya!, es una de las asociaciones que han alentado a la ciudadanía a reaccionar ante la gestión de la crisis, y se describe como "una plataforma que ha unido a estudiantes, mileuristas, trabajadores precarios, pensionistas y parados bajo una misma consigna: "No somos mercancía de políticos y banqueros".

Debe quedar claro que este grupo no promueve ni la abstención ni el voto en blanco, y tampoco pide el voto para ninguna opción concreta. Para ellos el voto es responsabilidad de cada ciudadano.

El detonante de esta situación ha sido la corrupción y la crisis actual, con mas de un 40% de paro juvenil, con un nivel de precariedad y fraude laboral descontrolado y donde existen pocas expectativas de que la clase política solucione el problema, y los jóvenes encuentren un trabajo digno.

Lo triste de todo esto es que los NiNi, los altermundistas, los utópicos, los demócratas de verdad, los ciudadanos hartos... que no votarán, o votarán a partidos minoritarios, NO SERÁN NI UNO DE ELLOS VOTANTES DEL PP. A estos políticos corruptos del PP les interesan movimientos como este para quitar votos a los partidos democráticos.

Para mi es bueno que los ciudadanos reaccionemos ante la crisis, pero lo peor es que sí al final este colectivo se han organizado para hacer frente a la crisis. No servirá de nada, pues es un movimiento que no podrá contra el sistema económico y político.

Es un buen comienzo, pero necesita convertirse en una organización que colabore con las organizaciones y movimientos progresistas para buscar alternativas a la situación actual.

Al Tall, la veu del País Valenciá

2011-05-16T12:05:00.028+02:00

Un bon amic del País Valencià m'ha enviat aquest vídeo que ens dona 18 raons per no votar al Partit Popular (PP).

El grup musical Al Tall s'ha posicionat davant un govern del PP corrupte, censurador, manipulador i malbaratador dels diners dels treballadors, que ofega la cultura i que discrimina als cantants, músics i actors i actrius que no son afins al PP.

El "Romanç contra Camps" es una crida als votants valencians i de la resta de Espanya perquè es rebel·lin contra la previsible victòria del PP, un partit imputat en el cas Gürtel on la corrupció arriba als 15.000 milions d’euros fugits de les grans fortunes a comptes corrents a Suïssa.

Veieu el Vídeo es molt enriquidor:

#novoteucamps

Quant paguen realment les grans empreses en impostos?

2011-05-10T12:52:00.000+02:00

Els treballadors tenim poques possibilitats d'eludir impostos, tenim la deducció per adquisició d'habitatge habitual (i solament si van comprar abans d'aquest any), les aportacions als plans de pensions, les donacions a organitzacions molt contades i poc més. I si un mes gastem més del que ingressem, aquestes pèrdues no ens serveixen per a pagar menys impostos a final de mes.

Esta clar que el nostres desgravaments son limitats, però en el mon empresarial, en canvi, és molt diferent.

Tant diferent, que les grans companyies fan martingales per pagar solament un 14,5 % d'impostos, en lloc de pagar el tipus impositiu nominal que a Espanya es del 30%.

L'Agència Tributària informa que els grups consolidats espanyols (i entre ells estan la majoria de les grans empreses espanyoles) van tributar a un tipus fiscal efectiu mig del 14,5%, menys de la meitat del 30% nominal. Les últimes dades disponibles es refereixen a la liquidació de 2008 i els experts consultats asseguren que la taxa no ha pujat des de llavors, sinó que ha baixat fins i tot més.

Peró la situació es encara mes injusta ja que segons les dades de l'Agència Tributària, segons va creixent de grandària la companyia, aquesta menys paga. Per exemple, una PIME tributa a un tipus efectiu del 23%, enfront del 20% de la gran empresa i al 14,5% dels grups consolidats. I entre aquests últims, les deu principals societats cotitzades espanyoles són els més grans, així que seguint aquesta regla la seva tributació seria menor.

I metre els alts Executius de les grans empreses conten els milers d'euros que els proporcionen els seus bonus, i jubilacions milloraries, s'acomiada a centenars de treballadors en edat productiva. Homes i dones massa joves per a ser prejubilats i massa vells per a obtenir un nou lloc de treball. Peró aixo no es tot, ja que després es contracta als joves amb sous mileuristes i condicions laborals precàries.

Es vergonyós que amb aquest moment de crisi, solament paguin els que menys tenen.

I encara volen que paguem mes impostos, i que es retalli el estat del benestar, la educació i la sanitat. Es injust que nosaltres tinguem que pagar las conseqüències de la crisi, una crisi que es responsabilitat seva i de la que solament ells son els culpables.

Que no ens enganyin, amb aquest moment de crisi els governs tindrien que obligar als que mes tenen a que paguin mes, i específicament a aquells que son responsables de la crisi, la banca, el gran capital i el partit que els recolza, el PP.

Ha nascut un nou sistema financer

2011-04-25T19:18:00.000+02:00

Un Bon amic m'ha passat aquest acudit que es molt representatiu de com quedaran las Caixes un cop s'hagi fet la seva privatització encoberta i que sol beneficiara als que mes tenen i que son els que ens han portat a la crisi:

"¡Viva la República!"

2011-04-21T00:50:00.001+02:00

Querría comentar una noticia que ha pasado algo desapercibida:

Con la consigna "¡Viva la República!" finalizo su actuación el grupo vallisoletano Celtas Cortos, minutos antes a la disputa de la final de la Copa del Rey en Valencia.

Jesús Cifuentes, voz de la banda, mostró abiertamente su ideología, y con su famoso tema 20 de abril culmino el concierto.

Para aquellos que no lo saben, el pasado día 14 de Abril se conmemoró el 80 aniversario de la II República Española .

El siguiente paso es que los estadios y las calles se llenen de banderas tricolores republicanas, más representativas de la democracia que la actual bandera heredada del franquismo.

Yo creo que hay muchísima más gente republicana i de izquierdas, de lo que nos quieren hacer creer.

El problema, es que a diferencia de otros países, aquí estamos poco unidos para conseguir algo... Espero que esto cambie con el paso del tiempo .

Enhorabuena por vuestra valentía, compañeros de Celtas Cortos..

Salut i República.

Telemadrid está contratando "amiguetes" fuera de convenio con contratos indefinidos

2011-03-31T14:46:00.002+02:00

Hay que ver como se las ingenian algunos para saltarse la ley.

Telemadrid dice que no puede hacer contratos y no se sustituyen bajas, ni de embarazo, ni de larga duración. Pero parece que esta máxima no es en todos igual. En cargos de confianza de la dirección y redacción las cosas son distintas.

Está claro que algunos piensan que el dinero público es para ellos y sus amigos. Y mientras critican a los demás, ellos van colocando a su gente y haciendo martingalas.

Aquí tenéis algunos contratos que ha hecho la Telemadrid, fuera de convenio, y además indefinidos, desde junio de 2010 hasta este mes de febrero 2011:

Coordinadora de Investigación, Medición y Análisis de Audiencia, indefinida desde junio de 2010. Primer contrato en 2004 como auxiliar administrativo.
Coordinadora de Internacional de fin de semana, indefinida desde julio de 2010. Primer contrato en 2007-prácticas redactora.
Coordinador informativos en la página web, indefinido desde agosto de 2010. Primer contrato en 2009-interino redactor.
Coordinadora de información intercambios con Forta, indefinida octubre 2010. Primer contrato 2007-prácticas redactora.
Coordinadora de sociedad de fin de semana, indefinida octubre 2010. Primer contrato 2007-prácticas redactora.
Coordinadora de edición de Telenoticias 3, indefinida febrero de 2011. Primer contrato 2008-prácticas redactora.
Coordinadora local de fin de semana, indefinida noviembre de 2010. Primer contrato 2007-prácticas redactora.
Editor de Telenoticias fin de semana, indefinido desde el 1 de agosto de 2010. Primer contrato en el 2000 como presentador.

Como Técnico, creo que deberíamos abrir un debate social para que se reglamente claramente y con contundencia para que no se permita que existan trabajadores fuera de convenio.

En un caso por que deja a los trabajadores desregulados e indefensos, y en otro caso por que se crean amiguetes a los que se les puede dar el sueldo que ellos quieran.

Razones por las que doy soporte al acuerdo Social y Económico para el crecimiento, el empleo, y la garantía de las pensiones.

2011-03-02T12:52:00.004+01:00

Estoy viviendo con perplejidad el criticismo de muchos compañeros con respecto a la firma del Acuerdo Social y Económico efectuado por la UGT el pasado día 2 de Febrero y estoy muy preocupado por su falta de apoyo.

No se si la culpa es que no se nos ha explicado bien el acuerdo , que no hemos escuchado los argumentos, o que las voces de sirenas de algunos partidos de la derecha española amplificados por sus medios de comunicación se escuchan mas alto.

Pues bien para dejar claro que este acuerdo creo que es acuerdo acertado para los interés de la clase trabajadora y para el país, voy a detallaros mi forma de trabajo en la toma de decisiones.

Yo baso siempre mis decisiones de una forma racional y lógica, para ello es necesario conocer, comprender, analizar el problema, para así poder darle solución.

En algunos casos por ser tan simples y cotidianos, las decisiones las tomamos irracionalmente (con el corazón y no con el cerebro), pero existen otros casos en los cuales las consecuencias de una mala o buena elección puede tener repercusiones muy importantes y afectar al éxito o al fracaso.

El proceso de toma de decisiones debe subdividirse en las siguiente etapas:

Identificar y analizar el problema: Esta etapa consiste en comprender la condición del momento de visualizar la condición deseada, es decir encontrar el problema y reconocer que se debe tomar una decisión para llegar a la solución de este.

En la identificación del problema es necesario tener una visión clara y objetiva, y tener bien claro el término alteridad, es decir escuchar las ideologías de los demás para así poder formular una posible solución colectiva.

Pero no nos debemos confundir, ya que en nuestro caso el problema no es el acuerdo, el acuerdo es una solución al problema económico y de crisis que tiene España y al que debe darse una solución inmediata.

Identificar los criterios de decisión y ponderarlos: Consiste en identificar aquellos aspectos que son relevantes al momento de tomar la decisión, es decir aquellas pautas de las cuales depende la decisión que se tome.

La ponderación, es asignar un valor relativo a la importancia que tiene cada criterio en la decisión que se tome, ya que todos son importantes pero no de igual forma.

Muchas veces, la identificación de los criterios no se realiza en forma consciente, sino que las decisiones se toman sin explicitar los mismos, a partir de la experiencia personal o de de los medios de comunicación.

Para mí los criterios de decisión son los siguientes:

Situación económica del país.
Ataque de los mercados a la economía Española
Europa entera ha aumentado la edad de jubilación a los 67 años.
Si no llegábamos a un acuerdo la presión de los mercados al gobierno era tan fuerte que la decisión hubiera sido más traumática, y hubiéramos perdido cosas, como por ejemplo: La ultra actividad de los convenios (es decir, que se elimine la continuidad en las condiciones pactadas y el convenio parte de cero). Reconocimiento explícito de la autonomía de los sindicatos y la patronal a la hora de reformar la negociación colectiva. Creación de prendimientos reductores de la edad de jubilación para puestos de trabajo penosos, etc.
El interés de país es más importante que los intereses de los trabajadores, ya que si el país cae, nosotros caemos.
Aceptar unas medidas para salvar otras. Este acuerdo nos permitirá llegar a cuerdos en la negociación colectiva, en materia de políticas activas, en materia de política industrial, de innovación y energética. Hubiese sido un desastre que se aprobaran las medidas que propone el gran capital y el PP.
No todos hemos ayudado y participado. En la huelga del 2002 los trabajadores nos volcamos, en esta yo he visto mucho conformismo.

Definir la prioridad para atender el problema: La definición de la prioridad se basa en el impacto y en la urgencia que se tiene para atender y resolver el problema. Esto es, el impacto describe el potencial al cual se encuentra vulnerable, y la urgencia muestra el tiempo disponible que se cuenta para evitar o al menos reducir este impacto.

Esta claro para todos que la prioridad es salvar al país i salir de la crisis. Debemos actuar de una forma responsable, porque, de lo contrario, el estado del bienestar, los logros sindicales que tenemos y el esfuerzo de generaciones enteras se hundirán.

Generar las alternativas de solución: Consiste en desarrollar distintas posibles soluciones al problema.

En nuestro caso solamente teníamos dos alternativas, o negociar y llegar al mejor acuerdo posible, o mantenerse en una postura rígida de intransigencia.

Evaluar las alternativas: Consiste en hacer un estudio detallado de cada una de las posibles soluciones que se generaron para el problema, es decir mirar sus ventajas y desventajas, de forma individual con respecto a los criterios de decisión, y una con respecto a la otra, asignándoles un valor ponderado.

Existen dos alternativas, una es firmar un acuerdo que aunque no es el mejor, nos permita ayudar a que el país pueda salir de la crisis y buscar la mejor forma de defender los intereses de la clase trabajadora. Y la otra, es no firmar ningún acuerdo y esperar a que el Gobierno, presionado por el gran capital y con la complicidad la derecha española, firme otro que seria mucho peor para todos.

Elección de la mejor alternativa:
La firma de un acuerdo económico y social por parte de la UGT creo que en general y en el momento que nos encontramos, ha sido la mejor alternativa, y ha dado confianza a todos los sectores, y en especial a nuestra economía. Querría destacar que somos el único país donde este acuerdo se ha producido, y esto debería ser un ejemplo para el sindicalismo europeo.

Después de todo lo expuesto creo que esta claro para todos que la UGTra todos que la UGT ha tomado una decisión muy inteligente y ponderada, y que este acuerdo en general es la alternativa mas beneficiosa para los intereses de la clase trabajadora y para el país.

Estoy seguro que el tiempo me dará la razón, aunque algunos no tendrán la valentía de reconocerlo.

Para terminar me gustaría regalaros una frase que para mi refleja la situación actual:

Que dios me conceda la serenidad para aceptar las cosas que no pueda cambiar, el valor para cambiar las cosas que si puedo, y la sabiduría para distinguirlas. REINHOLD NIEBUHR

Horaris de treball mes racionals i mes humans

2011-02-25T14:12:00.000+01:00

Encara que actualment hi han temes molt importants, voldria posar sobre la taula un tema que afecta a tots els ciutadans, l'horari de treball.
Si volem un pais país mes modern, mes fort, competitiu i mes sostenible, seria necessària l'adopció d'uns horaris mes racionals i mes humans, que només serà possible si assolim una millor distribució i un major aprofitament del temps.

Molts treballadors i treballadores romanen en el treball un excessiu nombre d'hores i això provoca que:

No se sentin realitzats
No siguin rendibles i productius per a les seves empreses
Estiguin insatisfets
No puguin reciclar-se ni formar-se.
No puguin continuar amb els seus estudis.
Estiguin esgotats i no descansin prou.
No puguin menjar decentment.
Pateixin malalties i tinguin una salut mes dèbil.
Estiguin frustrats perquè no veuen a la seva família ni als seus amics
Estiguin neguitosos davant aquesta asfixiant rutina del dia a dia.
Las relacions de parella no siguin bones.

Els horaris inadequats ens perjudiquen a tots, però molt especialment a les dones i als nens.

Voldria denunciar que dediquem moltes hores al treball, les tasques domèstiques i de cura… i poc temps per a activitats socials, culturals, oci…

Tenim que fer un repartiment més racional i igualitari del temps personal, social, familiar i laboral e impulsar una societat diferenta on la conciliació, la igualtat, la qualitat de vida, l'humanisme... ocupin un lloc preferent en la nostra escala de valors. Sense oblidar la productivitat, per a ser competitius en un món globalitzat i complex.

Però hem de tenir clar que la productivitat no augmenta per estar més hores en el treball, sinó per treballar amb mes efectivitat.

Hem d'abandonar la idea de que estar mes hores al treball es mes productiu, i substituir-lo per una cultura de la eficiència i la eficàcia buscant l'excel·lència.

Per tot això cal planificar, acabar amb la impuntualitat, eradicar les reunions mancades de preparació i a hores inadequades, convertir els esmorzars de treball en desdejunis de treball, fer reunions més breus i mes eficients, eliminar las reunions a ultima hora de la jornada laboral, els viatges amb dedicació completa i el treball al cap demana, etc.......

Demano a les Administracions i a la ciutadania que facin seus principis tan necessaris com:

Horaris de treball que permetin al treballador, al pare i a la mare, la conciliació de la vida laboral, personal i familiar.
El valor i la necessitat del temps propi
El respecte al temps dels altres
La consideració que les relacions laborals han de basar-se en la humanitat, la confiança i el compromís.
Jornades laborals que permetin als treballadors ser mes productius, ser mes feliços i sense perdre la salut.
Autònoms i botiguers amb horaris que els permetin viure dignament i que puguin conciliar el treball i la seva vida personal i familiar.

Estic en contra de una ampliació dels horaris comercials, ja que no incrementarà el consum, no servirà per a reduir la inflació i produirà un greu desequilibri entre el petit comerç i les grans superfícies. Defenso el model tradicional de comerç de proximitat, que dóna vida i seguretat a les ciutats, i que crea un volum d'ocupació major que en les grans superfícies, de major qualitat, més estable, amb més drets, i mes respectuós amb la vida familiar i personal.

Estic convençut que aquestes propostes que faig estan recolzades per tot-hom, però desgraciadament son una il·lusió al nostre país, amb partits de dreta com el PP que l'únic que vol es el benefici del empresari a tota costa, inclús a costa de la salud i de la ocupació.

Peró con que l'ultim que queda es la esperança, tinc confiança que en el futur tots recapacitem, i especialment el joves, i buscarem un model que ens faci mes humans i menys maquines.

Cementiri nuclear, raons per estar en contra.

2011-02-22T14:26:00.004+01:00

Voldria argumentar las raons per estar en contra del cementiri nuclear (Almacen Temporal Centralizado - ATC):

No és segur
Cap instal·lació és perfecta ni està exempta de riscos, i el ATC no és una excepció. AL risc del propi magatzem, s'uneixen els possibles perills de transportar els residus des de diferents punts d'Espanya fins al ATC. I tindríem que recordar el caràcter radioactiu, i per tant, nociu per al medi ambient i la salut, d'aquestes deixalles. A més, ningú sap què podrà succeir durant les desenes de milers d'anys que estaran actius.

Al juliol de 2007 un terratrèmol va produir l'escapament d'aigua radioactiva en una instal·lació de Japó, en teoria el país més segur en aquest aspecte. Un mes abans, es va produir un terratrèmol similar prop de Guadalajara, un dels llocs que podria albergar el ATC.
En un informe dels serveis secrets francesos, assenyala el perill que les instal·lacions nuclears puguin sofrir atacs tipus 11-S.
Recordem l'error que es va produir en la mina alemanya de Asse, lloc on es guardaven els residus d'aquest país. Els seus responsables van situar els residus en una zona que ara té perill d'esfondrar-se.

No genera riquesa
Els municipis que alberguen instal·lacions nuclears es fan deprenents i no generen tants ingressos com asseguren els seus defensors. L'activitat nuclear suposa en la pràctica tancar qualsevol possibilitat de portar a terme en la zona un desenvolupament.

Els 300 llocs de treball son per treballadors d'alta qualificacio, i no es previsible que aquest treballs es donin a persones del entorn. Les energies renovables son una millor aposta per llocs de treball. Seria bo recordar que amb la finalització de les subvencions a la solar fotovoltaica es van destruir 20.000 llocs de treball l'any passat.
Rebecca Harms, copresidenta dels Verds Europeus, posa el cas del seu municipi natal, Gorbelen. Situat en la Baixa Saxonia alemanya, va ser triat per a instal·lar, fa 33 anys, una central nuclear i un magatzem de residus. A pesar d'haver rebut fons, Harms assegura que "érem de les regions més pobres d'Alemanya i avui seguim sent-lo, i a mes ara tenim els residus".

Perpetua el model nuclear
La construcció d'un ATC no té sentit de no ser que es pretengui construir noves centrals, afavorint exclusivament els interessos particulars de la indústria nuclear i atenent a les seves demandes. Donar prioritat al ATC en front de las energies renovables significa continuar amb el suport a les centrals nuclears.

Genera Dependència Exterior:

L'energia nuclear produeix una dependència de l'exterior (el 100% de l'urani és importat), impedeix que les energies "verdes" es desenvolupin (una central nuclear no es pot apagar per a donar entrada a les renovables) i és inestable i impredictible (en 2009 el conjunt de centrals nuclears espanyoles va estar parat un total de 572 dies, quan per la recarrega de "combustible" només haurien d'haver parat 200).

La tecnologia no avança:
El centre tecnològic associat serà en realitat un reactor nuclear de transmutació. Aquesta tecnologia, que pretén fer decaure la vida de l'activitat radioactiva dels residus, s'investiga des de l'inici de l'energia nuclear, fa més de mig segle, i encara no ha assolit avanços significatius.

Rebuig de la societat Catalana

El rebuig de la societat catalana al projecte de ATC es gairebé absolut.

150 ajuntaments, 2 Diputacions i 12 Consells Comarcals han manifestat el seu rebuig a acollir l’ATC, aprovant mocions en contra del ATC.
El Parlament de Catalunya, va aprovar l'any passat per unanimitat (sense cap vot en contra), una resolució de total rebuig a la instal·lació d’un ATC a qualsevol lloc de Catalunya, i fins i tot es va aprovar una resolució contra el projecte de la ATC per el dany socioeconòmic per el territori, i per que s'aposti pel medi ambient i l'agricultura sostenible com motor de desenvolupament
La majoría dels catalans considera que la energia nuclear es l'energia que menys es tindria que utilitzar, per que pensen que no es segura, contamina i produeix residus.

La Comissió Europea aposta per soterrar els residus:

La Comissió Europea vol que els governs de la Unió adoptin plans estatals per soterrar en profunditat, almenys a 300 metres, els seus residus nuclears en dipòsits d'emmagatzematge permanents. Una aposta que va més enllà del magatzem nuclear centralitzat que el govern espanyol vol construir.

L'eurocomissari d'Energia, Günther Oettinger, ha subratllat que els socis comunitaris hauran d'iniciar, abans del 2015, quan, com i a on construiran aquests dipòsits definitius pels quals la CE reclama “transparència i participació ciutadana”.

No es pot entendre que el Govern central aposti per un magatzem a ras de terra, i la Comissió Europea recomani fer-ho sota terra a mes de 300m.

El projecte es te que fer per consens de tots els catalans i no per imposició:

El Govern Central ha reconegut que es necessari el consens amb las comunitats autònomes per ubicar el ATC. Atès que el poble de Catalunya esta en contra, no es lògic que s'instal·li el ATC a Catalunya.

Catalunya es el país mes nuclearitzat d'Europa:
Catalunya, amb tres centrals nuclears en funcionament i una central nuclear en fase de desballestament, ja ha hipotecat greument el seu futur, assumint els riscos potencials dels residus radioactius d’alta activitat des de l'inici del seu funcionament.

El ATC es una hipoteca per el futur:
La llarga vida d’aquests residus, que emetran radioactivitat durant desenes de milers d’anys, fa que s’hipotequi el territori, no ja per la nostra generació sinó las generacions futures. Que no ens enganyin, l'ATC no es per uns anys, serà per sempre.

Després de tot aixo, esta clar per tots que ni volem ni es necessari el cementiri nuclear a Catalunya

Acomiadament nul e inhumà

2011-02-17T13:51:00.000+01:00

Una sentència de la Sala dels Social del Tribunal Superior de Justícia de Canàries (TSJC) declara nul l'acomiadament d'un treballador per sofrir càncer, considerant-lo discriminatori, i condemna a l'empresa a la immediata readmissió del perjudicat i a l'abonament dels salaris deixats de percebre.

Aquesta és la primera sentència a Espanya sobre aquest tipus de casos. La mateixa estableix jurisprudència “menor” i té una gran transcendència ja que barra el pas a una pràctica que ha començat a ser recurrent i que ha crescut, que consisteix en "acomiadar per estar en incapacitat temporal”.

El Jutjat dels Social havia dictat sentència a favor de l'empresa el 31 de juliol de 2009, el treballador va recórrer la mateixa i ara el TSJC la revoca i estima íntegrament la demanda de la víctima.

Aquesta sentencia es complementa amb una sentència similar que també declara nul un acomiadament per discriminatori a altra treballadora, de la mateixa empresa, que pateix una patologia mandibular.

Aquestes sentencies son molt progressistes i afecten molt positivament a un dels acomiadaments possiblement més obscens, cruels i antisocials que es puguin produir en la vida laboral: "acomiadar a treballadors i treballadores per la circumstància d'estar malalts”.

La novetat està que es declaren acomiadaments nuls i no improcedents. Cal destacar que la sentència diu que la base de la mateixa no té valor general i que cal atenir-se a la casuística, però estima que no es pot acomiadar a cap treballador per estar de baixa, ja que és un tracte discriminatori que lesiona drets fonamentals.

Es totalment inhumà acomiadar a un treballador o treballadora que passa per una malaltia de tal gravetat, i demostra la “poca sensibilitat” d'alguns empresaris.

TSJIC de Las Palmas de Gran Canaria, Sala de lo Social, Sentencia de 25 Ene. 2011

Preguntes i Respostes sobre la reforma de les pensions acordada entre Govern i Sindicats ( 28/01/2011 16h)

2011-01-28T00:16:00.011+01:00

Informació revisada el 02/02/2011 a les 23h (Canvis respecte a la versió del dia 31/1/20011, en color vermell)

L'acord el podeu descarregar en format PDF del següent Link: Acord social

A quina edat en podré jubilar?

L'edat de jubilació s'eleva de 65 a 67 anys per a tots els treballadors. No obstant això, no serà de forma automàtica, i s'aplicarà progressivament en el període comprès entre 2013 i 2027, amb un ritme d'un mes per any fins a 2018, i de dos mesos per any des de 2019 a 2027.

No hi ha excepcions?

Sí, per a aquells que tenen llargues carreres professionals i també per a aquells que tinguin oficiosos penosos i perillosos (està per definir quines professions entraran en aquesta categoria). El que sí se sap ja és que els treballadors podran seguir jubilant-se als 65 anys conservant la pensió completa si han cotitzat almenys durant 38 anys i mig. La generació que es jubila ara va començar a treballar molt jove i, per tant, acumula molts anys d'aportacions al sistema. Actualment, tres de cada cinc treballadors que es retiren (un 64%) abandona el mercat a partir dels 35 anys cotitzats. Mes problemes per a saltar aquest llistó tindran els joves actuals, que han començat més tard a cotitzar, i les dones, amb llacunes en les seves carreres de cotització.

Quant cobraré de pensió?

Actualment la pensió es calcula sobre la base de cotització dels últims 15 anys. Després de la reforma s'ampliarà aquest període a 20 anys en primer terme i a 25 en segon. L'elevació es realitzarà progressivament a raó d'un any des de 2013 a 2022.

Els treballadors acomiadats entre els anys 2013 i 2017 podran aplicar-se un còmput de fins a 20 anys i els que sigui entre 2018 i 2022 podran augmentar-lo fins als 25 anys.

Segons dades del Govern, actualment el 64,48% dels pensionistes accedeixen a la prestació màxima i estima que aquest percentatge es vagi reduint fins al 50% dintre en els pròxims anys per "l'evolució de les carreres de cotització".

Quants anys hauré de cotitzar per a cobrar tota la pensió?

Actualment cal treballar un mínim de 35 anys per a cobrar el 100% de la pensió. A partir de 2013, aquest termini s'augmentarà progressivament fins a arribar a els 37 anys en 2027 per als quals es retirin als 67 anys. Qui hagin cotitzat durant 38,5 anys podran retirar-se als 65 cobrant tota la pensió.

Seguirà existint la jubilació anticipada?

Els treballadors es podran seguir retirant de forma anticipada, encara que el Govern tracta endurir aquesta facultat. La jubilació anticipada mantindrà únicament per als casos de crisis empresarials. És a dir, solament els treballadors acomiadats que passin per l'atur un període mínim de sis mesos podran accedir a la jubilació anticipada per aquesta via.
Existirà la possibilitat de jubilar-se de forma anticipada i voluntària a partir dels 63 anys amb una carrera de cotització de 33 anys o més, aplicant un coeficient reductor en relació a l'edat de jubilació ordinària que li correspongui depenent del moment de desenvolupament de la reforma. Amb caràcter general, el coeficient reductor passarà del 8% al 7,5%, això vol dir que la jubilació anticipada i voluntària als 63 anys suposarà una penalització del 15% per al primer moment de la reforma i del 30% respecte als 67 anys que estiguin vigents en 2027.
Es important indicar, que el acord preveu el manteniment de les condicions d'accés de jubilació anticipada prèvies a la subscripció d'aquest acord a totes les persones amb relació laboral suspesa o extingida com a conseqüència de decisions adoptades en ERO's o per mitjà de convenis col·lectius i/o acords col·lectius d'empresa, així com decisions de processos concursals aprovats o subscrits amb anterioritat a la signatura d'aquest acord, fins i tot per a les persones que tinguin compromesa la seva sortida per a un moment posterior a la signatura del mateix.

Avantatges per als joves:

En una concessió als sindicats i amb vista als joves, el Govern ha acceptat comptabilitzar com part de la vida laboral els períodes transcorreguts com becaris, amb un límit de dos anys, i permetre així arribar a aquests 38 anys i mig requerits per a retirar-se als 65. En qualsevol cas s'haurà d'acreditar degudament aquest període d'aprenentatge.

Avantatges per a les mares:

El mateix passarà amb el període no cotitzat i dedicat (majoritàriament per la dona) a cura de fills: la persona que hagi optat per aquesta solució podrà sumar nou mesos per fill a la seva cotització, amb un topall de dos anys. No serà per a totes les dones, sinó per a aquelles que interrompin la seva vida laboral per a tenir fills.
També s'àmplia a tres anys el període cotitzat per excedència per a cura de fills.

Quant anys hauré de cotitzar per a tenir dret a la pensió contributiva?

Com abans de la reforma, aquest període es queda com està, en 15 anys, encara que això solament dóna dret a cobrar el 50% de la pensió.
Aura algun Incentiu per els que retardin la jubilació.
D'altra banda, també s'ha modificat l'incentiu per a aquells que retardin voluntàriament l'edat de jubilació sobre l'ordinària, passant del 2%-3% al 3,5%, tant per a aquells que treballin més enllà dels 67 com els que ho faci als 65 anys, i puguin jubilar-se a aquesta edat pels seus anys cotitzats.

Con afectara la reforma a treballadors amb altres regims:

Els treballadors per compte aliè del REASS es veuran integrats en el Règim General, a través d'un Sistema que garanteixi l'equiparació de les seves prestacions, habilitant-se un període transitori d'evolució de les cotitzacions que garanteixi el manteniment de la competitivitat de les explotacions agràries
Durant el procés de tramitació parlamentària de la reforma de la Seguretat Social es procedirà a la revisió de la situació del Règim Especial d'Empleats de Llar a l'efecte de la seva integració en el Règim General de la Seguretat Social.
Amb la finalitat de fer convergir la intensitat de l'acció protectora dels treballadors Autònoms (per compte propi) amb la dels treballadors per compte aliè, les bases mitges de cotització del Règim Especial de Treballadors Autònoms experimentaran un creixement almenys similar al de les mitjanes del Règim General.

En quins casos serà possible prejubilarse:

La reforma també contempla que les prejubilacions tinguin caràcter voluntari i no hagin de passar per un acomiadament, al mateix temps que s'encareixen per als empresaris les prejubilacions en expedient de regulació (ERO's). El Govern reserva la jubilació anticipada per acomiadament quan siguin causes "objetivables", com la mort o incapacitat de l'empresari, concurs de creditors, etc.
D'aquesta forma, se separen els expedient de regulació de reducció de plantilla. En aquest cas, si fins a ara només es podia jubilar a treballadors majors de 52 anys assumint el cost l'empresa fins als 61 anys, ara s'establirà el límit d'edat en els 55 anys i la càrrega per a l'empresa s'estendrà fins que el treballador compleixi els 63 anys. Segons xifres del Ministeri de Treball.
Les prejubilacions anticipades (entre baixes voluntàries i acomiadaments), ascendeixen a setembre de 2010 a 53.000 persones, el que suposa un 25,1% del total de les altes per jubilació.

Quins efectes tindrà la reforma:

El Ministeri de Treball assegura que permetrà l'estalvi i reequilibri esperat pel govern entre 2030 i 2040, fins a suposar el 13% del PIB. Des del Govern, es matisa que les pensions seguiran pujant, però es generarà un efecte positiu sobre l'economia que farà descendir aquesta ràtio. El Govern sosté que el sistema seria insostenible sense la reforma al voltant de l'any 2025, mentre que amb ella es garanteix la seva estabilitat fins a 2040. A més, el Govern "ni es planteja" haver de tocar el Fons de Reserva de la Seguretat Social, també cridat 'guardiola de les pensions'.
Un altre dels efectes previstos per Treball és una reducció de l'economia submergida ja que reclamaran la seva cotització i es pressionarà per a tenir l'alta en la Seguretat Social per a poder tenir carreres més llargues.
De la mateixa manera, s'espera que s'ampliï "notablement" la permanència en li mercat laboral, fins a guanyar entorn de dos anys més de cotització per treballador, i que disminueixin les jubilacions anticipades.

El despilfarro del PP con las lenguas

2011-01-23T23:39:00.008+01:00

En Euskadi el PP exigió el servicio de traducción del Vasco al Castellano ya que la mayoría de sus parlamentarios se niegan a aprender las dos lenguas oficiales de la comunidad a la que pretenden servir. El coste que esto representa, es superior a los 250.000 € que cuesta la traducción simultanea en el Senado. Si se tiene que eliminar la traducción simultanea en el Senado, que se elimine también en Euskadi.

Es vergonzoso que el PP en el año 2005 exigiera contratar traductores extra para traducir del valenciano al catalán en la Comisión General de las Comunidades Autónomas (si si, del Valenciano al Catalán) como si fueran idiomas diferentes, en contra del criterio de todos los lingüistas y de RAE. La traducción del Catalán al Castellano representan 50.000 € por año (Desde el 2005 hasta hoy van 250.000 € ). Esto demuestra que el tema del dinero es sólo una excusa barata para el PP.

Tampoco se entiende que el PP exigiera al Parlamento Europeo diferenciar el catalán del valenciano en su campaña de propaganda institucional para las elecciones del 7 de junio del 2009, y el estado se gastó 6.000 euros para "traducir" un espot de televisión de treinta segundos para emitirlo al País Valenciano. La versión valenciana del anuncio es idéntica que la catalana. Al texto no se le modificó ni una coma y sólo se cambiaron los actores, que dicen exactamente lo mismo, pero con acentos diferentes.

En el Parlamento Europeo hay 1.500 profesionales (¡En el senado Español solo hay 7) que traducen los textos y debates a las 23 lenguas oficiales de la UE, el castellano entre ellos, con un coste de 150 Millones de €, contra los 250.000 € en el Senado. Por que el PP no pide que en el Parlamento Europeo se hable Ingles y nos ahorraríamos 150 M de €, ya que como el PP dice, en los pasillos allí se entienden todos en Ingles.

A nadie se le escapa que el coste económico de las traducciones al Senado no es ningún problema. La cantidad es similar al sueldo de uno solo de los 268 senadores (ganan unos 5000€ al mes, más gastos).

El PP, si quiere gobernar debería aprender de la Comisión Europea donde el multilingüismo tiene su propio comisario, que defiende la diversidad lingüística como una "fuente de bienestar y un puente hacia el entendimiento mutuo".

Para la Comisión Europea, el uso y la potenciación de las 23 lenguas oficiales alimenta la unidad de Europa, "tras un pasado donde ciertas lenguas fueron dominantes, discriminadas o hasta excluidas".

Que n'aprenguin!!!

Discriminació econòmica, cultural i social contra Catalunya

2011-01-19T13:03:00.000+01:00

La política de discriminació econòmica, cultural i social contra Catalunya impedeix l’autogovern i el relega a una mera descentralització administrativa, escanyant la societat catalana i detraient-li any rere any més d’un 10% del P.I.B (més de 19.000 milions d’euros).

Aquest desequilibri fiscal es reprodueix de manera gairebé sistemàtica en molts altres camps de l’economia, les infraestructures, els serveis públics, la tecnologia, els béns socials, la qualitat de vida,…

Aquí hi trobarem alguns exemples.

33% és el percentatge d’obra pública adjudicada pel Ministeri de Foment en inversió en carreteres del 2006 al 2012

El 27 d’octubre de 2005 la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment de l’Estat varen signar un protocol d’inversió de carreteres en què el ministeri de Foment es comprometia a invertir 2.609 milions d’euros en carreteres entre 2006 i 2012. Gairebé quatre anys i mig després, la inversió adjudicada real dista molt dels acords a què es va arribar el 2005. L’Estat només ha adjudicat el 33% de les obres previstes quan falten només dos anys per acabar-se el termini previst per a les inversions. Ni la disposició addicional tercera de l’Estatut ha corregit unes xifres d’inversió que, a hores d’ara, disten molt de les optimistes previsions inicials.

4,7% és el descens del PIB català el 2009 en relació a l’any 2008, quan la mitjana estatal cau en un 3,8%

Segons el darrer informe de la Fundació de Caixes d’estalvi (FUNCAS), el Producte Interior Brut a Catalunya va descendir gairebé un 1% més que el de la mitjana de l’Estat espanyol durant el 2009 en relació al PIB del 2008. Catalunya també va liderar el 2009 la destrucció d’ocupació amb una taxa global de més del 16%.

2446,26 euros anuals correspondrien a l’increment de la pensió mitjana si Catalunya disposés d’un sistema de Seguretat Social propi

D’acord amb l’estudi que la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes va fer públic el passat mes de juny, el dèficit de la balança fiscal de la Seguretat Social de Catalunya va ser de 3.644 milions d’euros per a 2007, el que suposa un 1,85% del PIB. En aquest sentit, per exemple, per a l’any 2007, la pensió mitjana en un sistema de Seguretat Social propi (català) hagués pogut augmentar en 174,73 euros mensuals i 2.446,26 euros anuals. D’una pensió mitjana anual de 9.856,84 euros es passaria a una pensió mitjana de 12.303,2 euros.

5 vegades més va costar la Terminal 4 de l’aeroport de Madrid que la Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona

La Terminal 4 de l’aeroport de Madrid, que va ser inaugurada el passat 2006, va costar 6.200 milions d’euros, set vegades més del que s’havia pressupostat uns anys abans quan l’obra es va projectar. Per contra, la Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona ha costat 1.258 milions d’euros, cinc vegades menys que la terminal madrilenya, i s’ha inaugurat aquest mes amb més d’un any i mig de retard. Aquesta nova terminal de Barcelona ha costat únicament el doble que una nova estació de tren a Madrid, l’estació de Sol, inaugurada també aquest mes que ha costat 570 milions d’euros.

37,72% dels trens més “obsolets” de tot l’Estat circulen a Catalunya, mentre que únicament el 9% a la Comunitat de Madrid

63 trens construïts durant la dècada dels anys 70 encara circulen per Catalunya. Això suposa un 37,72% de tots els trens més antics que encara estan en funcionament a l’Estat espanyol. D’aquests, únicament 16, és a dir, el 9,52% de tots els trens de l’Estat ho fan en la Comunitat de Madrid, que té un nombre significativament molt inferior de trens “obsolets” que Catalunya.

2 vegades més de funcionaris públics per habitant té Extremadura en relació a Catalunya

8 de cada 100 ciutadans extremenys treballen com a funcionaris, el doble que a Catalunya on no s’arriba a 4 de cada 100 ciutadans. A Extremadura la segueixen Castella, Aragó i Andalusia. Catalunya és la comunitat autònoma amb menys funcionaris per habitant de tot l’Estat espanyol. Madrid és la comunitat autònoma amb més funcionaris de l’administració de l’Estat espanyol.

1000 milions d’€ més d’inversió en rodalies és el que s’emporta Madrid en relació a Barcelona, tot i disposar de 84 Km menys de vies

D’acord amb els Plans de Rodalies del Ministeri de Foment pel 2008-2015, la inversió a Barcelona serà de 4000 milions d’€ quan a Madrid serà de 5000 milions d’€, tot i que Barcelona compta amb 447 Km de rodalies i Madrid únicament amb 363 Km. Igualment, el pla preveu la construcció de 115 Km de nova via a Madrid, mentre que únicament 25 Km a Barcelona. També contempla la construcció de 25 noves estacions a Madrid, mentre que únicament 9 a Barcelona. I finalment, cal destacar que les vies a Madrid es quadrupliquen (66 Km) i a Barcelona, únicament es dupliquen (88 Km).

64% és el percentatge de la recaptació dels catalans per a fins socials que es queda a Espanya el 2008

El 2008 únicament 17 dels 47 milions que els catalans van decidir destinar a fins socials a través de la seva Declaració de l’IRPF revertiren sobre ONG catalanes. Catalunya, tot i ser la comunitat autònoma més solidària de l’Estat, amb una mitjana de contribuents que destinen els seus impostos a aquest fi del 12% per sobre del conjunt de l’Estat espanyol, es troba permanentment discriminada per una administració espanyola que prioritza les ONG espanyoles per sobre les catalanes.

5.229’6 milions d’€ més hauria d’haver retingut Catalunya dels seus impostos el 2008 pel nou Estatut

Dels impostos pagats pels catalans, Catalunya podria haver recuperat un 2’4% del PIB, reduint l’espoli fiscal a només el 8% del PIB si s’hagués acomplert l’Estatut en matèria d’inversions públiques de l’Estat. Espanya, però, robarà amb una mà el que deixa de robar amb l’altra: l’any 1992, Catalunya va recuperar 728 m. en impostos i perdre 626 m. en ‘fons de suficiència’; l’any 1997 el guany en impostos fou de 931 m., la pèrdua en ‘fons de suficiència’ 931 m.; l’any 2001 el guany en impostos fou de 3.908 m., la pèrdua en ‘fons de suficiència’ de 3.684 m. El ‘fons de suficiència’ 2008 per a Catalunya és 2.889 m., veurem com esdevé negatiu per, encara que compleixen l’Estatut, espoliar Catalunya igual…o més.

Razones para no votar al PP

2010-11-23T20:29:00.005+01:00

Somos muchos los que queremos que el PP no sea decisivo en el gobierno de Cataluña.

Y son muchas las razones por las que creo que no hay que votar al PP.

Los Políticos del PP cuanto más hablan, más me encienden. Yo ya entiendo que hagan campaña, pero no es licito que utilicen siempre la mentira , la crispación y la demagogia como arma electoral.

Despues de leer sus propuestas, he llegado a dos conclusiones: la primera, que el programa electoral del PP en Cataluña es un recorte de derechos sociales y pone mucho énfasis en mejorar la economía de los ricos (no sé de que me extraño) y la segunda, que la gente del PP vive en un mundo hecho a medida, un mundo subrrealista como el de Alícia (Sanchez Camacho) en el país de las maravillas.

Al final, he decidido escribir razones para no votar al PP, pero no pienso hacer campaña por ningún partido, aunque ya digo desde aquí que CREO EN EL VOTO ÚTIL, y que si no votamos al PP, haremos que no sea decisivo y que continúe solo en el hemiciclo, que es lo que creo que es mejor para todos.

Pero sí que pienso hacer campaña, toda la que pueda, para que los señores del PP continúen en la oposición.

Espero que me ayudéis y escribáis en el blog alguna razón más de las que seguro que me he olvidado.

Razones para no votar al PP:

1. Apoyar solamente la los ricos y a los empresarios (Y se hace decir popular).

2. Proponer el recorte de derechos sociales y del estado del bienestar para salir de la crisis.

3. Por ser el partido con mas corrupción de España, sirva como ejemplo el caso gurtel con 15.000 millones de euros huídos a Suiza.

4. Porque en los casos de corrupción, si afectan a otro partido piden dimisión…pero si les afectan a ellos piden presunción de inocencia.

5. No haber impedido el redondeo del euro en el momento de su implantación en el 2001 (¡de ahí provienen las subidas de precios!).

6. Por dinamitar la sanidad pública en las autonomías que gobiernan, en beneficio de la privada.

7. Por hacer lo propio con la educación (llegando a ceder suelo público para construir colegios privados y concertados).

8. Porque antes se hablaba "catalán en la intimidad", y ahora es una lengua impuesta a los catalanes que prohíbe el castellano. Hasta el propietario del cartel que citó Rajoy en el debate, ha reconocido que el castellano no está perseguido en Cataluña.

9. Por querer enfrentar a Cataluña con el resto de España.

10. Por promover el boicot a los productos catalanes, intentando crear odio entre distintas regiones españolas.

11. Por fomentar la baja participación en las elecciones, pues así es la única manera que tienen de ganar las generales.

12. Por utilizar el terrorismo y la inmigración como arma electoral.

13. Por judicializar la política: Si pierden una votación en el Congreso, van directos al Tribunal Constitucional.

14. Por la manipulación exagerada de absolutamente todos los medios de comunicación públicos y privados bajo su competencia (Cope, ABC, El Mundo, Tele5, Inetreconomia, TVG , Telemadrid).

15. No haber apoyado en su día la Constitución.

16. Porque la crisis económica que tenemos es culpa del PP, por permitir que nuestro crecimiento económico se basara en la especulación inmobiliaria en lugar de la productividad, la investigación y el desarrollo.

17. Por su nula inversión en investigación y desarrollo cuando estuvieron en el poder.

18. Negarse a condenar expresamente el régimen fascista de Franco.

19. Llamar radicales a todos aquellos partidos políticos que, con una importante representación democrática, no piensan como ellos.

20. Impedir que muchos de los que perdieron familiares en la guerra civil puedan buscar a sus difuntos, enterrados como perros por Franco en fosas comunes, a diferencia de los fascistas, tratados como héroes de guerra durante 40 años.

21. No haber reconocido las mentiras sobre la existencia de armas de destrucción masiva en Irak y estar a favor de la guerra ilegal de Irak, lo que nos hubiera llevado a un desastre humano y economico.

22. La afirmación del primo de Rajoy, con la que el mismo está de acuerdo, de que el cambio climático es un invento.

23. Por estar a favor de la energía nuclear y del cementerio nuclear en Ascó, cuando Cataluña es la región más nuclearizada de Europa.

24. Haber provocado un crecimiento del precio de la vivienda, gracias a su nueva clasificación del suelo, que ascendía a una media del 80% por cada año de su legislatura, y culpar de este aumento de precio de la vivienda a ZP.

25. Apoyar incondicionalmente a una Iglesia retrógrada que nos quiere imponer la prohibición del aborto, de los cuidados paliativos, del sexo prematrimonial, del divorcio, de la investigación con células madre, del uso del condón...

26. No comprender que todos los niños deberían ser libres para estudiar religión en la iglesia, en su casa, o en el local parroquial, pero no en un colegio de titularidad pública.

27. Querer eliminar la asignatura de Educación para la Ciudadanía, cuyo único objetivo es intentar que nuestros niños sean un poco más educados, cívicos, tolerantes y solidarios.

28. Tener como fundador y presidente de honor a Manuel Fraga, ex-ministro de Franco. Y en encima que tenga que ser precisamente Fraga el que pida al PP actual "moderación" y un "giro al centro".

29. Decir que los inmigrantes son los culpables de los colapsos en las urgencias de los hospitales públicos, pues se aprovechan de una sanidad pública que en su país no tenían.

30. No apoyar en su día la ley del divorcio y ser hoy en día el partido con mayor número de dirigentes divorciados.

31. Oponerse a los derechos y atacar la dignidad del colectivo homosexual.

32. Por manipular el accidente del Yakolev-42 y intentar engañar a las familias de los militares muertos.

33. Porque en sus 8 años de legislatura, las diferencias entre los españoles más ricos y los más pobres aumentaron como nunca en la historia.

34. Por el discursito de Aznar aquel que decía: "Nadie me tiene que decir que no conduzca bebido, mientras no haga daño a nadie".

35. Por insinuar que el PSOE estaba detrás de los atentados del 11-M.

36. Por utilizar el dedo para designar a Rajoy como sucesor de Aznar.

37. Por haber excluido del PP a Gallardón y a Piqué.

38. Querer hacer un trasvase del Ebro ecológicamente inviable para regar campos de golf en Valencia o Murcia.

39. Por criminalizar a quienes investigan con células madre.

40. Por criminalizar a las clínicas abortivas.

41. Por haber conseguido que en 2004 hubiera en España ¡3 millones de viviendas vacías! mientras los pisos subían como la espuma.

42. Por el aumento NULO del salario mínimo mientras gobernaron.

43. Por la deuda que dejaron en TVE.

44. Por su nueva propuesta de querer meter en la cárcel a niños de 12 años.

45. Por criticar la regularización de inmigrantes de ZP realizada con contratos de trabajo, y sin embargo regularizarlos Rajoy pidiendo tan sólo una noche de hotel y un abono de autobús.

En conclusión: Para no votar al PP solo hace falta una cosa: inteligencia.

El PP si que vuelve a los años 30

2010-11-17T18:20:00.006+01:00

La última ocurrencia del PP de Cataluña es la creación de un vídeo-juego llamado Alicia Croft, en el cual Alicia Sanchez Camacho elimina inmigrantes e independentistas desde una gaviota.

Subida en una gaviota, la líder del PP tiene el objetivo de rescatar Cataluña, y algunos de los elementos que le dan energía son la paella, el toro y la montera.

Montada en una gaviota (el signo del PP) Alicia Sanchez Camacho va disparando a sus enemigos, los inmigrantes y los independentistas.

En el juego aparece un helicóptero que lanza inmigrantes ilegales en paracaídas, a los que Sánchez Camacho dispara y mata desde su gaviota.

Al final el PP se ha sacado la mascara y nos enseña su autentica imagen. La misma imagen de aquellos fascistas que en los años 30 asesinaron a un millón de personas.

Con esta acción tendríamos que leernos la Ley de Partidos, e ilegalizar el PP por incitación al racismo y la violencia, y por enaltecimiento del terrorismo.
Hoy es un juego, pero mañana ........

EL GRAN CASINO EUROPEO "TODO PARA POCOS NADA PARA EL RESTO"

2010-10-28T14:13:00.042+02:00

Aquí teniu un vídeo molt il·il·lustratiu de un truc de màgia que ha fet el gran capital , la dreta i la banca de com passar de deute privat a deute public.

Ells que varen crear la deute i la crisi, ara ens fan pagar l'immens deute als treballadors i lo que es pitjor als nostres fills, i a sobre ells cada dia son mes rics i amb mes beneficis, i nosaltres cada dia mes pobres i amb més deutes.

La crisis actual es la demostració mes evident del fracas del neoliberalisme i de les polítiques de la dreta i del PP.

Se reconoce el derecho de los trabajadores a no recuperar el tiempo invertido negociando el convenio colectivo

2010-10-27T10:38:00.002+02:00

Esta es una sentencia en la que el Tribunal Superior de Xustiza de Galicia (TSXG) ha reconocido el derecho de los trabajadores a participar en la negociación de un convenio colectivo sin necesidad de recuperar el tiempo invertido en esta materia ni tampoco que esa dedicación les sea descontada de su sueldo aún sin tener crédito de horas sindicales.

La sentencia, que es firme y ha sentado jurisprudencia en el sindicalismo gallego, reconoce ese derecho a dos trabajadoras de Zara a las que la empresa no se lo reconocía. Además, el grupo Inditex tendrá que pagar una indemnización por daños y perjuicios.

Los hechos se denunciaron ante el Juzgado de lo Social de Ourense por vulneración del artículo 9.2 de la Ley Orgánica de Libertad Sindical, que recoge el "derecho a participar con crédito horario para hacer una labor negociadora". Ése juzgado dictó sentencia favorable a la empresa i se presento recurso ante el TSXG, que, finalmente ha dado la razón a las trabajadoras, con sentencia firme e inapelable.

Lo importante es que esta sentencia crea "jurisprudencia" y se "puede aplicar no sólo en el caso de este convenio sino para cualquier organización sindical y para todos los convenios colectivos.

Quin es el millor Antivirus?

2010-10-16T22:14:00.000+02:00

Molta gent em pregunta quin es el millor Antivirus.

La meva opinió sempre es basa amb evidencies objectives. Des de fa molts anys que visito una Web on fan estudis de mercat de productes. La web es diu TopTenReviews (Enllaç de la pagina), i des de fa molt temps l'antivirus que surt guanyador es el Bitdefender.

Jo fa anys que el faig servir is us puc dir que estic encantat, i fins ara no he tingut cap problema amb virus ni altres malifetes.

Es especialment bo amb detectar també Spyware, Trojan, Worm, Malware, Rootkit.
També ens protegirà:

Firewall (tallafog), evita conexions entrants i sortints no autoritzades.
Correu electronic: Per exemple de Pishing (és una forma de correu electrònic no sol·licitat, que pretén obtenir informació confidencial mitjançant la suplantació de les pàgines d'accés a un servei de banca electrònica).Spam (Correu no desitjat)
Virus amb P2P( Emule, Ares, Torrent, ect)
Virus amb navegadors (Explorer, Firefox, etc).
Virus amb memòries USB (Al insertar una memòria et demana si vols analitzar-la per buscar virus, molt important)
Control de privacitat, per evitar que et robin les dades personals.
Control parental, per evitar que els nens naveguin en pagines perilloses o prohibides.

Molta gen es complica la vida buscant antivirus gratuïts o pirates, jo no ho recomano ja que molts cops aquest antivirus tenen un virus, i a sobre sempre tens que estar buscar com craquejar-los (piratejar-los) i perds molt temps.

Jo normalment compro a Internet una llicencia de un any per tres PC's i costa uns 6 € (Si he dit 6 €, menys que un menú), i si voleu 1 PC costa 4 €. Aquí teniu l'enllaç per comprar-lo a Ebay (USA): Enllaç per comprar Bitdefender Internet Security 3PC 1 Any.

Voldria aclarir que el que esteu comprant es la llicencia (un numero de llicencia que envien per e-mail, no envien disc ni caixa) i que us donaran una web per baixar-vos l'antivirus Bitdefender Internet Security (ull si teniu Windows 32 o 64 bits) i després amb el numero de llicencia podreu fer-lo servir i actualitzar-lo per un any.

En cas que tingeu qualsevol consulta podeu desarme un comentari al Blog, que jo contestaré.

Recordeu: Es millor prevenir que curar, i si a sobre te un bon preu, millor.

No tenem prou amb la reforma laboral, i ara volen modificar el sistema de pensions

2010-10-07T13:50:00.003+02:00

Fa poc que es va aprovar la Reforma Laboral, que tan perjudica als treballadors, i ara tornen a la carga amb la reforma de les pensions. La Comissió parlamentària del Pacte de Toledo sembla que està a punt de plantejar les línies bàsiques que dibuixaran la modificació del sistema de pensions.
Segons diuen els polítics l'ampliació de 15 a 20 anys del període de càlcul amb el qual es computa la quantia de les pensions és un dels consensos més generals que hi ha, perquè es faria molt a poc a poc i a poc a poc i no es perjudicaria excessivament a ningú.
Això no es cert, ja que segons un informe publicat pel ministeri de Treball a la fi de 2007, l'ampliació a vint anys del període de càlcul reduirà la quantia de les pensions una mitjana del 5,54 per cent. En xifres, aquesta reducció es traduirà en uns 60 euros menys de mitjana al mes, segons conclou l'estudi elaborat per Labour Associats.

No obstant això, aquesta mesura no repercutirà a tots per un igual:

Els treballadors que cotitzin per la base màxima, rebran la pensió màxima, que està topada, i no registraran cap minvament en la seva prestació.
El que que han cotitzat pel mínim patiran pocs canvis i cobraran la pensió mínima, que també està limitada.
Tota la resta, que es la majoria, veurà reduïda la seva prestació duran tota la seva jubilació.
Finalment, els únics que poden veure's beneficiats per aquesta iniciativa són els treballadors que hagin contribuït de forma generosa al sistema, i en els últims anys de la seva vida laboral hagin perdut l'ocupació.

Es vergonyós que si la pensió mitja dels jubilats es de 781 €, sigui aquest colectiu el que te que fer tot el esforç. No es llogic que els que tenen jubilacioins multimilionàries, al final acabin cobrant tambe la pensió de jubilació màxima.

Sembla ésser també, que la majoria dels grups parlamentaris estarien d'acord a recomanar que s'ampliï la progressivitat entre les cotitzacions que s'abonen al sistema i les prestacions que es perceben, tal com es va fer en les conclusions de 1995 i de 2003. A partir d'aquí, el Govern haurà de consensuar aquesta modificació amb els agents socials abans de portar-la a terme.
Peró sembla que algunes veus de la patronal s'oposen a que el Govern consensuí amb els sindicats la reforma de les pensions. Aquest es el cas del president de la patronal de grans constructores (SEOPAN), David Taguas, qui va considerar que els sindicats no han de participar en la negociació del sistema de pensions. Quina barra dir això quan ell no tindrà cap problema perquè la seva pensió "està garantida i es multimilionària".

Els treballadors hem de participar en el procés perquè som els que paguem la jubilació i per que las conseqüències s'ens aplicaran a nosaltres.

Voldria dir també que es totalment injust que un treballador que ha treballat des dels 14 o des dels 12 anys, quan es jubili perdi un percentatge del que de per llei i pel que ha treballat li pertoca.

Baixar les pensions és insolidari i no es sostenible. Solidari perquè els que cobren mes no faran cap esforç i tot el pes recaurà en els mes dèbils. I no es sostenible perquè condemna a la majoria de jubilats a ser encara mes pobres i als rics cada dia mes rics.

NO HO TENIM QUE PERMETRE!!!!!!!

Los ricos cada día más ricos y los pobres cada día más pobres

2010-10-01T01:20:00.003+02:00

La presión fiscal no es ni justa ni homogénea para el conjunto de los trabajadores, y tenemos ademas una presión fiscal "dual"; por un lado, la que soportan las rentas que pueden ser ocultadas como son las de las empresas y empresarios, y por otro, la que soportan las rentas "retenidas en origen" y, por tanto, conocidas y recaudadas por la Hacienda Pública.

Por otro lado la presión fiscal sobre el salario medio de los trabajadores se situó en el 37,8% en el año 2008, pero, si se consideran los impuestos que soporta un trabajador por el consumo (IVA e Impuestos Especiales), la presión fiscal sobre el salario medio se elevaría desde el 37,8% hasta el 47,01%, y podría incluso superar el 50% si se añaden los pagos medios de los impuestos sobre sucesiones o donaciones, transmisiones patrimoniales, actos jurídicos documentados, impuestos municipales o tasas.

Con esta información esta claro que la presión fiscal que sufrimos los trabajadores en España es una de las mas altas de Europa, superior a Holanda i similar a la de Alemania, pero con unos servicios públicos que aun no están a su nivel, y los cuales nos quieren recortar.

Pero esto no es todo, deberíamos saber también que, no son los que mas cobran los que mas pagan:

Los trabajadores y pensionistas pagamos más impuestos que los empresarios. Los trabajadores y pensionistas ingresan el 75% de la recaudación total del Impuesto de la Renta y declaran unas rentas anuales de 4.875 euros más que los pequeños y medianos empresarios, y alrededor de 6.833 euros más, si se compara con los ingresos de los microempresarios.

Las grandes fortunas tributan solo el 1 % (Si, he dicho bien el 1%): La situación fiscal actual penaliza al ciudadano de a pie, que paga un 18% por sus rendimientos de capital, y beneficia a las grandes fortunas que tributan al 1% mediante el instrumento de las SICAV.

Las más de 3.200 Sicav que operan en España gestionan un patrimonio total de más de 25.000 millones de euros, y, en plena crisis, el tercer trimestre del año pasado aumentaron su capital en un 4,3%.

La Inspección de Hacienda inició en 2005 un plan de control de las SICAV, y en la casi totalidad de los casos, la Inspección consideró que la mayor parte de los inversores eran ficticios, y levantó acta, exigiendo la diferencia entre el 35% al que tributaban entonces las sociedades y el 1% que habían aplicado indebidamente. Pero para proteger a los ricos las Cortes Generales le quitaron la competencia del control fiscal de las SICAV a la Inspección de Hacienda, trasladándosela a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV). Es extraño que Hacienda detectara irregularidades y la CNMV nunca ha considerado que una SICAV no cumplen los requisitos.

Por otro lado, tener las SICAV en España no garantiza que inviertan sus recursos en España. Las SICAV invierten en diversos mercados, ya que hay libertad de circulación de capitales.

Los mas ricos son los que mas defraudan: Es posible reducir el déficit público -11,2% sin hacer recortes sociales o laborales. Para ello deberíamos afrontar una lucha decidida y enérgica contra el fraude fiscal, y en especial el de los mas ricos:

El 86% de los que tienen fortunas con más de diez millones de euros, evaden sus obligaciones fiscales.
El 18% de los que tienen entre medio millón y un millón de euros, defrauda actualmente a la Hacienda pública.
El 45 % de los que tienen entre uno y diez millones de euros, elude el fisco. Las mayores bolsas de evasión fiscal se dan en capital mobiliario (acciones) e inmuebles, que vienen a representar actualmente el 93% de todos los bienes y derechos declarados.
Según la banca privada, existen en España unos 400.000 ciudadanos con más de 300.000 euros invertidos en activos financieros.
La economía sumergida representa el 23% del PIB (en Alemania representa el 6% del PIB)

Para los empresarios lo más fácil es no pagar impuestos: Lo primero que dejan de pagar las empresas cuando no pueden hacer frente a todas sus obligaciones son los impuestos, porque es lo que les ocasiona "menos dificultades". Si las empresas dejan de pagar a los Bancos les ejecutan las garantías de los préstamos y les cortan la línea de crédito; si dejan de pagar a los proveedores, no les sirven, salvo que les paguen en efectivo". En cambio, si no pagan impuestos, no se los reclaman inmediatamente. Es más, puede ocurrir que transcurran cuatro años, período en el que prescribe la obligación de pagar el IVA, y no tengan que pagar nada. Esta claro que los trabajadores no recibimos el mismo trato, si no prueben de dejar de pagar a hacienda.

No se permite que Hacienda investigue a las grandes fortunas: Hacienda no investiga los grandes fraudes, los desarrollos urbanísticos, las grandes fortunas, sino que está centrada en el pequeño contribuyente y en las pequeñas irregularidades de los autónomos.

Reducción de la bolsa de dinero negro: Deben fijarse los objetivos prioritarios de reducción de la economía sumergida y de aumento de la eficiencia del gasto público

Reducir en un 5% del PIB el volumen de la economía sumergida permitiría elevar la recaudación fiscal en 12.700 millones de euros, y aumentar en 6.500 millones de euros las cotizaciones de la Seguridad Social (la economía sumergida está cifrada en un 23,3% del PIB, unos 240.000 millones de euros).

Que son las SICAV: En España la SICAV son un instrumento financiero que permite diferir impuestos a través de la creación de una Sociedad Anónima cuyo objeto es invertir en activos financieros, mediante este instrumento los accionistas tributarán por las plusvalías una vez materialicen estas, repartiendo dividendos o vendiendo las acciones de la SICAV con plusvalías al tipo establecido para las rentas de capital en España. Gozan de importantes ventajas fiscales, de forma que las SICAV tributan al 1% en el impuesto sobre sociedades. Actualmente este instrumento de inversión es uno de los más utilizados por personas con grandes capitales.

Conclusión: Después de toda esta información esta claro para todos que los trabajadores somos los únicos que pagamos nuestros impuestos. No es justo que ahora nos sometan a una mayor presión fiscal, nos recorten los salarios y los servicios públicos, mientras los que mas tienen continúan pagando menos, defraudando sus impuestos y utilizando la economía sumergida para ganar aun mas dinero.

El coste de la crisis también deberían pagarlo las grandes fortunas y grandes corporaciones industriales que son las culpables de la crisis. Pero al final los recortes sociales y la reforma laboral aprobados por el Gobierno solo van a afectar a la mayoría de las personas con rentas bajas o muy bajas.

En lugar de recortar derechos y servicios a los trabajadores el gobierno debería:

Recuperar el Impuesto sobre Patrimonio para las grandes fortunas, iniciativa que afectaría a cerca de 89.000 contribuyentes con patrimonios individuales netos superiores a un millón de euros y que aportaría a las arcas del Estado hasta 1.450 millones de euros anuales. La propia Elena Salgado dijo en su momento que eliminar Patrimonio fue un error.
Como alternativa al endurecimiento de las pensiones o a los recortes socio laborales y a las subidas aprobadas de impuestos a 'mileuristas' y a las clases medias, el estado debería dirigir una lucha contra el fraude y la economía sumergida, si se redujera en diez puntos porcentuales las bolsas de fraude y la economía sumergida en España, esto significaría recaudar anualmente unos 38.000 millones de euros. En la actualidad, la bolsa de economía sumergida en España, tanto por fraude fiscal como a la Seguridad Social, supera el 23,3% del PIB, "la segunda tasa mayor de los países europeos más avanzados".
Recuperar la progresividad de nuestro sistema fiscal, para que no nos toque siempre a los mismos la peor parte.
Gravar las rentas de capital y beneficios empresariales, particularmente los bancarios, al nivel, como mínimo, de las rentas del trabajo.
Endurecer las penas por corrupción, enfatizando sobre todo en la recuperación de lo robado.

El Estado protege a los delincuentes de cuello blanco. No actúa contra ellos, y si lo hace es de forma excepcional. Nunca persigue de manera sistemática a quienes defraudan a la hacienda pública, a la seguridad social y evaden impuestos o capitales. Sirva como ejemplo la actual reforma laboral. Mientras se avala el despido exprés por razones objetivas del empresario evitando con ello pagar indemnizaciones, los gerentes de bancos, directivos, miembros de los consejos de administración y altos cargos siguen blindándose ante la crisis. Sus nóminas no sufren recortes y sus contratos contemplan el abono de millones de euros en caso de despido.

Aunque el "pensamiento" neoliberal se empeñe en convencernos de lo contrario, los impuestos y la lucha contra el fraude y la corrupción, son la única forma de redistribuir la renta y tener una protección social acorde con el estado del bienestar al que deberíamos aspirar.

Y si en España existiera una tributación justa y tuviéramos menos fraude y corrupción, no haría falta que los que tenemos menos, tengamos que pagar mas, y encima nos impongan drásticas medidas de recorte social o laboral como las aprobadas, o a los anuncios de endurecer las condiciones de jubilación»

Una frase para recordar:

Si una sociedad libre no puede ayudar a sus muchos pobres, tampoco podrá salvar a sus pocos ricos. (John Fitzgerald Kennedy)

Los Técnicos y Cuadros también estamos a favor de la huelga General del 29-S

2010-09-22T17:09:00.028+02:00

Han pasado sólo dos años (el 15 S del 2008) de la mayor bancarrota que vieron los tiempos. Conviene recordar la fecha que marcará pasa siempre nuestro futuro.
Aunque no lo parezca, no fue culpa ni de los trabajadores, ni de liberados sindicales ni de los inmigrantes, ni tampoco del los salarios o el coste del despido libre, el verdadero culpable fue el capitalismo neoliberal. Esta es la parte más obscena de la crisis: la desconexión entre sus causas y sus consecuencias.

Los Técnicos y Cuadros como trabajadores también estamos a favor de la huelga General del 29-S, y aquí tenéis algunas reflexiones:

España es el único país de la OCDE donde los salarios han disminuido en los últimos quince años, los beneficios de las grandes empresas españolas aumentaron un 73% de 1999 a 2008 (el doble que las de la Unión Europea de los 15) mientras que los costes laborales solo subieron el 3,7% (la mitad que en la UE-15).
España sigue a la cola en gasto social en relación con el PIB, lo que significa que sigue realizando menos esfuerzo para financiar los derechos y el bienestar de las clases trabajadoras.
De 2007 a 2009 el número de pobres aumentó en España en un millón, mientras que el número de personas que tienen activos por valor de más de un millón de euros se elevó en un 12%.
Las leyes de igualdad y de avance social del gobierno se quedan sin presupuesto mientras se ayuda a bancos y a grandes empresas. Sin tener el valor para obtener recursos por vías que no sean la reducción del gasto social, como es :que los que mas tienen paguen mas en lugar de pagar menos, y los que mas defraudan paguen sus impuestos.
Los jóvenes son las primeras víctimas de la crisis ya que desde el otoño de 2008, la tasa de paro entre los jóvenes (14-25 años) ha aumentado más del 7% en el mundo, según la Organización Internacional del Trabajo. Según el Banco Central Europeo, la tasa de paro de los jóvenes en la zona euro es del 20% (40% en España, 30% en Italia e Irlanda)., el aumento más brutal constatado en un periodo tan corto. Desánimo, precariedad, sobre-cualificación son las consecuencias. Los jóvenes son los peor tratados en el mercado laboral, y la temporalidad se sitúa en el 80% de los contratos laborales.
Las empresas, comercios y trabajadores tienen serias dificultades en la obtención de créditos, y esto hace que la salida de la crisis se alargue, que tengan que cerrar comercios y empresas por falta de financiación y que muchos trabajadores pierdan su piso por no poder refinanciar su hipoteca.
Nos pueden despedir con 20 días en lugar de 45 y encima 8 a cargo de los fondos públicos.
La movilidad laboral y horaria será fijada por la empresa.
Casi se elimina la negociación colectiva y se permite el descuelgue.
Se reduce el numero de parados que reciben la prestación extraordinaria de 429€.
Se reducen las pensiones y el salario de los trabajadores públicos.
Los servicios públicos de empleo están en manos de las empresas privadas de colocación y ETT's. Las agencias privadas tienen las mismas competencias que las publicas, hasta el punto que las privadas pueden retirar la prestación de desempleo a un trabajador.
Etc, ......Y lo que vendrá después, si no lo paramos.

Es importante también resaltar la precariedad que sufrimos los Técnicos y Cuadros: con jornadas interminables, sin conciliación de la vida laboral y familiar, sin convenio, sin aumentos y muchas veces con sueldos mas bajos que los que tienen las personas a las que mandamos, y encima sin derechos.

Querría destacar también la difícil situación de muchos compañeros y compañeras y en especial la de los:

Becarios: El fraude que supone, en el ámbito de la investigación, remunerar mediante becas ( que encubren puestos de trabajo ), es una situación que afecta a "miles de jóvenes". En 2005, el Ministerio de Trabajo estimaba en 150.000 los titulados universitarios que "disfrutaban" de una beca como manera de remunerar su trabajo. La reforma laboral aprobada, en lugar de contemplar la sustitución de becas por contratos, permite aun mas la proliferación de las becas, favorece la mala praxis generalizada de encubrir puestos de trabajo, haciendo que un becario esté trabajando y realizando la misma función que un trabajador cualquiera, y todo esto sin tener ningún tipo de derecho y con un salario muy por debajo de los mileuristas.
Investigadores: En el ámbito de las Administraciones Publicas, Universidades, el contrato de obra a los investigadores no podía superar los tres años sin consecuencias respecto a la adquisición de la condición de trabajador fijo o indefinido. Ahora se podrán encadenar indefinidamente contratos de trabajo temporales sin que por ello se llegue a la condición de trabajador fijo o indefinido. En consecuencia, la reforma laboral empeora las relaciones laborales en la administración pública y condena a la precariedad al personal de investigación.
Estudiantes: La mayoría de los estudiantes serán mañana trabajadores. De lo que ahora pase, dependerán las condiciones de trabajo que tengan en el futuro. Ademas, la inversión en la universidad se recorta con consecuencias como falta de profesores, eliminación de asignaturas o eliminación del transporte público, y es irrisorio que estos recortes en las inversiones de la universidad, sirvan para pagar con dinero público una parte de los despidos.

A los que dicen que ahora la reforma ya esta aprobada, y no hace falta hacer la huelga, os digo:

No sabéis, que las 3 HUELGAS GENERALES que se han hecho en este país, con sus reformas ya aprobadas, fueron un éxito, y consiguieron echar atrás las leyes que nos perjudicaban. ¿Por que no podemos hacerlo ahora también ?

A los que dicen que no pueden hacer la huelga por que no pueden económicamente les digo:

Valen más los 50 € que nos descontaran, a que los jóvenes estén toda la vida con contratos basura de Becarios?
Valen más los 50 €, que un puesto de trabajo digno para vuestros hijos?
Valen más los 50 €, que las pensiones y la implantación de la ley dependencia para vosotros y para vuestros padres?
Valen más los 50 €, que el bienestar social (Sanidad, Educación, dependencia, etc) que tenemos hoy.

En ningún país de Europa se ha atacado de una forma tan dura y regresiva a los trabajadores. como en España. Y muchos de los trabajadores afectados, se resignan mirando al otro lado y engañados , pensando que la culpa es de otro.

Es triste ver como las cosas por las que lucharon nuestros abuelos y nuestros padres y tanto esfuerzo y sufrimiento les costo, nos las quitan en un momento, y nosotros no hacemos nada para defenderlo.

Pues bien aquellos que no hagan la huelga tienen una responsabilidad con su conciencia, ya que si no han hecho nada para parar esta reforma, también serán culpables, y ademas habrán traicionado a todos aquellos que lucharon y sufrieron por tener el estado del bienestar que disfrutamos y que nos quieren arrebatar. No nos engañemos, esto no no es el final, es el principio de una regresión que nos quiere llevar a una sociedad feudal donde los trabajadores no tendremos derechos.

¡TENEMOS LO QUE NOS MERECEMOS!.

Windows 7 de 32 o 64 bits, principals diferències i quin sistema instal·lar.

2010-09-20T11:26:00.004+02:00

Tothom vol tenir l'ordinador al dia i moltes persones tenen una pregunta fonamental: he d'instal·lar el Windows 7 de 32 (x86) o el de 64 bits (x64)?

Microsoft va incorporar a partir de Windows XP la versió de 64 bits. El Windows 7 també te la versio de 64Bits.

A continuació tractaré d'explicar ambdues arquitectures i fonamentar e quina es l'arquitectura que es millor instal·lar 32 BITS ó 64 BITS, depenent de l'ordinador i de l'ús que se li doni.

Definició de 32 i 64 bits: La denominacions de 32 o 64 bits fan referència a la manera en la qual el processador d'un ordinador maneja l'informació. Els sistemes de 64 bits necessiten una major quantitat de memòria RAM que els de 32 bits. AL suportar mes RAM, els sitemas x64 tendeixen a millorar la velocitat de l'intercanvi de processos dintre i fora de la memòria permetent. Aquesta millora es nota molt en el rendiment general dels programes.

El meu ordinador suporta 64 bits:

Depèn del processador que tingui l'ordinador.

Per saber-ho, clica la tecla Windows () + Pausa, s’obre el diàleg de Propietats del sistema / General / Equip, i si diu alguna cosa de 64 bits al costat del nom del processador (Core Duo, Athlon, Celeron…) doncs ja ho tens. Si no diu res normalment es que solament es de 32 bits.

Si el sistema suporta 64 bits, podem deduir que és millor instal·lar un sistema de 64 bits, però aquesta afirmació no es compleix sempre.

La memòria RAM:

Els sistemes de 32 bits suporten fins a 4 Gb però encara que instal·lem 4 GB de RAM en el ordinador tan sols podrem utilitzar un màxim de 3.2 GB de memòria RAM, la qual cosa és suficient per a gairebé qualsevol usuari domèstic.

Si tenim 4 Gb o menys no és recomanable instal·lar un sistema de 64 bits.

També cal tenir en compte que per a instal·lar Windows 7 de 64 bits apart de tenir un processador que suporti aquesta arquitectura, cal que disposem dels drivers o controladors del ordinador (Tarja vídeo, só, etc.) i las incompatibilitats amb alguns programes o jocs.

QUAN INSTAL·LAR WINDOWS 7 DE 32 BITS?
Es recomana aquesta versió de Windows para gairebé qualsevol usuari domèstic, que realitzi tasques bàsiques com navegar en Internet, escoltar música o utilitzar algun programa de missatgeria instantània. També és recomanable per als que juguin molt amb jocs (gamers) per què tindran una major compatibilitat tant amb els jocs com amb els controladors de les targetes gràfiques i de so.

QUAN INSTAL·LAR WINDOWS 7 DE 64 BITS?
Aquesta altra versió és la ideal per a persones que contin amb un equip amb mes de 4 Gb de memòria RAM i que realitzin tasques complexes com edició de vídeo, gestió de grans bases de dades, disseny 3D, etc.

Espero que ho tingueu tot clar. Si teniu dubtes, podeu escriure un comentari al blog incloent el vostre e-mail, i us contestaré.

Que estraño, la Iglesia apoya la Huelga General del 29 S

2010-09-16T00:22:00.007+02:00

No entiendo nada, hoy he leído una noticia de la agencia EFE (según recoge el semanario diocesano Pastoral Obrera) en la que dice:

La Archidiócesis de Sevilla ha manifestado su rechazo a la reforma laboral y ha mostrado su apoyo a la huelga general del próximo 29 de septiembre ante "una crisis que no es sólo económica sino también de valores".

Pero lo mas curioso son los argumentos:

La Archidiócesis considera que oponerse a la reforma laboral es una cuestión de dignidad, ya que reconoce que la Iglesia de Sevilla "no es ajena a la situación que vivimos de profunda crisis, de paro y de precariedad laboral". (O sea que los que no secunden la huelga son indignos).

Su rechazo se debe al marcado carácter "idolátrico" de la reforma, al responder a un contexto en el que la economía de mercado se ha convertido en "un absoluto que invade todos los campos de la existencia humana", ( Idolátrico significa "Adoración de una divinidad falsa, en este caso la economía de marcado).

Asimismo, la Iglesia reconoce que es "la mayor agresión que han sufrido los derechos de los trabajadores" en nuestra historia reciente, al aprobar una reforma donde el despido será "más barato y subvencionado", se limita la aplicación los derechos laborales de los convenios y se facilita "el deterioro del empleo público".

Por ello, la Archidiócesis manifiesta su apoyo a la huelga general "como un derecho de los trabajadores y como una medida justa y legitima para la defensa de los derechos y la dignidad de los trabajadores".

Pues bien Señores es la primera vez que estoy de acuerdo con la Conferencia Episcopal (que no sirva de precedente). Espero que ahora que tendremos el apoyo de la Iglesia, y que ellos también harán huelga (espero), la Huelga General sea un éxito, y como ya sucedió en la Huelga General a los gobiernos de Felipe Gonzalez y Aznar, el gobierno actual rectifique .

Pero, .... ¿no será que después de que Rajoy haya pedido ayuda al Apóstol frente a «las adversidades que sufre» España, la Iglesia le ayuda, y lo quieren es desprestigiar al gobierno y asi hacer que su protegido Mariano gane las elecciones?.

Una cosa debemos tener clara, no debemos confundir la huelga general con la política, todos sabemos que el verdadero culpable de la crisis y el que ha impuesto la reforma laboral , como bien dice la Iglesia, es el capitalismo neoliberal.

La que se'ns ve a sobre

2010-08-31T11:02:00.000+02:00

Encara hi han molts companys que no han compres be la reforma laboral aprovada, i altres que encara no son conscients.
Es per això que voldria fer un resum de la situació actual per que siguem conscients del que se'ns ve a sobre:

Algunes empreses ja s'han posat mans a l'obra i han començat a aplicar el text del reial decret que està en vigor des del passat 18 de juny per acomiadar els seus treballadors de manera més barata, o per presentar expedients de regulació d'ocupació (ERO) acord amb la nova normativa, que resulta més favorable als seus interessos. Encara que es preveu que el text definitiu sigui aprovat el proper 9 de setembre, totes les previsions coincideixen que a la tornada de l'estiu s'aplicaran molts més ERO's i acomiadaments.

Les multinacionals United Parcel Service (UPS) i Vaillant Group són els primers exemples del que anticipa la reforma. Amb la nova Reforma Laboral desapareixen moltes de la causes de nul·litat i les empreses voldran que un jutge declari els acomiadaments com improcedents, encara que això l'obligui a pagar 45 dies per any treballat, en lloc dels 20 que estableix l'acomiadament objectiu.

Aquí os faig un resum de l'opinió publica dels principals bufets d'advocats:

Segons l'advocada laboralista de Cuatrecasas Maria Eugenia Guzmán, "en general, les empreses prefereixen seguretat jurídica a treure avantatge a la reforma i, per això, estan posposant les seves decisions a setembre, fins a veure la redacció definitiva de la llei "; el cert és que els despatxos d'advocats consultats tramiten ERO's que substitueixin als presentats recentment amb la normativa anterior i, sobretot, estan recorrent més a l' acomiadament objectiu.
Per David Díaz de Baker & McKenzie , "la incidència de la reforma laboral per ara és limitada. Però ja s'han retirat alguns ERO que estaven en tramitació per presentar altres amb la nova legislació amb l'esperança que se'ls aprovin en condicions més avantatjoses. En qualsevol cas, on realment estem notant més canvis és en els acomiadaments objectius individuals, que han augmentat més d'un 20% des que es va aprovar la reforma, perquè abans les empreses no s'atrevien a utilitzar-los ". Segons la seva apinió, el procés no ha fet més que començar. "Les companyies utilitzaran molt més aquesta via, i voldran fer valer en els jutjats socials, fins ara més proclius en les seves resolucions als treballadors. Els treballadors també intentaran aconseguir les majors indemnitzacions possibles, més encara en un moment d'atur com l'actual. Amb el que el volum de plets creixerà. La conseqüència claríssima de la reforma serà la judicialització de l'acomiadament ".
Eduardo Alemany, responsable del departament laboral de Ernest & Young Advocats, és de la mateixa opinió. "Els ERO s'havien paralitzat abans de la reforma laboral. Al setembre es presentaran molts EROS. Sobretot de petites i mitjanes empreses, per als que passar d'una indemnització de 30 a 20 dies per any suposa un cost important". Per Alemany, la reforma laboral servirà per sensibilitzar els jutges perquè mirin amb bons ulls l'acomiadament objectiu.

La nova reforma laboral aprovada obre tambe la porta a la modificació del temps de treball, la qual cosa comporta que la distribució de la jornada pactada en conveni podrà ser modificada en qualsevol empresa amb acord de la representació legal dels treballadors o per laude arbitral ".

Un altre perill important es el de la desvinculació salarial, la reforma laboral amplia les causes justificatives, permetent aplicar-les quan 'les perspectives econòmiques de l'empresa pugin veure's danyades o els seus beneficis reduïts', cosa que serveix en safata als empresaris la possibilitat d'incomplir el conveni ".

La negociació colectiva també patira una deballada molt important, serveixi com exemple que durant els set primers mesos del 2010 s'han registrat en el Ministeri de Treball 1775 convenis col.lectius, enfront dels 3.401 del mateix període de l'any anterior.

No estic d'acord amb la reforma laboral per que solament penalitza el mes dèbil, el treballador, i farà augmentar l'atur i la precarietat laboral.

2010-08-25T11:15:00.006+02:00

Es estrany veure un article al diari LA RAZON escrit per el company Josep Maria Rañé, i crec que seria bo i didàctic compartir-lo.

¡Qué viajen más! Josep Maria Rañé 25 Agosto 2010

«El carlismo se cura leyendo y el nacionalismo viajando», decía Pio Baroja: pues, ¡que viajen y lean más!

Si lo hicieran todos esos políticos, jueces y defensores del pueblo en funciones, a los que tanto les cuesta entender la pluralidad de España, habría menos conflictos y debates inútiles.
De vacaciones por Galicia he comprobado, en primera persona, cómo en esa comunidad autónoma, que se autodefine como nación, la lengua gallega es omnipresente.
Se rotulan carreteras, calles, museos en gallego, el habla en gallego entre padres e hijos, vecinos y comercios es habitual y audible, también la radio y la televisión emiten sus programas en esa lengua. Igual que en Catalunya y allí tampoco pasa nada.
Si viajaran, sin vivir encerrados en burbujas autistas, verían que aprender la lengua de esa hermosa tierra es normal, útil y necesario, para poder comunicarse mejor con todas sus gentes, sin obligarles a que tengan que cambiar su lengua, cosa que amablemente hacen si no los entiendes. Y que si además optaran por vivir y trabajar allí, su conocimiento le daría más posibilidades y recursos para progresar. Igual que en Catalunya. Si viajaran más y de forma empática no formularían ni darían apoyo a recursos de inconstitucionalidad alentando problemas, donde no los hay.

Link al article: http://www.larazon.es/noticia/2078-que-viajen-mas

Estudio. La energía solar es mas barata que la nuclear (EE.UU/California del Norte)

2010-08-05T11:30:00.000+02:00

A continuación os incluyo un artículo donde se aporta un estudio realizado por dos investigadores de la Universidad de Duke (estado de Carolina del Norte) donde citan que el coste de generación a través de la fotovoltaica es mas barato que el procedente de una central nuclear. Ver el articulo original http://www.sinergia3.com/?p=2634
Fuente: The energy collective Estudio: pdf

El Santo Grial de la industria solar (llegar a la paridad de red) está lejos de seguir siendo un sueño lejano.La energía solar ya puede haber llegado a ese punto, al menos en comparación a la energía nuclear, según un nuevo estudio realizado por dos investigadores de la Universidad de Duke.
No es ningún secreto que el costo de producción de células fotovoltaicas ha estado cayendo durante años. Un sistema fotovoltaico hoy cuesta un 50 % menos que en 1998. Los avances en tecnología e industria combinados con un aumento de la demanda y la producción han hecho que el precio de la energía solar se redujera de manera constante. Al mismo tiempo, los costos estimados para la construcción de nuevas centrales nucleares se han disparado.
El resultado de estas tendencias: “En el último año, las líneas se han cruzado en Carolina del Norte”, dicen los autores del estudio, John Blackburn y Sam Cunningham. “La electricidad procedente de nuevas instalaciones solares es ahora más barata que la electricidad procedente de nuevas centrales nucleares “.
Si el análisis de los datos es correcto, la fijación de precios representan el “cruce histórico”, afirma en el título del estudio.
Hay dos factores que no se destacan en el estudio (caso que refuerza la energía solar aún más):
1) Carolina del Norte no es un estado “rico en producción solar”. Los ahorros encontrados en Carolina del Norte es probable que sean aun mayores en estados con mejores condiciones solares como Arizona, California del Sur, Colorado, Nuevo México, oeste de Texas, Nevada y Utah.
2) Los datos sólo reflejan la electricidad generada a través de la fotovoltaica , sin tener en cuenta lo que probablemente sea el logro más alentador en la tecnología solar: la energía solar concentrada (CSP). La CSP promete la utilidad de producir a escala y poder ser almacenada (pudiendo almacenar energía seis horas después del atardecer).
Los costes se miden generalmente en centavos de dólar por kilovatio-hora – el coste de la electricidad necesaria para iluminar una bombilla de 1.000 vatios de luz (por ejemplo) durante una hora. Cuando el coste de un kilovatio-hora (kWh) de energía solar se redujo a 16 centavos de dólar a principios de este año, ” se cruzaron” la línea de tendencia asociada con la energía nuclear. (Ver tabla abajo)

Los autores señalan que algunos desarrolladores de energía solar a escala comercial ya ofrecen servicio de electricidad a 14 centavos por kWh en Carolina del Norte, un precio que se espera que continúe bajando.
Mientras que el estudio incluye las subvenciones tanto para la energía solar como para la nuclear, se estima que si los subsidios fueran eliminados de la energía solar, el punto de cruce se vería retrasado en un máximo de nueve años.
El informe no sólo es importante porque muestra a la energía solar como una fuente mas barata que la energía nuclear. Los resultados son también importantes porque, a pesar de la incapacidad del Senado para aprobar una ley de energía y clima este año, los contribuyentes soportan una carga incluida en sus facturas (emisión de carbono a la atmósfera) a través de una variedad de cargos ocultos – o externalidades, como los llaman los economistas. Los combustibles fósiles representan actualmente el 70 % de la electricidad generada en los EE.UU cada año ( la nuclear genera el 20 %).
Después de haber caído por debajo de la energía nuclear, la energía solar es hoy una de las fuentes de energía más barata en Estados Unidos.

La prohibición de las corridas de toros en Catalunya

2010-07-28T17:18:00.006+02:00

Por 68 votos a favor, 55 en contra, y 9 abstenciones, el Parlamento catalán ha aceptado la Iniciativa Legislativa Popular que pedía prohibir las corridas de toros en Catalunya.

La ley entrará en vigor el 1 de enero de 2012.

Me gustaría hacer un poco de historia:

La prohibición de las corridas de toros fue una decisión borbonica que despreciaba las corridas de toros por considerarlas indignas y propias del populacho, por lo que Felipe V en 1723 prohibió las corridas.
Los reyes Carlos III y Carlos IV tambien prohibieron los toros (Y no eran catalanes ni nacionalistas) y por lo tanto entiendo que el Rey también estará en contra.
En Canarias la fiesta fue abolida a propuesta de un diputado del PP en 1991 y no se celebran corridas des de 1984.
Barcelona se declaró ciudad antitaurina en una declaración institucional aprobada por el pleno del Ayuntamiento el 6 de abril de 2004, tras una petición popular con más de 245.000 firmas recogidas en todo el mundo.Barcelona se convirtió así en la primera gran ciudad española que se ha declarado antitaurina.
Desde que Tossa de Mar (Girona) que promovió por primera vez esta iniciativa en 1989 otros cinco municipios fuera de Catalunya se han declarado antitaurinos: Coslada (Madrid), Basauri y Sopelana (País Vasco), Castrillón (Asturias) y Costitx (Baleares).

La Presidenta del PP en Catalunya Sanchez Camacho no ha criticado a canarias por prohibir los toros, y ha comentado que "allí no había tradición". El PP como siempre tiene la falta de sensatez y la falta de coherencia para achacar esta decisión al gran temor de "españaserompe".

Como es tipico el PP catalán ha anunciado que llevará al Senado y al Congreso la propuesta para declarar la fiesta de los toros de interés cultural general para que sea protegida en el conjunto de España y no pueda ser prohibida en Catalunya. Son muy democratas aceptando la decision del Parlamento de Catalunya.

Pero uno de los mayores ridículos ha sido el de Mariano Rajoy el cual dijo que "quería crear una iniciativa para considerar el arte de matar (La tauromaquia) una gran fiesta". La fiesta que consiste en torturar y matar a un animal no es una fiesta, es una matanza.

Una ver mas la resistencia de un partido que quiere imponer las cosas por la fuerza y que otra vez intenta enfrentar a las personas para sacar votos.

Pero las encuestas de los periódicos de Madrid (El País, El Mundo, ABC) reflejan un rechazo mayoritario a las corridas de toros en toda España, y con esto se demuestra que el problema no es político ni de nacionalistas, el problema es que en el siglo XXI no tiene sentido la tortura y muerte de un animal, sea el que sea.

Espero que las demás comunidades sigan el ejemplo de Canarias y Cataluña. Creo que no hay un solo argumento que pueda sustentar el maltrato animal pero lo peor de todo, es que "hay gente que lo defiende como un bien cultural".

Es halagador ver que la prensa internacional alaba la decisión tomada por Catalunya y que es un ejemplo de una nación progresista y moderna, lo triste es que los votantes y dirigentes del PP no leen la prensa internacional, solo leen La Razon, El Mundo ABC,....

Como dicen los suecos, Viva Ferdinand (un toro de Walt Disney que no quería ser lidiado y prefería jugar y oler flores).

Reunió de Rajoy amb la Flor i nata dels empresaris i la banca.

2010-07-13T17:10:00.003+02:00

Mariano Rajoy va presentar en el Fòrum Nova Economia (celebrat el passat 25-06-2010 enfront de 160 representants de les principals empreses i bancs), les seves línies mestres de la seva política econòmica:

Reforma fiscal per reduir els impostos a les empreses. I als treballadors?
Simplificar l'acomiadament dels treballadors a les empreses. Acomiadament lliure i gratuït.
Lluita contra el absentisme. Acomiadant als absentistes?
Reducció de 50.000 M de € de la despesa publica, reduint la despesa social. Per que no incrementa els impostos als rics en lloc de reduir la despesa social?
Eliminar convenis col·lectius i negociar a nivell d'empresa. Amb definitiva eliminar la negociació col·lectiva, ja que el 75% de empreses no tenen comitè de empresa.

Al final, Rajoy va rebre el suport de la flor i nata dels empresaris, i amb primera línia el president de la Patronal Gerardo Diaz.

Es a dir Rajoy vol aplicar las propostes de la patronal i no va fer cap proposta que beneficii als treballadors.

No entenc res, si el PP històricament s'ha posicionat a favor de capital i les seves mesures sempre son un atac frontal contra els treballadors, com es que el 35% dels votants del PP son Obrers i un 25% jubilats.

El caso de las cuentas secretas en Suiza

2010-07-08T15:46:00.003+02:00

El Gobierno pretende recuperar para el Fisco los patrimonios las cuentas secretas de clientes del Banco HSBC en Suiza, ofreciendo la posibilidad de traerlos de vuelta sin delito fiscal y con discreción. Las grandes fortunas siguen buscando alternativas para ocultar su dinero a Hacienda, pero los bufetes de abogados más reticentes ya han empezado a regularizar a sus clientes.

La Agencia Tributaria ha puesto en marcha un dispositivo para la regularización de estas fortunas sin que se tengan que enfrentar a un delito fiscal, una medida que busca fundamentalmente recaudar los impuestos no cobrados lo.

Así, estos contribuyentes se pueden beneficiar de lo que en el argot jurídico se denomina la excusa absolutoria: pagan los impuestos adeudados, más intereses y una sanción, y consiguen evitar ser sentados en el banquillo en un proceso penal.

Precisamente, alguna de las fortunas que han optado por regularizar quieren evitar la publicidad que supondría este tipo de proceso.

Bajo investigación:

La Agencia Tributaria tiene una lista de casi 1.500 clientes españoles de HSBC en Suiza con unas 3.000 cuentas sin declarar.
Se estima que estos clientes tienen 6.000 millones de euros en la filial suiza de HSBC, en torno a un 10% del dinero de españoles en paraísos fiscales.
Algunos de estos grandes patrimonios han comenzado a regularizar su dinero ante la presión de Hacienda y con la opción de hacerlo sin delito fiscal.
Otros clientes tienen previsto apurar todo lo que puedan e incluso acudir a los tribunales para mantener su patrimonio en Suiza intacto.

Queremos saber quienes son, y especialmente, si hay políticos corrupto entre ellos, cómo han ganado ese dinero y como lo han blanqueado.

No es justo que a los que defraudan más, se les aplique una amnistia fiscal.

Yo seria partidario de que se hiciera caer sobre ellos toda la fuerza de la ley, para que en el futuro no les queden ganas de defraudar.

Así, los ricos pagarían sus impuestos como cualquier ciudadano, y además reduciríamos el déficit.

Els membres del Tribunal constitucional s'han llegit la Constitució?

2010-06-29T15:04:00.014+02:00

M'agradaria fer algunes consideracions que tindríem que tindre en compte al parlar del Estatut de Catalunya, amb rigorositat i coneixement de causa.

VOLUNTAT POPULAR:
Com pot el Tribunal Constitucional, per molt Alt Tribunal que sigui, tindre competències sobre el Estatut, una Llei Orgànica que van aprovar els governs de Catalunya i Espanya, que s'ha aprovat al congres, al senat i s'ha aprovat en un Referèndum?

Voldria recordar el que diu "LA CONSTITUCIÓ" sobre la voluntat popular en el seu "preàmbul":
"...consolidar un Estado de Derecho que asegure el imperio de la ley como expresión de la voluntat popular...", repeteixo "imperio de la ley como expresión de la voluntat popular"..."de la voluntad popular",
així doncs esta clar que el Tribunal Constitucional no te té legitimitat sobre una Llei que "la voluntat popular" ja ha aprovat?.

NACIÓ:
Definició de nació en el diccionari de la RAE:
Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.

Definició de nacionalitat en el diccionari de la RAE:

Condición y carácter peculiar de los pueblos y habitantes de una nación.

El 17 de febrer de 1993, el PP de Catalunya, con Aleix Vidal-Quadras de president, va votar a favor de la llei que va proclamar Els Segadors com ‘himne nacional de Catalunya’.
La llei autonòmica que regula l'Arxiu Nacional de Catalunya, de 2001, va ser aprovada amb el support del PP català -llavors liderat per Alberto Fernández Díaz- i no va ser recorreguda pel govern d'Aznar, a pesar d'utilitzar el terme nacional en referència a Catalunya.

La Constitució Espanyola diu en el seu article segon: "La Constitución...reconoce y garantiza el derecho a la autonomia de las NACIONALIDADES...". La mateixa Constitució Espanyola, ja no en el preàmbul, en el seu articulat, reconeix el terme NACIÓ, doncs parla de NACIONALIDADES, essent aquesta última paraula una derivada de la primera, i suposo que aquest terme solament es pot utilitzar, si prèviament existeixen les NACIONS (de fet per tenir nacionalitat, has de pertànyer a una nació).

Espanya es un Estat i no és una nació, perquè no existeix una nació crisol que sigui una barreja de bascos, catalans, gallecs, navarresos, castellans, lleonesos, aragonesos, canaris, etc. El que existeix és l’Estat Espanyol.
Es per això Catalunya és una nació sense Estat i Espanya és un Estat on hi han diferents nacions.

LLENGUA:
La Constitució Espanyola diu en el seu article 3.2 el següent: "...las demàs lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos...". Un altra vegada la mateixa Constitució Espanyola ens diu quel CATALÀ ha d’esser tan oficial com el CASTELLÀ, això vol dir "obligatorietat del seu coneixement"...on està el problema?.
A més en el Preàmbul, La Constitució Espanyola diu "...proteger a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones...", quin millor mètode per protegir el Català que donar-li el mateix rang que el Castellà en el nostre territori?.

CONCLUSIONS:
El TC no és un òrgan independent del poder polític, és un tribunal de persones col·locades pels partits. Són peons de l'oligarquia partitocrática.
El primer pas de la regeneració democràtica que necessita Espanya és la independència del Poder Judicial i noves normes per a l'elecció del TC i del CGPJ.

De tot lo que passa es pot entendre que "alguns", entre ells els que van posar el recurs al TC, potser el que volen no és recórrer contra l'Estatut, que també..., el que volen realment és modificar una Constitució Espanyola, que més de 30 anys desprès els hi sembla massa poc "centralista"..., i la volen modificar per la via dels fets consumats, es a dir, que el TC dictamini en contra dels articles i per així tenir prou "material" i "argumentar" una modificació de la "perillosa" Constitució actual.... A mes de treure vots, a costa del enfrenament entre persones on realment no hi ha cap problema de convivència, el problema i els odis es creen ells, els del PP i altres poders fàctics.

Tindríem que recordar també que en temps de Franco es feia servir molt la paraula "Nacional", no es estrany que encara els antics Nacionals amagats a la democràcia estiguin amb contra de que Catalunya sigui una nació.

Espanya no es podrà construir ni podrà avançar o aspirar a mes, si no supera els recels nacionalistes o de llengües.
Els suïssos ho han assolit i superat., i ho han fet gràcies a les seves peculiaritats lingüístiques i culturals. Ara són rics.
O els Luxemburguesos, on es solapen 3 llengües i cultures, i on el seu sistema educatiu és rotatiu en les 3 llegues al llarg de tota l'etapa obligatòria. També son rics.

El Sr. Herrero y Rodriguez de Miñon, un dels pares de la constitució espanyola, res de sospitós d'esquerres o nacionalista (era membre de l'Aliança Popular del Sr. Fraga), va dir una vegada "Si el Estatuto de Catalunya és inconstitucional, habria que cambiar la constitucion".
És la defensa mes racional del dret dels ciutadans a triar lliurement com volen estar organitzats.

Envia el teu rebuig a la sentència del TC introduint el teu mail i nom al formulari:

Text de la carta que enviem:

Als membres del Tribunal Constitucional:
En l’ús del dret constitucional a la llibertat d’expressió, els faig arribar la meva radical disconformitat i profunda decepció amb la sentència que sobre l’Estatut que vaig votar, han decidit emetre després de 4 anys. Amb tot, és ben igual el que dictin i considerin. Els que en formen part sabem que a Catalunya som una nació

Decreto ley 10/20010 aprobado por el gobierno el día 16/06/2010, sobre medidas urgentes para la reforma del mercado de trabajo

2010-06-21T11:36:00.005+02:00

El decreto ley 10/20010 aprobado por el gobierno el día 16/06/2010, sobre medidas urgentes para la reforma del mercado de trabajo, “no es una propuesta equilibrada. Todo está orientado a que el despido sea más fácil y para que las empresas españolas reduzcan los costes, que tengan una contratación más barata, más poder para modificar y recortar los derechos de los trabajadores y sus condiciones de trabajo”.

El texto, con una letra inspirada por el dictado de la patronal, de no ser modificado en el parlamento lesiona los derechos de los trabajadores, va a suponer recortes importantes de nuestros de derechos y que entrarán en vigor a partir del 18 de junio de 2010

La reforma definitiva deberá ser sometida a un debate parlamentario a través del procedimiento de Proyecto de Ley, durante el cual los partidos ya han anunciado su intención de incluir enmiendas al texto de la reforma legal que entra en vigor el 18 de junio de 2010.

En la siguiente tabla podéis ver los cambios: Link Tabla comparativa

El decreto ley 10/20010 aprobado por el gobierno el día 16/06/2010 se estructura en los siguientes bloques:

Causas objetivas de despido individual y colectivo:

La empresa podrá despedir procedentemente por causas objetivas, tanto individual como colectivamente con una indemnización de 20 días por año trabajado con un máximo de doce mensualidades, para todo tipo de contratos, si concurren causas económicas, técnicas u organizativas que justifiquen una reducción de plantilla "cuando los resultados de la empresa arrojen pérdidas económicas no meramente coyunturales". “Se considera que concurren causas técnicas cuando se produzcan cambios en el ámbito de los medios o instrumentos de producción, causas organizativas cuando se produzcan cambios en el ámbito de los sistemas y métodos de trabajo del personal y causas productivas cuando se produzcan cambios en el ámbito de los productos o servicios que la empresa pretende colocar en el mercado”.

"A estos efectos, la empresa tendrá que acreditar objetiva y documentalmente los resultados alegados y justificar que de los mismos se deduce mínimamente la razonabilidad de la decisión extintiva".

No se ha fijado un plazo mínimo de pérdidas para que una empresa pueda acogerse a las causas económicas objetivas para decidir un despido procedente, que tiene una indemnización de 20 días por año, con un máximo de doce mensualidades".

Los despidos procedentes o justificados afectarán tanto a los indefinidos comunes como a los de fomento del empleo, y tendrán una indemnización de 20 días por año trabajado para todo tipo de contratos, de los cuales la empresa pagara 12 días y Fondo de Garantía Salarial (FOGASA) los 8 restantes.

La decisión sobre si es aplicable el despido procedente con 20 días de salario permanece en manos de la judicatura de los Jueces y Magistrados del Orden de lo Social y "siempre deberán ser determinarlas por un juez", por lo que se mantiene la tutela judicial efectiva.

Reducir la dualidad y la temporalidad

En primer lugar, se recoge la limitación de los contratos por obra a 24 meses, ampliables 12 meses más si lo recoge el convenio colectivo sectorial. Los trabajadores que sumen, en dos años y medio, 24 meses trabajando para una empresa con contratos temporales, se convertirán en fijos. Asimismo, se eleva la indemnización por fin de contrato temporal de ocho a 12 días por año trabajado, aunque de forma gradual: hasta el 31 de diciembre de 2011 serán todavía ocho días, subirán a 10 en 2012 y 2013 y desde 2014 serán 12.

La medida estrella es la generalización del contrato de fomento de la contratación indefinida, que contempla una indemnización por despido de 33 días por año trabajado (frente a los 45 del contrato ordinario), hasta ahora reservado a determinados colectivos, a todos aquellos que lleven tres meses en el paro. También se permitirá, hasta diciembre de 2011, convertir contratos temporales en indefinidos de este tipo, cuya eficacia se evaluará en 2012 para decidir si se mantiene o se elimina.

Para estos contratos, y sólo para estos, se establece también que FOGASA pague ocho días de la indemnización por despido hasta 2012. A partir de enero de ese año, los despidos de todos contratos indefinidos que se suscriban se financiarán con la entrada en vigor del modelo austriaco, es decir, con la creación de un fondo alimentado por las empresas que cada trabajador podría cobrar en caso de despido y que reduciría la indemnización que debería pagar la compañía.

Flexibilidad dentro de las empresas

En cuanto a los requisitos para que las empresas con problemas económicos puedan modificar las condiciones de trabajo de sus empleados, si son aspectos decididos de forma unilateral por el empresario, éste sólo deberá comunicarlas a sus empleados, que tendrán un período de consultas de 15 días para tratar de llegar a un acuerdo. Si, por el contrario, las condiciones laborales que se quieren variar están fijadas en un convenio colectivo, el empresario sólo podrá hacerlo en caso de crisis económica.

Para fomentar que los empresarios recurran a la reducción de jornada o suspensión de contratos en lugar de despidos -el llamado modelo alemán-, el documento del Gobierno fija una bonificación del 50% de las cuotas empresariales a la Seguridad Social a los empresarios que opten por esas vías.

Esa bonificación se ampliará hasta el 80% si el patrón, dentro de un proceso de regulación de empleo acordado con sus empleados, lleva a cabo acciones formativas destinadas a los afectados para aumentar su polivalencia o su facilidad para encontrar empleo.

Además, los trabajadores afectados por esos procesos de regulación entre octubre de 2008 y diciembre de 2011, y que sean finalmente despedidos, tendrán derecho a la reposición de su prestación por desempleo por el mismo número de días que hayan cobrado ese subsidio total o parcial debido a la regulación.

Impulsar el empleo juvenil

Uno de los principales retos de la reforma será impulsar el empleo de los jóvenes. Para ello, se amplía la edad máxima para suscribir contratos de formación de los 21 años actuales a los 24 años, aunque esa ampliación tiene fecha de caducidad: el 31 de diciembre de 2011.

Además, los contratos para la formación de trabajadores desempleados que realicen las empresas hasta el 31 de diciembre de 2011 estarán exentos de pagar las cuotas empresariales a la Seguridad Social durante toda la vigencia del contrato. Para tener derecho a esos incentivos, el contrato de formación debe suponer un aumento de la plantilla de la empresa.

Aunque en el documento definitivo no aparece, el Gobierno incluyó en las anteriores propuestas su intención de establecer, cofinanciado al 50% con las Comunidades Autónomas, un programa extraordinario de formación, destinado a jóvenes de hasta 24 años.

Intermediación laboral e igualdad

Se abre la puerta a la existencia de servicios privados de búsqueda de empleo, aunque estarán regulados para evitar, por ejemplo, que se centren en los trabajadores cualificados y no atiendan al resto, donde se concentra el mayor número de desempleados.

La propuesta incide en la necesidad de fomentar la igualdad entre trabajadores de uno y otro sexo y su acceso efectivo al empleo en condiciones iguales.

Un fondo para pagar las indemnizaciones:

El Gobierno creará un fondo, que entrará en vigor a partir de 2012, para abonar parte de las indemnizaciones por los despidos de quienes firmen un contrato de fomento del empleo desde ese momento.

El dinero a aportar en este instrumento, que se prolongará a lo largo de la vida laboral del trabajador independientemente de la empresa, será igual a un determinado número de días por año trabajado a concretar. El fondo se nutrirá con aportaciones empresariales y se podrá hacer efectivo en caso de despido, reduciendo una parte de lo que deben pagar las empresas, movilidad geográfica o para el desarrollo de actividades de formación. La parte que no se emplee pasará a cobrarse en la jubilación.

La reforma laboral se ha limitado a dar un plazo de un año al Gobierno para que presente un Proyecto de Ley a través del que, “sin incremento de las cotizaciones empresariales, se regule la constitución de un Fondo de capitalización para los trabajadores mantenido a lo largo de su vida laboral, por una cantidad equivalente a un número de días de salario por año de servicio a determinar”

Participación del Fogasa: Hasta la constitución del fondo, las extinciones de los contratos de fomento del empleo, con una indemnización de 33 días por año trabajado, se dividirá entre la empresa y el Fondo de Garantía Salarial, de carácter público, ya sean justificados o no. La empresa abonará 25 días y el Fogasa, los restantes 8. Lo cual significara que se sufragarán despidos improcedentes con dinero público.

Flexibilidad interna:

Se autoriza a las empresas a modificar las condiciones laborales -jornada laboral, imposición de turnos o cambios en la renumeración acorde con las nuevas horas de trabajo- en periodos de debilitamiento económico para reducir el nivel de producción con el objetivo de evitar que el ajuste se traduzca únicamente en el empleo. En caso de falta de acuerdo entre empresa y trabajadores sobre las medidas, un árbitro dictará la modificación de las condiciones de trabajo o acordará, en su caso, medidas alternativas.

Cambios en las bonificaciones:

- De 16 a 30 años: Hasta el 31 de diciembre de 2011, si se contratan de forma indefinida, se beneficiarán de una bonificación en la cuota empresarial a la Seguridad Social de 800 euros durante tres años. Solo es aplicable a los jóvenes con un año en paro y que no hayan completado la escolaridad obligatoria o carezcan de titulación profesional. En el caso de las mujeres, aumenta a 1.000 euros.

- Mayores de 45 años: Si llevan en paro un año, tendrán derecho a una bonificación de 1.200 euros durante tres años. Si se contratan a mujeres, sube a 1.400 euros. Esta medida es aplicable hasta antes de 2012.

- Las empresas transformen en indefinidos contratos formativos, de relevo y de sustitución por anticipación de la edad de jubilación, cualquiera que sea la fecha de su celebración, tendrán derecho a una bonificación de 500 euros durante tres años. Para las mujeres es de 700 euros.

- Las empresas que quieran acogerse a estas bonificaciones, salvo las referidas a contratos de relevo, deberán aumentar su nivel de empleo fijo. También están obligadas a mantenerlo a lo largo del periodo que dure la bonificación.

Entrada de las ETT:

Se liberalizan los servicios de empleo dando entrada a las Empresas de Trabajo Temporal en todos los sectores para orientar, asesorar y colocar a los desempleados. No obstante las ETT deberán garantizar que sus usuarios entran en igualdad de condiciones en las empresas. Es decir, tendrán el mismo sueldo que sus compañeros y disfrutarán de los mismos derechos y condiciones: duración de la jornada, horas extraordinarias, descansos, trabajo nocturno, vacaciones y festivos. También deberán tener los mismos beneficios en cuestiones sociales como lactancia, guardería o permisos de maternidad.

Consecuencias sobre las medidas del gobierno en el mercado de trabajo del 11/6/2010:

- Un incremento de la rotación de los trabajadores en la empresa, ya que se trata de mantener las indemnizaciones bajas e impedir que las indemnizaciones crezcan en la mayoría de la plantilla.

- El efecto real de las medidas será también un deterioro de las condiciones de cada trabajador, siempre para empeorar sus condiciones laborales.

- A medio plazo el resultado final será una importante reducción de las indemnizaciones por despido (de 45 días y 25 mensualidades a 20 días y 12 mensualidades) para la totalidad y en especial los contratos fijos actuales de trabajadores con mayor antigüedad.

- Esto además provocará que el colectivo de trabajadores/as con edades superiores a 45 años tenga una jubilación de miseria ya que le será muy difícil encontrar un empleo donde pueda cotizar para una jubilación aceptable.

Conclusiones:

En definitiva, no son medidas de fomento del empleo, sino simplemente de abaratamiento del despido. Es más, a corto y a medio plazo, estas medidas incrementan el desempleo.

Por otro lado, existe una carencia absoluta de propuestas de reformas tendentes a un aspecto vital para la economía española que es el aumento de la competitividad y una mejor gestión empresarial. El aumento de competitividad y una mejor gestión de las empresas deberían ser medidas trascendentales e irrenunciables, si España quiere asentarse en un modelo económico sólido, sostenible y de futuro. Cuanto mayor sea el esfuerzo de todos para ser más competitivos, mejor irá la economía española y la de cada uno de nosotros individualmente.

La propuesta tampoco aborda ninguna medida para reducir el fraude laboral y a la seguridad social, uno de los mas altos de Europa, ninguna medida para mejorar la salud y la seguridad de los trabajadores, ni habla del fraude fiscal, ni de los elevados sueldos y pensiones de la alta dirección y los consejeros de las empresas, especialmente en momentos de crisis.

Es injusto que solamente paguen los honrados y los débiles la factura de la crisis, y que además, estas medidas las aplique un partido de izquierdas.

Alternatives per reduir el dèficit públic, i no aplicar la retallada del govern.

2010-06-16T14:07:00.006+02:00

Reduir el frau fiscal fins a nivell de Europa (Europa 13% Espanya 23%). Els Inspectors d'Hisenda arribaven fa uns mesos a una estimació de 280.000 milions d'euros de forat fiscal.

=> Amb una política ferma de lluita contra el frau fiscal es podrien recaptar 40.000 milions i no faria falta aplicar cap retallada.

Retirar les tropes d'Afganistan, Líban i Somàlia (750 milions d'estalvi) i eliminant l’inversió en I+D de la indústria militar prevista per a 2010 (950 milions).

=> S'assoliria el mateix efecte que congelar les pensions

Si es retallen a més els 1.400 milions previstos per a inversió en armament aquest any.

=> No seria necessari modificar el còmput de les pensions (estalvi de 500 milions), ni eliminar la retroactivitat de les prestacions per als dependents (670 milions)

També es podria eliminar la despesa pendent de l'avió de combat Eurofighter (preveu 10.795 milions fins a 2024) i els 1.353 milions per a 24 helicòpters de combat Tigre.

A Espanya la despesa militar arriba al 18% dels pressupostos generals del estat i no es reduirà el seu pressupost. Cosa que si ha fet alemanya que vol eliminar 40.000 soldats.

Modificar el sistema impositiu apropant-lo al francès o alemany on les grans fortunes tributant al 60% com a França, o al 50% com a Alemanya (aquí les SICAV tributen al 1%). A alemanya les rendes del capital tributant igual que les del treball o per damunt com a França, aquí tributen al 18% enfront del 45 màxim de les del treball.

Eliminar la despesa de la casa Reial xifrada amb 100 milions any. Tenint amb compte que la fortuna del rei es xifra amb 2.000 milions de euros.

=> Aniria molt be per no retallar la llei de dependència.

La retallada de la inversió pública podria limitar-se amb el fons de la banca

Eliminació de les exempcions que s'apliquen als premis de loteries, apostes i sortejos, que permetria un ingrés a les arques públiques de 1.165 milions.
=> suficients per a estalviar-se la meitat de la retallada de sou dels funcionaris aquest any (2.250 milions).

Supressió de càrrecs de lliure designació, assessors que els polítics designen a dit. l'Administració espanyola hi ha uns 25.000 càrrecs de lliure designació, dels quals es podrien suprimir 20.000 "sense impacte laboral". Com el sou mig ronda els 4.000 euros al mes, suposaria un estalvi de 1.120 milions a l'any.

=> el doble que la reducció de las ajudes al desenvolupament.

Eliminació de la casella d'assignació tributària a l'Església catòlica de la declaració de l'IRPF, una anomalia de l'impost, ja que permet a un únic col·lectiu la possibilitat de triar la destinació.

=> Amb la seva supressió s'incrementarien en 250 milions els ingressos de lliure assignació.

Si es suprimissin els sous per als professors que imparteixen religió en centres escolars públics ens estalviaríem 650 milions a l'any.

=> Ajustant-se a les directrius d'un Estat laic, es podrien mantenir els 600 milions de l'ajuda al desenvolupament.

Los consejeros y altos directivos se suben el sueldo

2010-06-15T11:16:00.001+02:00

Ayer leía en el diario Expansión una noticia que hablaba de la subida de salario de los sindicalistas en un 3,75% el año 2009 con sueldos de 1.200 € al mes, y no se habla de las retribuciones medias percibidas por los consejeros de las principales empresas del Ibex 35, los cuales e incrementaron un 15,5% y las de los altos directivos en un 23,2%, con respecto a 2009:

Las retribuciones medias percibidas por los consejeros que componen las empresas del Ibex 35 se incrementaron un 3,9% en 2009 respecto al ejercicio anterior, subida que se situaría en el 15,5% si se incluyesen las indemnizaciones y jubilaciones anticipadas pagadas por una de las empresas cotizadas a tres de sus consejeros.

En términos absolutos, la retribución media por consejero fue de 602.000 euros. Además, la retribución media de las 31 empresas del selectivo español que obtuvieron beneficios representaba, en promedio, el 1,6% del beneficio atribuido frente al 1,27 de 2008, según el informe anual de Gobierno Corporativo publicado por la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).

El promedio de la retribución variable ascendió a 2,564 millones de euros, que representa el 29,5% del total y supone un incremento de un 15,1% respecto a 2008. De las 22 sociedades que declararon haber llevado a cabo este tipo de retribuciones, 20 de ellas la han incrementado y sólo nueve la han disminuido. Además, el 27% de este concepto correspondió a dos entidades financieras.

La remuneración media de los ejecutivos fue de 2,7 millones, un incremento del 23,2% debido a las indemnizaciones y jubilaciones pagadas. Descontando los 29,7 millones de euros pagados por una sociedad por la indemnización o cese de tres consejeros, este porcentaje se reduce al 7,4% de incremento anual.

Respecto a la alta dirección de las compañías, su retribución media se situó en 699 miles de euros, lo que representa un incremento de 3,5% respecto a 2008. El informe destaca que hubo cuatro sociedades que incrementaron la retribución media por directivo entre un 20 y 38%, mientras que otras cinco la redujeron entre un 25% y un 39,7%.

Teddy Bautista (SGAE) gozará de una jubilación de 323.773 euros anuales

2010-06-09T10:56:00.002+02:00

El máximo dirigente de la SGAE, Teddy Bautista, gozará de una cómodo retiro gracias al acuerdo de jubilación que ha cerrado con la entidad, que le garantiza una pensión vitalicia que casi iguala su salario actual: 323.773 euros anuales, al margen de otros ingresos que pueda percibir por sus derechos de autor.

En julio del año pasado SGAE había invertido más de dos millones de euros en un plan de pensiones para sus directivos entre 2002 y 2008.

Las abultadas cifras que se manejan para la jubilación de los directivos de la institución –19 personas, según las propias cuentas de la SGAE– contrastan con las del fondo de pensiones que disfrutan sus empleados.

La revelación de la futura pensión de Bautista llega en un momento de intensas dificultades económicas en la entidad que tutela desde hace un cuarto de siglo. En 2008, la SGAE perdió dinero por primera vez en dos décadas: su saldo negativo fue de 1,35 millones de euros.

La SGAE se escudó en estos datos negativos para diseñar un plan ajuste de plantilla que ha supuesto el despido de más de veinte empleados por «falta de productividad» y «razones organizativas». Como respuesta a esta oleada de despidos, el Comité de Empresa exigió al Ministerio de Cultura que intervenga la institución ante la «alarmante situación» creada por la gestión de Bautista. En concreto, denunciaron que la entidad «hipoteca las futuras recaudaciones» con la «construcción y rehabilitación de edificios» y «creación de empresas con ánimo de lucro».

A esta crisis económica se une el varapalo que le propinó el mes pasado la Comisión Nacional de Competencia, que denunció que las entidades de gestión, con la SGAE a la cabeza, operan en un régimen de «monopolio». Según los expertos de la Comisión, este monopolio explicaría la «falta de transparencia», «las tarifas inequitativas y/o discriminatorias» y las dificultades de gestión «online» de los derechos de autor. Por eso, este organismo aconsejó que estos organismos deberían dejar de ser entidades sin ánimo de lucro para transformarse en cualquier otro tipo de forma jurídica.

Además Teddy Bautista ha tendido puentes con el Partido Popular donde una comitiva de Ibercrea –sociedad que reúne a la SGAE, AIE, Cedro y Aisge– se reunió en Génova con varios dirigentes del PP.

Es inadmisible que en un momento de crisis, la SGAE que esta en perdidas y es una entidad de gestión de derechos y, por tanto, se trata de una asociación sin ánimo de lucro, haga estos trapicheos con el dinero de todos, despidiendo a los trabajadores y sin que nadie diga nada.

Niño Becerra pronostica un 30% d'atur per al 2012

2010-06-07T09:40:00.002+02:00

La manca de patriotisme del PP

2010-06-04T13:08:00.003+02:00

Es vergonyós veure com el PP esta enfonsant Espanya.

A tota Europa tots els patits polítics han fet pinya per donar confiança als mercats i als inversors i tirar endavant el país, per fer-lo sortir lo millor i mes ràpid de la crisi.

El PP ha estat creant una alarma social que ha provocat que el consum intern caigui molt mes que lo que seria normal i que els mercats desconfiïn del nostre país.

El PP no ha fet costat al Govern Central i Autonòmic amb las mesures anticrisi aprovades recentment, que eren les dictades per la Comissió Europea.

Mentrestant a tota Europa, els parlaments de cada país aprovaven amb el suport de l'oposició (sigui d'esquerres o de dretes) las mateixes mesures que s'han aprovat aquí.

Aquesta forma de actuar del PP ha provocat que el cost per sortir de la crisi sigui molt mes alt per tots i que triguem mes a sortir de ella.

Serveixi com exemple que la prima de risc d'Espanya ha arribat a màxims històrics, i a un pas dels 200 punts bàsics. Els mercats segueixen sense donar treva al deute perifèric d'Espanya. La fugida inversora continua, i la caiguda en el preu del bo espanyol a deu anys ha tingut que augmentar la seva rendibilitat al 4,56%, mentre que el bo alemany treia partit de la nostra situació i contenia el seu interès al 2,65%.

El PP esta fent una política indigna de ser espanyol, que perjudica a tot el país (ciutadans, empreses, etc.), i que solament els beneficia a ells, per treure uns quants vots mes i ocupar el poder a tota costa.

Voldria donar el meu punt de vista ja que sembla que a la premsa solament es parla de la incompetència de un i no de la maldat, manca de patriotisme i l'engany sense escrúpols del PP.

¿Preguntar es ofender?

2010-06-01T15:04:00.001+02:00

¿Por que los políticos, toreros y cantantes pueden jubilarse antes y mejor?

"Los diputados tienen garantizado el cien por cien de su pensión con ocupar un escaño doce años". No lo entiendo.

"A los 55 años pueden jubilarse los matadores de toros, rejoneadores, novilleros (...) que acrediten un número mínimo de espectáculos (de entre 150 a 200 festejos). Vergonzoso.

"Cantantes, bailarines y trapecistas, a los 60 años: Según la Seguridad Social hay profesiones que por su naturaleza "penosa, peligrosa, tóxica o insalubre", merecen jubilarse antes." ¡Comorrrrr...!

"Los altos cargos del Gobierno pueden cobrar varias pensiones del Estado a la vez. Otros pensionistas tienen que renunciar a una. Por su parte, los ex presidentes cobran en su jubilación el 80% de la paga (unos 70.000 euros)". Vaya ejemplo.

"Los mineros, personal aéreo, trabajadores ferroviarios y bomberos pueden jubilarse antes de los 65 años, pero se les aplica una reducción en la pensión"

"Cualquiera puede jubilarse antes de los 65 si ha cotizado 35 años, pero asumiendo que su pensión se verá reducida entre un 6 y 8 % por cada año de menos que trabaje"

Ahora yo me pregunto:
¿Por que los diputados con doce años cobran el 100% mientras los demás pasan toda la vida trabajando para una miseria?.
¿Por que los matadores de toros, rejoneadores, novilleros se jubilan a los 55?
¿Qué tiene de penoso, peligroso, tóxico o insalubre ser cantante?,
¿Por qué los altos cargos del Gobierno cobran varias pensiones a la vez si los demás no podemos?
¿Por que un cantante a los 60 puede jubilarse sin reducción en la pensión ,y a un minero si lo hace antes de los 65 sí se le aplica una reducción?
¿Por que los directivos de la banca se jubilan con 3 millones de euros al año?

Según la Constitución todos somos iguales, .....o no.

Consume huevos ecologicos

2010-05-28T14:11:00.003+02:00

Consumir huevos ecologicos, es bueno para tu salud y respetuoso con los animales

La creciente preocupación por el bienestar animal y la salud de los consumidores dió origen a la producción ecológica. Sin embargo, el desconocimiento por parte de los consumidores y la escasa oferta del mercado crean una barrera en el consumo de ciertos productos ecológicos.

En la producción ecológica de huevos, las aves disfrutan de una vida en la que no existen las sustancias químicas, la iluminación artificial ni las jaulas.

Sobresale, por tanto, la ambientación libre de las aves, donde se desarrollan con soltura y no son pisoteadas por las compañeras de jaula y pueden ponerse de pie y agitarse para mover sus alas. Lo ideal es un crecimiento armónico, no acelerado con sustancias químicas, iluminación natural, sin medicamentos u ormonas, con ejercicio diario y al aire libre.

Las gallinas explotadas de forma intensiva sufren estrés, dolores de huesos por confinamiento y pisotones de sus compañeras. Para evitar posibles infecciones por su antinatural superpoblación se les añade al agua que beben sustancias químicas, medicamentos, hormonas y ........

La cría ecológica de animales pone cuidada atención no sólo en el ambiente en el que estos se desarrollan sino también en la alimentación que reciben. Mientras en la crianza intensiva las aves viven en jaulas con mayor o menor acceso al aire libre, y se alimentan con pienso industrial, las de crianza ecologica son menos numerosas por gallinero —no más de 6 gallinas por metro cuadrado— y gozan de los privilegios de picotear al sol pienso ecológico o granos también de procedencia orgánica generalmente de la misma granja en la que crecen. Además cuando tienen algún problema de salud, se evita darles antibióticos u otros fármacos químicos a no ser en casos extremos.
El resultado de todos estos cuidados se refleja en el producto final: son algo más caros que el resto, tienen mejor sabor, una yema diferente (por la alimentación de las gallinas), el huevo una vez cascado se mantiene más compacto en vez de líquido y presentan variaciones en el contenido nutricional —sobre todo de vitaminas y minerales—.
El color de la yema nada tiene que ver con la calidad del huevo ni con su sabor; este color es fácilmente manipulable por el productor mediante pigmentos que se añaden al pienso de las gallinas ponedoras.

Elegir huevos ecológicos

Es fundamental, saber elegir huevos ecológicos para no caer en engaños. Todos los huevos comercializados deben estar etiquetados; huevos de gallinas en jaulas, huevos de gallinas en suelo, huevos de gallinas camperas y los huevos de gallinas en condiciones ecológicas. Es imprescindible además que lleve fecha de caducidad.

El significado del codigo impreso en los huevos o en la etiqueta es la siguiente:

0ES6410496

0. Primer dígito indica la forma de cría de las gallinas de puesta:

0 Producción ecológica

1 Producción de gallinas camperas

2 Producición de gallinas en suelo

3 Produccion de gallinas en jaulas

ES. Las dos letras siguientes indican el código del país del que proceden los huevos.

64. Las dos cifras siguientes indican la provincia en la que se ubica la explotación

104. Las tres cifras siguientes indican el municipio de la explotación

96. Las dos últimas cifras indican el código distintivo de la explotación

Puede haber además, una última letra que identificaría a los lotes de las gallinas dentro de la explotación.

Elige siempre Huevos ecológicos. Está en tu mano mejorar tu salud y ser respetuoso con los animales.

"Hay dos clases de hombres: quienes hacen la historia y quienes la padecen"

2010-05-21T18:38:00.003+02:00

Querría recordar a Thomas Nixon Carver, catedrático de política económica de la Universidad de Harvard entre los años 1902 y 1935 y que además que fue el autor de una de las propuestas más originales jamás ideadas contra el paro y la pobreza.

Este buen señor fue elegido presidente de la American Economic Association (una solvente institución que ha sido presidida por prestigiosos economistas).
Thomas Nixon Carver vivió casi cien años (1865-1961) y formó parte del primer grupo de economistas que asesoró profesionalmente al Partido Republicano de los Estados Unidos (El de Bush).

Thomas Nixon Carver defendió una propuesta para combatir el paro y la pobreza:
La esterilización de los "palmariamente ineptos". Con esta medida este grupo no se reproduciría y por tanto no perpetuaría su estirpe.
Thomas Nixon Carver entendía por "palmariamente ineptos" a todos quienes no lograban alcanzar un ingreso anual de como mínimo 1.800 dólares. Debemos tener en cuenta que ese criterio en 1930 abarcaba aproximadamente al 50% de la población de los EEUU, es decir, a unos 60 millones de personas.

Además de esto Thomas Nixon Carver defendía que esterilizar a 60 millones de personas proporcionaría mucho trabajo a las personas encargadas del castratio plebis (esterilización). Esperemos que ningún dirigente del PP lea estas líneas y tome la idea del ilustre catedrático.

QUI BÈ AMA, BÈ CASTIGA -- QUIEN BIEN TE QUIERE TE HARÁ LLORAR.

2010-05-19T17:09:00.002+02:00

Declaració de la renda 2009 “La nomina i les retribucions en espècie”

2010-05-05T12:45:00.001+02:00

La nòmina té alguns complements que no es consideren retribucions en espècie i no hi ha obligació de declarar-los, sempre que compleixin uns requisits.

Relació de retribucions en espècie:

Lliurament d'accions o participacions de l'empresa als treballadors en actiu, de forma gratuïta o per preu inferior al normal del mercat. El contribuent no haurà de declarar per ells sempre que no excedeixi de 12.000 euros anuals.
Els cursos de formació per el reciclatge personal i els estudis exigits pel desenvolupament de les activitats o les característiques dels llocs de treball dels empleats, no tenen que declarar-se.
El lliurament als empleats de productes a preus rebaixats que es realitzin en menjadors d'empresa, com vals o targetes per menjar, no tenen que declarar-se sempre que la quantia no superi els nou euros diaris i que estiguin numerats, expedits de forma nominativa i que figuri en ells l'empresa emissora.
No es considera retribució en espècie, el pagament de les guarderies, sempre que els locals estiguin degudament homologats per l'Administració pública competent, i siguin destinats a prestar el servei de primer cicle d'educació infantil.
Les assegurances d'accident laboral o de responsabilitat civil i les despeses per assegurances per malaltia, han de complir els següents requisits perquè no es consideri retribució en espècie: que la cobertura del treballador abast al propi treballador, cònjuge i descendents i que les primes no excedeixin als 500 euros anuals.

Altres deduccions de les quals pot gaudir el treballador/a:

Maternitat: les dones amb fills menors de tres anys que siguin treballadores, bé sigui com autònomes o com assalariades, i estiguin donades d'alta en el règim de la Seguretat Social podran acollir-se a una deducció no superior a 1.200 euros anuals.
Naixement: si el contribuent ha residit els dos anys previs al naixement o adopció del seu fill podrà acollir-se a la deducció de 2.500 euros.
Si durant 2009 el contribuent va formar part d'una reducció de plantilla a través d'un Expedient de Regulació d'Ocupació ha de saber que no està exempt de tributació.
Per a la declaració de l'IRPF de 2009 s'eleva l'import exempt de tributació de 20 a 45 dies per any treballat, amb un màxim de de 42 mensualitats per a les rendes procedents d'indemnitzacions per ERO’s i acomiadaments produïts per causes objectives aprovats amb posterioritat al 8 de març.
Es manté la deducció de 400 euros anuals, ja que la seva eliminació, que recullen els Pressupostos Generals de l'Estat de 2010, serà efectiva en 2011.

CARTA DEL JEFE INDIO DE LOS SWAMISH, AL PRESIDENTE FRANKLIN

2010-04-28T11:37:00.000+02:00

Os dejo un video de la Carta que envió en 1855 el jefe indio Seattle de la tribu Suwamish al presidente de los Estados Unidos Franklin Pierce, en respuesta a la oferta de compra de las tierras de los Suwamish en el noroeste de los Estados Unidos, lo que ahora es el Estado de Washinton.

Los indios americanos estaban muy unidos a su tierra no conociendo la propiedad, es más, consideraban que la tierra es la dueña de los hombres.

En numerosos ámbitos ecologistas se le considera esta carta como "la declaración más hermosa y profunda que jamás se haya hecho sobre el medio ambiente".

Os la recomiendo!

Nueva Normativa Protección contra radiaciones ópticas

2010-04-26T14:02:00.003+02:00

En el ámbito de la protección de los trabajadores/as contra los riesgos derivados de la exposición a radiaciones ópticas artificiales fue adoptada la Directiva 2006/25/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 5 de abril de 2006.

Mediante real decreto 486/2010, de 23 de abril se procede a la transposición al Derecho español del contenido de esta directiva.

Los daños derivados de la exposición a radiaciones ópticas incoherentes (no láser) se conocen desde hace mucho tiempo, en especial en los puestos de trabajo con riesgos bien definidos tales como la soldadura por arco, los hornos de fundición o la radiación solar intensa. Ante la ausencia de criterios de valoración para la radiación óptica, los riesgos para dichos puestos se controlaban, de forma general, mediante medidas de protección personal.

Los emplesarios deberán proteger a sus trabajadores contra toda exposición a formas artificiales de radiación óptica, aunque no tendrán que preocuparse por protegerles de la exposición a la luz solar natural.

La ley fija ciertos criterios mínimos sobre prevención y diagnóstico precoz de daños a largo plazo para la vista y la piel causados por ciertas formas de radiación óptica, como la radiación ultravioleta, la visible y la proveniente de lámparas láser e infrarrojas. Establece, también, los límites de exposición e incluye pautas respecto a los derechos de los empleados a recibir información, formación, consultas y chequeos médicos, además de obligar a que los empresarios realicen una evaluación de riesgos.

Los empresarios deberán por tanto adaptar los métodos de trabajo para reducir riesgos de radiación óptica: tendrán por ejemplo que limitar la duración y niveles de exposición, observar el diseño de los lugares de trabajo y proporcionar los equipos de protección adecuados. La Eurocámara también logró un acuerdo con la Comisión Europea para presentar una guía práctica para el empresario respecto a los aspectos técnicos de la nueva legislación, que pueda ser utilizada también por las pequeñas empresas.

La normativa no incluye la radiación iónica ( como los rayos X ) y los rayos gamma o los campos electromagnéticos ( como la que emiten los hornos microondas y las frecuencias de radio ). Esta nueva ley sobre radiación óptica es la última de una serie de cuatro, diseñadas para proteger a los trabajadores de los peligros causados por “agentes físicos”. Anteriores legislaciones han cubierto otros aspectos como las vibraciones, los ruidos y los campos electromagnéticos.

Enlace a la nueva ley: Real Decreto 486/2010, de 23 de abril 2010

Enlace a: Radiaciones ópticas: metodología de evaluación de la exposición laboral

Nova reforma de La Llei Concursal (LC)

2010-04-23T13:12:00.002+02:00

S'ha anunciat una nova reforma de La Llei Concursal (LC) que entrarà en vigor el proper mes de Maig, segons la Reforma de la Legislació Processal per a la Implantació de la Nova Oficina Judicial de la nova Llei 13/2009 de 3 de Novembre.

Us adjunto el següent link on trobareu una bon article on es valora la nova llei i s’expliquen els canvis: Article
També us adjunto el text integro de la llei:Llei 13/2009 al BOE

Espero que aquesta informació sigui útil a tots els companys i companyes de la UGT de Catalunya.